L´embaf del tacticisme politic
Tacticisme, segons el Casares i l´Institut d´Estudis Catalans, a part dels termes d´accions de guerra, es “la habilitat de dissimular les activitats per a aconseguir un fi”, en el cas que tractem, evidentment pacific.- Pacific, pero que pot ser honorable o no, seguint els preceptes de Maquiavel.
Personalment estic tip i fart del tacticisme que impregna la majoria de les manifestacions i declaracions publiques dels nostres politics Les uniques consignes : desqualificar a l´adversari i alabar la propia contraproposta.
Pel contrari, analitzant i valorant les motivacions que han portat ultimament a manifestarse a amplis sectors concrets de la ciutadania catalana, s´hi troba una gran claretat d´intencions i transparencia, sobresortints l´interes per les propostes transversals per solucionar els problemas que ens afecten a tots, especialment a la societat civil. Personalment sento com una alanada d´aire fresc al rellegir la Editorial Conjunta dels diaris catalans, les declaracions d´Amics del Pais o les ultimes de l´Abat de Montserrat.
Soc conscient que Catalunya ja està en precampanya electoral, pero aquesta circunstancia no adjudica patent de corso a ningú, no son aceptables actituts que han provocat que els catalans opinem que la classe politica es una de les nostres principals preocupacions. Compte donç, abans de que sigui massa tard.
J.V.Muntadas
sábado, 26 de diciembre de 2009
martes, 8 de diciembre de 2009
España confederada
España confederadaJ. V. MuntadasSant Adrià de BesòsConocí a Solé Tura, de forma casual, en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, mientras ambos estábamos esperando un recital de poesías de Miquel Martí i Pol. Era al atardecer y él, que entonces era senador, me invitó a acompañarlo al aeropuerto en su coche oficial. Por el camino, le pregunté si lo habían acogido bien en la capital, y me contestó que sí, que eso era lo más frecuente, pero que había sectores contrarios a la existencia de Catalunya como nación, que la única salida razonable era seguir trabajando para lograr una confederación autonómica.Llegamos a Barajas. Él tuvo que embarcar enseguida, y mi vuelo salía después. Me quedé pensando en sus palabras, y ahora pienso en lo que diría al respecto. Algo así como que España y Catalunya están jugando al siete y medio, y que esto puede acabar en no llegar o en pasarse.
domingo, 6 de diciembre de 2009
Jordi Sole Tura
L´actualitat de Sole Tura
Coneixedor de la trayectoria politica de Jordi Sole Tura, personalment sols el vaig tractar de forma casual al Circulo de Bellas Artes de Madrid, mentres esperavem un recital de poesies de Marti Pol, al qual l´autor no va poder asistir per trovarse ja greument malalt.
Era el final de la tarde i l´allavors senador, em va convidar a acompanyarlo a l´aeroport amb el seu cotxe oficial. Pel cami li vaig comentar la bona acollida que havia trobat a la capital de l´Estat,em va cotestar que era lo mes frequent, pero que també existien importants sectors contraris a l´existencia de Catalunya com a nació, que la unica sortida raonable seria continuar treballant per la confederacio, iniciada amb l´Espanya de les autonomies.
Varem arribar a Barajas, al Pont Aeri. interropentse la conversa, ja que ell tenia reserva a l´avio que sortia complert, mentres que ja vaig esperar al seguent. Penso que si ,en l´altre vida, tenim ocasio de finalitzar la nostre valoració, em diria que actualment, Espanya i Catalunya estem jugant al set i mig ,i que pot passar que no arribem …..o que ens passem.
J.V.Muntadas
Coneixedor de la trayectoria politica de Jordi Sole Tura, personalment sols el vaig tractar de forma casual al Circulo de Bellas Artes de Madrid, mentres esperavem un recital de poesies de Marti Pol, al qual l´autor no va poder asistir per trovarse ja greument malalt.
Era el final de la tarde i l´allavors senador, em va convidar a acompanyarlo a l´aeroport amb el seu cotxe oficial. Pel cami li vaig comentar la bona acollida que havia trobat a la capital de l´Estat,em va cotestar que era lo mes frequent, pero que també existien importants sectors contraris a l´existencia de Catalunya com a nació, que la unica sortida raonable seria continuar treballant per la confederacio, iniciada amb l´Espanya de les autonomies.
Varem arribar a Barajas, al Pont Aeri. interropentse la conversa, ja que ell tenia reserva a l´avio que sortia complert, mentres que ja vaig esperar al seguent. Penso que si ,en l´altre vida, tenim ocasio de finalitzar la nostre valoració, em diria que actualment, Espanya i Catalunya estem jugant al set i mig ,i que pot passar que no arribem …..o que ens passem.
J.V.Muntadas
miércoles, 2 de diciembre de 2009
Nova oda a Espanya
Nova “Oda a Espanya”
Crec que era Unamuno qui deia que els catalans ens ofeguem en estetica, pero aquesta vegada, amb etica i estetica, els diaris catalans, amb la seva editorial col-lectiva “La dignitat de Catalunya”, ens han omplert d´esperança els cors dels vells rockers de la transició ..
Si, entorn de les editorials unitaries, la societat calana s´ha tornat a reunir per parlar a la resta de l´Estat, per explicar-hi que som un poble viu que vol properar al costat de tothom, pero mantenint la seva personalitat historica ,lo mateix que demanabem a la transició.
Fa un segle, en circunstances dramatiques ben diferents, pero amb la mateixa intencionalitat, Joan Maragall escribia dirigint-se a l´Estat espanyol: “No entens la meva veu atronadora ¿ No escoltes aquesta llengua que et parla entre perills ¿ Has deixat d´entendrer als teus fills ¿ Sumantse a les editorials dels diaris catalans, els vells rockers de la transició fem nostres les preguntes de Maragall, amb una Oda a Espanya de la era de la globalització i de les noves tecnologies.
J.V. Muntadas
Crec que era Unamuno qui deia que els catalans ens ofeguem en estetica, pero aquesta vegada, amb etica i estetica, els diaris catalans, amb la seva editorial col-lectiva “La dignitat de Catalunya”, ens han omplert d´esperança els cors dels vells rockers de la transició ..
Si, entorn de les editorials unitaries, la societat calana s´ha tornat a reunir per parlar a la resta de l´Estat, per explicar-hi que som un poble viu que vol properar al costat de tothom, pero mantenint la seva personalitat historica ,lo mateix que demanabem a la transició.
Fa un segle, en circunstances dramatiques ben diferents, pero amb la mateixa intencionalitat, Joan Maragall escribia dirigint-se a l´Estat espanyol: “No entens la meva veu atronadora ¿ No escoltes aquesta llengua que et parla entre perills ¿ Has deixat d´entendrer als teus fills ¿ Sumantse a les editorials dels diaris catalans, els vells rockers de la transició fem nostres les preguntes de Maragall, amb una Oda a Espanya de la era de la globalització i de les noves tecnologies.
J.V. Muntadas
lunes, 16 de noviembre de 2009
Impossible a catalunya
Impossible a Catalunya
Si va ser incoherent a Euskadi, el pacte socialistes i populars a Catalunya seria el suicidi politic del PSC al nostre pais.- Amb quan a als convergents, vaig viurer el Pacte del Majestic i el garipau que ens varem haver d´empassar, estic segur no es tornarà a repetir, sense necessitat d´anar al notari.
Uns canvis amb el sistema electoral, mes transparent, i mes proxim, podria establir major participacio i per tant matisos en els resultats previstos. Des de una reedicio del tripartit fins a una coalició de nacionalistes passant per la sociovergencia, tot aixo seria possible, pero en circunstancies normals, un pacte a la basca a Catalunya es altament improbable, ja que un dels valors mes rellevants dels socialistes es el federalisme, a la practica compatible amb l´ideari convergent i l´esquerra catalana, mentres que el centralisme dels conservadors ho fa practicament impensable.
Sols una greu circunstancia que ningu preveu, faria factible un pacte a la basca, mentres aquest factor no sorgeixi, es imposible i, al meu entendre gens desitjable, pensant amb els interessos de Catalunya.
Jaume V.M.
Si va ser incoherent a Euskadi, el pacte socialistes i populars a Catalunya seria el suicidi politic del PSC al nostre pais.- Amb quan a als convergents, vaig viurer el Pacte del Majestic i el garipau que ens varem haver d´empassar, estic segur no es tornarà a repetir, sense necessitat d´anar al notari.
Uns canvis amb el sistema electoral, mes transparent, i mes proxim, podria establir major participacio i per tant matisos en els resultats previstos. Des de una reedicio del tripartit fins a una coalició de nacionalistes passant per la sociovergencia, tot aixo seria possible, pero en circunstancies normals, un pacte a la basca a Catalunya es altament improbable, ja que un dels valors mes rellevants dels socialistes es el federalisme, a la practica compatible amb l´ideari convergent i l´esquerra catalana, mentres que el centralisme dels conservadors ho fa practicament impensable.
Sols una greu circunstancia que ningu preveu, faria factible un pacte a la basca, mentres aquest factor no sorgeixi, es imposible i, al meu entendre gens desitjable, pensant amb els interessos de Catalunya.
Jaume V.M.
lunes, 9 de noviembre de 2009
temps de construir
Temps de construir
Els que ja tenim certa edat, en recordar com ens ha costat arribar on som, en una democràcia imperfecta però que funciona, reflexionem seriosament sobre una molt coneguda advertència del filòsof Popper quan diu que les societats obertes, les democràcies, són fràgils i demanen regenerar-se i protegir-se constantment. Penso que ara som en el moment de reforçar la nostra fragilitat, renovant-nos i protegint-nos, exigint a les nostres institucions que els mecanismes de transparència funcionin correctament.
El que no podem fer és entrar en una col·lectiva atonia vital ciutadana, font del naixement de minories corruptes i majories indolents; al contrari, hem d'exercir estimulació crítica vers els responsables de les institucions públiques per tal que siguin realment transparents, sotmesos als seus propis filtres antifrau, els dels electors i de l'opinió pública.
Com diu en Miquel Roca, sols hi ha futur en la voluntat i el compromís de construir, amb tots, entre tots i per a tots. Ja tornarà el temps de discrepar, ara toca construir.
J.V.M.
Publicat a L.V. AVUI i El Punt
Els que ja tenim certa edat, en recordar com ens ha costat arribar on som, en una democràcia imperfecta però que funciona, reflexionem seriosament sobre una molt coneguda advertència del filòsof Popper quan diu que les societats obertes, les democràcies, són fràgils i demanen regenerar-se i protegir-se constantment. Penso que ara som en el moment de reforçar la nostra fragilitat, renovant-nos i protegint-nos, exigint a les nostres institucions que els mecanismes de transparència funcionin correctament.
El que no podem fer és entrar en una col·lectiva atonia vital ciutadana, font del naixement de minories corruptes i majories indolents; al contrari, hem d'exercir estimulació crítica vers els responsables de les institucions públiques per tal que siguin realment transparents, sotmesos als seus propis filtres antifrau, els dels electors i de l'opinió pública.
Com diu en Miquel Roca, sols hi ha futur en la voluntat i el compromís de construir, amb tots, entre tots i per a tots. Ja tornarà el temps de discrepar, ara toca construir.
J.V.M.
Publicat a L.V. AVUI i El Punt
domingo, 25 de octubre de 2009
Idiomas
Idiomas
Pienso que el poco dominio de idomas en nuestros gobernantes, siendo importante conocer lenguas,no es una causa determinante en sus exitos o fracasos internacionales. Durante tres años, en actividades de asesoramiento tecnico en la Republica Popular China, el que suscribe a cargo de un equipo de profesionales españoles, hablando entre nosotros catalán y castellano, en Tianjin, Hunan y Harbin culminamos con exito nuestra mision, comunicandome mediante frances con un traductor chino que lo pasaba al mandarin o a la lengua local (en China se hablan mas de treinte lenguas locales) a los tecnicos y operarios chinos.
Actualmente en Catalunya, los jovenes salen de la escuela dominando perfectamente catalan i castellano, ademas de ingles avanzado. Nuestros futuros gabernantes, ademas de no perder sus raices, hablaran correctament dos lenguas universales, castellano y ingles, aun que es probable que se vean obligados, mas tarde, a hacer cursos intensivos de chino i arabe
Pienso que el poco dominio de idomas en nuestros gobernantes, siendo importante conocer lenguas,no es una causa determinante en sus exitos o fracasos internacionales. Durante tres años, en actividades de asesoramiento tecnico en la Republica Popular China, el que suscribe a cargo de un equipo de profesionales españoles, hablando entre nosotros catalán y castellano, en Tianjin, Hunan y Harbin culminamos con exito nuestra mision, comunicandome mediante frances con un traductor chino que lo pasaba al mandarin o a la lengua local (en China se hablan mas de treinte lenguas locales) a los tecnicos y operarios chinos.
Actualmente en Catalunya, los jovenes salen de la escuela dominando perfectamente catalan i castellano, ademas de ingles avanzado. Nuestros futuros gabernantes, ademas de no perder sus raices, hablaran correctament dos lenguas universales, castellano y ingles, aun que es probable que se vean obligados, mas tarde, a hacer cursos intensivos de chino i arabe
sábado, 24 de octubre de 2009
De nou la desafeccio
TERAPIA ANTI DESAFECCIO
La desafecció, entesa com la tendencia a desinteressarse per les activitats de la politica i, sobre tot de las dels politics, hauria de tenir un rapid remei per els ciutadans amb edats superiors als cinquanta anys, els que varem viurer els ultims anys del franquisme, lo que en diem el tardofranquisme, lo dels quaranta anys pero la cara rentada amb els “procuradores a Cortes” i el “tercio familiar y el tercio sindical”, pero amb el fons de extrema duresa contra els democrates en general i els catalanistes en particular. Les corrupteles politicoeconomiques es sol-lucionaben en els cenacles feixistes de la estructura dels adeptes al regim, sols algunes sortien a la llum ,les que convenien per dirimir les lluites per el poder intern de la oligarquia.
En democracia, la nostre, l´administració dels nostres impostos és transparent, la corrupció fruit de la debilitat humana, mes dora que tard, sempre es descobreix i es castiga. No tinc cap dubte que, en regim dictatorial, els resultats de la actual crisi tindrien consequencies demoledores sobre les classes populars
Tornant a l´inici d´aquestes linies, la comparació del regim dictatorial amb el nostre sistema de llibertats, ens hauria de representar una terapia correctora de la desafecció, tenint en compte que la democracia requereix responsabilitats a tots, dels politics i la societata civil, precisa d´un seguiment col-lectiu, actituts reflexades en una frase de Popper, “les societats obertes, les democracies son fragils i deuen regenerarse i protegirse constantament”. Si, recordar i comparar es una bona terapia contra la desafecció.
J.V.M.
La desafecció, entesa com la tendencia a desinteressarse per les activitats de la politica i, sobre tot de las dels politics, hauria de tenir un rapid remei per els ciutadans amb edats superiors als cinquanta anys, els que varem viurer els ultims anys del franquisme, lo que en diem el tardofranquisme, lo dels quaranta anys pero la cara rentada amb els “procuradores a Cortes” i el “tercio familiar y el tercio sindical”, pero amb el fons de extrema duresa contra els democrates en general i els catalanistes en particular. Les corrupteles politicoeconomiques es sol-lucionaben en els cenacles feixistes de la estructura dels adeptes al regim, sols algunes sortien a la llum ,les que convenien per dirimir les lluites per el poder intern de la oligarquia.
En democracia, la nostre, l´administració dels nostres impostos és transparent, la corrupció fruit de la debilitat humana, mes dora que tard, sempre es descobreix i es castiga. No tinc cap dubte que, en regim dictatorial, els resultats de la actual crisi tindrien consequencies demoledores sobre les classes populars
Tornant a l´inici d´aquestes linies, la comparació del regim dictatorial amb el nostre sistema de llibertats, ens hauria de representar una terapia correctora de la desafecció, tenint en compte que la democracia requereix responsabilitats a tots, dels politics i la societata civil, precisa d´un seguiment col-lectiu, actituts reflexades en una frase de Popper, “les societats obertes, les democracies son fragils i deuen regenerarse i protegirse constantament”. Si, recordar i comparar es una bona terapia contra la desafecció.
J.V.M.
viernes, 9 de octubre de 2009
Baral Hussein Obama
Barak Hussein Obama
El que subscriu es permet la llicencia de mostrarse fonamental al manifestar que els seus principals herois d´ambit mundial son Nelson Mandela, Rigoberto Menchu, Mohammed Yunus i el nostre Pere Casaldaliga.
Avui penso que molt aviat tindrè un altre model mes a mencionar als meus nets, serà Barak Obama, al que avui justificadament se li ha adjudicat el Premi Nobel de la Pau 2009, l´home que seguéis el consell de Kant quan diu que hem de fer tot allo que es pugui convertir en valors universals, per un nou odre mundial basat en el multilateralisme, posant l´accent en treballar per la pau a Afganistán i a Palestina, per camins que l´escriptor libanes Amin Maalauf descriu com respectant la dignitat del mon musulmá.
Finalment, com deia Cabot Lodge de la ONU, Obama no hi es per portarnos al paradis, sino per evitar que anem a l´infern. Llarga vida a Barak Hussein Obama.
J.V.Muntadas
El que subscriu es permet la llicencia de mostrarse fonamental al manifestar que els seus principals herois d´ambit mundial son Nelson Mandela, Rigoberto Menchu, Mohammed Yunus i el nostre Pere Casaldaliga.
Avui penso que molt aviat tindrè un altre model mes a mencionar als meus nets, serà Barak Obama, al que avui justificadament se li ha adjudicat el Premi Nobel de la Pau 2009, l´home que seguéis el consell de Kant quan diu que hem de fer tot allo que es pugui convertir en valors universals, per un nou odre mundial basat en el multilateralisme, posant l´accent en treballar per la pau a Afganistán i a Palestina, per camins que l´escriptor libanes Amin Maalauf descriu com respectant la dignitat del mon musulmá.
Finalment, com deia Cabot Lodge de la ONU, Obama no hi es per portarnos al paradis, sino per evitar que anem a l´infern. Llarga vida a Barak Hussein Obama.
J.V.Muntadas
domingo, 27 de septiembre de 2009
Associacions, l´anima de Catalunya
Les associacions, l´anima de Catalunya.
Obiament subscric els escrits denunciant la macroestafa de Miret,el responsable de l´Orfeo Català apareguts a la premsa, concretament clarificadors son els articles de Miquel Roca, Lluis Foix, Francesc de Carreras, Bru de Sala i Carles Duarte, també opino que el nombre de culpables probablement s´ampliara en poques setmanes.
Fent correr la moviola enrrera, veiem que la força i la singularitat de la nostre cultura en la era contemporanea , durant moltes decades cal no oblidarlo, fou soportada per la burgesía del pais, un merit pot ser barreja de patriotisme i interessos, pero d´una eficacia que cal reconeixer.Pero ja durant la Segona Republica i sobre tot a l´adveniment de la democracia a la Generalitat i als Ajuntaments , el relleu de l´impuls cultural va passar a les administracions i a especialment a la societat civil, a les associacions especificament.
Les set mil associacions culturals de les poblacions i dels barris de les ciutats de Catalunya, formen una riqueza i un potencial formidable. Corals que son calcades i posades al dia, de les que preconitzava Clave, colles i colles de totes les mostres de la nostre cultura popular, grups de teatre i del ric folclore aportat per l´immigració del segle pasat, sense oblidar les aportacions dels nouvinguts d´avui, totes elles animaràn la continuitat de l´activitat d´excel-lencia musical de les persones del Palau de la Musica, que ara es poden sentir traicionades. Anim, compteu amb el mon associatiu, l´anima i l´arma secreta de Catalunya.
J.V.Muntadas
Obiament subscric els escrits denunciant la macroestafa de Miret,el responsable de l´Orfeo Català apareguts a la premsa, concretament clarificadors son els articles de Miquel Roca, Lluis Foix, Francesc de Carreras, Bru de Sala i Carles Duarte, també opino que el nombre de culpables probablement s´ampliara en poques setmanes.
Fent correr la moviola enrrera, veiem que la força i la singularitat de la nostre cultura en la era contemporanea , durant moltes decades cal no oblidarlo, fou soportada per la burgesía del pais, un merit pot ser barreja de patriotisme i interessos, pero d´una eficacia que cal reconeixer.Pero ja durant la Segona Republica i sobre tot a l´adveniment de la democracia a la Generalitat i als Ajuntaments , el relleu de l´impuls cultural va passar a les administracions i a especialment a la societat civil, a les associacions especificament.
Les set mil associacions culturals de les poblacions i dels barris de les ciutats de Catalunya, formen una riqueza i un potencial formidable. Corals que son calcades i posades al dia, de les que preconitzava Clave, colles i colles de totes les mostres de la nostre cultura popular, grups de teatre i del ric folclore aportat per l´immigració del segle pasat, sense oblidar les aportacions dels nouvinguts d´avui, totes elles animaràn la continuitat de l´activitat d´excel-lencia musical de les persones del Palau de la Musica, que ara es poden sentir traicionades. Anim, compteu amb el mon associatiu, l´anima i l´arma secreta de Catalunya.
J.V.Muntadas
domingo, 20 de septiembre de 2009
Independencia o Confederacio
Independencia o confederació ?
Referit a la independencia, nombroses persones argumenten que existeixen moltes catalunyes. Certament, en el marc real de la catalanitat contemporania actual, la independencia de Catalunya, en el sentit estricte de la paraula, penso que ens crearia tants o mes problemas que solucions, sobre tot a nivell de defensa i de gestió internacional. En canvi, el sistema confederal suis o canadenc, (similar al que el 1876 els carlins varen pactar per Euzkadi i Navarra amb l´Estat espanyol i que encara perdura), fora una sol-lució amb possibilitat de ser acceptada per l´Espanya progresista actual, sense descartar la possibilitat de que, pasat un temps, Portugal podria estar interessat amb l´ampliació del seu territori en aquesta proposta.
Si, ja sabem que la “brunete mediatica” transformaria aquesta possibilitat en un desastre i cridaria a la sacrosanta unitat del nacionalismo espanyolista de sempre, pero opino que la confederació es la unica via, llarga pero segura i practicable per salvar els mobles, com a sol-lució democratica i raonable per desencatllar l´etern contenciós Catalunya-Espanya.
J.V. MUNTADAS
Referit a la independencia, nombroses persones argumenten que existeixen moltes catalunyes. Certament, en el marc real de la catalanitat contemporania actual, la independencia de Catalunya, en el sentit estricte de la paraula, penso que ens crearia tants o mes problemas que solucions, sobre tot a nivell de defensa i de gestió internacional. En canvi, el sistema confederal suis o canadenc, (similar al que el 1876 els carlins varen pactar per Euzkadi i Navarra amb l´Estat espanyol i que encara perdura), fora una sol-lució amb possibilitat de ser acceptada per l´Espanya progresista actual, sense descartar la possibilitat de que, pasat un temps, Portugal podria estar interessat amb l´ampliació del seu territori en aquesta proposta.
Si, ja sabem que la “brunete mediatica” transformaria aquesta possibilitat en un desastre i cridaria a la sacrosanta unitat del nacionalismo espanyolista de sempre, pero opino que la confederació es la unica via, llarga pero segura i practicable per salvar els mobles, com a sol-lució democratica i raonable per desencatllar l´etern contenciós Catalunya-Espanya.
J.V. MUNTADAS
lunes, 7 de septiembre de 2009
Cost d´una guerra preventiva
El cost d´una guerra preventiva
El catedratic Santiago Dexeus ens revela en un article, que la guerra de l´Iraq, la preventiva, ha tingut un cost de 200 billons, amb b, de dolars.- Personalment no se valorar la espectacular i aberrant quantitat , s´em escapa dels meus elements comparatius de ciutada normal.
Pero el profesor Dexeus si que ho fa.- Amb la meitat d´aquesta quantitat, podriem universalitzar la cobertura sanitaria mundial. Amb 50 billons es podria acabar la fam al mon; amb 35, l´ensenyamment mitja per a tota la població jove. Quedarien 15 billons els quals, destinats a l´investigació sobre el cancer, obtindriem tractaments curatius d´aquesta enfermetat.
Absurd, inverosímil, disparatat…….. que hi podem fer els ciutadans normals, els que abans deiem “homes del carrer” ¿.- Sols un cami, sensibilització i denuncia fins que, poc a poc pero sense pausa, els que ho saben i poden, posin fi a aquestes escandaloses contradiccions, fins que begin la necessitat de que s´imposi el sentit comú, abans de que sigui massa tard.
J.V.Muntadas
El catedratic Santiago Dexeus ens revela en un article, que la guerra de l´Iraq, la preventiva, ha tingut un cost de 200 billons, amb b, de dolars.- Personalment no se valorar la espectacular i aberrant quantitat , s´em escapa dels meus elements comparatius de ciutada normal.
Pero el profesor Dexeus si que ho fa.- Amb la meitat d´aquesta quantitat, podriem universalitzar la cobertura sanitaria mundial. Amb 50 billons es podria acabar la fam al mon; amb 35, l´ensenyamment mitja per a tota la població jove. Quedarien 15 billons els quals, destinats a l´investigació sobre el cancer, obtindriem tractaments curatius d´aquesta enfermetat.
Absurd, inverosímil, disparatat…….. que hi podem fer els ciutadans normals, els que abans deiem “homes del carrer” ¿.- Sols un cami, sensibilització i denuncia fins que, poc a poc pero sense pausa, els que ho saben i poden, posin fi a aquestes escandaloses contradiccions, fins que begin la necessitat de que s´imposi el sentit comú, abans de que sigui massa tard.
J.V.Muntadas
Estrategia Goebbels
Estratègies Goebbels
"Una mentida repetida 1.000 vegades es converteix en una veritat". Aquestes paraules definien una de les secretes estratègies més exitoses del nazisme per convèncer el poble alemany. L'autor de la consigna fou Goebbels, ministre de Propaganda dels governs d'Adolf Hitler.
M'han recordat les estratègies de Goebbels les consignes d'alguns col·lectius polítics actuals, en una versió carpetovetònica que la podríem traduir com "calumnia, que alguna cosa queda". Afortunadament la nostra democràcia té prou defenses per posar cada cosa al seu lloc.
J.V. Muntadas
"Una mentida repetida 1.000 vegades es converteix en una veritat". Aquestes paraules definien una de les secretes estratègies més exitoses del nazisme per convèncer el poble alemany. L'autor de la consigna fou Goebbels, ministre de Propaganda dels governs d'Adolf Hitler.
M'han recordat les estratègies de Goebbels les consignes d'alguns col·lectius polítics actuals, en una versió carpetovetònica que la podríem traduir com "calumnia, que alguna cosa queda". Afortunadament la nostra democràcia té prou defenses per posar cada cosa al seu lloc.
J.V. Muntadas
viernes, 21 de agosto de 2009
Perilloses diferencies
Perilloses diferencies mundials
Cientificament comprobat: els individus que habitan una societat amb menys difrencies economiques, disfuten de mes salut, mes felicitat i mes pau social. Ho afirmen Richard Wilkinson i Kate Picket, después d´el-laborats estudis que reflexen en el seu llibre “The sprit level”.-
Aplicant la teoria a nivell planetari, podriem deduir que si els Estats del mon reduissin les seves abismals diferencies economiques, la convivencia , la salut i la felicitat dels habitants del planeta blau millonaria ostensiblement.
Efectivament, es manifestament objecte de correcció el diferencial de l´index mig PIB/PPA (produccio d´un pais, mes riqueza i poder adquisitiu) entre dos blocs representatius escollits aleatoriament, el d´Occident ric format per Alemania, EEUU, França i Italia, i el de paisos del Sud pobre per Marroc, Argelia, Senegal i Mauritania. Ni mes ni menys el diferencial es de 21 a 1, o sigui que , teoricament, els occidentals som 21 vegades mes rics que els ciutadans dels paisos pobres.
Wilkinson i Ticket es poden estalviar el treball de camp, els conflictes no tots pacifics, entre els membres de la comunitat internacional son un reflexe practic de la seva teoria. Grans diferencies economiques, igual a font de contenciosos greus i no tant greus, pero disputes en definitiva.- Si un mal ben diagnosticat es un mal mig curat, el sentit comu, el menys comu dels sentits, hauria de portar als dirigents mundials a una seriosa reflexio de “real politic”, abans de que sigui massa tard.
J.V. Muntadas
Cientificament comprobat: els individus que habitan una societat amb menys difrencies economiques, disfuten de mes salut, mes felicitat i mes pau social. Ho afirmen Richard Wilkinson i Kate Picket, después d´el-laborats estudis que reflexen en el seu llibre “The sprit level”.-
Aplicant la teoria a nivell planetari, podriem deduir que si els Estats del mon reduissin les seves abismals diferencies economiques, la convivencia , la salut i la felicitat dels habitants del planeta blau millonaria ostensiblement.
Efectivament, es manifestament objecte de correcció el diferencial de l´index mig PIB/PPA (produccio d´un pais, mes riqueza i poder adquisitiu) entre dos blocs representatius escollits aleatoriament, el d´Occident ric format per Alemania, EEUU, França i Italia, i el de paisos del Sud pobre per Marroc, Argelia, Senegal i Mauritania. Ni mes ni menys el diferencial es de 21 a 1, o sigui que , teoricament, els occidentals som 21 vegades mes rics que els ciutadans dels paisos pobres.
Wilkinson i Ticket es poden estalviar el treball de camp, els conflictes no tots pacifics, entre els membres de la comunitat internacional son un reflexe practic de la seva teoria. Grans diferencies economiques, igual a font de contenciosos greus i no tant greus, pero disputes en definitiva.- Si un mal ben diagnosticat es un mal mig curat, el sentit comu, el menys comu dels sentits, hauria de portar als dirigents mundials a una seriosa reflexio de “real politic”, abans de que sigui massa tard.
J.V. Muntadas
martes, 11 de agosto de 2009
Abric Romani
Refugi Romani
Nous i vells immigrants de l ´Àrea Metropolitana de Barcelona, viatgem als llocs d´origen aprofitant les vacances.- Àfrica, Sudamèrica, Europa o Andalucia es el seu destí, no tant lluny el del que subscriu que és Capellades, a l´Anoia.
Un ritual a Capellades en aquesta època, és el seguiment dels treballs arqueològics que es realitzen a l ´Abric Romaní, jaciment importantíssim de vestigis del Neandertal, ampli espai al cingle del Capelló, on arqueòlegs i estudiants de l´especialitat desenvolupen una sistemàtica i acurada invetigació, dirigida per Eudald Carbonell, supervisor també dels treballs prehistòrics a Atapuerca , Burgos.
Sols conec a Eudald Carbonell per els seus llibres i la seva fama de prestigiós arqueòleg, pero avui puc dir que he estat testimoni en directe del seu meritós treball, quan, des del mirador de les instal-lacions de l´Abric Romaní, entremig de la quasi febril activitat d´unes trenta persones, professionals i estudiants, el famós arqueòleg, amb una parpalina a la ma, sense guants anava indicant on perforar el mur de roca a dues persones amb martells pneumàtics, a la vegada que ajudaba a desprendren les zones atacades, troços de les quals eren recollits per un altre equip i transportats per ser cuidadosament examinats. Passada mitja hora, ens varem ausentar per un compromis, sense que cap de les acivitats descrites s´hagués acabat.
Eudald Carbonell deu vorejar els sexanta anys, m´ha fet pensar en la diferència entre edat biològica i edat físico-psicològica, també m´ha fet pensar en el meu imaginari d´homenots del país, dels del sentit comú, que tant poc abunden, molts que podrien se-ho es troben embrancats amb estèrils debats partidistas.- Al professional dedicat a la feina, alié a la meritocràcia, Eudald Carbonell, salut.
J.V.Muntadas
Nous i vells immigrants de l ´Àrea Metropolitana de Barcelona, viatgem als llocs d´origen aprofitant les vacances.- Àfrica, Sudamèrica, Europa o Andalucia es el seu destí, no tant lluny el del que subscriu que és Capellades, a l´Anoia.
Un ritual a Capellades en aquesta època, és el seguiment dels treballs arqueològics que es realitzen a l ´Abric Romaní, jaciment importantíssim de vestigis del Neandertal, ampli espai al cingle del Capelló, on arqueòlegs i estudiants de l´especialitat desenvolupen una sistemàtica i acurada invetigació, dirigida per Eudald Carbonell, supervisor també dels treballs prehistòrics a Atapuerca , Burgos.
Sols conec a Eudald Carbonell per els seus llibres i la seva fama de prestigiós arqueòleg, pero avui puc dir que he estat testimoni en directe del seu meritós treball, quan, des del mirador de les instal-lacions de l´Abric Romaní, entremig de la quasi febril activitat d´unes trenta persones, professionals i estudiants, el famós arqueòleg, amb una parpalina a la ma, sense guants anava indicant on perforar el mur de roca a dues persones amb martells pneumàtics, a la vegada que ajudaba a desprendren les zones atacades, troços de les quals eren recollits per un altre equip i transportats per ser cuidadosament examinats. Passada mitja hora, ens varem ausentar per un compromis, sense que cap de les acivitats descrites s´hagués acabat.
Eudald Carbonell deu vorejar els sexanta anys, m´ha fet pensar en la diferència entre edat biològica i edat físico-psicològica, també m´ha fet pensar en el meu imaginari d´homenots del país, dels del sentit comú, que tant poc abunden, molts que podrien se-ho es troben embrancats amb estèrils debats partidistas.- Al professional dedicat a la feina, alié a la meritocràcia, Eudald Carbonell, salut.
J.V.Muntadas
sábado, 8 de agosto de 2009
Sobre el catalan
Sobre el catalanEl profesor Branchadell, en su articulo sobre el catalan ,de 5-08-09, desconfia del multilinguismo que se puede llegar a practicar en Catalunya, que de momento son dos, catalan y castellano, pero que muy pronto pueden ser más, proximamente el ingles.
Quizas el profesor Branchadell habra oido hablar de un pais, que algunos juzgan como modelico, llamado Suiza, donde los alumnos dominan perfectamente cuatro idiomas, frances, aleman,italiano i retisch, seguramente que ahora tambien el ingles. Tranquilo, profesor,los catalanes pronto vendràn obligados tener nociones de chino y arabe, aunque esto va para mas largo.
Jaume Valles
Quizas el profesor Branchadell habra oido hablar de un pais, que algunos juzgan como modelico, llamado Suiza, donde los alumnos dominan perfectamente cuatro idiomas, frances, aleman,italiano i retisch, seguramente que ahora tambien el ingles. Tranquilo, profesor,los catalanes pronto vendràn obligados tener nociones de chino y arabe, aunque esto va para mas largo.
Jaume Valles
catalanofobia
Bracons
En el trancurs d´una visita a familiars allotjats en una casa rural a la Vall de Vianya (Garrotxa), varem passar per el recentment inaugurat tunel de Bracons, a la C-37 entre Vic i Olot. Al retornar, per buscar la C-25 (Eix Transversal) s´ens va ocorrer fer-ho per la C-157, la unica via directa entre la Garrotxa i Osona abans de Bracons.
La C-157 deu ser una de les carreteres amb paisatjes i llocs naturals mes interessants de Catalunya, La Salut, Cantonigros, Rupit i molts d´altres, pero també la mes sinuosa del pais, curves i mes curves que, per els visitants i turistes, es veuen compensades per les belleses naturals a contemplar. Ara be, continuant amb el suposit de que, abans de Bracons era la unica via directa entre Vic i Olot, amb tots els respctes per ecologistes i paisatjistes, amb lo que fa les activitats dels ciutadans de la Garrotxa i Osona, el viaducte i el tunel, eren imprescindibles, almenys aquesta es la meva opinió d´urbanita del Barcelones.
En el trancurs d´una visita a familiars allotjats en una casa rural a la Vall de Vianya (Garrotxa), varem passar per el recentment inaugurat tunel de Bracons, a la C-37 entre Vic i Olot. Al retornar, per buscar la C-25 (Eix Transversal) s´ens va ocorrer fer-ho per la C-157, la unica via directa entre la Garrotxa i Osona abans de Bracons.
La C-157 deu ser una de les carreteres amb paisatjes i llocs naturals mes interessants de Catalunya, La Salut, Cantonigros, Rupit i molts d´altres, pero també la mes sinuosa del pais, curves i mes curves que, per els visitants i turistes, es veuen compensades per les belleses naturals a contemplar. Ara be, continuant amb el suposit de que, abans de Bracons era la unica via directa entre Vic i Olot, amb tots els respctes per ecologistes i paisatjistes, amb lo que fa les activitats dels ciutadans de la Garrotxa i Osona, el viaducte i el tunel, eren imprescindibles, almenys aquesta es la meva opinió d´urbanita del Barcelones.
viernes, 31 de julio de 2009
SUDOKU DE LA IMMIGRACIO
El sudoku de la immigració.
En el marc de la crisis, Occident no te treball per a tothom. S´ens acut que ara sobren els immigrants, pero desseguida es cau en que élls han estat determinants per el nostre desenvolupament i benestar recent, i que tornarán a serho a mig termini, una vegada passada la mala ratcha economica.- Conclusió, que no marxin pero, sobre tot que no en vinguin de nous.
Fora de les nostres fronteres, les consequencies de l´estroncament de les remeses que els nostres immigrant enviaven a les seves famlies pot ser demoledor. Si afegim que Ban Ki Mun denuncia que els recursos de la ONU per els objectius del Mileni per disminuir la extrema pobresa, s´ han reduit a la meitat, podrem calibrar la importancia de la coincidencia dels dos factors
Occident ha de pensar que la resta del planeta va per camins propis, a vegades provocats per nosaltres. L´hemisferi Sud, “els de baix”, Africa i pot ser també America llatina, en pocs mesos es poden trobar davant d´una onada de fam sense precedents, que pot obligar a centenars de milers de ser humans a entrar, com sigui, als paisos rics.
El sudoku de la immigracio sols te un cami de solució per a Occident, concentrat en una sola paraula, solidaritat entre paisos i sers humans. Solidaritat que passa per la coneguda dita, que no cal prendrer al peu de la lletra, pero si com a un principi important que diu, viurer mes senzillament per tal de que els demes puguin senzillament viurer.
En el marc de la crisis, Occident no te treball per a tothom. S´ens acut que ara sobren els immigrants, pero desseguida es cau en que élls han estat determinants per el nostre desenvolupament i benestar recent, i que tornarán a serho a mig termini, una vegada passada la mala ratcha economica.- Conclusió, que no marxin pero, sobre tot que no en vinguin de nous.
Fora de les nostres fronteres, les consequencies de l´estroncament de les remeses que els nostres immigrant enviaven a les seves famlies pot ser demoledor. Si afegim que Ban Ki Mun denuncia que els recursos de la ONU per els objectius del Mileni per disminuir la extrema pobresa, s´ han reduit a la meitat, podrem calibrar la importancia de la coincidencia dels dos factors
Occident ha de pensar que la resta del planeta va per camins propis, a vegades provocats per nosaltres. L´hemisferi Sud, “els de baix”, Africa i pot ser també America llatina, en pocs mesos es poden trobar davant d´una onada de fam sense precedents, que pot obligar a centenars de milers de ser humans a entrar, com sigui, als paisos rics.
El sudoku de la immigracio sols te un cami de solució per a Occident, concentrat en una sola paraula, solidaritat entre paisos i sers humans. Solidaritat que passa per la coneguda dita, que no cal prendrer al peu de la lletra, pero si com a un principi important que diu, viurer mes senzillament per tal de que els demes puguin senzillament viurer.
jueves, 23 de julio de 2009
La desafeccio politica
Causes de la desafeccio politica
Basicament, els poltics son les persones que cada quatre anys escollim per tal de que administrin i gestionin els nostres impostos, pero resulta que, sense cap motiu aparent, la ciutadania atribueix als politics un baix nivell de confianza, de la mateixa manera que als soldats dels exercits la valentia s´els soposa, ultimament als politics s´els hi atribueix certes tendencies manipuladores.
Pero a la realitat, els politics no son res mes que persones com tots nosaltres, amb les mateixes virtuts i els mateixos defectes, la diferencia principal està en que son personalitats publiques, per tant situades a l´aparador social on els situen els mitjans d´informació, responent a la democratica transparencia.
Tot lo anterior no explicaria la poca valoració on situen als politics les enquestes d´opinió dels ciutadans . Personalment abono la hipotesi d´alguns antropolegs socials que justifiquen la famosa desafeccio al poc edificant espectacle que donen els politics en els foros de debat, en els hemicicles dels parlaments, o en les seves manifestacions i declaracions publiques
A l´ultim escenari, en el marc de la discusió respecte la financiacio quasi federal de l´Estat, s´ha donat una demostració d´incongruencia partidista que defensa la teoria de la desafeccio ciutadana per aborriment, en un cercle vicios que s´autoalimentava, en un seguiment de declaracions i contradeclaracions, debats esterils de paraules polisemiques fregant el gamberrisme verbal, tot per tal de desqualificar a l´adversari i per deixar-lo als peus dels caballs.
La ciutadania està formada per persones inteligents, davant l´espectacle poden prendrer dues posicions, la minoritaria apasionarse per determinada tendencia dels debats, l´altre, la majoritaria, desinteresar-se dels afers publics i dedicarse a la vida familiar i professional, son el 68% dels espanyols i el 72% dels catalans.
Personalment brindo als nostres estimats politics, la interpretació positiva d´una maxima de Lampedusa: “cal canviar les formes (de fer politica) per tal de que el fons (la democracia) segueixi igual” De seguir com ara, podriem prendrer mal.
J.V. Muntadas
Basicament, els poltics son les persones que cada quatre anys escollim per tal de que administrin i gestionin els nostres impostos, pero resulta que, sense cap motiu aparent, la ciutadania atribueix als politics un baix nivell de confianza, de la mateixa manera que als soldats dels exercits la valentia s´els soposa, ultimament als politics s´els hi atribueix certes tendencies manipuladores.
Pero a la realitat, els politics no son res mes que persones com tots nosaltres, amb les mateixes virtuts i els mateixos defectes, la diferencia principal està en que son personalitats publiques, per tant situades a l´aparador social on els situen els mitjans d´informació, responent a la democratica transparencia.
Tot lo anterior no explicaria la poca valoració on situen als politics les enquestes d´opinió dels ciutadans . Personalment abono la hipotesi d´alguns antropolegs socials que justifiquen la famosa desafeccio al poc edificant espectacle que donen els politics en els foros de debat, en els hemicicles dels parlaments, o en les seves manifestacions i declaracions publiques
A l´ultim escenari, en el marc de la discusió respecte la financiacio quasi federal de l´Estat, s´ha donat una demostració d´incongruencia partidista que defensa la teoria de la desafeccio ciutadana per aborriment, en un cercle vicios que s´autoalimentava, en un seguiment de declaracions i contradeclaracions, debats esterils de paraules polisemiques fregant el gamberrisme verbal, tot per tal de desqualificar a l´adversari i per deixar-lo als peus dels caballs.
La ciutadania està formada per persones inteligents, davant l´espectacle poden prendrer dues posicions, la minoritaria apasionarse per determinada tendencia dels debats, l´altre, la majoritaria, desinteresar-se dels afers publics i dedicarse a la vida familiar i professional, son el 68% dels espanyols i el 72% dels catalans.
Personalment brindo als nostres estimats politics, la interpretació positiva d´una maxima de Lampedusa: “cal canviar les formes (de fer politica) per tal de que el fons (la democracia) segueixi igual” De seguir com ara, podriem prendrer mal.
J.V. Muntadas
lunes, 20 de julio de 2009
Quaranta anys despres
Pasats quaranta anys
El malhauradament desaparegut escriptor i periodista Antonio Figueruelo va escriurer “Cataluña, historia de una fustracion”, obra important prologada per una altre escriptor desaparegut, Manuel Vazquez Montalban. Durant aquesta segona lectura del llibre, frequentment em venia al cap que es podria tornar a escriurer avui, camviant solsament els noms dels protagonistes.
La brevetat requerida per aquesta carta, m´obliga a extractar alguns dels seus paragrafs, pero intentare que siguin un fidel reflex del constext on Figueruelo esposa les seves tesis, de les quals éll adverteix que poden indignar al tractar d´informar
Dos capitols considero son els mes importants: el de Catalunya-Espanya i el de la Immigració, pero adduint la manca d´espai em limitaré a comentar aquest ultim, escrit en momments en que les connotacions del mot “xarnego” encara s´arrossegaben, mig barrejades amb les teories i dades antropometriques de Vandellos i Maluquer Sostres, mentres que Rafael Campalans esposaba que les queixes dels immigrantsson son les mateixes en totes les societats que reben en el seu si una forta onada de forasters, on el nouvingut te un status economic i cultural inferior als residents, lo qual produeix una espotania segregacio que acava a la llarga amb l´aparicio de corrents ideologiques amb pretensions cientifiques respecte l´estratifcacio del cos social. Maurici Serrahima i Badia Margarit aborden la integració via catalanització previa, pero amb conceptes i formes que Figueruelo considera tendenciosament burgeses o intelectuals.
Per acabar, aconsello als joves antropolegs socials la lectura del llibre de Antonio Figueruelo, escrita fa quaranta anys, on l´autor expresava preocupacions i problemas convivencials que els catalans, vells i nous, hem sapigut resoldrer mitjans un saludable mestizatge que ha situat tots els seus descendents, sense distinció, als llocs de responsabilitat economica, politica i social del pais.
Si pasats quaranta anys mes, el cami de la actual immigració seguéix la deriva i les petjades dels vells “xarnegos” catalans, les preocupacions d´avui es resoldran, com sempre ha fet Catalunya al llarg de la seva historia.
El malhauradament desaparegut escriptor i periodista Antonio Figueruelo va escriurer “Cataluña, historia de una fustracion”, obra important prologada per una altre escriptor desaparegut, Manuel Vazquez Montalban. Durant aquesta segona lectura del llibre, frequentment em venia al cap que es podria tornar a escriurer avui, camviant solsament els noms dels protagonistes.
La brevetat requerida per aquesta carta, m´obliga a extractar alguns dels seus paragrafs, pero intentare que siguin un fidel reflex del constext on Figueruelo esposa les seves tesis, de les quals éll adverteix que poden indignar al tractar d´informar
Dos capitols considero son els mes importants: el de Catalunya-Espanya i el de la Immigració, pero adduint la manca d´espai em limitaré a comentar aquest ultim, escrit en momments en que les connotacions del mot “xarnego” encara s´arrossegaben, mig barrejades amb les teories i dades antropometriques de Vandellos i Maluquer Sostres, mentres que Rafael Campalans esposaba que les queixes dels immigrantsson son les mateixes en totes les societats que reben en el seu si una forta onada de forasters, on el nouvingut te un status economic i cultural inferior als residents, lo qual produeix una espotania segregacio que acava a la llarga amb l´aparicio de corrents ideologiques amb pretensions cientifiques respecte l´estratifcacio del cos social. Maurici Serrahima i Badia Margarit aborden la integració via catalanització previa, pero amb conceptes i formes que Figueruelo considera tendenciosament burgeses o intelectuals.
Per acabar, aconsello als joves antropolegs socials la lectura del llibre de Antonio Figueruelo, escrita fa quaranta anys, on l´autor expresava preocupacions i problemas convivencials que els catalans, vells i nous, hem sapigut resoldrer mitjans un saludable mestizatge que ha situat tots els seus descendents, sense distinció, als llocs de responsabilitat economica, politica i social del pais.
Si pasats quaranta anys mes, el cami de la actual immigració seguéix la deriva i les petjades dels vells “xarnegos” catalans, les preocupacions d´avui es resoldran, com sempre ha fet Catalunya al llarg de la seva historia.
domingo, 19 de julio de 2009
Els veins del sud
Els veins del Sud
Gran veritat es que res existeix si no hi ha public, si no surt en els mitjans d´informació, vegis si no el drama de la noia marroquina que, embarazada, va morir a causa de la nova grip, salvant-se el nadó, que també mor als pocs dies per un error hospitalari.
El fet anterior ens aboca a valorar que la immigració marroquina es la majoritaria a Espanya, especialment a Catalunya, quasi tres centenars de milers que viuen i treballen (sempre que poden) entre nosaltres.
Fent abstracció dels segles que els musulmans africans, progenitors dels actuals nouvinguts, vivien a la peninsula, els episodis de coincidencies mes recents, han estat frequents, trobades no sempre pacifiques en el marc indefugile de les guerres colonials
El centenari de la Setmana Tragica ens recordarà que, els ciutadans barcelonins, es revelaren contra les lleves de soldats , en desacord amb una guerra colonial que els catalans jutjabem inutil, que va portar vergonyoses derrotes i que va culminar amb encara mes vergonyosos bombardeijos amb gas venenos contra la poblacio civil del Rif.
Soldats marroquins també prengueren part, com tropa auxiliar franquista, a la invasió de Catalunya al 1939 , va ser llavors quan el meu oncle Tonet , que havia estat soldat de lleva al Rif, m´explicaba que va tenir ocasió de recordar el seu coneixement del bereber (en realitat era l´amazigh) amb persones d´aquela tropa, quan li demanaben menjar, al passar per la masia familiar de l´Anoia.
Ells ens deien “paisas”, nosaltres els deiem “moros”. En un esperançador proxim futur, tots serem ciutadans de ple dret, en el marc d´una diversitat que lluny de ser perjudicial, serà on Catalunya tindrà la oportunitat de treuren la seva força.
Gran veritat es que res existeix si no hi ha public, si no surt en els mitjans d´informació, vegis si no el drama de la noia marroquina que, embarazada, va morir a causa de la nova grip, salvant-se el nadó, que també mor als pocs dies per un error hospitalari.
El fet anterior ens aboca a valorar que la immigració marroquina es la majoritaria a Espanya, especialment a Catalunya, quasi tres centenars de milers que viuen i treballen (sempre que poden) entre nosaltres.
Fent abstracció dels segles que els musulmans africans, progenitors dels actuals nouvinguts, vivien a la peninsula, els episodis de coincidencies mes recents, han estat frequents, trobades no sempre pacifiques en el marc indefugile de les guerres colonials
El centenari de la Setmana Tragica ens recordarà que, els ciutadans barcelonins, es revelaren contra les lleves de soldats , en desacord amb una guerra colonial que els catalans jutjabem inutil, que va portar vergonyoses derrotes i que va culminar amb encara mes vergonyosos bombardeijos amb gas venenos contra la poblacio civil del Rif.
Soldats marroquins també prengueren part, com tropa auxiliar franquista, a la invasió de Catalunya al 1939 , va ser llavors quan el meu oncle Tonet , que havia estat soldat de lleva al Rif, m´explicaba que va tenir ocasió de recordar el seu coneixement del bereber (en realitat era l´amazigh) amb persones d´aquela tropa, quan li demanaben menjar, al passar per la masia familiar de l´Anoia.
Ells ens deien “paisas”, nosaltres els deiem “moros”. En un esperançador proxim futur, tots serem ciutadans de ple dret, en el marc d´una diversitat que lluny de ser perjudicial, serà on Catalunya tindrà la oportunitat de treuren la seva força.
viernes, 26 de junio de 2009
El vel islamic
El hiyab i la convivencia
El Parlament regional de Bruxel-les (Bélgica es un pais federal) ha acceptat sense cap problema que la jove diputada Nahima Ozdemir jures el seu carrec coberta amb el hiyab, el vel islamic. Cristià practicant, coincideixo plenament amb el criteri expresat per la institució belga, opino que en lo del vel o no vel, hauriem d´adoptar una neutralitat inclusiva, tot i que discrepo de l´us del gurca, on la dona queda amagada en un total anonimat.
Coincidint amb el tema anterior, el divendres pasat, uns quanta amics varem anar al tradicional sopar poular de la plaça de l´Esglesia, al casc antic de la nostre ciutat, Sant Adrià de Besòs, organitzada per els veins del barri. Taules llargues compartides, amb sopar aportat per cada familia i ball al final. Entre el nostre grup, Abdel i Nagib, amics rifenys, venien acompanyats de Samira i Miriam, les seves esposes que, com sempre, portaben vel. En cap moment vaig detectar cap senyal de rebuig o d´extranyesa, ni comentari explicit entre els mes de 300 veins del sopar popular.
Opino que serà lent, pero poc a poc, el sentit comú ciutadà, per sobre de religions i identitats, construirà una natural i tolerant convivencia civica que s´imposarà, seguint aquets exemples inicials per tot Europa, des de Bruxel-les a Sant Adrià de Besòs
El Parlament regional de Bruxel-les (Bélgica es un pais federal) ha acceptat sense cap problema que la jove diputada Nahima Ozdemir jures el seu carrec coberta amb el hiyab, el vel islamic. Cristià practicant, coincideixo plenament amb el criteri expresat per la institució belga, opino que en lo del vel o no vel, hauriem d´adoptar una neutralitat inclusiva, tot i que discrepo de l´us del gurca, on la dona queda amagada en un total anonimat.
Coincidint amb el tema anterior, el divendres pasat, uns quanta amics varem anar al tradicional sopar poular de la plaça de l´Esglesia, al casc antic de la nostre ciutat, Sant Adrià de Besòs, organitzada per els veins del barri. Taules llargues compartides, amb sopar aportat per cada familia i ball al final. Entre el nostre grup, Abdel i Nagib, amics rifenys, venien acompanyats de Samira i Miriam, les seves esposes que, com sempre, portaben vel. En cap moment vaig detectar cap senyal de rebuig o d´extranyesa, ni comentari explicit entre els mes de 300 veins del sopar popular.
Opino que serà lent, pero poc a poc, el sentit comú ciutadà, per sobre de religions i identitats, construirà una natural i tolerant convivencia civica que s´imposarà, seguint aquets exemples inicials per tot Europa, des de Bruxel-les a Sant Adrià de Besòs
domingo, 14 de junio de 2009
Antivirus a la desafeccio
-Antivirus contra la desafecció.
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-
Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-
Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat
sábado, 13 de junio de 2009
Antivirus a la desafeccio
-Antivirus contra la desafecció.
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-
Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat.
Jaume
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-
Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat.
Jaume
domingo, 7 de junio de 2009
Valorem prou Obama ?
Valorem prou Obama ?
Es un home de carn i osos, l´acusen d´ilus i ingenu, pero no deu ser-ho tant quan te al darrera un gran equip d´assessors especialistes i personalitats politiques experimmentades. Els esceptics diuen que calen fets i no sols paraules, pero amb menys de sis mesos ha pres actituts i decisions politico-economiques multilaterals de resultats que s´han de veurer a mig termini. No es solsament "Asalam aleykum" amb que saluda als musulmans, un de cada cinc habitants del planeta, també l´energia i la claretat amb que exigeix la pau justa per a totes les parts a Orient Mig.
Pensem-hi i valorem en la justa mesura els fets i el gestos del cap del pais mes poderós del mon, fins fa poc pais enrocat en l´autodefensa i la seguretat a tot preu. Valorem-ho, abans que algun acte violent, de radicals o provocadors dobles agents, pugui interromprer la senda de pau de Barak Hussein Obama
Es un home de carn i osos, l´acusen d´ilus i ingenu, pero no deu ser-ho tant quan te al darrera un gran equip d´assessors especialistes i personalitats politiques experimmentades. Els esceptics diuen que calen fets i no sols paraules, pero amb menys de sis mesos ha pres actituts i decisions politico-economiques multilaterals de resultats que s´han de veurer a mig termini. No es solsament "Asalam aleykum" amb que saluda als musulmans, un de cada cinc habitants del planeta, també l´energia i la claretat amb que exigeix la pau justa per a totes les parts a Orient Mig.
Pensem-hi i valorem en la justa mesura els fets i el gestos del cap del pais mes poderós del mon, fins fa poc pais enrocat en l´autodefensa i la seguretat a tot preu. Valorem-ho, abans que algun acte violent, de radicals o provocadors dobles agents, pugui interromprer la senda de pau de Barak Hussein Obama
miércoles, 3 de junio de 2009
Els limits de "Polonias"
Els limits del “Polonia”
En el transcurs del programa de “Polonia” de TV3, del pasat 28-05-09, els guionistas posen en boca d´un dels seus personatges ,una frase que cualifica com un castig la visió de la panoramica de la platja de Sant Adrià de Besòs.
“Polonia”, un meritos programa de satira politica ,fins ara es aixo, una parodia d´humor basicament sobre els nostres personatges publics.Pero al qualificar despectivament un lloc concret del pais, opinem que ha traspassat un limit etic, a mes d´incorrer en una falsetat, ja que la platja de Sant Adrià ja fa anys ha procesat un programa exitos de regeneració, obtenint nivells de qualitat iguals a les de Badalona i Barcelona, degut en gran part a la total recuperacio, aigues i lleres, de la desembocadura del riu Besòs
Ja fa mes de deu anys, la nostre població ha recuperat la normalitat social i urbanistica, situació que ja li tocava después de mig segle de ser el racó dels mals endreços de l´area metropolitana de Barcelona.
Jaume V. Muntadas
En el transcurs del programa de “Polonia” de TV3, del pasat 28-05-09, els guionistas posen en boca d´un dels seus personatges ,una frase que cualifica com un castig la visió de la panoramica de la platja de Sant Adrià de Besòs.
“Polonia”, un meritos programa de satira politica ,fins ara es aixo, una parodia d´humor basicament sobre els nostres personatges publics.Pero al qualificar despectivament un lloc concret del pais, opinem que ha traspassat un limit etic, a mes d´incorrer en una falsetat, ja que la platja de Sant Adrià ja fa anys ha procesat un programa exitos de regeneració, obtenint nivells de qualitat iguals a les de Badalona i Barcelona, degut en gran part a la total recuperacio, aigues i lleres, de la desembocadura del riu Besòs
Ja fa mes de deu anys, la nostre població ha recuperat la normalitat social i urbanistica, situació que ja li tocava después de mig segle de ser el racó dels mals endreços de l´area metropolitana de Barcelona.
Jaume V. Muntadas
jueves, 28 de mayo de 2009
El necessari gest cultural
A les pagines de Le Monde, l´ecriptor flamenc Stefan Hertmans analitza les tensions lingüistiques de l´Estat belga. Escriu que el model belga de la democracia de les paraules es en si mateixa una bona democracia, ja que ensenya que viurer junts admet una questió de diferencia i no de pensament unic. Afirma que Belgica sols pot salvarse per una politica de respecte mutu, començant per un gest cultural, per exemple aprendrer la llengua de l´altre i parlar-le per respecte cultural com alternancia i convicció democratica. La cultura monolingue que refusa parlar un segon o tercer idioma, ja es separatista.
Salvant diferencies, que hi son, entre Belgica i el nostre Esatat, pensem que molts malsentesos desapareixerien entre Catalunya i Espanya si a les escoles de la peninsula, com el gest cultural que demana Hermans a Belgica, s´impartissin coneixements basics de català, explicant als esceptics que, en el mon actual, un pais sera poliglota o no serà.
J.V.Muntadas
A les pagines de Le Monde, l´ecriptor flamenc Stefan Hertmans analitza les tensions lingüistiques de l´Estat belga. Escriu que el model belga de la democracia de les paraules es en si mateixa una bona democracia, ja que ensenya que viurer junts admet una questió de diferencia i no de pensament unic. Afirma que Belgica sols pot salvarse per una politica de respecte mutu, començant per un gest cultural, per exemple aprendrer la llengua de l´altre i parlar-le per respecte cultural com alternancia i convicció democratica. La cultura monolingue que refusa parlar un segon o tercer idioma, ja es separatista.
Salvant diferencies, que hi son, entre Belgica i el nostre Esatat, pensem que molts malsentesos desapareixerien entre Catalunya i Espanya si a les escoles de la peninsula, com el gest cultural que demana Hermans a Belgica, s´impartissin coneixements basics de català, explicant als esceptics que, en el mon actual, un pais sera poliglota o no serà.
J.V.Muntadas
domingo, 24 de mayo de 2009
Relativisme cultural
Relativisme cultural
La cultura, en el terme convencional de la paraula, te els fonaments i les bases que adquirim els primers dotze-quinze anys de vida, la familia, l´escola, els amics i l´entorn social, influencies que camvien al ampliar el marc, l´escenari, al passar a la vida universitaria o professional. Els blancs i negres es tornen grisos de totes les tonalitats. Es mante la informació técnica, els coneixements tradicionals que ens han transmes, pero cada dia, cada hora, la ment s´obre a nous valors.
Totes aquestes influencies son molt diferentes a Occident o a Orient, al Regne Unit que a Mali, a Heilongyang (Manchuria) que a Nebraska (EEUU), per tant son cultures ben difereciades.- Es constata inclus en les maneres de relacionarse, de saludarse, que es distinta; els indis ho fan amb els palmells junts, encarats a nivell de la cara, els magrebins es posen la ma al pit despres d´una encaixada, nosaltres europeus, especialment belgues i francesos, ens donem la mà cada mati, tothom a tothom, especialment el cap. Aquets diversitat cultural planteja reptes quan els essers humans migrem en gan quantitat, d´un pais a un altres, presentantse la necessitat de convivencia diaria entre nouvinguts i autoctons.
Ramon Alcoberro, descriu i analitza aquestes situacions, subrratlla que, afortunadament, existiesen elements culturals comuns a tots els individus, com son la divisió del treball ,la socialitzacio dels infants, el prestigi etc. Totes les cultures, per diferentes que siguin, si son compatibles amb el progres humà, son positives, mentres que quan es una cultura que obra contra els objectius basics es antihumanitaria. Una bona manera de valorar una colectivitat humana poc coneguda, consisteix en contrasar els seus habits culturals amb els artcles de la Declaració de Drets Humans, poden sorgir alguns matisos, paro cap diferencia de fons.
Cal esmentar aquí la coneguda regla moral utilitaria “el maxim be per el maxim nombre”, lo qual es perfectament universelitzable per a totes les cultures, tot i que en aquest punt, hem de baixar a les concrecions, com serìa la de que aquest be fos homologable per exemple, al que tenim en el model social de la Unio Europea . La mundial convivencia cultural, cada vegada mes universalitzada, s haura de sustentar en un consens de relativisme civil on cada cultura haurà de conviure amb els seus origens i la creixent globalizació, proces que el nostre poble ha demostrat historicament saber gestionar sense desapareixer
Jaume Vallés
La cultura, en el terme convencional de la paraula, te els fonaments i les bases que adquirim els primers dotze-quinze anys de vida, la familia, l´escola, els amics i l´entorn social, influencies que camvien al ampliar el marc, l´escenari, al passar a la vida universitaria o professional. Els blancs i negres es tornen grisos de totes les tonalitats. Es mante la informació técnica, els coneixements tradicionals que ens han transmes, pero cada dia, cada hora, la ment s´obre a nous valors.
Totes aquestes influencies son molt diferentes a Occident o a Orient, al Regne Unit que a Mali, a Heilongyang (Manchuria) que a Nebraska (EEUU), per tant son cultures ben difereciades.- Es constata inclus en les maneres de relacionarse, de saludarse, que es distinta; els indis ho fan amb els palmells junts, encarats a nivell de la cara, els magrebins es posen la ma al pit despres d´una encaixada, nosaltres europeus, especialment belgues i francesos, ens donem la mà cada mati, tothom a tothom, especialment el cap. Aquets diversitat cultural planteja reptes quan els essers humans migrem en gan quantitat, d´un pais a un altres, presentantse la necessitat de convivencia diaria entre nouvinguts i autoctons.
Ramon Alcoberro, descriu i analitza aquestes situacions, subrratlla que, afortunadament, existiesen elements culturals comuns a tots els individus, com son la divisió del treball ,la socialitzacio dels infants, el prestigi etc. Totes les cultures, per diferentes que siguin, si son compatibles amb el progres humà, son positives, mentres que quan es una cultura que obra contra els objectius basics es antihumanitaria. Una bona manera de valorar una colectivitat humana poc coneguda, consisteix en contrasar els seus habits culturals amb els artcles de la Declaració de Drets Humans, poden sorgir alguns matisos, paro cap diferencia de fons.
Cal esmentar aquí la coneguda regla moral utilitaria “el maxim be per el maxim nombre”, lo qual es perfectament universelitzable per a totes les cultures, tot i que en aquest punt, hem de baixar a les concrecions, com serìa la de que aquest be fos homologable per exemple, al que tenim en el model social de la Unio Europea . La mundial convivencia cultural, cada vegada mes universalitzada, s haura de sustentar en un consens de relativisme civil on cada cultura haurà de conviure amb els seus origens i la creixent globalizació, proces que el nostre poble ha demostrat historicament saber gestionar sense desapareixer
Jaume Vallés
domingo, 17 de mayo de 2009
Es la llengüa,senyors
Es la llengüa, senyors.
“Es molt simpatic per ser català”, frase que tots hem escoltat, directe o indirectament, sortit de la boca d´un conegut procedent d´alguna regió forania a Catalunya. No, els catalans no despertem simpatia preconcebuda ni espontania entre la resta de ciutadans de l´Estat . Afegim inmediatament que, una vegada ens coneixen, solem fer bones amistats.
Els exits esportius del Barça m´han retornat records de quinze anys enrera, on en el trancurs d´acivitats socio-politiques, vaig tenir nombroses ocasions de constatar l´anterior hipòtesi.- Lamentablement, penso que avui aquesta relació d´Espanya vers Catalunya s´ha pogut empitjorat en alguns sectors, degut , sense cap marge d´error d´equivocarme, a l´espanyolisme salvatge de la dreta que algun periodista qualifica de cavernícola, actituts que els socialistas espanyols no han pogut, o no han sapigut, contrarrestar, tot i la seva concepció federalista de l´Etat.
Com a coclusió, com en experiències anteriors, el factor diferencial que preocupa ,sorpren i inclus molesta a Espanya, es la llengua. Que el català tingui i mantingui la seva fortaleza, fortaleza i salud, que no es perd, al compartirla amb el castellà i sovint l´anglès , idiomes que mimem i cuidem, com haurem de fer amb el xines i l´àrab dintre de no masses anys. Una vegada comproven la idoneitat i la pràctica del bilinguisme ( o trilinguime) convivencial a Catalunya ,totes les llances es tornen canyes. Aquesta es una tasca pedagògica cohesionadora de l´Espanya plural que poca gent fa, de ferla ben feta, acabaria amb segles de incomprensió, ja que el fals problema es la llengua, senyors.-
J.V. Muntadas
“Es molt simpatic per ser català”, frase que tots hem escoltat, directe o indirectament, sortit de la boca d´un conegut procedent d´alguna regió forania a Catalunya. No, els catalans no despertem simpatia preconcebuda ni espontania entre la resta de ciutadans de l´Estat . Afegim inmediatament que, una vegada ens coneixen, solem fer bones amistats.
Els exits esportius del Barça m´han retornat records de quinze anys enrera, on en el trancurs d´acivitats socio-politiques, vaig tenir nombroses ocasions de constatar l´anterior hipòtesi.- Lamentablement, penso que avui aquesta relació d´Espanya vers Catalunya s´ha pogut empitjorat en alguns sectors, degut , sense cap marge d´error d´equivocarme, a l´espanyolisme salvatge de la dreta que algun periodista qualifica de cavernícola, actituts que els socialistas espanyols no han pogut, o no han sapigut, contrarrestar, tot i la seva concepció federalista de l´Etat.
Com a coclusió, com en experiències anteriors, el factor diferencial que preocupa ,sorpren i inclus molesta a Espanya, es la llengua. Que el català tingui i mantingui la seva fortaleza, fortaleza i salud, que no es perd, al compartirla amb el castellà i sovint l´anglès , idiomes que mimem i cuidem, com haurem de fer amb el xines i l´àrab dintre de no masses anys. Una vegada comproven la idoneitat i la pràctica del bilinguisme ( o trilinguime) convivencial a Catalunya ,totes les llances es tornen canyes. Aquesta es una tasca pedagògica cohesionadora de l´Espanya plural que poca gent fa, de ferla ben feta, acabaria amb segles de incomprensió, ja que el fals problema es la llengua, senyors.-
J.V. Muntadas
lunes, 4 de mayo de 2009
Europa
L´espai europeu
Durant uns anys, la meva activitat laboral em va portar a una llarga estada en determinat pais asiatic.- Periodicament, tornava a Catalunya a veurer la familia, recordo com si fos ara la forta impresió d´estar de nou a casa cada vegada que entraba al 747, l´avió que em portava a Zurich, Paris o Londres ( des d´on saltava a Catalunya), una gegantesca nau que poc o res tenia a veurer amb el meu pais, pero de companyia europea.
Lo que en aquells moment soposo era el meu subconscient, avui anclat de nou a la meva terra, ho valoro com sintomes subliminals d´un europeisme que molts catalans portem com una ciutadania afegida, una ciutadania que fa mes de vint anys s´ha manifestat a la constitució de la Unió Europea, l´espai de llibertat i democracia mes important del planeta blau, on impera, amb totes les seves limitacions, el sistema economic mes social del mon.
A risc de repetirme i abans que la maranya de publicitat partidista envahieixi electoralment els mitjans d´informació , vull fer una modesta pero molt sentida crida per tal de que , bandejant frivolitats mediatiques, valorem el fet incontrovetible de que vivim a l´espai europeu, l´organització humana menys imperfecte de la terra.
Durant uns anys, la meva activitat laboral em va portar a una llarga estada en determinat pais asiatic.- Periodicament, tornava a Catalunya a veurer la familia, recordo com si fos ara la forta impresió d´estar de nou a casa cada vegada que entraba al 747, l´avió que em portava a Zurich, Paris o Londres ( des d´on saltava a Catalunya), una gegantesca nau que poc o res tenia a veurer amb el meu pais, pero de companyia europea.
Lo que en aquells moment soposo era el meu subconscient, avui anclat de nou a la meva terra, ho valoro com sintomes subliminals d´un europeisme que molts catalans portem com una ciutadania afegida, una ciutadania que fa mes de vint anys s´ha manifestat a la constitució de la Unió Europea, l´espai de llibertat i democracia mes important del planeta blau, on impera, amb totes les seves limitacions, el sistema economic mes social del mon.
A risc de repetirme i abans que la maranya de publicitat partidista envahieixi electoralment els mitjans d´informació , vull fer una modesta pero molt sentida crida per tal de que , bandejant frivolitats mediatiques, valorem el fet incontrovetible de que vivim a l´espai europeu, l´organització humana menys imperfecte de la terra.
Federalismes
Sobre federalismes
Sergi Pamies escriu un article titolat "Espalunya", un analisis on examina les eternament insatisfactories relacions entre Catalunya i la resta de l´Estat. Interpreto que el preocupa que, segons diu, alguns millons de catalans no es vegin representats per cap de les tendencies dels col-lectius poltics presents en el Parlament. Personalment opino que en l´hemicicle del parc de la Citadella, l´arc parlamentari es bestant variat i suficient per tal de que, els millons de catalans de que parla l´admirat Sergi Pamies, puguin manifestarse cada quatre anys.
On crec que l´autor de l´ article hauria de ser mes rigorós, es al mencionar el "federalisme utopic" com una corrent catalanista actual. El federalisme utopic de Fourier i Fernando Garrido causaba furor i controversia a la poltica espanyola de fa mes d´un segle.- Actualment el sistema federal no te res d´utopic, es un instrument de gestió economica i politica descentralitzada que enmarca la forma de governarse a paisos occidentals com Alemania, Austria, EEUU, Canada, Belgica, Suiza o de estats emergents com Brasil, Sudafrica i India.- Teoricament, els partits d´esquerra espanyols també s´en manifesten. Com a opinió molt particular, crec que molts dels que ens definim com a catalanistes o nacionalistes catalans, acceptariem amb entusiasme les regles de joc del federalisme real, no utopic.
J.V.Muntadas
Sergi Pamies escriu un article titolat "Espalunya", un analisis on examina les eternament insatisfactories relacions entre Catalunya i la resta de l´Estat. Interpreto que el preocupa que, segons diu, alguns millons de catalans no es vegin representats per cap de les tendencies dels col-lectius poltics presents en el Parlament. Personalment opino que en l´hemicicle del parc de la Citadella, l´arc parlamentari es bestant variat i suficient per tal de que, els millons de catalans de que parla l´admirat Sergi Pamies, puguin manifestarse cada quatre anys.
On crec que l´autor de l´ article hauria de ser mes rigorós, es al mencionar el "federalisme utopic" com una corrent catalanista actual. El federalisme utopic de Fourier i Fernando Garrido causaba furor i controversia a la poltica espanyola de fa mes d´un segle.- Actualment el sistema federal no te res d´utopic, es un instrument de gestió economica i politica descentralitzada que enmarca la forma de governarse a paisos occidentals com Alemania, Austria, EEUU, Canada, Belgica, Suiza o de estats emergents com Brasil, Sudafrica i India.- Teoricament, els partits d´esquerra espanyols també s´en manifesten. Com a opinió molt particular, crec que molts dels que ens definim com a catalanistes o nacionalistes catalans, acceptariem amb entusiasme les regles de joc del federalisme real, no utopic.
J.V.Muntadas
domingo, 26 de abril de 2009
Fases de la crisis
Fases socials de la crisi.
La primera linia de resistencia al sintomes d´exclusió social dels ciutadans greument afectats per la crisi, serà la solidaritat familiar; pares i germans es donaràn suport logistic elemental que pararà el cop.
Teoricament, la segona "linia Maginot" ha d´arribar de la mà de les mesures economico-socials de administracions i agents socials, si no arriben o be ho fan malament, arribarà aquella dita de "quan la pobresa truca a la porta, l´amor s´en va per la finestra".
No volem pensar en una tercera fase, que no sigui la de recuperació, a mig termini, dels nivells minims europeus. Urgeixen donç buscar mesures , de moment paliatives, per parar l´atur. Sols accions conjuntes de dalt a baix de la societat, poden impedir un tercer nivell de greus consequencies socials i politiques.
J.V.M.
Jaume Vallés Muntadas Sant A
La primera linia de resistencia al sintomes d´exclusió social dels ciutadans greument afectats per la crisi, serà la solidaritat familiar; pares i germans es donaràn suport logistic elemental que pararà el cop.
Teoricament, la segona "linia Maginot" ha d´arribar de la mà de les mesures economico-socials de administracions i agents socials, si no arriben o be ho fan malament, arribarà aquella dita de "quan la pobresa truca a la porta, l´amor s´en va per la finestra".
No volem pensar en una tercera fase, que no sigui la de recuperació, a mig termini, dels nivells minims europeus. Urgeixen donç buscar mesures , de moment paliatives, per parar l´atur. Sols accions conjuntes de dalt a baix de la societat, poden impedir un tercer nivell de greus consequencies socials i politiques.
J.V.M.
Jaume Vallés Muntadas Sant A
Catalanisme transversal
El catalanisme tranversal.
Quan els dos liders principals d´ERC havien pactat una pau fructifera i prometedora, que obria nous horitzons per el veterà partit republica, apareix un nou element pertorbador per la seva imatge.
Es oportu ara preguntarse si determinats politics del pais, saben l´existencia d´una part important de la ciutadania catalana que practiquem el catalanisme transversal, que seguim dia a dia les incidencies dels col-lectius catalanistes , dels convergents, dels socialistes , dels eurocomunistes i, naturalment també d´ERC.-
No ens mereixem que, quan intuiem un important reforç del catalanisme politic per part dels republicans, sorgeixi un moviment que, per legitim que sigui, enterboleixi la necessaria imatge de tot el catalanisme en general. Els veterans de la Catalunya transversal tenim dret a demanar mes patriotisme i menys tacticisme, sols aixis ens farem respectar per els demes pobles de l´Estat
Jaume.V.M
Quan els dos liders principals d´ERC havien pactat una pau fructifera i prometedora, que obria nous horitzons per el veterà partit republica, apareix un nou element pertorbador per la seva imatge.
Es oportu ara preguntarse si determinats politics del pais, saben l´existencia d´una part important de la ciutadania catalana que practiquem el catalanisme transversal, que seguim dia a dia les incidencies dels col-lectius catalanistes , dels convergents, dels socialistes , dels eurocomunistes i, naturalment també d´ERC.-
No ens mereixem que, quan intuiem un important reforç del catalanisme politic per part dels republicans, sorgeixi un moviment que, per legitim que sigui, enterboleixi la necessaria imatge de tot el catalanisme en general. Els veterans de la Catalunya transversal tenim dret a demanar mes patriotisme i menys tacticisme, sols aixis ens farem respectar per els demes pobles de l´Estat
Jaume.V.M
miércoles, 8 de abril de 2009
Interculturalitat
REALISME INTERCULTURAL
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de les llengues de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen avui llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les de nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els grups de voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre el centenar d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes de cent) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals.
Conclusió: l´avís de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tant per la comunicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la desitjable amical diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana i necessariament constatable en tots els actes i espais publics
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de les llengues de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen avui llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les de nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els grups de voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre el centenar d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes de cent) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals.
Conclusió: l´avís de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tant per la comunicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la desitjable amical diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana i necessariament constatable en tots els actes i espais publics
Oportunitat de l´Aliança
Oportunitat de l´Aliança de Civilitzacions.
Des d´un bon principi ,Barak Obama va contradir frontalment la coneguda sentencia de Maquiavelo quan deia " si vols la pau, preparat per a la guerra". Sense caurer en la ingenuitat (demana mes potencial militar a l´Afganistan) el President americà enforteix les accions de pau i convivencia, allargant la mà al mon musulmà, acceptant la doctrina de Bernard Lewis on diu que "el mon islamic no es enemic d´Occident, sols ho son els fanatics que mal interpreten les seves ensenyances"
Tema substantiu el de la nova poltica aamericana, Pere Casaldaliga, Mahatma Gandhi i Joan XXIII ( el Vatica II encara batega) subscriurien gran part de l´estrategia de Barak Obama. Es en aquestes circunstancies internacionals on encaixa perfectament el II Foro de l´Aliança de Civilitzacions, projecte proposat per Zapatero a la 59 Assemblea de la ONU el 2004, que ara rep un poderos suport al coincidir fil per randa amb els objectius Obama.
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, opino que Rodriguez Zapatero, al qui segons l´oposició (i per un bon nombre de catalans) se li podria aplicar allo de Valle Inclan "aixo que ens va a dir es mentida", amb l´Aliança de Civilitzacions, tambe qualificat com a "invent" socialista, ha encertat el lloc i el moment, lo qual, donats els seus objectius solidaris, no podem fer altre cosa que congratularnos-en
Jaume V.M
Jaume Valles Muntadas Sant Adrià de Besòs
DNI 37811209 Z tn 933812092
Des d´un bon principi ,Barak Obama va contradir frontalment la coneguda sentencia de Maquiavelo quan deia " si vols la pau, preparat per a la guerra". Sense caurer en la ingenuitat (demana mes potencial militar a l´Afganistan) el President americà enforteix les accions de pau i convivencia, allargant la mà al mon musulmà, acceptant la doctrina de Bernard Lewis on diu que "el mon islamic no es enemic d´Occident, sols ho son els fanatics que mal interpreten les seves ensenyances"
Tema substantiu el de la nova poltica aamericana, Pere Casaldaliga, Mahatma Gandhi i Joan XXIII ( el Vatica II encara batega) subscriurien gran part de l´estrategia de Barak Obama. Es en aquestes circunstancies internacionals on encaixa perfectament el II Foro de l´Aliança de Civilitzacions, projecte proposat per Zapatero a la 59 Assemblea de la ONU el 2004, que ara rep un poderos suport al coincidir fil per randa amb els objectius Obama.
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, opino que Rodriguez Zapatero, al qui segons l´oposició (i per un bon nombre de catalans) se li podria aplicar allo de Valle Inclan "aixo que ens va a dir es mentida", amb l´Aliança de Civilitzacions, tambe qualificat com a "invent" socialista, ha encertat el lloc i el moment, lo qual, donats els seus objectius solidaris, no podem fer altre cosa que congratularnos-en
Jaume V.M
Jaume Valles Muntadas Sant Adrià de Besòs
DNI 37811209 Z tn 933812092
martes, 7 de abril de 2009
Interculturalitat
MULTICULTURALITAT INTERCULTURAL
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de la llengua de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre la seixantena d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes d´un centenar) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals. Conclusió: l´avis de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tan la comuinicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana, en tots els espais publics
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de la llengua de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre la seixantena d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes d´un centenar) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals. Conclusió: l´avis de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tan la comuinicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana, en tots els espais publics
miércoles, 18 de marzo de 2009
No es un pais per vells ?
No som un pais per a vells ?
Al fer els 60 , em varen dir que ja no podia ser donant de sang, degut a una norma medica general, lo que tallava una continuitat de trentados anys de fer-ho. Avui surt la noticia d´un automobil en contradirecció a l´autopista, conduit per una persona de 78 anys, fet que, sospitosament, ha estat profusament difosa per els mitjans d´informació.
El que subscriu entra en la franja d´edat de l´infractor, condueix normalment per tot Catalunya, quan viatjo lluny llogo vehicle en el lloc on arribo per altres mitjans. Fa cinquanta tres anys
que tinc el permis de conducció, que renovo reglamentariament cada dos .-
Per els síntomas que presentim ,la gent gran comencem a pensar que aviat solsament s´ens considerarà utils per fer de cangur dels nets, o com a máxim de voluntaris en entitats benefiques.- Compte per aquest cami, no voldriem també pensar que serà veritat la dita de que “aquest no es un pais per a vells.-”
J.V.M.
No som un pais per a vells ?
Al fer els 60 , em varen dir que ja no podia ser donant de sang, degut a una norma medica general, lo que tallava una continuitat de trentados anys de fer-ho. Avui surt la noticia d´un automobil en contradirecció a l´autopista, conduit per una persona de 78 anys, fet que, sospitosament, ha estat profusament difosa per els mitjans d´informació.
El que subscriu entra en la franja d´edat de l´infractor, condueix normalment per tot Catalunya, quan viatjo lluny llogo vehicle en el lloc on arribo per altres mitjans. Fa cinquanta tres anys
que tinc el permis de conducció, que renovo reglamentariament cada dos .-
Per els síntomas que presentim ,la gent gran comencem a pensar que aviat solsament s´ens considerarà utils per fer de cangur dels nets, o com a máxim de voluntaris en entitats benefiques.- Compte per aquest cami, no voldriem també pensar que serà veritat la dita de que “aquest no es un pais per a vells.-”
J.V.M.
domingo, 15 de marzo de 2009
Euzkadi, lo impensable.
Crec que ho ha dit Paul Krugman, Premi Nobel: "lo impensable esta apunt de ser imevitable", máxima ara aplicable a l´actual deriva politica a Euzkadi, si arriba a cuallar el pacte entre socialistes i conservadors, on isolarien al PNB, sorgint un escenari basc politicament contradictori, PSOE i PP establint acord politics aparentment estables.
Salvant distancies de temps i espai, fa quasi vint anys el que subscriu va viurer en primera persona, en el mon de l´administració local de la seva ciutat , circunstancies i actuacions similars, crisis economica inclosa. Varem passar la legislatura amb fortes tensions , amb resultats raonables per a la població, pero a les eleccions següents, el col-lectiu politic desbancat va guanyar per amplia majoria absoluta, majoria que manté, ampliada, a l´actualitat.
Sense voler donar cap lliço a ningú, si es fa aquest pacte ,vaticino una tormentosa legislatura per a Euzkadi i una aclaparadora majoria absoluta per el PNB d´aqui a quatre anys. No puc deixar de pensar que, lo politicament correcte, serìa que els socialistes i els nacionalistes formessin una colaició de govern, buscant una formula consensuada d´escollir el lendakari.- No oblidem que els socialistes teoricament son federalistes, molt més proxims als nacionalistes que els centralistes conservadors.
J.V Muntadas
Crec que ho ha dit Paul Krugman, Premi Nobel: "lo impensable esta apunt de ser imevitable", máxima ara aplicable a l´actual deriva politica a Euzkadi, si arriba a cuallar el pacte entre socialistes i conservadors, on isolarien al PNB, sorgint un escenari basc politicament contradictori, PSOE i PP establint acord politics aparentment estables.
Salvant distancies de temps i espai, fa quasi vint anys el que subscriu va viurer en primera persona, en el mon de l´administració local de la seva ciutat , circunstancies i actuacions similars, crisis economica inclosa. Varem passar la legislatura amb fortes tensions , amb resultats raonables per a la població, pero a les eleccions següents, el col-lectiu politic desbancat va guanyar per amplia majoria absoluta, majoria que manté, ampliada, a l´actualitat.
Sense voler donar cap lliço a ningú, si es fa aquest pacte ,vaticino una tormentosa legislatura per a Euzkadi i una aclaparadora majoria absoluta per el PNB d´aqui a quatre anys. No puc deixar de pensar que, lo politicament correcte, serìa que els socialistes i els nacionalistes formessin una colaició de govern, buscant una formula consensuada d´escollir el lendakari.- No oblidem que els socialistes teoricament son federalistes, molt més proxims als nacionalistes que els centralistes conservadors.
J.V Muntadas
sábado, 14 de marzo de 2009
Noves associacions
Noves associacions
Quan es reuneixen dos bascos, sorgeix un cor, quan tre valencians, una banda musical, quan quatre catalans una associació.- Sigui com sigui, el cert es que al nostre pais proliferen extraordinariament les entitats ciutadanes associades, pot ser resultat de ser una nació sense estat que s´ha hagut d´organitzar per suplir aquesta falta.
Ultimament moltes de les noves entitats s´han desenvolupat com a necessitat social relacionada amb l´immigració, treballant frec a frec amb l´administració, activitats que anomenem del tercer sector. Son varis centenars i molt efectives per ajudar als nouvinguts.
Com a voluntari col-laborador de la fundació de tres d´aquestes entitats, puc donar testimoni de que les seves juntes directives son practicament mixtes, catalans i immigrants, lo que introdueix una dinamica continuada d´enriquidor dialeg intercultural, amb tot el respecte per cada identitat dels seus components-
L´explicació ve a compte degut a que van sorgint algunes associacions del tercer sector, formalitzades o no, formades exclusivament per immigrants de la mateixa nacionalitat. Penso que no es una bona solució, ja que d´aquestes formacions poden sortir els futurs ghetos, que podrien dificultar el cami integrador, que hem empres la ciutadania i el Govern de Catalunya per aquets nous catalans.
J.V.Muntadas
Quan es reuneixen dos bascos, sorgeix un cor, quan tre valencians, una banda musical, quan quatre catalans una associació.- Sigui com sigui, el cert es que al nostre pais proliferen extraordinariament les entitats ciutadanes associades, pot ser resultat de ser una nació sense estat que s´ha hagut d´organitzar per suplir aquesta falta.
Ultimament moltes de les noves entitats s´han desenvolupat com a necessitat social relacionada amb l´immigració, treballant frec a frec amb l´administració, activitats que anomenem del tercer sector. Son varis centenars i molt efectives per ajudar als nouvinguts.
Com a voluntari col-laborador de la fundació de tres d´aquestes entitats, puc donar testimoni de que les seves juntes directives son practicament mixtes, catalans i immigrants, lo que introdueix una dinamica continuada d´enriquidor dialeg intercultural, amb tot el respecte per cada identitat dels seus components-
L´explicació ve a compte degut a que van sorgint algunes associacions del tercer sector, formalitzades o no, formades exclusivament per immigrants de la mateixa nacionalitat. Penso que no es una bona solució, ja que d´aquestes formacions poden sortir els futurs ghetos, que podrien dificultar el cami integrador, que hem empres la ciutadania i el Govern de Catalunya per aquets nous catalans.
J.V.Muntadas
jueves, 5 de marzo de 2009
Quan no es diu tot
Als que ja ens comencen a sobrar anys, per tant també memoria i experiencia, ens sorpren el fet que determinades explicacions de personalitats publiques es limiten a enmarcar els objectius que busquen, obviant circunstancies fonamentals.
Dos casos actuals : el Lendakari Ibarretxe s´ufana de que Euskadi està en una situació economica molt mes sanejada que la majoria de l´Estat, pero no menciona mai els privilegis que li otorga l´especial concert economic que te amb Madrid. Per altra part, Ramon Tremosa, candidat a Europa, posa com exemple el Pacte del Majestic, pero no diu que, molts dels nacionalistes del moment, aquell pacte ens el varem empassar com un garipau o bestia grossa.
Tal com diem al principi, el testimoniatge vivent de llarga memoria, pot evidenciar clamorosos silencis, quan no es diu tot.
Als que ja ens comencen a sobrar anys, per tant també memoria i experiencia, ens sorpren el fet que determinades explicacions de personalitats publiques es limiten a enmarcar els objectius que busquen, obviant circunstancies fonamentals.
Dos casos actuals : el Lendakari Ibarretxe s´ufana de que Euskadi està en una situació economica molt mes sanejada que la majoria de l´Estat, pero no menciona mai els privilegis que li otorga l´especial concert economic que te amb Madrid. Per altra part, Ramon Tremosa, candidat a Europa, posa com exemple el Pacte del Majestic, pero no diu que, molts dels nacionalistes del moment, aquell pacte ens el varem empassar com un garipau o bestia grossa.
Tal com diem al principi, el testimoniatge vivent de llarga memoria, pot evidenciar clamorosos silencis, quan no es diu tot.
jueves, 26 de febrero de 2009
La bonhomia de Barak Obama
L´equivalen català del mot espanyol "buenismo", crec que deu ser "bonhomia", que nosaltres interpretem com la condició de qui es un bon home, ratllant la simplicitat amable.
Pero la bonhomia fa un temps que s´ha definit com a sinonim d´ilus, d´ingenu, de candid, usat per desacreditar valoracions que fa uns anys hauriem qualificat com manifestacions humanistes.- La qualificació de bonhomia, ha servit als detractors del programes socials, solidaris i pacifistes avançats, per desqulificarlos com a utopics i ridiculs en el marc d´un mon en crisis.
Siguin quins siguin els interessos d´aquets profetes de catastrofes, sorgeix un Barak Obama, teoricament l´home mes poderos del planeta, qui ens dona un dia i un altre també, lliçons i missatges de bonhomia, anunciant que encara hi han fundades esperançes per els habitants del planeta Blau. Barak Obama, la bonhomia sense gens de simplicitat.
Jaume V.M.
L´equivalen català del mot espanyol "buenismo", crec que deu ser "bonhomia", que nosaltres interpretem com la condició de qui es un bon home, ratllant la simplicitat amable.
Pero la bonhomia fa un temps que s´ha definit com a sinonim d´ilus, d´ingenu, de candid, usat per desacreditar valoracions que fa uns anys hauriem qualificat com manifestacions humanistes.- La qualificació de bonhomia, ha servit als detractors del programes socials, solidaris i pacifistes avançats, per desqulificarlos com a utopics i ridiculs en el marc d´un mon en crisis.
Siguin quins siguin els interessos d´aquets profetes de catastrofes, sorgeix un Barak Obama, teoricament l´home mes poderos del planeta, qui ens dona un dia i un altre també, lliçons i missatges de bonhomia, anunciant que encara hi han fundades esperançes per els habitants del planeta Blau. Barak Obama, la bonhomia sense gens de simplicitat.
Jaume V.M.
domingo, 22 de febrero de 2009
La urgent solidaritat d´Occident
Ismael es un amic bereber, afincat fa mes de trenta anys al nostre pais, amb fills catalans ben situats en els seus respectius ambits professioanls. Ismael es manifesta molt preocupat de com la deriva de la crisis financera va afectant als seus compatriotes marroquins, rifenys la majoria, arribats a Catalunya en els ultims dos anys.
Recorda la relativa facilitat de com éll es va adaptar a la societat catalana de fa tres decades, enfrontant i resolent les mateixes dificultats que els treballadors del pais.- Ismael s´engoixa de veurer joves rifenys desvagats per els carrers de les nostres ciutats, (visquent de la solidaritat familiar), pero entenent que la crisis afecta per igual a immigrant i autoctons, clama per tal de que algú al seu territori, els digui que ,ara i aqui, no trobaran la solució.
Arribem a la conclusió de que sols un gran moviment de solidaritat d´Occident, pot contrarrestar la valoració de que inclus a la pitjor Europa , es viu mes be que a la millor Africa.
Jaume V.M.
Ismael es un amic bereber, afincat fa mes de trenta anys al nostre pais, amb fills catalans ben situats en els seus respectius ambits professioanls. Ismael es manifesta molt preocupat de com la deriva de la crisis financera va afectant als seus compatriotes marroquins, rifenys la majoria, arribats a Catalunya en els ultims dos anys.
Recorda la relativa facilitat de com éll es va adaptar a la societat catalana de fa tres decades, enfrontant i resolent les mateixes dificultats que els treballadors del pais.- Ismael s´engoixa de veurer joves rifenys desvagats per els carrers de les nostres ciutats, (visquent de la solidaritat familiar), pero entenent que la crisis afecta per igual a immigrant i autoctons, clama per tal de que algú al seu territori, els digui que ,ara i aqui, no trobaran la solució.
Arribem a la conclusió de que sols un gran moviment de solidaritat d´Occident, pot contrarrestar la valoració de que inclus a la pitjor Europa , es viu mes be que a la millor Africa.
Jaume V.M.
La coherencia ideologica
Els simples mortals, els que abans en deiem l´home del carrer, assistim a una especie de ceremonia de la confusió protagonitzada per gran part de les classes dirigents politiques i financeres del pais.
En primer lloc, amb quan a les formes, la crisis ha resucitat la crispació en les maneres, que arriben frequentment al gamberrisme verbal. Pero especialment es en el fons son es detecten flagrant contradiccións, visualitzades amb el “i tu mes”, la resposta d´un deretminat grup quan se sent acusat d´alguna falta legal, lo que també abans en deiem la “tecnica del ventilador”.
La crisis financera mai pot ser ,via confusió i perplexitat de la població, causa de descredit del sistema democratic.- Ni els neocons, ni els socialistes, ni els nacionalistes independentistes o no, poden maquillar la seva ideología de forma a adaptarla a les circunstancies davant la societat. Sempre existiran raonables matissos i consensos en benefici de l´interes comu, pero lo que no es pot fer, com hem vist recenment per part d´una dirigent conservadora, es prendrer la imatge del progresista Obama com a alter ego, com a mirall del seu programa neocon.
Crec que es Popper qui afirma que, la democracia, per mantenirla, cal cuidarla frequentment, no esposar-la a inutils perills. Donç d´aixo es tracta, senyors dirigents del nostre pais.
Jaume V.M.
Els simples mortals, els que abans en deiem l´home del carrer, assistim a una especie de ceremonia de la confusió protagonitzada per gran part de les classes dirigents politiques i financeres del pais.
En primer lloc, amb quan a les formes, la crisis ha resucitat la crispació en les maneres, que arriben frequentment al gamberrisme verbal. Pero especialment es en el fons son es detecten flagrant contradiccións, visualitzades amb el “i tu mes”, la resposta d´un deretminat grup quan se sent acusat d´alguna falta legal, lo que també abans en deiem la “tecnica del ventilador”.
La crisis financera mai pot ser ,via confusió i perplexitat de la població, causa de descredit del sistema democratic.- Ni els neocons, ni els socialistes, ni els nacionalistes independentistes o no, poden maquillar la seva ideología de forma a adaptarla a les circunstancies davant la societat. Sempre existiran raonables matissos i consensos en benefici de l´interes comu, pero lo que no es pot fer, com hem vist recenment per part d´una dirigent conservadora, es prendrer la imatge del progresista Obama com a alter ego, com a mirall del seu programa neocon.
Crec que es Popper qui afirma que, la democracia, per mantenirla, cal cuidarla frequentment, no esposar-la a inutils perills. Donç d´aixo es tracta, senyors dirigents del nostre pais.
Jaume V.M.
miércoles, 14 de enero de 2009
Gaza, el ghetto invers
Gaza, el ghetto invers.
El cardenal Renato Martino acaba de dir que "Gaza cada vegada mes s´assembla a un camp de concentració", valoració que personalment comparteixo i que em satisfa que surti d´una personalitat del Vaticà. . Un camp de concentració es com un ghetto per el control o l´extermini d´una raza, la paraula ghetto sembla que te una procedencia italiana, que es va extendrer durant el segle XV per determinar l´ubicació dels nuclis habitats per jueus a les ciutats de la Mediterrania, mes tard, al segle XX un ghetto famos per les barbaritats perpretades per els nazis durant la Segona Guerra Mundial, fou el de Varsovia, que realment es va convertir en un camp de concentració.
Salvant les distancies, amb la diferencia de la indiscutible provocació de Hamas, Israel ha convertit als ciutadans civils de Gaza amb unes victimes no massa llunyanes dels jueus del ghetto de Varsovia, convertint Gaza amb un ghetto invers.
Jaume V.M.
El cardenal Renato Martino acaba de dir que "Gaza cada vegada mes s´assembla a un camp de concentració", valoració que personalment comparteixo i que em satisfa que surti d´una personalitat del Vaticà. . Un camp de concentració es com un ghetto per el control o l´extermini d´una raza, la paraula ghetto sembla que te una procedencia italiana, que es va extendrer durant el segle XV per determinar l´ubicació dels nuclis habitats per jueus a les ciutats de la Mediterrania, mes tard, al segle XX un ghetto famos per les barbaritats perpretades per els nazis durant la Segona Guerra Mundial, fou el de Varsovia, que realment es va convertir en un camp de concentració.
Salvant les distancies, amb la diferencia de la indiscutible provocació de Hamas, Israel ha convertit als ciutadans civils de Gaza amb unes victimes no massa llunyanes dels jueus del ghetto de Varsovia, convertint Gaza amb un ghetto invers.
Jaume V.M.
sábado, 3 de enero de 2009
El fil roig societat-politica.
Toni Cruanyes (AVUI 3-01-09) tracta un tema clau que plana sobre la societat catalana, el cert desinterés de les actuals generacions sobre els aspectes culturals del catalanisme.- L´autor ho subrratlla arrel de la desaparició del patrici Armengol Passola, icona i exemple del catalanisme mes transversal, buscant possibles causes d´aquesta desafecció civica actual en que els catalans ens dediquem mes a "fer politica" que a "fer pais", activitat aquesta ultima que va cohesionar una eclosio cultural molt important al final del franquisme.
Es ben certa la valoració anterior, un exemple ben conegut: a les primeres eleccions municipals, al 1979, la majoria dels que feiem pais a les entitats populars, varem passar a les llistes electorals i entrarem als Ajuntaments, ben positiu per una part, pero que varen deixar les Associacions de Veins, fins llavors principals motor dels canvis, exhaustes i desprovistes dels seus principals liders. D´aixo ja fa trenta anys, pero opino que la nostre societata civil encara acusa i arrastra aquest desequilibri, els col-lectius joves mes dinamics es senten mes atrets per la activitat privada o per la erotica del poder, la politica, que per l´activitat, a vegades poc agraida, de "fer pais" a part de la politica.
Conclusió, ens manca el "fil roig" que hauria de comunicar , de forma raonable, societat civil i politica, ecuació dificil o impossible si els nostres politics segueixent deixant-se portar per el sectarisme i la tactica partidista, oblidant que amb aquesta actitut, desanimen als pocs "passoles" que encara queden fent pais, a la nostre cada vegada mes plural societat catalana
Toni Cruanyes (AVUI 3-01-09) tracta un tema clau que plana sobre la societat catalana, el cert desinterés de les actuals generacions sobre els aspectes culturals del catalanisme.- L´autor ho subrratlla arrel de la desaparició del patrici Armengol Passola, icona i exemple del catalanisme mes transversal, buscant possibles causes d´aquesta desafecció civica actual en que els catalans ens dediquem mes a "fer politica" que a "fer pais", activitat aquesta ultima que va cohesionar una eclosio cultural molt important al final del franquisme.
Es ben certa la valoració anterior, un exemple ben conegut: a les primeres eleccions municipals, al 1979, la majoria dels que feiem pais a les entitats populars, varem passar a les llistes electorals i entrarem als Ajuntaments, ben positiu per una part, pero que varen deixar les Associacions de Veins, fins llavors principals motor dels canvis, exhaustes i desprovistes dels seus principals liders. D´aixo ja fa trenta anys, pero opino que la nostre societata civil encara acusa i arrastra aquest desequilibri, els col-lectius joves mes dinamics es senten mes atrets per la activitat privada o per la erotica del poder, la politica, que per l´activitat, a vegades poc agraida, de "fer pais" a part de la politica.
Conclusió, ens manca el "fil roig" que hauria de comunicar , de forma raonable, societat civil i politica, ecuació dificil o impossible si els nostres politics segueixent deixant-se portar per el sectarisme i la tactica partidista, oblidant que amb aquesta actitut, desanimen als pocs "passoles" que encara queden fent pais, a la nostre cada vegada mes plural societat catalana
viernes, 2 de enero de 2009
Federalistes i vonvidats de pedra
Federalistas
Son federalistas y algunos quizas no lo saben. Me refiero a los protagonistas de la actualidad politica, desde el presidente Zapatero al ultimo de los Presidentes de las autonomias, los cuales, en sus conversaciones sobre la financiación, tratan los principios fundamentales que rigen las bases de los estados federales del planeta, los que obtienen un mayor bienestar i libertad para sus ciudadanos.
Dos elementos sobresalen en este proceso, el positivo, el Estatuto de Catalunya, votado por los catalanes y refrendado por el Congreso de los Diputados, que ha despertado la conciencia de solidaridad plural y personalizada de las necesidades de los pueblos de España, un saludable revulsivo para sectores que, subliminalmente, aun mantenian tics de “la unidad de destino en lo universal”. Un segundo elemento, desde mi punto de vista negativo, consiste en la persistencia en el tiempo de los tratados del Pais Vasco y Navarra, un silencio clamoraoso de procesos historicos impuestos en su dia por intereses que algunos cronistas no dudan en clasificar de origenes pseudos franquistas.Dicho lo anterior, lejos de clasisficar los actuales contactos Estado- Autonomias como actividades frivolas y superficiales, opino que, siempre que se haga con el necesario rigor, son otro gran paso hacia una convivencia real entre los pueblos de la piel de toro, basados en probadas experiencias de nuestros aliados más progresistas
Son federalistas y algunos quizas no lo saben. Me refiero a los protagonistas de la actualidad politica, desde el presidente Zapatero al ultimo de los Presidentes de las autonomias, los cuales, en sus conversaciones sobre la financiación, tratan los principios fundamentales que rigen las bases de los estados federales del planeta, los que obtienen un mayor bienestar i libertad para sus ciudadanos.
Dos elementos sobresalen en este proceso, el positivo, el Estatuto de Catalunya, votado por los catalanes y refrendado por el Congreso de los Diputados, que ha despertado la conciencia de solidaridad plural y personalizada de las necesidades de los pueblos de España, un saludable revulsivo para sectores que, subliminalmente, aun mantenian tics de “la unidad de destino en lo universal”. Un segundo elemento, desde mi punto de vista negativo, consiste en la persistencia en el tiempo de los tratados del Pais Vasco y Navarra, un silencio clamoraoso de procesos historicos impuestos en su dia por intereses que algunos cronistas no dudan en clasificar de origenes pseudos franquistas.Dicho lo anterior, lejos de clasisficar los actuales contactos Estado- Autonomias como actividades frivolas y superficiales, opino que, siempre que se haga con el necesario rigor, son otro gran paso hacia una convivencia real entre los pueblos de la piel de toro, basados en probadas experiencias de nuestros aliados más progresistas
El mobil dels nostres mobils
El móbil dels nostres móbils.Le Carre, Graham Green, Dos Pasos i Vazquez-Figueroa entre altres, escriuen obres novelades sobre un mon d´espies, agents dobles i corrupció d´alt nivel, on grans empreses transnacionals manipulen els legitims sentiments patriotics o tribals dels ciutadans, amb l´unic objectiu dels seus interessos financers.La cruel realitat lo que ens diu es que, tres millons de homes i dones del Congo, han mort, victimes de les disputes entre tutsis i hutus, per poder dominar els jaciments de coltan (aleació de columbita i tantalita), mineral estrategic per aparells de les noves tecnologies, el material imprescindible per fabricar els nostres telefons celulars.Com tot fill de veï, seguire siguent adicte usuari del petit telefon de les nostres botxaques, pero m´he promes pensar sovint amb les persones i el pais dels nostres germans de pell fosca, que probablement foren, i seguiran sent, el móbil dels nostres móbils.JVM
Maniqueisme informatic
El maniqueisme informatic
En una recent reunió institucional, va sorgir la proposta de constituir uns premis de cultura honorifics, per tal de incentivar iniciatives de les associacions, com a coadjuvants de les sorgides oficialment.
Inmediatament va aflorar una contraproposta consistent que els premis de cultura ja no estaven de moda, s´ha de premiar lo modern, lo “fashion” consistent en honorar les inciatives de intercomunicacio per la xarxa d´internet, “wireles fidelity” la ciberamistat o el ciberligue, un barri conectat per “facebook” o “emule” seria la “performance” digna de ser premiada. La reunió es va convertir en un interessant debat sobre prioritzar o no l´aldea global, informaticament comunicada, per sobre de tot lo demes. Amic de Plató pero mes amic de la veritat, em vaig inclinar, com la majoria, per un saludable relativisme.
Informatica i cultura comparteixen, no competeixen, un bon PC i una Blackberri son unes indispensables eines per a gestionar la diversitat cultural. Un barri en que tots els veïns es comuniquessin sols per Messenger, podria convertirse en un barri molt trist, de carrers molt solitaris.-
Pot ser sols és l´opinió d´un “carrossa”, pero crec que posar el maniqueisme informatic davant la cultura, es confondrer la vel-locitat amb el tocino.
En una recent reunió institucional, va sorgir la proposta de constituir uns premis de cultura honorifics, per tal de incentivar iniciatives de les associacions, com a coadjuvants de les sorgides oficialment.
Inmediatament va aflorar una contraproposta consistent que els premis de cultura ja no estaven de moda, s´ha de premiar lo modern, lo “fashion” consistent en honorar les inciatives de intercomunicacio per la xarxa d´internet, “wireles fidelity” la ciberamistat o el ciberligue, un barri conectat per “facebook” o “emule” seria la “performance” digna de ser premiada. La reunió es va convertir en un interessant debat sobre prioritzar o no l´aldea global, informaticament comunicada, per sobre de tot lo demes. Amic de Plató pero mes amic de la veritat, em vaig inclinar, com la majoria, per un saludable relativisme.
Informatica i cultura comparteixen, no competeixen, un bon PC i una Blackberri son unes indispensables eines per a gestionar la diversitat cultural. Un barri en que tots els veïns es comuniquessin sols per Messenger, podria convertirse en un barri molt trist, de carrers molt solitaris.-
Pot ser sols és l´opinió d´un “carrossa”, pero crec que posar el maniqueisme informatic davant la cultura, es confondrer la vel-locitat amb el tocino.
Palestina
Palestina , la mare de totes les batalles.
Israel ha tancat unilateralment les seves fronteras que ell mateix havia disenyat, a la vegada que amplia els seus assentaments a Palestina, sense altre reconeixement internacional que la tolerancia vergonyant dels EEUU, lo que provoca accions de guerra dels radicals palestins.
En aquestes condicions, sense hospitals, sense queviures, els palestins reben un pavoros bombardeitx israelia casualament el dia del Inocents i coincidint amb la desaparició de Huntington, l´autor de “Xoc de civilitzacions” . Son coincidencias que fan pensar, fan pensar amb moltes coses, pero especialment com deuen valorar ,els mes de mil millons de musulmans del nostre planeta, aquesta accio prepotent de l´exercit d´Israel.
On es la ONU, on es Europa, on es el Vatica ¿¿ Siguem practics: els consellers del futur i esperençador president Obama, que esperem tinguin una raonable objectivitat per sobre del poderós lobby jueu, li hauran de fer veurer que , Iraq, Pakistan, Cachemira , Afganistán i el mateix Bin Laden perdrien en gran mesura la seva conflictivitat si la solució palestina emprengues camins de pau. Seria guanyar la mare de totes les batalles.
Israel ha tancat unilateralment les seves fronteras que ell mateix havia disenyat, a la vegada que amplia els seus assentaments a Palestina, sense altre reconeixement internacional que la tolerancia vergonyant dels EEUU, lo que provoca accions de guerra dels radicals palestins.
En aquestes condicions, sense hospitals, sense queviures, els palestins reben un pavoros bombardeitx israelia casualament el dia del Inocents i coincidint amb la desaparició de Huntington, l´autor de “Xoc de civilitzacions” . Son coincidencias que fan pensar, fan pensar amb moltes coses, pero especialment com deuen valorar ,els mes de mil millons de musulmans del nostre planeta, aquesta accio prepotent de l´exercit d´Israel.
On es la ONU, on es Europa, on es el Vatica ¿¿ Siguem practics: els consellers del futur i esperençador president Obama, que esperem tinguin una raonable objectivitat per sobre del poderós lobby jueu, li hauran de fer veurer que , Iraq, Pakistan, Cachemira , Afganistán i el mateix Bin Laden perdrien en gran mesura la seva conflictivitat si la solució palestina emprengues camins de pau. Seria guanyar la mare de totes les batalles.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)