El fil roig societat-politica.
Toni Cruanyes (AVUI 3-01-09) tracta un tema clau que plana sobre la societat catalana, el cert desinterés de les actuals generacions sobre els aspectes culturals del catalanisme.- L´autor ho subrratlla arrel de la desaparició del patrici Armengol Passola, icona i exemple del catalanisme mes transversal, buscant possibles causes d´aquesta desafecció civica actual en que els catalans ens dediquem mes a "fer politica" que a "fer pais", activitat aquesta ultima que va cohesionar una eclosio cultural molt important al final del franquisme.
Es ben certa la valoració anterior, un exemple ben conegut: a les primeres eleccions municipals, al 1979, la majoria dels que feiem pais a les entitats populars, varem passar a les llistes electorals i entrarem als Ajuntaments, ben positiu per una part, pero que varen deixar les Associacions de Veins, fins llavors principals motor dels canvis, exhaustes i desprovistes dels seus principals liders. D´aixo ja fa trenta anys, pero opino que la nostre societata civil encara acusa i arrastra aquest desequilibri, els col-lectius joves mes dinamics es senten mes atrets per la activitat privada o per la erotica del poder, la politica, que per l´activitat, a vegades poc agraida, de "fer pais" a part de la politica.
Conclusió, ens manca el "fil roig" que hauria de comunicar , de forma raonable, societat civil i politica, ecuació dificil o impossible si els nostres politics segueixent deixant-se portar per el sectarisme i la tactica partidista, oblidant que amb aquesta actitut, desanimen als pocs "passoles" que encara queden fent pais, a la nostre cada vegada mes plural societat catalana