Les tres xemeneies

Les tres xemeneies de Sant Adrià.- Com adrianenc, tinc l’esperança de que la ciutadania de Sant Adrià, podrá mantenir en peu les seves Tres Xemeneies. Existeixen una colla d’arguments molt solids al seu favor, coneguts per tothom, que ja han estat exposats altres vegades. Pero crec important afegir-hi les anotacions d’un informe del Instituto Nacional del Cáncer, on, en cas de demolició de les xemeneies, hi veig cert paralelisme amb les conseqüencies de l’ensorrament de les torres bessones de Nova York, l’11 de setembre 2001. Diu l’esmentet l’informe : .“Quan va succeir l’atac de la Torre Nord del World Trade Center de New York City, nombroses tones d’asbest es van escampar a l’atmosfera.- Qui va patir els riscos mes grans varen ser els bombers i voluntaris que treballaren en el desmantellament a la Grouns Zero.- Altres persones amb risc varen ser els residents veins i les persones que assistien a les escoles properes, que han necessitat un seguiment a llarg plaç, degut a la seva exposició a l’asbest “.-Per tant, en el cas molt improbable de demolició de les Tres Xemeneies, necessariament s’hauria de tenir molt en compte que al obrir els seus murs superficials externs, s’escamparien determinats materials toxics interns, l’asbest, lo que crec les farien intocables L’ordenció del litoral es molt important, pero ben segur que es trobaran solucions de futur, a la vegada que el manteniment de les xemeneies i la bona salut dels adrianencs. J.V.Muntadas

Parole, parole, parole

PAROLE, PAROLE, PAROLE Aquesta última setmana, via TV, he pogut presenciar tres sessions del nostre Parlament, una sobre el document de full de ruta d’ independència i dues d’investidura del nou President.- En les actituts i expresions dels diputats he pogut observar de tot, des de excesssos de gesticulació i paraules polisèmiques, fins a clamoroses ambigüetats teatrals.- N’he tret la impresió de que, els nostres pares de la pàtria, difícilment guanyarien cap premi en un concurs d’oratoria.- Amb quan a qüestions de fons tractades, es dedueix que l’hemicicle esta dividit en tres grups: independentistes, partidaris de terceres vies i unionistes. En cap momento de les llargues hores de debat, he pogut obsevar canvis en les posicions en el grups, que remotament podrien respondre a alguns dels raonaments exposats pels altres col-lectius. La consigna responia sempre a la de defensar la exposició propia en primer lloc, seguit inmediatament per desmuntar la de l’oponent- Resultat com observador: Cap novetat sorgida de les sessions, inclosa la negativa d’investir a Artur Mas.- Millor dit ,si, en algun moment la hombra del President Tarradellas (“no fem el ridicul”) va planar en l’hemicicle.- Tampoc se ben bé perque, en algun moment ,sobre el meu subconcient, saltaven paralues d’una vella cançó italiana, en la que Mina cantava a Alberto “parole, parole, parole soltanto, parole tra noi”, La crua realitat reflesava ben poca cosa mes.- J.V.Muntadas

Allargar la ma

Allargar la mà Aquesta any ha estat molt prolífic en periodes electorals, que han genererat grans peces oratories, encara que crec que el discurs polític actual no es caracteritza per la seva complexitat . Un exemple que es dóna molt aquets dies es la frase “allargar la mà”, que jo interpreto coma gest que indica generositat i agermanament, pero amb la particularitat que ,realment, ara es manifesta en paraules de responsables politics adreçada normalment a grups oposats, que quasi mai reben resposta, hi si la reben, és en forma de freda negativa.- Conclusió, “allargar la ma” en la política actual, es un pur gest estrategic.- Durant la transicio (des de llavors ha plogut molt) ens va visitar Giulio Andreotti, Ministre Italia interessat en el nostre proces democratic.- De la impresió general positiva, per la historia va quedar una frase seva :”Manca Finezza”.- El politic italia ja no tornarà, pero la seva opinió sobre la política dels 80 flota avui sobre la carregada atmfosfera electoral. També hi torna a faltar molta “finezza”, certament, pot ser mes que mai.- Jaume V.M.