domingo, 30 de diciembre de 2012

Politics i ciutadania


Opino que el creixement de la participació del 25N, s´explica degut a que, els votants catalans, entenien que es podien expresar sobre dos aspectes importants de la seva vida: qüestió social i soberania. Popper explica que les societats obertes, com la nostre democràcia, necessiten protegir-se constantment a base de mantenir l´interès de la societat peel seu funcionament.
En dies previs a la jornada electoral, he mantingut i escoltat moltes converses. Sense cap intenció de que siguin exhaustives, en trec quatre conclusions. Primer, la ciutadania catalana és profondament demócrata. Segon: pensen que, durant els quatre anys de legislatura, tots els canvis de criteri sobre el programa del guanyador, s´haurien de consultar via referéndum. Tercer: voldrien establir un salari màxim del representant polític electes, mai superior al d´un Jutge o un Rector d´Universitat. Quart: que existís un ràpid funcionament de la Justícia, especialment en els casos de corrupció a les Institucions.
Alguns d´aquets punts es probable que es considerin politicament incorrectes, especialment per part els politolegs de les partitocracies.- Pero que pensin amb el principi de Lampeduse, abordat en positiu: si volem la continuitat de la democracia, hem de canviar i perfeccionar les seves formes, per tal de que continui sent l´expresió lliure de la veu del poble.

CIU i ERC


Els mitjans ja han començat a assenyalar els detalls dels acords d'entesa entre les dues forces principals del Parlament de Catalunya. Res a dir respecte a temes que pretenen preparar Catalunya per anar adquirint estructures de gestió d'estat. Sí que m'ha sorprès que ha hagut de ser Unió Democràtica qui hagi demanat la inclusió de la política de “lluita contra la pobresa i l'exclusió social” entre aquests acords.
La democratacristiana UDC és mes avançada socialment que la polièdrica socialdemòcrata i lliberal CDC? Tinc molts amics convergents, la majoria de tendències indubtablement progressistes. Com a vell activista em permeto demanar-los que l'arbre del sobiranisme no ens amagui el bosc de la pobresa rampant de la nostre societat.
Fer Catalunya també vol dir que hem de mantenir un nivell mínim de cohesió social, que ara estem perdent. Compte, doncs, que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Sant Adrià del Besós (Barcelonès)
Darrera actualització ( D