La bena avans de la ferida

L´estructura ferroviària d´ample europeu entre Algeciras i Portbou, ja té un estudi-projecte valorat i disenyat, que serà presentat pel govern espanyol el proper 3 de Març. La confirmació del Ministre José Blanco davant del President de la Generalitat i representacions institucionals, ens indiquen que l´Eix o Corredor de la Mediterrània ja no té aturador, responent en part a la presentació a Bruxel-les el passat 12 de Gener, per Ferrmed, l´impressionant grup impulsor, format per institucions internacionals, empreses i societat civil del litoral mediterrani, compromesos en la vital importància de l´activitat productiva europea.
Ciceró deia que no existia res important que fos facil d´executar. Efectivament, en cinquanta anys, el projecte ja ha ensopegat dues vegades, complint aquesta sentència, doncs és de públic coneixement que el franquisme al 1963 i Alvarez Cascos, Ministre de Foment del Partit Popular, al 2003, quaranta anys després, vàren refusar el projecte, avalat i documentat pels tècnics de l´època.
L´any 2012 hi hauran eleccions legislatives a l´Estat. Avui per avui, les enquestes donen guanyadors als conservadors, que mai han demostrat entusisame pel Corredor. Si Ferrmed no logra convèncer abans al Partit Popular, de la fonamental importància del seu projecte per consolidar la recuperació de la crisi, l´Eix de la Mediterrània podría queda de nou en “stand by”. Pensem-hi, pot ser seria una bona ocasió per posar-se la bena abans de la ferida.

Amazighs de Catalunya

Són aproximadament uns 235.000 els ciutadans rifenys, immigrants originaris del Rif, que viuen i treballen a Catalunya, sempre que poden. Si bé majoritàriament s´entenen coloquailment amb el “darija” (una barreja d'àrab, francès i espanyol) la seva llengua d´origen és l´amazigh, l´idioma bimil·lenari de la majoria dels habitants del Nord d´Àfrica.
La diàspora immigrant marroquina ha portat aquesta llengua a tot l´Occident, des d´Holanda fins a Amèrica del Nord, on els amazighs han fundat associacions i entitats culturals arreu. Al nostre país no s´ha quedat enrera, podem trobar aquestes entitats culturals a totes les capitals de comarca i poblacions importants. És normal, ja que l´amazigh és la tercera llengua mes parlada, despres del català i del castellà.
He assistit a la festa d´Any Nou Amazihg (2961 de la seva era) a la meva ciutat, al Casal de Cultura, on els entusiastes activistes de l´associacio local CAT-ARIF han difós la historia de la seva cultura, poesies, cançons, teatre i danses durant tota la tarde del dissabte, fent pedagogía de cara la ciutadania en general, especialment convidada. Si bé l´amazigh va ser la llengua de les actuacions, la pertinent traducció i les presentacions es van fer en un català força escaient. L´epíleg del seu manifest, a favor del reconeixement de la seva cultura al Marroc, deia: “treballarem i col-laborarem també amb la ciutadania del pais que ens ha acollit, per tal de que Catalunya assoleixi la plenitud dels seus drets històrics.” Conclusió personal, cultura amazigha, cultura amiga.

Passos enrer

Per edat, he viscut l'últim període de la repressió franquista fins al final. Per tant, tinc vivències sobrades de la dictadura, que es reflectia en els diaris, ràdios i televisions de l'època. Els arguments que ara esgrimeixen els adversaris de l'administració descentralitzada i els contraris a l'ús de les llengües cooficials al Senat són calcats, idèntics, als que havia sentit i llegit en la meva joventut, cosa que em preocupa molt. És allò del déjà vu, un ritornello inquietant.
Si els grups polítics catalans no fan pinya, amb un consens o acord de mínims per sobre de tacticismes que faci front a aquesta tendència regressiva, Catalunya i la nostra democràcia faran importants passos enrere. Qui tingui orelles que escolti.
Sant Adrià de Besòs
Darrera actualització ( Dilluns, 24 de gener del

proposta Aznar

Durant dues dècades, el binomi fons de cohesió europeus i Estat de les autonomies han canviat positivament la fesomia d'Espanya, especialment la de les regions més pobres. El senyor Aznar, insigne excap de govern conservador, es desvetlla dient ara que ha estat un luxe innecessari i insostenible.
Bé, caldrà reflexionar sobre les seves conclusions, que van en una direcció que ens porta al principi de les propostes de la transició: les nacionalitats històriques, Catalunya, Euskadi i Galiza, administracions confederades; resta de l'Estat, sistema provincial. Senyor Aznar, poques vegades aquest vell rocker retirat de la política ha estat d'acord amb vostè, ara podríem estar-hi, vés per on.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Ambient Masia

L'ambient de La Masia a la política
0 Comentaris
El clàssic edifici de La Masia s´ha convertit en una icona d´efectivitat esportiva i de “savoire faire”, de bon “rotllo guay” que dirien el joves; convivència i eficiència que ja desborda l´àmbit esportiu per introduir-se en el marc de la vida ciutadana. La Masia no ès perfecte, la gestionen persones de carn i ossos, però ja voldriem que l´ambient humà que demostren els seus esportistes en els camps de futbol s´instal·lés en l´escenari ciutadà del nostre país.
La política (i els polítics) junt amb l´esport, són la part de la societat que ocupen els espais de la majoria dels mitjans de comunicació. Es raonable que la ciutadania, explícita, implícita o subliminalment, compari el comportament dels esportistes amb el dels polítics.
Resumint la nostra opinió: les formes, el clima, el fons i l´ambient convivencial dels esportistes en general, però especialment els formats a La Masia, fan evident que és possible la competitivitat amb una relació basada en l´amistós respecte mutu.
A Tucson, Arizona, han succeït fets violents amb possible origen en la crispació política. Afortunadament, aquest no és el nostre cas, però una bona vacuna preventiva seria demanar als politics que, dintre del posible i raonable, introduisin en els seus debats una bona part del clima de La Masia.

Conseller Cleries

Vull dir d'entrada que la conselleria d'Acció Social del govern anterior va ajudar tant com va poder. Però per la meva experiència personal com a voluntari de diverses entitats de la meva ciutat, el nomenament de Josep Lluís Cleries com a conseller de Benestar Social i Família en el nou govern és especialment rellevant. Suposo que també a tot Catalunya, però al Barcelonès sóc testimoni que el nom de Josep Lluís Cleries significa molta sensibilitat social, empatia amb els menys afavorits per la societat i els que en queden al marge, com també amb les iniciatives d'associacions ciutadanes. Benvingut, conseller Cleries.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Darrera actualització ( Dimarts, 4 de gener del 2011 02