El vot de la classe mitjana

El vot de la clase mitjana Destacats economistas i politics, com Noam Chomsky, Anton Costas, Miquel Roca, entre molts d’altres, no es cansen en sostenir que la clase mitjana i mitjana baixa, es el ferment, el fil roig, que uneix,( o al menys fa de pont dialogant) entre les clases populars i les elits que governen l’ economia.- L’anterior afirmació, pot ser massa esquematica, pero defineix el rol esencial que la clase mitjana desenvolupa en el funcionament i menteniment del sistema democratic, tal com l’entenem a Occident, basat en una persona un vot. Durant l’escenari de 2015, el teatre electoral ofereix novetats importants, mes de forma que de fons, pero que pensó omplen de dubtes als dos millons i escaig de vots de la clase mitjana catalana. Si be no es pot descartar l’atractiu de la component soberanista, será important la oferta socialment progresssista dels nous col-lectius, referides a noves cares que, a mes de noves, no están implicades en les corrupteles que han indignat a la ciutadania. Segons Anton Costas. “el gran repte està en la capacitat de recollir aquest malestar de les classes mitjanes”. Personalment afegeixo el fet de la decisió que prenguin aquestes, en arriscar el migrat benestar actual, canviantlo per uns projectes i programes socialment mes avançats, pero a carrec de joves politics poc experimentats. Tornant a Costas “cal que tots siguin capaços, uns i altres, de recollir aquest malestar i practicar un nou progressisme per el segle XXI”. Aixis sigui.

Catalunya eterna

Catalunya eterna Durant les seves dècades daurades, Jordi Pujol va tenir l’habilitat de posar en valor el treball, l’esforç la formalitat i la ètica que caracteritza als catalans, aquets ciutadans de trets marcats principalment per les petjades humanes deixades durant milers d’anys, per el pas de pobles i exercits, entre Àfrica i Europa .- L’expresident va confesar públicament que no va estat fidel a les virtuts que ell ens demanava a la resta de ciutadans.- Però, compte, no ha pogut negar el fet inqüestionable que els atributs positius dels catalans existeixen, son reals, formen part la nostre manera de conviure com a sers humans. -Al respecte, el que subscriu va pronosticar : vindran altres líders, altres personalitats i la pròpia ciutadania que reprendrà la positiva psicosis col•lectiva dels catalans, vells i nous, per fer un país per viure en democràcia i justícia social. Passats vuit mesos, he de dir que, personalitats i ciutadania, si s’han pronunciat i donat a coneixer, pero s’han manifestat vestint un escenari on es fa difícil distingir entre les informacions del proselitisme i les reals , distingir entre propaganda i realitat.- Son contades les explicacions d’avui sobre postulats academics que abans considerbem ineluctables, confoses entre les noves i velles paraules polisemiques que conformen la Catalunya, la Espanya liquida, d’avui. L’antropòleg Claude Levi-Strauss ha escrit: “rien n’est joue, nous pouvons tout reprendre”. Sentencia realista, pensant amb el joves, els que mantenen un fil d’esperança en el meu vell cor de nacionalista català. J.V.Muntadas .- ,

Iberia Repensar Iberia, Nacio de Nacions. En un recent article, Rafael Nadal, enumera i destria encertadament, els desgavells descomunals en que es troveran els col-lectius politics que es personin en cada un dels procesos electoral que tenim a l’horitzo 2015. Des del sectarisme esteril dels partits soberanistes , la escasa unanimitat per tractar amb l’Estat, mes la poca força per imposar la política social programada , amb sols l’unica tendencia positiva: el canvi de .sentit de l’economia. A grans mals, grans reméis. Per començar, el que subscriu pensa que, en aquet proces, el Govern català hauria de renunciar a la independencia com objectiu immediat, A canvi L’Estat actual deuria reconeixer Catalunya com a nacio, com a base inicial d’un ’Estat Associat IBERIC, territori format perimetralment també per Portugal. Be, la formació d’un estat Confederat a la Peninsula, pot semblar una entelequia, el somni d’una nit d’estiu o alguna cosa mes dura. Pero en moments tant supercomplicats com els actual, es quan cal pensar en iniciar alternatives atrevides.-Si verdaderament estimem el futur del nostres nets, abans de refusar la proposta, cal considerarla i valorarla, como ho han fet temps enrera Pessoa, Prim, Prat de la Riba, Unamuno, Castelar, Joan Maragall, Saramago i tants d’altres, Aquest any 2015 hauria de ser l’any de pensar en que, la solució per no repetir tant gegantesc enrenou com el que es presenta , podria estàr en la reconsideració de Iberia com a Nació de Nacions, integrada a Europa.