Catalunya eterna

Catalunya eterna Durant les seves dècades daurades, Jordi Pujol va tenir l’habilitat de posar en valor el treball, l’esforç la formalitat i la ètica que caracteritza als catalans, aquets ciutadans de trets marcats principalment per les petjades humanes deixades durant milers d’anys, per el pas de pobles i exercits, entre Àfrica i Europa .- L’expresident va confesar públicament que no va estat fidel a les virtuts que ell ens demanava a la resta de ciutadans.- Però, compte, no ha pogut negar el fet inqüestionable que els atributs positius dels catalans existeixen, son reals, formen part la nostre manera de conviure com a sers humans. -Al respecte, el que subscriu va pronosticar : vindran altres líders, altres personalitats i la pròpia ciutadania que reprendrà la positiva psicosis col•lectiva dels catalans, vells i nous, per fer un país per viure en democràcia i justícia social. Passats vuit mesos, he de dir que, personalitats i ciutadania, si s’han pronunciat i donat a coneixer, pero s’han manifestat vestint un escenari on es fa difícil distingir entre les informacions del proselitisme i les reals , distingir entre propaganda i realitat.- Son contades les explicacions d’avui sobre postulats academics que abans considerbem ineluctables, confoses entre les noves i velles paraules polisemiques que conformen la Catalunya, la Espanya liquida, d’avui. L’antropòleg Claude Levi-Strauss ha escrit: “rien n’est joue, nous pouvons tout reprendre”. Sentencia realista, pensant amb el joves, els que mantenen un fil d’esperança en el meu vell cor de nacionalista català. J.V.Muntadas .- ,