domingo, 26 de febrero de 2012
sábado, 11 de febrero de 2012
Es l´hora de la ciutadania ?
L´hora dela ciutadania ?
Els mitjans de comunicació no paren d´anunciar la necessitat imperiosa de reduir despeses en tots els ambits de la nostre societat, començant per les institucions, passant per les empreses i arribant a les families. Sembla talment que haguem de retornar el cost economic del benestar del que hem disfrutat durant les ultimes decades.
Els nostres politics s´esforçen en conservar un mon de avantages socials ,que ja ara tendéixen a una contundent rebaixa , mentres les grans empreses transnacionals, els mercats implacables, els exigeixen liquidar montruosos deutes
Curiosament, en els grups i persones del meu entorn diari, fa uns mesos que constato aument de les actituts i accions d´altruisme i generositat.- També en l´ambit de la entitat benefica on ajudo com voluntari, es dona una tendencia paralela; en la mesura que aumenta el nombre de families que demanen suport, s´incrementen els donatius anonims.- Afegeixo que sempre son mes les peticions que les aportacions.
Em pregunto: serem la ciutadania, la societat civil, (lo que abans en deiem l´home del carrer) els que haurem de fer de coixi que amortigüi el terrible paisatje social, el del panorama despres de la batalla, quan arribi l´estabilització de les conseqüencies de la crisi ? Es l´hora de la ciutadania ?
jaume Vallés
Els mitjans de comunicació no paren d´anunciar la necessitat imperiosa de reduir despeses en tots els ambits de la nostre societat, començant per les institucions, passant per les empreses i arribant a les families. Sembla talment que haguem de retornar el cost economic del benestar del que hem disfrutat durant les ultimes decades.
Els nostres politics s´esforçen en conservar un mon de avantages socials ,que ja ara tendéixen a una contundent rebaixa , mentres les grans empreses transnacionals, els mercats implacables, els exigeixen liquidar montruosos deutes
Curiosament, en els grups i persones del meu entorn diari, fa uns mesos que constato aument de les actituts i accions d´altruisme i generositat.- També en l´ambit de la entitat benefica on ajudo com voluntari, es dona una tendencia paralela; en la mesura que aumenta el nombre de families que demanen suport, s´incrementen els donatius anonims.- Afegeixo que sempre son mes les peticions que les aportacions.
Em pregunto: serem la ciutadania, la societat civil, (lo que abans en deiem l´home del carrer) els que haurem de fer de coixi que amortigüi el terrible paisatje social, el del panorama despres de la batalla, quan arribi l´estabilització de les conseqüencies de la crisi ? Es l´hora de la ciutadania ?
jaume Vallés
Suscribirse a:
Entradas (Atom)