sábado, 30 de agosto de 2008

Objectu 2

Havia escrit un aditiu al objectiu 1 pero no he sabut grabarlo al bloc. Venia a dir de com gestionem les nostres decisions i la importancia que per cada un de nosaltres, te lo que pensem que pensen els demes de nosaltres, que si be no son determinants per els nostres actes, si els matitzen en gran manera.
Els nostres actes venen determinats per uns analissis previs (centessimes de seegon) en que el nostre PC personal contrasta les consequencies d´aqquets actes, valorantlos amb una esspecie de passe per el filtre"moral" el qual te uns parametres o protocols basats en els nostres conceptes del be i del mal, els quals a la vegada es composen de la nostra herencia genetica i la nostre cultura, adquirida o be imposada per el nostre entorn
O sigui que, a part dels dos grups esmentats a Objectiu1,existeixen altres condicionants que no dubto en anomenar "emocionals" molt iterssants d´analitzar, que en un proxim objectiu 3 aprofondirem.

Objectius ?

Quins son els objectius durant la vida ? Canviants evidentment, factors d´edat fisiologica i mental, que no sempre coincideixen.- Per la gent gran, 60 a 80 anys, amb salut normal, depenen dels fets i activitats portades a terme durant el temps viscut.
Diguemli temperament o caracter, els elements genetics han estat moldejats per tots els moments estelars de l´individu en questió, començant per la cultura adquirida en els seus origens fins els habits d´actuació davant la societat, que van des de treballador manual sense necessitat de prendrer altres iniciatives que les familiars, fins a responsable i dirigent de les activitats dels demes en el seu ambit laboral, social o politic.- Son dos posicions essencials que diferencien els objectius de la persona adulta quan arriba a lo que en diem vell.
L´individu que podriem anomenar gregari, sense que aixo signifiqui cap connotacio negativa, te pocs problemes d´adaptació a la vida diguemne sedentaria, Al contrari del que ha portat llarg anys obligat a prendrer inicitaives i responsabilitats lo que li han creat uns habits mentals que alguns consideren hiperactivitat senil.
L´hipercatiu, considerant-lo sempre fisica i intelectualment normal, ha de buscar activitats que supleixin la "frenada" laboral. La societat pot aprofitar-lo en un espai molt util al benestar social, el voluntariat, aplicant les seves potencialitats en ambits on les persones ocupades laboralment no poden ajudar, complint dos objectius: nous horitzonts morals i fisics mes un benefici general per la societat.
Un altre dia podriem parlar d´ambits mes concrets. Par avui, prou.

viernes, 29 de agosto de 2008

La Xina de Confuci

Seria un insensat si intentes explicar la Republica Popular Xina en l´espai d´una carta al Director, un pais del nostre planeta territorial i demograficament cinc vegades mes gran que la nostre Europa, amb una cultura historica que va precedir Grecia i Roma, els bresols de la nostre civilització.

Els Jocs Olimpics de Beijing (Pekín per nosaltres) fan correr llogicament mars de tinta i ocupen milers d´hores de TV.- Ates que el que subscriu va conviure laboralment uns anys al continent asiatic, llegeix atentament les opinions que sobre Xina van sotint, especialment de persones acreditadess com Eugeni Bregolat, Rafael Poch i ultimament a un observador poc convencional com Joan de Sagarra. D´una forma o altre, en algu moment de les seves eposicións, cincideixen en que la doctrina filosofica de Confuci, ha impregnat, amb mes o menys intensitat, les grans etapes xineses , els imperis, la epoca maoísta i encara actualmen, el sistema social i economic mixte.

La extensa filosofia de Confuci, calrecordar-ho, es basa en el respecte a la autoritat, autoritat que te com a principal misió la felicitat dels seus administrats; un dels seus principis diu que es mes facil capturar el general d´un gran exercit que prendreli la seva llibertat a un home senzill.

Com a resum, a Occident tenim tot el dret a exigir a Xina el respecte als drets humans, pero Xina també te tot el dret a demanarnos el temps necessari per articular el seu confucionisme practic a les nostres costums democratiques .