La Xina de Confuci

Seria un insensat si intentes explicar la Republica Popular Xina en l´espai d´una carta al Director, un pais del nostre planeta territorial i demograficament cinc vegades mes gran que la nostre Europa, amb una cultura historica que va precedir Grecia i Roma, els bresols de la nostre civilització.

Els Jocs Olimpics de Beijing (Pekín per nosaltres) fan correr llogicament mars de tinta i ocupen milers d´hores de TV.- Ates que el que subscriu va conviure laboralment uns anys al continent asiatic, llegeix atentament les opinions que sobre Xina van sotint, especialment de persones acreditadess com Eugeni Bregolat, Rafael Poch i ultimament a un observador poc convencional com Joan de Sagarra. D´una forma o altre, en algu moment de les seves eposicións, cincideixen en que la doctrina filosofica de Confuci, ha impregnat, amb mes o menys intensitat, les grans etapes xineses , els imperis, la epoca maoísta i encara actualmen, el sistema social i economic mixte.

La extensa filosofia de Confuci, calrecordar-ho, es basa en el respecte a la autoritat, autoritat que te com a principal misió la felicitat dels seus administrats; un dels seus principis diu que es mes facil capturar el general d´un gran exercit que prendreli la seva llibertat a un home senzill.

Com a resum, a Occident tenim tot el dret a exigir a Xina el respecte als drets humans, pero Xina també te tot el dret a demanarnos el temps necessari per articular el seu confucionisme practic a les nostres costums democratiques .