Per edat, he viscut l'últim període de la repressió franquista fins al final. Per tant, tinc vivències sobrades de la dictadura, que es reflectia en els diaris, ràdios i televisions de l'època. Els arguments que ara esgrimeixen els adversaris de l'administració descentralitzada i els contraris a l'ús de les llengües cooficials al Senat són calcats, idèntics, als que havia sentit i llegit en la meva joventut, cosa que em preocupa molt. És allò del déjà vu, un ritornello inquietant.
Si els grups polítics catalans no fan pinya, amb un consens o acord de mínims per sobre de tacticismes que faci front a aquesta tendència regressiva, Catalunya i la nostra democràcia faran importants passos enrere. Qui tingui orelles que escolti.
Sant Adrià de Besòs
Darrera actualització ( Dilluns, 24 de gener del
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario