Maniqueisme informatic

El maniqueisme informatic
En una recent reunió institucional, va sorgir la proposta de constituir uns premis de cultura honorifics, per tal de incentivar iniciatives de les associacions, com a coadjuvants de les sorgides oficialment.
Inmediatament va aflorar una contraproposta consistent que els premis de cultura ja no estaven de moda, s´ha de premiar lo modern, lo “fashion” consistent en honorar les inciatives de intercomunicacio per la xarxa d´internet, “wireles fidelity” la ciberamistat o el ciberligue, un barri conectat per “facebook” o “emule” seria la “performance” digna de ser premiada. La reunió es va convertir en un interessant debat sobre prioritzar o no l´aldea global, informaticament comunicada, per sobre de tot lo demes. Amic de Plató pero mes amic de la veritat, em vaig inclinar, com la majoria, per un saludable relativisme.
Informatica i cultura comparteixen, no competeixen, un bon PC i una Blackberri son unes indispensables eines per a gestionar la diversitat cultural. Un barri en que tots els veïns es comuniquessin sols per Messenger, podria convertirse en un barri molt trist, de carrers molt solitaris.-
Pot ser sols és l´opinió d´un “carrossa”, pero crec que posar el maniqueisme informatic davant la cultura, es confondrer la vel-locitat amb el tocino.