Relativisme cultural

Relativisme cultural
La cultura, en el terme convencional de la paraula, te els fonaments i les bases que adquirim els primers dotze-quinze anys de vida, la familia, l´escola, els amics i l´entorn social, influencies que camvien al ampliar el marc, l´escenari, al passar a la vida universitaria o professional. Els blancs i negres es tornen grisos de totes les tonalitats. Es mante la informació técnica, els coneixements tradicionals que ens han transmes, pero cada dia, cada hora, la ment s´obre a nous valors.
Totes aquestes influencies son molt diferentes a Occident o a Orient, al Regne Unit que a Mali, a Heilongyang (Manchuria) que a Nebraska (EEUU), per tant son cultures ben difereciades.- Es constata inclus en les maneres de relacionarse, de saludarse, que es distinta; els indis ho fan amb els palmells junts, encarats a nivell de la cara, els magrebins es posen la ma al pit despres d´una encaixada, nosaltres europeus, especialment belgues i francesos, ens donem la mà cada mati, tothom a tothom, especialment el cap. Aquets diversitat cultural planteja reptes quan els essers humans migrem en gan quantitat, d´un pais a un altres, presentantse la necessitat de convivencia diaria entre nouvinguts i autoctons.
Ramon Alcoberro, descriu i analitza aquestes situacions, subrratlla que, afortunadament, existiesen elements culturals comuns a tots els individus, com son la divisió del treball ,la socialitzacio dels infants, el prestigi etc. Totes les cultures, per diferentes que siguin, si son compatibles amb el progres humà, son positives, mentres que quan es una cultura que obra contra els objectius basics es antihumanitaria. Una bona manera de valorar una colectivitat humana poc coneguda, consisteix en contrasar els seus habits culturals amb els artcles de la Declaració de Drets Humans, poden sorgir alguns matisos, paro cap diferencia de fons.
Cal esmentar aquí la coneguda regla moral utilitaria “el maxim be per el maxim nombre”, lo qual es perfectament universelitzable per a totes les cultures, tot i que en aquest punt, hem de baixar a les concrecions, com serìa la de que aquest be fos homologable per exemple, al que tenim en el model social de la Unio Europea . La mundial convivencia cultural, cada vegada mes universalitzada, s haura de sustentar en un consens de relativisme civil on cada cultura haurà de conviure amb els seus origens i la creixent globalizació, proces que el nostre poble ha demostrat historicament saber gestionar sense desapareixer
Jaume Vallés