Es la llengüa,senyors

Es la llengüa, senyors.
“Es molt simpatic per ser català”, frase que tots hem escoltat, directe o indirectament, sortit de la boca d´un conegut procedent d´alguna regió forania a Catalunya. No, els catalans no despertem simpatia preconcebuda ni espontania entre la resta de ciutadans de l´Estat . Afegim inmediatament que, una vegada ens coneixen, solem fer bones amistats.
Els exits esportius del Barça m´han retornat records de quinze anys enrera, on en el trancurs d´acivitats socio-politiques, vaig tenir nombroses ocasions de constatar l´anterior hipòtesi.- Lamentablement, penso que avui aquesta relació d´Espanya vers Catalunya s´ha pogut empitjorat en alguns sectors, degut , sense cap marge d´error d´equivocarme, a l´espanyolisme salvatge de la dreta que algun periodista qualifica de cavernícola, actituts que els socialistas espanyols no han pogut, o no han sapigut, contrarrestar, tot i la seva concepció federalista de l´Etat.
Com a coclusió, com en experiències anteriors, el factor diferencial que preocupa ,sorpren i inclus molesta a Espanya, es la llengua. Que el català tingui i mantingui la seva fortaleza, fortaleza i salud, que no es perd, al compartirla amb el castellà i sovint l´anglès , idiomes que mimem i cuidem, com haurem de fer amb el xines i l´àrab dintre de no masses anys. Una vegada comproven la idoneitat i la pràctica del bilinguisme ( o trilinguime) convivencial a Catalunya ,totes les llances es tornen canyes. Aquesta es una tasca pedagògica cohesionadora de l´Espanya plural que poca gent fa, de ferla ben feta, acabaria amb segles de incomprensió, ja que el fals problema es la llengua, senyors.-
J.V. Muntadas