La desafeccio politica

Causes de la desafeccio politica
Basicament, els poltics son les persones que cada quatre anys escollim per tal de que administrin i gestionin els nostres impostos, pero resulta que, sense cap motiu aparent, la ciutadania atribueix als politics un baix nivell de confianza, de la mateixa manera que als soldats dels exercits la valentia s´els soposa, ultimament als politics s´els hi atribueix certes tendencies manipuladores.
Pero a la realitat, els politics no son res mes que persones com tots nosaltres, amb les mateixes virtuts i els mateixos defectes, la diferencia principal està en que son personalitats publiques, per tant situades a l´aparador social on els situen els mitjans d´informació, responent a la democratica transparencia.
Tot lo anterior no explicaria la poca valoració on situen als politics les enquestes d´opinió dels ciutadans . Personalment abono la hipotesi d´alguns antropolegs socials que justifiquen la famosa desafeccio al poc edificant espectacle que donen els politics en els foros de debat, en els hemicicles dels parlaments, o en les seves manifestacions i declaracions publiques
A l´ultim escenari, en el marc de la discusió respecte la financiacio quasi federal de l´Estat, s´ha donat una demostració d´incongruencia partidista que defensa la teoria de la desafeccio ciutadana per aborriment, en un cercle vicios que s´autoalimentava, en un seguiment de declaracions i contradeclaracions, debats esterils de paraules polisemiques fregant el gamberrisme verbal, tot per tal de desqualificar a l´adversari i per deixar-lo als peus dels caballs.
La ciutadania està formada per persones inteligents, davant l´espectacle poden prendrer dues posicions, la minoritaria apasionarse per determinada tendencia dels debats, l´altre, la majoritaria, desinteresar-se dels afers publics i dedicarse a la vida familiar i professional, son el 68% dels espanyols i el 72% dels catalans.
Personalment brindo als nostres estimats politics, la interpretació positiva d´una maxima de Lampedusa: “cal canviar les formes (de fer politica) per tal de que el fons (la democracia) segueixi igual” De seguir com ara, podriem prendrer mal.
J.V. Muntadas