Quaranta anys despres

Pasats quaranta anys

El malhauradament desaparegut escriptor i periodista Antonio Figueruelo va escriurer “Cataluña, historia de una fustracion”, obra important prologada per una altre escriptor desaparegut, Manuel Vazquez Montalban. Durant aquesta segona lectura del llibre, frequentment em venia al cap que es podria tornar a escriurer avui, camviant solsament els noms dels protagonistes.
La brevetat requerida per aquesta carta, m´obliga a extractar alguns dels seus paragrafs, pero intentare que siguin un fidel reflex del constext on Figueruelo esposa les seves tesis, de les quals éll adverteix que poden indignar al tractar d´informar
Dos capitols considero son els mes importants: el de Catalunya-Espanya i el de la Immigració, pero adduint la manca d´espai em limitaré a comentar aquest ultim, escrit en momments en que les connotacions del mot “xarnego” encara s´arrossegaben, mig barrejades amb les teories i dades antropometriques de Vandellos i Maluquer Sostres, mentres que Rafael Campalans esposaba que les queixes dels immigrantsson son les mateixes en totes les societats que reben en el seu si una forta onada de forasters, on el nouvingut te un status economic i cultural inferior als residents, lo qual produeix una espotania segregacio que acava a la llarga amb l´aparicio de corrents ideologiques amb pretensions cientifiques respecte l´estratifcacio del cos social. Maurici Serrahima i Badia Margarit aborden la integració via catalanització previa, pero amb conceptes i formes que Figueruelo considera tendenciosament burgeses o intelectuals.
Per acabar, aconsello als joves antropolegs socials la lectura del llibre de Antonio Figueruelo, escrita fa quaranta anys, on l´autor expresava preocupacions i problemas convivencials que els catalans, vells i nous, hem sapigut resoldrer mitjans un saludable mestizatge que ha situat tots els seus descendents, sense distinció, als llocs de responsabilitat economica, politica i social del pais.
Si pasats quaranta anys mes, el cami de la actual immigració seguéix la deriva i les petjades dels vells “xarnegos” catalans, les preocupacions d´avui es resoldran, com sempre ha fet Catalunya al llarg de la seva historia.