Catalunya ha de mirar al Nord
La resistencia continuada dels governs de Madrid respecte als reconeixement dels drets historics de Catalunya, (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) ens porta a fer-ne un anàlisi crític, amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya- Espanya, el futur de l´identitat del nostre país, es podria veurer més reconeguda Europa endins que per part dels politics espanyols.
Com relació casual, he llegit a la presentació d´un llibre del prestigios musicoleg Gustems Carnicer : “Catalunya i França, per la seva proximitat i simpaties ,han estat territoris més que veïns, un batec de dues cultures que a vegades ha estat simultani i d’altres ha estat entrebancat i ple de daltabaixos i esperances. D’altra banda, Catalunya,en ser com una germana petita amb menys recursos, s’ha vist abocada a tenir que ser més creativa, a fer propostes avançades “
Soc conscient de que la Unió Europea, tant a la Comissió com el Consell, no ha brillat precisament per afavorir la politica catalanista, pero aixo pot canviar. Conclusió : penso que els esforços dels partidaris de la independencia de Catalunya, s´haurien d´encaminar a explicar en primer lloc que, a la llum dels conteciosos amb Espanya, lo que volem majoritariament, es una confederació de Catalunya amb Europa. Representaria un pronunciament menys contundent, amb el mateix objectiu. Com diu Gustems Carnicer, la nostre veina del Nord, es com una germana gran.
J.V.Muntadas
sábado, 24 de diciembre de 2011
lunes, 12 de diciembre de 2011
Auropa i Catalunya, el pes de la Historia
Ningú pot negar que l´adhesió de l´Estat espanyol a Europa ha contribuit fonamentalment al seu desenvolupament social i democratic, però que en canvi s´ha avançat poc en el reconeixement dels drets històrics de Catalunya (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) el qual ens porta a fer-ne un anàlisi crític, però amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya-Espanya, el futur de la identitat del nostre país es veurà més reconeguda per Europa que pels governs de Madrid.
La Història ens diu que, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va considerar necessari construir un entramat d´interessos que fessin impossible la repetició de la massacre i es creà la Unió Europea. Espanya va quedar fora degut a les conegudes simpaties del franquisme vers Hitler, motiu aquest que també ens va fer perdre les ajudes americanes del Pla Marshall per a la reconstrucció d´Europa.
Al recobrar la democràcia, Espanya i Portugal vàrem ser admesos, amb el resultat següent: en els últims vint i cinc anys, la Unió Europea ha invertit a l´Estat espanyol 120.000 millons d´euros, en infraestructures i cohesió social, equivalent a tres Plans Marshall.
La rabiosa actualitat ens mostra que s´estan donant circunstàncies que ens porten a una certa refundació d´Europa, però la resposta positiva, tant de la majoria d´Estats com dels mercats, ens indica que els seus principis politics fonamentals, no variaran. No canviaran perquè el pes de la Història té molta força, la mateixa que tenim els catalans per continuar insistint en la construcció d´un pais, la Catalunya europea, on la identitat i el benestar es consolidaran definitivament.
Ningú pot negar que l´adhesió de l´Estat espanyol a Europa ha contribuit fonamentalment al seu desenvolupament social i democratic, però que en canvi s´ha avançat poc en el reconeixement dels drets històrics de Catalunya (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) el qual ens porta a fer-ne un anàlisi crític, però amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya-Espanya, el futur de la identitat del nostre país es veurà més reconeguda per Europa que pels governs de Madrid.
La Història ens diu que, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va considerar necessari construir un entramat d´interessos que fessin impossible la repetició de la massacre i es creà la Unió Europea. Espanya va quedar fora degut a les conegudes simpaties del franquisme vers Hitler, motiu aquest que també ens va fer perdre les ajudes americanes del Pla Marshall per a la reconstrucció d´Europa.
Al recobrar la democràcia, Espanya i Portugal vàrem ser admesos, amb el resultat següent: en els últims vint i cinc anys, la Unió Europea ha invertit a l´Estat espanyol 120.000 millons d´euros, en infraestructures i cohesió social, equivalent a tres Plans Marshall.
La rabiosa actualitat ens mostra que s´estan donant circunstàncies que ens porten a una certa refundació d´Europa, però la resposta positiva, tant de la majoria d´Estats com dels mercats, ens indica que els seus principis politics fonamentals, no variaran. No canviaran perquè el pes de la Història té molta força, la mateixa que tenim els catalans per continuar insistint en la construcció d´un pais, la Catalunya europea, on la identitat i el benestar es consolidaran definitivament.
domingo, 4 de diciembre de 2011
Aprendrer dels herrors historics
Aprendrer dels errors
Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya, i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.
Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horitzó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
J.V.Muntadas
Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya, i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.
Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horitzó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
J.V.Muntadas
lunes, 28 de noviembre de 2011
Imprescindible Europa
Imprescindible Europa
Les picabaralles dels debats electorals ens poden fer oblidar la importància dels conflictes que es produixen en l´ambit de l´euro, d´Europa. Atenció doncs a la Unió Europea, la que, amb tots els seus defectes i problemes, ha aportat més de seixanta anys de pau al món. Un cop d´ull als dos últims segles abans de la UE, ens mostren més de cent millons de morts en confrontacions béliques, cada vegada més sagnants i amb més victimes civils a la reraguarda. Els grans aconteixements bélics sempre, sempre, s´havien gestat a Europa, per tant ha estat aquí on, en els últims anys, s´han aturat, abans d'iniciar-se. La capacitat de destrucció planetària de les noves armes, la conquesta de l´espai i una ONU més efectiva que la Societat de Nacions, també hi han influit, limitants els conflictes a zones aïllades.
Es a Europa on s´enmirallen els paisos emergents, Brasil, China, India, ens prenen com a model de sistema de convivència. Estats Units d´America és com una prolongació de la UE, gran pais lligat a nosaltres per l´origen de la majoria dels seus ciutadans, nació que ens influeix econòmicament, formant amb Europa un bloc politic raonablement estable. Llatinoamèrica i els països àrabs, caminen lentament vers el model europeu, amb les seves pròpies pecularietats, com també intenten fer-ho els països subsaharians, amb moltes més dificultats.
També és veritat que el model europeu canvia dia a dia, amb matisos imposats pels mercats financers d´escala mundial. Europa no serà la mateixa a la sortida d´aquest terrabestall económic, pero té el dret, l´obligació i la responsabilitat, de conservar i mantenir intactes les estructures polítiques i socials bàsiques dels seus territoris. Això sols serà possible si els polítics i la ciutadania hi posem el coll. Un altre escenari a Europa sería, per Catalunya, com tornar a principis del segle XX...
Les picabaralles dels debats electorals ens poden fer oblidar la importància dels conflictes que es produixen en l´ambit de l´euro, d´Europa. Atenció doncs a la Unió Europea, la que, amb tots els seus defectes i problemes, ha aportat més de seixanta anys de pau al món. Un cop d´ull als dos últims segles abans de la UE, ens mostren més de cent millons de morts en confrontacions béliques, cada vegada més sagnants i amb més victimes civils a la reraguarda. Els grans aconteixements bélics sempre, sempre, s´havien gestat a Europa, per tant ha estat aquí on, en els últims anys, s´han aturat, abans d'iniciar-se. La capacitat de destrucció planetària de les noves armes, la conquesta de l´espai i una ONU més efectiva que la Societat de Nacions, també hi han influit, limitants els conflictes a zones aïllades.
Es a Europa on s´enmirallen els paisos emergents, Brasil, China, India, ens prenen com a model de sistema de convivència. Estats Units d´America és com una prolongació de la UE, gran pais lligat a nosaltres per l´origen de la majoria dels seus ciutadans, nació que ens influeix econòmicament, formant amb Europa un bloc politic raonablement estable. Llatinoamèrica i els països àrabs, caminen lentament vers el model europeu, amb les seves pròpies pecularietats, com també intenten fer-ho els països subsaharians, amb moltes més dificultats.
També és veritat que el model europeu canvia dia a dia, amb matisos imposats pels mercats financers d´escala mundial. Europa no serà la mateixa a la sortida d´aquest terrabestall económic, pero té el dret, l´obligació i la responsabilitat, de conservar i mantenir intactes les estructures polítiques i socials bàsiques dels seus territoris. Això sols serà possible si els polítics i la ciutadania hi posem el coll. Un altre escenari a Europa sería, per Catalunya, com tornar a principis del segle XX...
domingo, 27 de noviembre de 2011
Catalanisme transversal
Catalanisme transversal
Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.
Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.
viernes, 14 de octubre de 2011
Immersio i cohesio social
Immersió lingüística i cohesió social
L´aument dels neixements d´infants de mares immigrants, pot tenir diverses lectures.- La del que subscriu, voluntari d´alfabetització en entitat benefica, pensa que es deu, senzillament, a que les noves mares son majoritariament dones joves, per tant en edad fertil.
Una dade al marge, a les nostres aules d´alfabetització en català, les dones estrangeres venen molt sovint amb el seu fill o filla, d´entre 6 i 10 anys, que per tant van a l´escola de primaria del seu barri.- Els monitors dificilment poden fer una atenció personal de cada alumne, però fan una descripció general colectiva del tema i presenten l´exercici respectiu. Doncs be, és l´infant acompanyant qui, amb veu baixa, corregeix i ajuda a la mare quan aquesta no compren o te dubtes, sobre l´explicació en català del monitor.
Ignoro si el fet es reprodueix en la vida familiar, pero si asseguro que es molt frequent a les nostres aules. Tampoc se com ho interpretaran els pedagogs, pero en tot cas, amb optica de cohesió social de pais, un valor mes a afegir a la magnifica feina dels ensenyants de la immersio lingüística que, si res no es torça, rebran també els infants que ara neixen.
Jaume V.M.
L´aument dels neixements d´infants de mares immigrants, pot tenir diverses lectures.- La del que subscriu, voluntari d´alfabetització en entitat benefica, pensa que es deu, senzillament, a que les noves mares son majoritariament dones joves, per tant en edad fertil.
Una dade al marge, a les nostres aules d´alfabetització en català, les dones estrangeres venen molt sovint amb el seu fill o filla, d´entre 6 i 10 anys, que per tant van a l´escola de primaria del seu barri.- Els monitors dificilment poden fer una atenció personal de cada alumne, però fan una descripció general colectiva del tema i presenten l´exercici respectiu. Doncs be, és l´infant acompanyant qui, amb veu baixa, corregeix i ajuda a la mare quan aquesta no compren o te dubtes, sobre l´explicació en català del monitor.
Ignoro si el fet es reprodueix en la vida familiar, pero si asseguro que es molt frequent a les nostres aules. Tampoc se com ho interpretaran els pedagogs, pero en tot cas, amb optica de cohesió social de pais, un valor mes a afegir a la magnifica feina dels ensenyants de la immersio lingüística que, si res no es torça, rebran també els infants que ara neixen.
Jaume V.M.
martes, 4 de octubre de 2011
Recordar terminologies politiques
Renovar la terminologia politica
Donada la reaparició, entre nosaltres, de grups politics que semblaben relegats a les pagines d´historia dels anys trenta, quan es va gestar la Segona Guerra Mundial, seria oportu aclarar i recordar conceptes, conceptes que avui poden confondrer l´opinió publica.-
1)Xenofobia prove del grec xenos (estranger) i phobos (por)
2)Nacionalsocialisme, vulgo nazisme, un socialisme primari desenvolupat per una dictadura.
3)Feixisme, regim autocratic amb un unic lider que poseeix la suprema veritat.-
Hitler, Musolini, i a petita escala el general Franco, son els prototips que encarnen aquestes tendencies, que, a part de provocar la Segona Guerra Mundial, (seixanta millons de morts,) amb l´excusa de la por al diferent, també executaren l´holocaust , exterminant fredament a cinc millons de ciutadans.-
Les tendencies esmentades apareixen en momments de crisis economica, on el poble planer escolta les seves explicacions simplistes, (majoritariament falses, de base purament demogogica i partidista,) a les complicades causes dels seus problemes diaris.
Alerta doncs, sota explicacions i desqualificacions populistas, basades en les diferencies entre “nosaltres” i “els altres”, s´hi amaga sempre un o tots els sistemes sociopolitics que hem mencionat.
Donada la reaparició, entre nosaltres, de grups politics que semblaben relegats a les pagines d´historia dels anys trenta, quan es va gestar la Segona Guerra Mundial, seria oportu aclarar i recordar conceptes, conceptes que avui poden confondrer l´opinió publica.-
1)Xenofobia prove del grec xenos (estranger) i phobos (por)
2)Nacionalsocialisme, vulgo nazisme, un socialisme primari desenvolupat per una dictadura.
3)Feixisme, regim autocratic amb un unic lider que poseeix la suprema veritat.-
Hitler, Musolini, i a petita escala el general Franco, son els prototips que encarnen aquestes tendencies, que, a part de provocar la Segona Guerra Mundial, (seixanta millons de morts,) amb l´excusa de la por al diferent, també executaren l´holocaust , exterminant fredament a cinc millons de ciutadans.-
Les tendencies esmentades apareixen en momments de crisis economica, on el poble planer escolta les seves explicacions simplistes, (majoritariament falses, de base purament demogogica i partidista,) a les complicades causes dels seus problemes diaris.
Alerta doncs, sota explicacions i desqualificacions populistas, basades en les diferencies entre “nosaltres” i “els altres”, s´hi amaga sempre un o tots els sistemes sociopolitics que hem mencionat.
domingo, 25 de septiembre de 2011
La nostre gent
La nostre gent, les nostres entitats.
En el proleg d´un recull de llibres sobre l´Historia de Catalunya, titolat “La nostre gent”, (Plaza i Janes editors 1989), Jordi Pujol, President de la Generalitat escribia “ Catalunya es un poble amb una ferma voluntad de ser, la historia de la nostre gent és , en el fons del fons, la historia de nosaltres mateixos”
Les paraules de Jordi Pujol m´han fet pensar que la nostre gent, pero també les nostres institucions civiques, son avui igualment la historia de nosaltres mateixos.- Intentaré explicarme: En aquets ultims anys, un fenomen general de desconfiança en els nostres governants , democraticament elegits pero molt dividits , ha produit en la societat mes compromesa, un sentiment de cert refus , traspassant el lideratge sociologic a persones i entitats fora del marc politic, pero compromeses amb la societat catalana.
Persones que em venen a la memoria, Arcadi Oliveres, Mayor Zaragoza, Pep Guardiola, Pare Manel, Joaquim Mª Puyal, , Josep Cuni, Andreu Buenafuente i molts d´altres, Entitats com Omnium Cultural, Justicia i Pau, CARITAS, Creu Roja, Setem, Metges Sense Fronteres, Sant Egidio, UNESCOCat, els Castellers, el Barça i moltes altres incloses en el marc del Tercer Sector. Son la nostre gent, les nostres entitats. que avui aguanten la torxa del catalanisme transversal, la Catalunya eterna ,a l´espera de que la societat civil recobri la fe en els seus governants, avui massa dividits i dispersos. En el fons del fons, com deia el President Pujol, uns i altres estem escribint la nostre historia.
J.V.Muntadas
En el proleg d´un recull de llibres sobre l´Historia de Catalunya, titolat “La nostre gent”, (Plaza i Janes editors 1989), Jordi Pujol, President de la Generalitat escribia “ Catalunya es un poble amb una ferma voluntad de ser, la historia de la nostre gent és , en el fons del fons, la historia de nosaltres mateixos”
Les paraules de Jordi Pujol m´han fet pensar que la nostre gent, pero també les nostres institucions civiques, son avui igualment la historia de nosaltres mateixos.- Intentaré explicarme: En aquets ultims anys, un fenomen general de desconfiança en els nostres governants , democraticament elegits pero molt dividits , ha produit en la societat mes compromesa, un sentiment de cert refus , traspassant el lideratge sociologic a persones i entitats fora del marc politic, pero compromeses amb la societat catalana.
Persones que em venen a la memoria, Arcadi Oliveres, Mayor Zaragoza, Pep Guardiola, Pare Manel, Joaquim Mª Puyal, , Josep Cuni, Andreu Buenafuente i molts d´altres, Entitats com Omnium Cultural, Justicia i Pau, CARITAS, Creu Roja, Setem, Metges Sense Fronteres, Sant Egidio, UNESCOCat, els Castellers, el Barça i moltes altres incloses en el marc del Tercer Sector. Son la nostre gent, les nostres entitats. que avui aguanten la torxa del catalanisme transversal, la Catalunya eterna ,a l´espera de que la societat civil recobri la fe en els seus governants, avui massa dividits i dispersos. En el fons del fons, com deia el President Pujol, uns i altres estem escribint la nostre historia.
J.V.Muntadas
domingo, 18 de septiembre de 2011
Ja no entenc res
JA NO ENTENC RES !!!
Ja no entenc res, sóc massa gran. Parlo com a veterà de les associacions de veïns del territori comprès entre Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, on fa quatre dècades ens manifestàvem solidàriament davant dels ajuntaments franquistes reclamant, exigint, parcs i jardins per als nostres barris, mobiliari urbà, bancs, fonts, jocs infantils, etc.
Avui llegeixo que l'administració està tancant l'aigua de les fonts i retira els bancs dels espais públics. Són part important del que vàrem aconseguir les associacions de veïns anys anteriors a la Transició. Em diuen que ho demanen els mateixos veïns, ja que s'hi concentren massa persones procedents de la immigració.
Ja no entenc res. Si és veritat el que diuen, el que mai es pot fer es tirar enrere l'ús del que és públic per causes poc clares, com sembla que és el cas. Em pregunto: on és la convivència i la solidaritat veïnal del poderós moviment associatiu que va jugar un paper tan important a la Transició? Ja no entenc res.
Sant Adrià de Besòs
Ja no entenc res, sóc massa gran. Parlo com a veterà de les associacions de veïns del territori comprès entre Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, on fa quatre dècades ens manifestàvem solidàriament davant dels ajuntaments franquistes reclamant, exigint, parcs i jardins per als nostres barris, mobiliari urbà, bancs, fonts, jocs infantils, etc.
Avui llegeixo que l'administració està tancant l'aigua de les fonts i retira els bancs dels espais públics. Són part important del que vàrem aconseguir les associacions de veïns anys anteriors a la Transició. Em diuen que ho demanen els mateixos veïns, ja que s'hi concentren massa persones procedents de la immigració.
Ja no entenc res. Si és veritat el que diuen, el que mai es pot fer es tirar enrere l'ús del que és públic per causes poc clares, com sembla que és el cas. Em pregunto: on és la convivència i la solidaritat veïnal del poderós moviment associatiu que va jugar un paper tan important a la Transició? Ja no entenc res.
Sant Adrià de Besòs
martes, 6 de septiembre de 2011
Espanya, molta pedra a picar !!
Espanya, molta pedra per picar
És molt saludable reflexionar en aquets temps de veritable confusió sobre el rol de Catalunya a Espanya, visualitzat en el canvi-exprés de la Constitució i la sentència contra la immersió lingüística Voldria analitzar el per què de la nostre situació, reflexionar d´on venen els bimets amb els quals hem fet aquest sistell, en la perspectiva d´una resumida llarga mirada enrere.
En un interessant treball de Marc Basset sobre la guerra civil americana, escriu què, fa pocs anys, a Estats Units, encara es deia que « votem com en el passat disparavem », actualment ja en desús a la vista dels resultats elecorals. Opino que podrien ser derives comparables a l´evolució dels territoris espanyols, des de final de la nostre guerra.
Llegit quasi simultàneament al diari francès Liberation, sobre la película “Pain noir”, segons el rotatiu, el film ha fet correr rius de tinta a Espanya, al enfrontar els horrors darrers dels ideals polítics a la guerra civil. Penso que es exagerat, però si que haurem d´acceptar que es donen situacions en que es demostra que hem avançat poc, des 1939. que queda molta pedra per picar en la convivència civil entre les diferentes comunitats de la Península.
En el The New York Times, Thomas Friedman deia que el veritable fi de la Guerra de Secessió americana es va donar amb la victòria de Barack Obama com President dels Estats Units. Com a agosarada associació d´idees, no és exagerat pensar que, la demostració del final ètic i psicològic de la guerra civil espanyola, es donarà quan, com a President del govern de l´Estat, sigui escollit un ciutadà català, d´un col-lectiu català.- Excès d´optimisme, igual a ingenuitat ? L´esperança és l’últim que es perd. Com deíem amb en Miquel Roca….”Per què no”?
És molt saludable reflexionar en aquets temps de veritable confusió sobre el rol de Catalunya a Espanya, visualitzat en el canvi-exprés de la Constitució i la sentència contra la immersió lingüística Voldria analitzar el per què de la nostre situació, reflexionar d´on venen els bimets amb els quals hem fet aquest sistell, en la perspectiva d´una resumida llarga mirada enrere.
En un interessant treball de Marc Basset sobre la guerra civil americana, escriu què, fa pocs anys, a Estats Units, encara es deia que « votem com en el passat disparavem », actualment ja en desús a la vista dels resultats elecorals. Opino que podrien ser derives comparables a l´evolució dels territoris espanyols, des de final de la nostre guerra.
Llegit quasi simultàneament al diari francès Liberation, sobre la película “Pain noir”, segons el rotatiu, el film ha fet correr rius de tinta a Espanya, al enfrontar els horrors darrers dels ideals polítics a la guerra civil. Penso que es exagerat, però si que haurem d´acceptar que es donen situacions en que es demostra que hem avançat poc, des 1939. que queda molta pedra per picar en la convivència civil entre les diferentes comunitats de la Península.
En el The New York Times, Thomas Friedman deia que el veritable fi de la Guerra de Secessió americana es va donar amb la victòria de Barack Obama com President dels Estats Units. Com a agosarada associació d´idees, no és exagerat pensar que, la demostració del final ètic i psicològic de la guerra civil espanyola, es donarà quan, com a President del govern de l´Estat, sigui escollit un ciutadà català, d´un col-lectiu català.- Excès d´optimisme, igual a ingenuitat ? L´esperança és l’últim que es perd. Com deíem amb en Miquel Roca….”Per què no”?
sábado, 27 de agosto de 2011
Amazgh al Magrib
L´amazigh, cohesionador del Magrib
Els moviments dels ciutadans de la riba Sud de la Mediterrania, exigint formes de govern democratiques, pode marcar un canvi d´epoca per el continent africà i, de retruc, per la UE i tot l´Occident.
Pero no podem repetir el proces de la conferencia de Berlin de 1885, on es va delimitar les frontere de les nacions africanes amb tiralinies, seguint els parametres indicats per exploradors, misioners i militars europeus, amb coneixement molt limitat del territori, de les cultures i identitats dels seus habitants. El resultat, les lluites i guerres entre els mateixos autoctons, i amb els exercits colonials, ha arribat fins els nostres dies.
Occident està obligat a reforçar els punts forts del Magrib modern, entre altres, una cultura que, a l´hora de valorar i decidir la seva propia deriva a part de la religiósa, pugui aglutinar a les societats intelectuals, politiques i civils, del Nord d´Africa. Es tracta de la llengua coneguda entre nosaltres com bereber, pero que es l´amazigh, parla milenaria del 60% dels habitants, (junt amb l´arab,) del Marroc , Argelia, Tunicia, Libia i Egipte .-
La immigracio del Magrib a Europa, ha portat l´amazigh a ambits intelectuals d´Occident, creant amplis cercles d´estudi universitari, per recuperar la seva expresio escrita.- Els moviments regeneracionistes africans ,feran molt be de recuperar un altre denominador comu com es , l´amazigh, que els cohesioni a treballar per un futur de desenvolupament pacific i prosper. A Europa li toca donar un soport afectiu a iniciatives de cohesió social i autoestima, com es la recuperació formal d´una historica llengua que ha sobreviscut dos mil anys.
J.V. Muntadas
Els moviments dels ciutadans de la riba Sud de la Mediterrania, exigint formes de govern democratiques, pode marcar un canvi d´epoca per el continent africà i, de retruc, per la UE i tot l´Occident.
Pero no podem repetir el proces de la conferencia de Berlin de 1885, on es va delimitar les frontere de les nacions africanes amb tiralinies, seguint els parametres indicats per exploradors, misioners i militars europeus, amb coneixement molt limitat del territori, de les cultures i identitats dels seus habitants. El resultat, les lluites i guerres entre els mateixos autoctons, i amb els exercits colonials, ha arribat fins els nostres dies.
Occident està obligat a reforçar els punts forts del Magrib modern, entre altres, una cultura que, a l´hora de valorar i decidir la seva propia deriva a part de la religiósa, pugui aglutinar a les societats intelectuals, politiques i civils, del Nord d´Africa. Es tracta de la llengua coneguda entre nosaltres com bereber, pero que es l´amazigh, parla milenaria del 60% dels habitants, (junt amb l´arab,) del Marroc , Argelia, Tunicia, Libia i Egipte .-
La immigracio del Magrib a Europa, ha portat l´amazigh a ambits intelectuals d´Occident, creant amplis cercles d´estudi universitari, per recuperar la seva expresio escrita.- Els moviments regeneracionistes africans ,feran molt be de recuperar un altre denominador comu com es , l´amazigh, que els cohesioni a treballar per un futur de desenvolupament pacific i prosper. A Europa li toca donar un soport afectiu a iniciatives de cohesió social i autoestima, com es la recuperació formal d´una historica llengua que ha sobreviscut dos mil anys.
J.V. Muntadas
jueves, 25 de agosto de 2011
Bonisme versus musericordia
“Bonisme” versus misericòrdia.-
Dues paraules d´aparició poc freqüent, “bonisme” i misericordia, m´ han cridat l´atenció durant la lectura d´aquets dies en els rotatius catalans.- “Bonisme”, en la qualificació que fa una plataforma xenòfoba de l´actuació de l´Alcalde de Lleida, al permetre resar en un jardí públic, a un col-lectiu musulmà.- Misericòrdia, en una columna d´Antoni Puigvert, valorant i analitzant reaccions personals provocades per la crisi.
“Bonisme” no m´apareix en cap diccionari català ni castellà. Sembla que té alguna relació amb una definició anglesa, “do gooder”, fer el bé, el que fa el bé. La fundació FAES hi dedica varis escrits, amb títols com “Dret a lo equivocat”, “Teràpia bonista” o “Fraus del bonisme”, lo que em crea de entrada, poca cofiança amb el seu contingut independent.
L´altre paraula, misericòrdia, es ben coneguda per els cristians, tot i que poc usada actualment per els mateixos practicants, Cap dubte amb el seu significat, actitut bondadosa del més afortunat vers els més necssitats, l´acceptació que en fa servir Antoni Puigver en el seu article.
Interpreto doncs, que poden ser dues paraules sinonimes. Soposo que, a mesura que surti als mitjans, “bonisme” apareixerà reconeguda i especificada concretament. Mentres, el que subsciu pensarà que l´Alcalde Lleida va actuar amb misericòrdia.- Si no és així, que algú m´ho aclari, si us plau, ja que, de lo que conec,les fonts que avui utilitzen “bonisme” tenen poca credibilitat.
J.V.Muntadas
Dues paraules d´aparició poc freqüent, “bonisme” i misericordia, m´ han cridat l´atenció durant la lectura d´aquets dies en els rotatius catalans.- “Bonisme”, en la qualificació que fa una plataforma xenòfoba de l´actuació de l´Alcalde de Lleida, al permetre resar en un jardí públic, a un col-lectiu musulmà.- Misericòrdia, en una columna d´Antoni Puigvert, valorant i analitzant reaccions personals provocades per la crisi.
“Bonisme” no m´apareix en cap diccionari català ni castellà. Sembla que té alguna relació amb una definició anglesa, “do gooder”, fer el bé, el que fa el bé. La fundació FAES hi dedica varis escrits, amb títols com “Dret a lo equivocat”, “Teràpia bonista” o “Fraus del bonisme”, lo que em crea de entrada, poca cofiança amb el seu contingut independent.
L´altre paraula, misericòrdia, es ben coneguda per els cristians, tot i que poc usada actualment per els mateixos practicants, Cap dubte amb el seu significat, actitut bondadosa del més afortunat vers els més necssitats, l´acceptació que en fa servir Antoni Puigver en el seu article.
Interpreto doncs, que poden ser dues paraules sinonimes. Soposo que, a mesura que surti als mitjans, “bonisme” apareixerà reconeguda i especificada concretament. Mentres, el que subsciu pensarà que l´Alcalde Lleida va actuar amb misericòrdia.- Si no és així, que algú m´ho aclari, si us plau, ja que, de lo que conec,les fonts que avui utilitzen “bonisme” tenen poca credibilitat.
J.V.Muntadas
sábado, 20 de agosto de 2011
El nostre tecer mon
El nostre tercer mon.L´estiu, les vacances, poden comportat hiperactivitat o be mes temps per valorar lectures i noticies que durant l´any consumim a correcuita. Si a mes som conscients de que atrevessem uns moments estelars de la humanitat, es raonable que busquem explicacions a les causes dels convulsos fets que es produeixen.Respecte el 15 M, les revoltes en el mon arab i Londres, Anna Arendt opina que, un grup humà s´aixeca quan creu que el cami de comunicació amb els politics (els poderosos) s´ha interromput o adulterat. Que, realmente, la proliferación de les classes mitjanas per a tothom, pretesa per la doctrina lliberal, ha retrocedit enormemente a favor de la pobresa. Antonio Skarmeta creu que, els nostres aturats i els joves, son conscients de que s´han convertit en la “clase aspiracional”,que no tenen pero que aspiren accedir a lo que s´els oferix, dia i nit, del model que han d´imitar, pero que sempre s´els escapa; aquesta es la seva indignacio.Segons Mariano Aguirre, la xenofovia i el racisme, instigats per els colectius ultradretans d´Europa i America del Nord, serien una maniobra de distraccio, una cortina de fum , sumada a la crisi, per distreurer al personal dels verdaders problemes. Pocs diuen que, agradi o no, la immigració es necessaria a Europa. Economistes, antropolegs i sociolegs independents no troben solucions miraculoses per els temps tumultuosos d´avui, pero si estan d´acord que poden durar i anar a pitjor, si no disminueixn les brutals diferencies entre el primer mon i el tercer mon, tercer mon que ja inclou també als joves aturats de les nostres ciutats. Jaume V.M.
lunes, 8 de agosto de 2011
Africa, realitat historica
Àfrica i el realisme històric.
Dominique és un amic, sacerdot congolès, que encara fa servir els termes primer, segon i tercer mon, treballa al Congo, però ha estudiat en els paisos francòfons desenvolupats. Dominique opina que la majoria del tercer món africà, seria un segon món, a mig camí del desenvolupament occidental, si els estats colonials dels segles XIX i XX , al independitzar-se els africants, els paisos ocupants i explotadors durant decades, aquests haguessin deixat una administració autòctona preparada.
La història és tosuda, difícil de manipular.- Al finalitzar la II Gerra Mundial, la ONU, a la llum de la Declaració dels Drets Humans, va acceptar la autodeterminació que comportava lógicament la ràpida descolonització d´Àfrica. Però davant d´aquesta decisió ben raonable, no es van tenir en compte dos aspectes. Primer; que la definició dels límits dels estats africans es varen acordar a la conferència de Berlin de 1885, fixats amb tiralinies per funcionaris europeus, amb rudimentaris coneixements de les identitats dels pobles i rasses d´Àfrica.- Segon; aplicant la teoria del meu amic Dominique, ningú es va cuidar de instruir a ciutadans nacionals, per ocupar el lloc dels funcionaris europeus, que deixaven les administracions a rel de la independència.-
Seguint el fil de la història de l´Àfrica moderna, la realitat ens portarà a acceptar que Occident, sobre tot a Europa, tenim una part molt important de responsabilitat sobre els seus greus problemes. La fam a Somàlia i a Etiòpia , la inestabilitat als paisos arabs, i la immigració, un cop d´ull a la història ens diu que també ens concerneixen.
Jaume.V.M.
jueves, 4 de agosto de 2011
Catalunya i la globaltzacio
Resultat d'una llarga tarda d'estiu, convido els lectors d'aquestes línies a acompanyar-me en una vista panoràmica de la possible evolució del nostre futur.
Per començar, una realitat incontestable: fa poc més de mig segle, circumstàncies com les actuals haurien provocat un conflicte bèl·lic mundial; afortunadament, tant els mercats com els estats europeus són conscients que la humanitat no sobreviuria a una III Guerra Mundial.
Descartats els socialismes d'estat i els totalitarismes feixistes l'única sortida raonable és en el marc de l'estat de dret basat en els Dret de l'Home.
Però els estats de dret, sense canviar, han d'adaptar-se a la globalització, a la revolució tecnològica que ha fet que el planeta blau s'hagi fet petit, i on el tercer món coneix la forma de viure del primer i sap que també hi te dret. La immigració, l'aixecament dels pobles àrabs i els moviments dels indignats, són els símptomes d'aquesta aldea global.
La nostra tasca com a catalans consisteix a aprofitar aquest canvi plantejant-nos dos reptes que cal positivar. Primer, el d'integrar al nostre projecte d'identitat nacional els ciutadans d'altres cultures que han vingut a conviure amb nosaltres. Segon, una cohesió social basada en la mutació de l'actual societat de consum en una comunitat de consum responsable. Catalunya pot, Catalunya ha d'aprofitar l'oportunitat que li presenta la globalització.
Sant Adrià de Besòs
Per començar, una realitat incontestable: fa poc més de mig segle, circumstàncies com les actuals haurien provocat un conflicte bèl·lic mundial; afortunadament, tant els mercats com els estats europeus són conscients que la humanitat no sobreviuria a una III Guerra Mundial.
Descartats els socialismes d'estat i els totalitarismes feixistes l'única sortida raonable és en el marc de l'estat de dret basat en els Dret de l'Home.
Però els estats de dret, sense canviar, han d'adaptar-se a la globalització, a la revolució tecnològica que ha fet que el planeta blau s'hagi fet petit, i on el tercer món coneix la forma de viure del primer i sap que també hi te dret. La immigració, l'aixecament dels pobles àrabs i els moviments dels indignats, són els símptomes d'aquesta aldea global.
La nostra tasca com a catalans consisteix a aprofitar aquest canvi plantejant-nos dos reptes que cal positivar. Primer, el d'integrar al nostre projecte d'identitat nacional els ciutadans d'altres cultures que han vingut a conviure amb nosaltres. Segon, una cohesió social basada en la mutació de l'actual societat de consum en una comunitat de consum responsable. Catalunya pot, Catalunya ha d'aprofitar l'oportunitat que li presenta la globalització.
Sant Adrià de Besòs
martes, 12 de julio de 2011
Nova democracia
Aquestes notes es redactaren i publicaren a LV mig anys abans del 15 M;
He trobat una bona definició del significat de participació ciutadana, i diu el següent: és el conjunt d'activitats, processos i tècniques pels quals la població intervé en els assumptes que l'afecten. Des dels grecs, els pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident ha fet molts esforços per tal que tota la societat prengui part en les seves pròpies decisions. Per quins motius avui la nostra societat civil participa tan poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents com la reforma de la Diagonal a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre l'independència i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de Fecsa, són temes que sols interessen a un o dos de cada deu veïns? Sortint de l'àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants.A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostra atenció el significat negatiu que tant els mitjans de comunicació com els mateixos politòlegs donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries (procés electoral intern) dels partits polítics quan, personalment, ho interpreto com una important senyal de democràcia interna. Tothom a qui pregunto em diu que no ha abdicat de la seva responsabilitat col·lectiva, afegint mil arguments de forma per no participar, tot i entenent el meu raonament de què la democràcia, quan no sent proper l'alè de tot el poble, tendeix a aprimar-se i, poc a poc, a desaparèixer. La conclusió és clara i no per repetida menys important. És imprescindible buscar i trobar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fissures, que reconstrueixin l'esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
He trobat una bona definició del significat de participació ciutadana, i diu el següent: és el conjunt d'activitats, processos i tècniques pels quals la població intervé en els assumptes que l'afecten. Des dels grecs, els pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident ha fet molts esforços per tal que tota la societat prengui part en les seves pròpies decisions. Per quins motius avui la nostra societat civil participa tan poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents com la reforma de la Diagonal a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre l'independència i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de Fecsa, són temes que sols interessen a un o dos de cada deu veïns? Sortint de l'àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants.A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostra atenció el significat negatiu que tant els mitjans de comunicació com els mateixos politòlegs donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries (procés electoral intern) dels partits polítics quan, personalment, ho interpreto com una important senyal de democràcia interna. Tothom a qui pregunto em diu que no ha abdicat de la seva responsabilitat col·lectiva, afegint mil arguments de forma per no participar, tot i entenent el meu raonament de què la democràcia, quan no sent proper l'alè de tot el poble, tendeix a aprimar-se i, poc a poc, a desaparèixer. La conclusió és clara i no per repetida menys important. És imprescindible buscar i trobar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fissures, que reconstrueixin l'esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
sábado, 2 de julio de 2011
Marruecos
¿Transición en Marruecos?
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.
jueves, 16 de junio de 2011
FURUR OPTIMISTA ?
FUTUR OPTIMISTA ??
Tot i l´edat escandalosa del que subscriu, la seva raonable bona salut li permet, en general, ser temperalment optimista . Diuen que l´optimisme es l´actitud que deixa que sigui la realitat, i no la previsió, la que posi sostre als projectes i als somnis.
Projectes i somnis que, personalmente, puc expresar amb aforismes del pais com “Catalunya serà democratica o no serà” i un altre “una Catalunya próspera, socialmente justa, i politicament lliure” , pot ser dit amb altres paraules, pero penso que molts catalans podrien signarlos.
La actualitat es tosuda ´Tot i el meu optimisme, em costa creurer que l´inmediat futur politic català pugui anar en aquestes direccions. En canvi ,si superem la crisis, podem arribar a ser prospers i socialmente justos. Pero amb els resultats del 28M, veig molt cru que siguem politicament lliures.
Per una part, tenim la seguretat de que el nacionalisme català, guanyador indiscutible del 28M a casa, posarà tot el seu esforç per fomentar el soberanisme del pais, es ben cert. Pero per l´altre, per motius que poden anar des del tacticisme forçat, fins algunes coincidencies socioeconomiques, el necessari suport que li arriba, ( i que acepta,) dels conservadors espanyolistes, anticatalanistes declarats, segur que li posaràn pals a les rodes per avançar, o fins i tot per mantenir, els signes d´identitat que haviem recobrat..
Pero, naturalment, la realitat futura podra anar contra la previsio. Que aixis sigui !!!
Tot i l´edat escandalosa del que subscriu, la seva raonable bona salut li permet, en general, ser temperalment optimista . Diuen que l´optimisme es l´actitud que deixa que sigui la realitat, i no la previsió, la que posi sostre als projectes i als somnis.
Projectes i somnis que, personalmente, puc expresar amb aforismes del pais com “Catalunya serà democratica o no serà” i un altre “una Catalunya próspera, socialmente justa, i politicament lliure” , pot ser dit amb altres paraules, pero penso que molts catalans podrien signarlos.
La actualitat es tosuda ´Tot i el meu optimisme, em costa creurer que l´inmediat futur politic català pugui anar en aquestes direccions. En canvi ,si superem la crisis, podem arribar a ser prospers i socialmente justos. Pero amb els resultats del 28M, veig molt cru que siguem politicament lliures.
Per una part, tenim la seguretat de que el nacionalisme català, guanyador indiscutible del 28M a casa, posarà tot el seu esforç per fomentar el soberanisme del pais, es ben cert. Pero per l´altre, per motius que poden anar des del tacticisme forçat, fins algunes coincidencies socioeconomiques, el necessari suport que li arriba, ( i que acepta,) dels conservadors espanyolistes, anticatalanistes declarats, segur que li posaràn pals a les rodes per avançar, o fins i tot per mantenir, els signes d´identitat que haviem recobrat..
Pero, naturalment, la realitat futura podra anar contra la previsio. Que aixis sigui !!!
viernes, 10 de junio de 2011
Ibcoherencia a Badalona
Contradiccio a Badalona
Contradiccions de la vida: el polític català que ha provocat la acció mes racista contra la immigració , ha rebut el vot majoritari com alcaldable de la ciutat de Badalona..
Aquest politic també ha obtingut un ampli suport de les cupules catalanes i estatals del seu col-lectiu, col-lectiu que es declara oficialment catolic i apostolic, coneixedor per tant de l´Evangeli, on Mt. 25, 35-36, es diu: ”Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar”. Flagrant contradicció ideologica doncs, ja que segons el programa del futur alcalde de Badalona, es considera a l´estranger exclusivament com a mà d´obra. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.
Em tranqulitza la premonició de Desclot (Vicent Sanchis) que ha escrit a EL PUNT: “sempre quedarà forçar una moció de censura si la xenofobia anunciada esdevè practicada”
Contradiccions de la vida: el polític català que ha provocat la acció mes racista contra la immigració , ha rebut el vot majoritari com alcaldable de la ciutat de Badalona..
Aquest politic també ha obtingut un ampli suport de les cupules catalanes i estatals del seu col-lectiu, col-lectiu que es declara oficialment catolic i apostolic, coneixedor per tant de l´Evangeli, on Mt. 25, 35-36, es diu: ”Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar”. Flagrant contradicció ideologica doncs, ja que segons el programa del futur alcalde de Badalona, es considera a l´estranger exclusivament com a mà d´obra. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.
Em tranqulitza la premonició de Desclot (Vicent Sanchis) que ha escrit a EL PUNT: “sempre quedarà forçar una moció de censura si la xenofobia anunciada esdevè practicada”
domingo, 29 de mayo de 2011
la immigracio,de cara
La immigració, de cara.-
Soc dels que crec que Plataforma per Catalunya te pronunciaments clarament inconstitucionals, contra els quals la Justícia podria actuar d’ofici. Però també soc dels que creuen que valorem la immigració amb criteris de percepció i de tòpics, tant favorables com desfavorables, que es mouen entre lo que ja es coneix com “bonisme” i la xenofòbia, amb actituds que demanen urgentment claredat i rigor.-
Duran Lleida proposa una “tercera via”, que jo interpreto com la via de les concrecions i les dades reals sobre algunes llegendes urbanes, de les quals es nodreixen tant PxC com determinat líder polític de Badalona. La ciutadania te tot el dret a sapiguer quina part de despeses socials reben els immigrants, però també conèixer i acceptar que, sense ells, el país no hauria pogut gaudir del actual benestar social i que ,sense ells, no el podríem mantenir.
Els experts afirmen que, els partits politics, no han abordat amb claredat les formes de l’encaix necessari de la immigració, possiblement per no caure en el risc de ser mal interpretats i pedrer votants. Gran error que ha permès percepcions errònies que els populisme xenòfob ha aprofitat sense cap escrúpol. Si hem après la lliçó, per barrar el pas al racisme, la immigració de cara, amb dades reals i contrastades.
J.V.Muntadas
Soc dels que crec que Plataforma per Catalunya te pronunciaments clarament inconstitucionals, contra els quals la Justícia podria actuar d’ofici. Però també soc dels que creuen que valorem la immigració amb criteris de percepció i de tòpics, tant favorables com desfavorables, que es mouen entre lo que ja es coneix com “bonisme” i la xenofòbia, amb actituds que demanen urgentment claredat i rigor.-
Duran Lleida proposa una “tercera via”, que jo interpreto com la via de les concrecions i les dades reals sobre algunes llegendes urbanes, de les quals es nodreixen tant PxC com determinat líder polític de Badalona. La ciutadania te tot el dret a sapiguer quina part de despeses socials reben els immigrants, però també conèixer i acceptar que, sense ells, el país no hauria pogut gaudir del actual benestar social i que ,sense ells, no el podríem mantenir.
Els experts afirmen que, els partits politics, no han abordat amb claredat les formes de l’encaix necessari de la immigració, possiblement per no caure en el risc de ser mal interpretats i pedrer votants. Gran error que ha permès percepcions errònies que els populisme xenòfob ha aprofitat sense cap escrúpol. Si hem après la lliçó, per barrar el pas al racisme, la immigració de cara, amb dades reals i contrastades.
J.V.Muntadas
jueves, 26 de mayo de 2011
22M
2M, Pacte de Progres II ?
Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia
Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.
No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes
Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin
Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia
Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.
No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes
Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin
domingo, 15 de mayo de 2011
Quarantacinc no son res
Quaranta-cinc anys no son res
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.
Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..
“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya
Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.
Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..
“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya
Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas
domingo, 24 de abril de 2011
El funcionament de la Justicia
Un bon amic, vell rocker retirat de la politica activa com el que subscriu, em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l´administració, son la causa principal de la desafección de la ciutadania, ja que es relaciona directament crisi amb corrupció Corrupteles que la Justicia persegueix, pero que ho fa tard, malamente i amb sospitosa lentitut en alguns casos. Afegeix el meu amic que, fins que el conjunt del Poder Judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l´aficacia l´operativitat, siguin els principals objectius, la nostre democracia anirà coixa.-
Arribem a la conclusió de que, com tota obra humana, les tres decadas de la nostre democracia han creat vicis i defectes que s´han de corretgir urgentment.- Si falla el tercer poder de la democracia, el judicial ,els altres dos, el legislatiu i l´executiu, caminen dificultosamente
El meu amic i jo confíem i deixem als experts, politolegs, antropolegs i sociolegs , valorar si estem en lo cert al insistir amb que ,la base fonamental, està en un canvi radical en el funcionament admistratiu de la Justicia, que cal dotarla de mes mitjans materials i humans, dels quals ara es del tot deficitaria.
J.V.Muntadas
Un bon amic, vell rocker retirat de la politica activa com el que subscriu, em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l´administració, son la causa principal de la desafección de la ciutadania, ja que es relaciona directament crisi amb corrupció Corrupteles que la Justicia persegueix, pero que ho fa tard, malamente i amb sospitosa lentitut en alguns casos. Afegeix el meu amic que, fins que el conjunt del Poder Judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l´aficacia l´operativitat, siguin els principals objectius, la nostre democracia anirà coixa.-
Arribem a la conclusió de que, com tota obra humana, les tres decadas de la nostre democracia han creat vicis i defectes que s´han de corretgir urgentment.- Si falla el tercer poder de la democracia, el judicial ,els altres dos, el legislatiu i l´executiu, caminen dificultosamente
El meu amic i jo confíem i deixem als experts, politolegs, antropolegs i sociolegs , valorar si estem en lo cert al insistir amb que ,la base fonamental, està en un canvi radical en el funcionament admistratiu de la Justicia, que cal dotarla de mes mitjans materials i humans, dels quals ara es del tot deficitaria.
J.V.Muntadas
Politics i ciutadania
No es tracta de retallar la llibertat d´expresió del pares de la patria, pero si de posar de manifest de que, el ciutadá, te la percepció de que, cada vegada mes, els nostres politics introdueixen en seus debats, retoriques abruptes amb arguments poc solids, a vegades equivocats o que es demotren falsos, abusant d´eufemistics neologismes que no s´entenen. Es aquí on trovem la necessitat de que els oradors publics autolimitin, entre altres , tantes desqualificacions del contrari, demostració d´una gran falta de rigor sobre els seus propis projectes i les seves propostes de futur.
En democracia, els carrecs publics son reflexe de la ciutadania que els ha nominat. Avui, les baralles i disputes d´aquets politics, son una caricatura que no es correspon a la convivencia ciudadana al carrer. La seva principal responsabilitat com representants del poble, consisteix en mantenirse com fidel imatge de la societat civil del pais, no sols en els fets, també en les formes.
No es tracta de retallar la llibertat d´expresió del pares de la patria, pero si de posar de manifest de que, el ciutadá, te la percepció de que, cada vegada mes, els nostres politics introdueixen en seus debats, retoriques abruptes amb arguments poc solids, a vegades equivocats o que es demotren falsos, abusant d´eufemistics neologismes que no s´entenen. Es aquí on trovem la necessitat de que els oradors publics autolimitin, entre altres , tantes desqualificacions del contrari, demostració d´una gran falta de rigor sobre els seus propis projectes i les seves propostes de futur.
En democracia, els carrecs publics son reflexe de la ciutadania que els ha nominat. Avui, les baralles i disputes d´aquets politics, son una caricatura que no es correspon a la convivencia ciudadana al carrer. La seva principal responsabilitat com representants del poble, consisteix en mantenirse com fidel imatge de la societat civil del pais, no sols en els fets, també en les formes.
miércoles, 6 de abril de 2011
Relacions Catalunya-Espanya
La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de finals del segle XIX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar.J
sábado, 2 de abril de 2011
Convivencia catalunya- Espanya
La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de principis del segle XX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Resultat: un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar. J.Valles Muntadas
domingo, 20 de marzo de 2011
Mes sobre immigracio
Mes sobre immigracio.-
No ens han descobert res les contundents publicacions del CEO de la Generalitat ,sobre les percepcions de la ciutadania respecte la immigració. Pero l´activitat de voluntariat social proporciona perspectives humanistes que el CEO deu considerar innecessaries adjuntar a les seves dades.
L´immigrant ha vingu a treballar, per millorar el seu baix nivell de vida al pais d´origen; si els costa tornar es deu a que lo pitjor d´aquí es millor que lo que trobaran allí. La crisi requereix abordar el problema amb noves solucions, la mes raonable sería que la Unio Europea regularitzes protocols de retorn de l´accedent de ma d´obra, amb la condició de dotar-los de suport economic de subsistencia.
Peo compte, els economistes adverteixen que aquestes persones serán imprescindiblement necessaries tan aviat apunti l´inici de la remuntada ecnomica; per l´envelliment de la población i per ocupar llocs de treball de baixa qualificació, que nosaltres no podem o no volem ocupar.
El sudoku del binomi crisi-immigració que ha airejat i focalizat el CEO, merexeria ser complentat per un análisis i valoración lluny de tot tacticisme politic, que s´allunyi de la possibilitt d´intrumentar la perepció ciudadana a favor de determinats col-lectius.-
J.V.Muntadas
No ens han descobert res les contundents publicacions del CEO de la Generalitat ,sobre les percepcions de la ciutadania respecte la immigració. Pero l´activitat de voluntariat social proporciona perspectives humanistes que el CEO deu considerar innecessaries adjuntar a les seves dades.
L´immigrant ha vingu a treballar, per millorar el seu baix nivell de vida al pais d´origen; si els costa tornar es deu a que lo pitjor d´aquí es millor que lo que trobaran allí. La crisi requereix abordar el problema amb noves solucions, la mes raonable sería que la Unio Europea regularitzes protocols de retorn de l´accedent de ma d´obra, amb la condició de dotar-los de suport economic de subsistencia.
Peo compte, els economistes adverteixen que aquestes persones serán imprescindiblement necessaries tan aviat apunti l´inici de la remuntada ecnomica; per l´envelliment de la población i per ocupar llocs de treball de baixa qualificació, que nosaltres no podem o no volem ocupar.
El sudoku del binomi crisi-immigració que ha airejat i focalizat el CEO, merexeria ser complentat per un análisis i valoración lluny de tot tacticisme politic, que s´allunyi de la possibilitt d´intrumentar la perepció ciudadana a favor de determinats col-lectius.-
J.V.Muntadas
Corredor Mediterrani 3
Corredor Mediterrani, tercera ensopegada ?
L´home es l´unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra El Corredor del Mediterrani, aquest projecte dinamitzador creador de riquesa i de molts milers de llocs de treball, te la possibilitat d´ensopegar no la segona , sino la tercera vegada, a causa del concepte retrogat i centralista de forçar la concepcio radial del transport peninsular.
El Ministre Blanco s´ha manifestat ferm partidari de la via internacional del Corredor, pero a Bruxel-les es diu que l´Estat espanyol l´interes el comparteix amb l´eix ferroviari de l´Atlantic, de resultats estrategics i cost de construccio que no aguanten la comparaciö amb l´eix mediterrani.
Tots ho sabem, Franco va despreciar la proposta del Banc Mundial fa cinquanta anys; en fa quasi vint el Ministre del Partit Popular també ho va fer amb les propostes del tecnics. Seria la tercera vegada on la carpetovetonica miopia del jacobinisme espanyol, despreciaria el projecte que mes valor afegit aporta a una infraestructura euopea, ja que comunica l´economia productiva de tota la Unió fins al Nord d´Africa. No juguem amb les coses de menjar, l´opinió publica , des de Catalunya a Andalucia, difícilmente toleraria una tercera ensopegada del Corredor del Mediterrani.
Jaume. V. M.
L´home es l´unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra El Corredor del Mediterrani, aquest projecte dinamitzador creador de riquesa i de molts milers de llocs de treball, te la possibilitat d´ensopegar no la segona , sino la tercera vegada, a causa del concepte retrogat i centralista de forçar la concepcio radial del transport peninsular.
El Ministre Blanco s´ha manifestat ferm partidari de la via internacional del Corredor, pero a Bruxel-les es diu que l´Estat espanyol l´interes el comparteix amb l´eix ferroviari de l´Atlantic, de resultats estrategics i cost de construccio que no aguanten la comparaciö amb l´eix mediterrani.
Tots ho sabem, Franco va despreciar la proposta del Banc Mundial fa cinquanta anys; en fa quasi vint el Ministre del Partit Popular també ho va fer amb les propostes del tecnics. Seria la tercera vegada on la carpetovetonica miopia del jacobinisme espanyol, despreciaria el projecte que mes valor afegit aporta a una infraestructura euopea, ja que comunica l´economia productiva de tota la Unió fins al Nord d´Africa. No juguem amb les coses de menjar, l´opinió publica , des de Catalunya a Andalucia, difícilmente toleraria una tercera ensopegada del Corredor del Mediterrani.
Jaume. V. M.
sábado, 12 de marzo de 2011
La immigració, moneda de canvi electoral ?
La immigracio, electoral moneda de canvi ¿
Malyka, una noia marroquina que asisteix a classes de català , em diu lo següent: “aquell politic amic teu te mala memoria, ja no em saluda”,…… Donc es un fenomen frequent a mesura que ens atansem a les eleccions; en public molts candidats es fan el boig per evitar els relacionin amb la immigració.- Motiu : les llegendes urbanes i els topics populistas sobre falsos aventatges dels immigrants, que surten a les enquestes en forma de possibles bosses de votants que castigaran els partits que els protegeixen. Soposo que la criminalització de l´estranger es una mal col-lectiu, provocat per la ferotge crisi, pero la qüestio s´ha enverinat quan els politics conservadors de l´oposició han passat el fil roig de la xenofobia, han despertat l´animositat mes visceral de la nostre població, arrastrant també a part la classe politica a considerar els nouvinguts com electoral moneda de canvi.
Contradiccions de la vida : el politic català que mes ha provocat aquesta acció-reacció contra la immigració a la ciutat de Badalona, pertany al partit que mes es declara oficialment catolic i apostolic, per tant cristia. Aquest politic ha rebut un ampli suport de la cupula, catalana i estatal, del seu col-lectiu , lo que em permet dubtar raonablement de la seva coherencia religiosa., ja que l´Evangeli (Jn.25,35-36) diu” Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar” Pero segons el programa conservador.es considera a l´estranger esclusivament com má d´obra unicament. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.-
Malyka haura d´esperar un parell de mesos, per tal de que el meu amic politic la torni a saludar.Jaume
Malyka, una noia marroquina que asisteix a classes de català , em diu lo següent: “aquell politic amic teu te mala memoria, ja no em saluda”,…… Donc es un fenomen frequent a mesura que ens atansem a les eleccions; en public molts candidats es fan el boig per evitar els relacionin amb la immigració.- Motiu : les llegendes urbanes i els topics populistas sobre falsos aventatges dels immigrants, que surten a les enquestes en forma de possibles bosses de votants que castigaran els partits que els protegeixen. Soposo que la criminalització de l´estranger es una mal col-lectiu, provocat per la ferotge crisi, pero la qüestio s´ha enverinat quan els politics conservadors de l´oposició han passat el fil roig de la xenofobia, han despertat l´animositat mes visceral de la nostre població, arrastrant també a part la classe politica a considerar els nouvinguts com electoral moneda de canvi.
Contradiccions de la vida : el politic català que mes ha provocat aquesta acció-reacció contra la immigració a la ciutat de Badalona, pertany al partit que mes es declara oficialment catolic i apostolic, per tant cristia. Aquest politic ha rebut un ampli suport de la cupula, catalana i estatal, del seu col-lectiu , lo que em permet dubtar raonablement de la seva coherencia religiosa., ja que l´Evangeli (Jn.25,35-36) diu” Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar” Pero segons el programa conservador.es considera a l´estranger esclusivament com má d´obra unicament. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.-
Malyka haura d´esperar un parell de mesos, per tal de que el meu amic politic la torni a saludar.Jaume
lunes, 7 de marzo de 2011
La necessaria interreligiositat
La necessaria interreligiosiat
El mon arab de la riba de la Mediterrania està d´actualitat. Les revoltes ciutadanes a favor de la democracia ens mostren la diversitat multicultural dels seus pobles. Musulmans o islamistes moderats ,abominen de la violencia i el terrorisme, creuen en els nostres valors basics i demanen que siguem coherents en la seva aplicació.
La meva feina m´ha portat a diversos paisos, on he tingut ocasió de valorar les activitats de les principals religions, la musulmana també Afegeixo que, quan no trobava indret idoni per practicar la meva, no tenia altre remei que fer-ho, (interioritzat), en llocs d´altres crences. Lo que era nomal a Europa i EEUU, es feia mes difícil a Asia i a Africa; tot i que a la Republica Popular Xina, va ser facil fer-ho en temples propis (cristians) , a Tianjin al costat de Beiging, i a Harbin a Heilongyang, antiga Manchuria. A la India, cap problema per entrar en temples Indus i Sichs, en les mezquites, tant a la Xina com a Turquia, l´entrada era lliure, complint amb els rituals de treurer el calçat i el cap cobert per les dones.
Per tornar a les mezquites, mentres a Xina, Turquia i a Egipte, (El Cairo), l´acces era lliure, al Marroc, concretamente a Fez i altres ciutats, sols podien entrar musulmans. Valorant les diferencies, em venen a la memoria passatges d´un discurs de Barak Hussein Obama dient “no es facil canviar de la nit al dia, relacions de confrontación de segles entre Occident i l´Islam, pero el mon ha canviat i aquestes relacions ho feràn també” Si aquestes ratlles ens fan reflexionar, a uns i altres, sobre mites i realitat de les religions, afegiré allo de “perdoneu, pero algu ho havia de dir”
JAUME V.M.
Jaume Vallés Muntadas
El mon arab de la riba de la Mediterrania està d´actualitat. Les revoltes ciutadanes a favor de la democracia ens mostren la diversitat multicultural dels seus pobles. Musulmans o islamistes moderats ,abominen de la violencia i el terrorisme, creuen en els nostres valors basics i demanen que siguem coherents en la seva aplicació.
La meva feina m´ha portat a diversos paisos, on he tingut ocasió de valorar les activitats de les principals religions, la musulmana també Afegeixo que, quan no trobava indret idoni per practicar la meva, no tenia altre remei que fer-ho, (interioritzat), en llocs d´altres crences. Lo que era nomal a Europa i EEUU, es feia mes difícil a Asia i a Africa; tot i que a la Republica Popular Xina, va ser facil fer-ho en temples propis (cristians) , a Tianjin al costat de Beiging, i a Harbin a Heilongyang, antiga Manchuria. A la India, cap problema per entrar en temples Indus i Sichs, en les mezquites, tant a la Xina com a Turquia, l´entrada era lliure, complint amb els rituals de treurer el calçat i el cap cobert per les dones.
Per tornar a les mezquites, mentres a Xina, Turquia i a Egipte, (El Cairo), l´acces era lliure, al Marroc, concretamente a Fez i altres ciutats, sols podien entrar musulmans. Valorant les diferencies, em venen a la memoria passatges d´un discurs de Barak Hussein Obama dient “no es facil canviar de la nit al dia, relacions de confrontación de segles entre Occident i l´Islam, pero el mon ha canviat i aquestes relacions ho feràn també” Si aquestes ratlles ens fan reflexionar, a uns i altres, sobre mites i realitat de les religions, afegiré allo de “perdoneu, pero algu ho havia de dir”
JAUME V.M.
Jaume Vallés Muntadas
viernes, 4 de marzo de 2011
Transicio al Marroc
Transicio al Marroc
Sobre les noticies de revoltes ciutadanes del Sud de la Mediterrania, voldria destacar que, des de El Cairo a Tanger, el Reíalme de Marroc destaca com un oasi, on les queixes i les reivindicacions civils son com mes pausades ,organitzades i raonades. Mohammed el Yazghi, del govern marroquí (que ha estat rebut per el President de la Generalitat), argumenta que es deu a que ja tenen reformes socials en marxa, com convertir en estatals les extenses propietats reials i els projectes autonomics del Rif i del Sahara.
Pero per Internet, joves universitaris com Omar Radi i Aziz El Yaakaubi, afirmen que les millores sols son, de moment, operacions cosmetiques, que encara continua la corrupción ,els salaris segueixent molt baixos i la llibertat d´expresío igualment limitada. De forma semblant, també es queixa el politoleg Taric Ramadan, pero a la vegada explica que el Marroc i el mon arab en general, tenen una gran sociedad civil que aspira a un proces de transicio democratica , rebutjant energicament les dictadures i l´islamisme radical
Finalment, tot i les diferencies de llengua i de cultura religiosa, una font molt fiable, de primera mà per els que tenim activitats de voluntariat ajudant a immigrants , és la que prové dels ciutadans marroquins que viuen entre nosaltres.- La majoria d´aquets nouvinguts provenen del Rif, del Nord del reialme alaouita, son amazighs; ens diuen que les reformes segueixen un pas de tortuga, d´una lentitut exasperant, que estan disposats a fer lo que sigui per tal d´arribar a un tipus de canvi igual, o semblant,a lo que els expliquem va ser la nostre transició politica. Des de Catalunya, amb tots els respectes, celebrariem que els amics marroquins caminin, sense precipitacions pero sense pausa, vers el model democratic que nosaltres varem recuperar fa trenta anys.
J.Vallés
Jaume Vallés Muntadas
Sobre les noticies de revoltes ciutadanes del Sud de la Mediterrania, voldria destacar que, des de El Cairo a Tanger, el Reíalme de Marroc destaca com un oasi, on les queixes i les reivindicacions civils son com mes pausades ,organitzades i raonades. Mohammed el Yazghi, del govern marroquí (que ha estat rebut per el President de la Generalitat), argumenta que es deu a que ja tenen reformes socials en marxa, com convertir en estatals les extenses propietats reials i els projectes autonomics del Rif i del Sahara.
Pero per Internet, joves universitaris com Omar Radi i Aziz El Yaakaubi, afirmen que les millores sols son, de moment, operacions cosmetiques, que encara continua la corrupción ,els salaris segueixent molt baixos i la llibertat d´expresío igualment limitada. De forma semblant, també es queixa el politoleg Taric Ramadan, pero a la vegada explica que el Marroc i el mon arab en general, tenen una gran sociedad civil que aspira a un proces de transicio democratica , rebutjant energicament les dictadures i l´islamisme radical
Finalment, tot i les diferencies de llengua i de cultura religiosa, una font molt fiable, de primera mà per els que tenim activitats de voluntariat ajudant a immigrants , és la que prové dels ciutadans marroquins que viuen entre nosaltres.- La majoria d´aquets nouvinguts provenen del Rif, del Nord del reialme alaouita, son amazighs; ens diuen que les reformes segueixen un pas de tortuga, d´una lentitut exasperant, que estan disposats a fer lo que sigui per tal d´arribar a un tipus de canvi igual, o semblant,a lo que els expliquem va ser la nostre transició politica. Des de Catalunya, amb tots els respectes, celebrariem que els amics marroquins caminin, sense precipitacions pero sense pausa, vers el model democratic que nosaltres varem recuperar fa trenta anys.
J.Vallés
Jaume Vallés Muntadas
jueves, 3 de marzo de 2011
Politica Transversal
Transversalitat politica ¿
Em diuen que el President Mas, el seu Govern, conserva bestants carrecs de l´anterior executiu tripartit, també expliquen que ha incorporat un nombre important de persones no afiliades ni a Convergencia ni a Unió, afegeixen que aquets ciutadans son mes aviat de perfil tecnic, de reconeguda eficacia en el seu camp respectiu.
La meva part esceptica em diu que es massa bonic per a ser veritat, pero el meu incorretgible optimisme la contradiu, replica que alguna vegada havia de passar, que es una tendencia que va en la linia de les “llistes obertes”, de les elecions primaries de candidats ampliades a simpatitzants, semblant a com ha fet el PSC recentment, una linia que, sense sortir del sistema de partits (que representen la tendencia ideologica) faciliti i fagi atractiva la participació del ciutadà responsable, avui decebut per l´exces de corporativisme de la classe politica.
Com a vell rocker, precisament retirat de la politica activa, ja he dit alguna vegada que caldria aplicar el principi lampadosià de que cal canviar les coses per que res no canvii, en el nostre cas, per mantenir la democracia social de que disfrutem. De ser cert, de confirmarse el procediment quasi tranversal del President Mas, seria un bon pas inicial per dignificar la politica i els politics
Em diuen que el President Mas, el seu Govern, conserva bestants carrecs de l´anterior executiu tripartit, també expliquen que ha incorporat un nombre important de persones no afiliades ni a Convergencia ni a Unió, afegeixen que aquets ciutadans son mes aviat de perfil tecnic, de reconeguda eficacia en el seu camp respectiu.
La meva part esceptica em diu que es massa bonic per a ser veritat, pero el meu incorretgible optimisme la contradiu, replica que alguna vegada havia de passar, que es una tendencia que va en la linia de les “llistes obertes”, de les elecions primaries de candidats ampliades a simpatitzants, semblant a com ha fet el PSC recentment, una linia que, sense sortir del sistema de partits (que representen la tendencia ideologica) faciliti i fagi atractiva la participació del ciutadà responsable, avui decebut per l´exces de corporativisme de la classe politica.
Com a vell rocker, precisament retirat de la politica activa, ja he dit alguna vegada que caldria aplicar el principi lampadosià de que cal canviar les coses per que res no canvii, en el nostre cas, per mantenir la democracia social de que disfrutem. De ser cert, de confirmarse el procediment quasi tranversal del President Mas, seria un bon pas inicial per dignificar la politica i els politics
sábado, 19 de febrero de 2011
Unio per la mediterranea
Unió per la Mediterrania.
Ultimament, els pobles de la ribera Sud de la Mediterrania, han decidit passar de subdits a ciutadans, opció molt respectable, pero amb perill de que les tensions que es puguin crear, derivin amb violencia. Saint Exuperi ja deia que, per un pais, una guerra civil es la mes greu de les malaties. Donada la situación estrategica d´aquestes nacions, poblades per ciutadans arabs i berebers (amazighs), es troba a faltar el protagonisme mediador i pacificador de la Unio per la Mediterrania, organització fundada a Barcelona i consolidada al 2008 a Paris, englobant la UE i paisos riberencs amb objectiu del seu desenvolupament politic, social i economic, que abarca avui part de la zona en conflicte.
L´Estat espanyol, un dels fundadors de la Unio per la Mediterrania, te una posición de historic privilegi per dialogar amb els paisos de la riba Sud de la Mediterrania. Durant 700 anys els seus avantpassat varen conviure amb nosaltres a la peninsula ; part important de la nostre llengua i costums provenen d´ells. Amb el tractat de l´Unio per la Mediterranea, s´esperava que s´oblides la vergonyosa expulsio a Africa, dels musulmans i dels seus fills cristians, en el segle XVI, que quedaria esborrada per sempre del seu, ( i del nostre) subconsciente genetic.
Una vegada l´Unio en stand-by, sempre ens queda l´establiment de preferents relacions amistoses amb els nostres immigrants marroquins,( uns quatrecents mil al nostre pais,) amb voluntat d´incorporarse al projecte comú de construir una Catalunya prospera i convivencial, dit d´altre manera, començar a practicar els objectius de la Unió a nivell local. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume V.M.
Ultimament, els pobles de la ribera Sud de la Mediterrania, han decidit passar de subdits a ciutadans, opció molt respectable, pero amb perill de que les tensions que es puguin crear, derivin amb violencia. Saint Exuperi ja deia que, per un pais, una guerra civil es la mes greu de les malaties. Donada la situación estrategica d´aquestes nacions, poblades per ciutadans arabs i berebers (amazighs), es troba a faltar el protagonisme mediador i pacificador de la Unio per la Mediterrania, organització fundada a Barcelona i consolidada al 2008 a Paris, englobant la UE i paisos riberencs amb objectiu del seu desenvolupament politic, social i economic, que abarca avui part de la zona en conflicte.
L´Estat espanyol, un dels fundadors de la Unio per la Mediterrania, te una posición de historic privilegi per dialogar amb els paisos de la riba Sud de la Mediterrania. Durant 700 anys els seus avantpassat varen conviure amb nosaltres a la peninsula ; part important de la nostre llengua i costums provenen d´ells. Amb el tractat de l´Unio per la Mediterranea, s´esperava que s´oblides la vergonyosa expulsio a Africa, dels musulmans i dels seus fills cristians, en el segle XVI, que quedaria esborrada per sempre del seu, ( i del nostre) subconsciente genetic.
Una vegada l´Unio en stand-by, sempre ens queda l´establiment de preferents relacions amistoses amb els nostres immigrants marroquins,( uns quatrecents mil al nostre pais,) amb voluntat d´incorporarse al projecte comú de construir una Catalunya prospera i convivencial, dit d´altre manera, començar a practicar els objectius de la Unió a nivell local. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume V.M.
miércoles, 9 de febrero de 2011
Federalnacionalisma
Federalisme nacionalista
Penso que els pertanyents a la generación de la transició democratica, activistes entre 1960 i 1980, la polemica sobre l´estat de les autonomies la recordem com una forçada decisió que es quedava curta per Catalunya. Dos comentaristes de reconeguda independencia politica, Enric Juliana i Jose Antonio Zarzalejos, recentment han posat negre sobre blanc la questio ; també he rellegit a Rovira i Virgili, historic president del Parlament, gran analista dels drets nacionals de de Catalunya relacionats amb l´Estat espanyol, lectures que aconsello per a treuren conclusions raonables.
Si be fets posteriors a la transició (intent de cop d´Estat i la previsió de la distribució dels fons de cohesió europeus) varen portar al famos “café para todos”, en epoca de vaques flaques com l´actual, es posen de relleu els problemes de la seva aplicació en territoris amb escasos elements identitaris, insufient demografía , poc pes economic i escasa singularitat cultural.
Tard o dora, mes dora que tard, s´arribarà a la conclusió d´aplicar una necesaria asimetría entre territoris (ja és efectiva a Euzkadi i Navarra) per lo qual s´haurà de vencer la resistencia de la “brunete mediatica” i la de noves castes politiques hereves del tardofranquisme, que agiten el lema del “catalan insolidario”. Pero primer caldrà posar d´acord a nacionalistes catalans i bascos, socialistes federals i conservadors regeneracionistes, que encara en queden. Una quasiutopia que podriem anomenar “estat federalnacionalista”.
Jaume V.M.
Penso que els pertanyents a la generación de la transició democratica, activistes entre 1960 i 1980, la polemica sobre l´estat de les autonomies la recordem com una forçada decisió que es quedava curta per Catalunya. Dos comentaristes de reconeguda independencia politica, Enric Juliana i Jose Antonio Zarzalejos, recentment han posat negre sobre blanc la questio ; també he rellegit a Rovira i Virgili, historic president del Parlament, gran analista dels drets nacionals de de Catalunya relacionats amb l´Estat espanyol, lectures que aconsello per a treuren conclusions raonables.
Si be fets posteriors a la transició (intent de cop d´Estat i la previsió de la distribució dels fons de cohesió europeus) varen portar al famos “café para todos”, en epoca de vaques flaques com l´actual, es posen de relleu els problemes de la seva aplicació en territoris amb escasos elements identitaris, insufient demografía , poc pes economic i escasa singularitat cultural.
Tard o dora, mes dora que tard, s´arribarà a la conclusió d´aplicar una necesaria asimetría entre territoris (ja és efectiva a Euzkadi i Navarra) per lo qual s´haurà de vencer la resistencia de la “brunete mediatica” i la de noves castes politiques hereves del tardofranquisme, que agiten el lema del “catalan insolidario”. Pero primer caldrà posar d´acord a nacionalistes catalans i bascos, socialistes federals i conservadors regeneracionistes, que encara en queden. Una quasiutopia que podriem anomenar “estat federalnacionalista”.
Jaume V.M.
lunes, 31 de enero de 2011
La bena avans de la ferida
L´estructura ferroviària d´ample europeu entre Algeciras i Portbou, ja té un estudi-projecte valorat i disenyat, que serà presentat pel govern espanyol el proper 3 de Març. La confirmació del Ministre José Blanco davant del President de la Generalitat i representacions institucionals, ens indiquen que l´Eix o Corredor de la Mediterrània ja no té aturador, responent en part a la presentació a Bruxel-les el passat 12 de Gener, per Ferrmed, l´impressionant grup impulsor, format per institucions internacionals, empreses i societat civil del litoral mediterrani, compromesos en la vital importància de l´activitat productiva europea.
Ciceró deia que no existia res important que fos facil d´executar. Efectivament, en cinquanta anys, el projecte ja ha ensopegat dues vegades, complint aquesta sentència, doncs és de públic coneixement que el franquisme al 1963 i Alvarez Cascos, Ministre de Foment del Partit Popular, al 2003, quaranta anys després, vàren refusar el projecte, avalat i documentat pels tècnics de l´època.
L´any 2012 hi hauran eleccions legislatives a l´Estat. Avui per avui, les enquestes donen guanyadors als conservadors, que mai han demostrat entusisame pel Corredor. Si Ferrmed no logra convèncer abans al Partit Popular, de la fonamental importància del seu projecte per consolidar la recuperació de la crisi, l´Eix de la Mediterrània podría queda de nou en “stand by”. Pensem-hi, pot ser seria una bona ocasió per posar-se la bena abans de la ferida.
Ciceró deia que no existia res important que fos facil d´executar. Efectivament, en cinquanta anys, el projecte ja ha ensopegat dues vegades, complint aquesta sentència, doncs és de públic coneixement que el franquisme al 1963 i Alvarez Cascos, Ministre de Foment del Partit Popular, al 2003, quaranta anys després, vàren refusar el projecte, avalat i documentat pels tècnics de l´època.
L´any 2012 hi hauran eleccions legislatives a l´Estat. Avui per avui, les enquestes donen guanyadors als conservadors, que mai han demostrat entusisame pel Corredor. Si Ferrmed no logra convèncer abans al Partit Popular, de la fonamental importància del seu projecte per consolidar la recuperació de la crisi, l´Eix de la Mediterrània podría queda de nou en “stand by”. Pensem-hi, pot ser seria una bona ocasió per posar-se la bena abans de la ferida.
Amazighs de Catalunya
Són aproximadament uns 235.000 els ciutadans rifenys, immigrants originaris del Rif, que viuen i treballen a Catalunya, sempre que poden. Si bé majoritàriament s´entenen coloquailment amb el “darija” (una barreja d'àrab, francès i espanyol) la seva llengua d´origen és l´amazigh, l´idioma bimil·lenari de la majoria dels habitants del Nord d´Àfrica.
La diàspora immigrant marroquina ha portat aquesta llengua a tot l´Occident, des d´Holanda fins a Amèrica del Nord, on els amazighs han fundat associacions i entitats culturals arreu. Al nostre país no s´ha quedat enrera, podem trobar aquestes entitats culturals a totes les capitals de comarca i poblacions importants. És normal, ja que l´amazigh és la tercera llengua mes parlada, despres del català i del castellà.
He assistit a la festa d´Any Nou Amazihg (2961 de la seva era) a la meva ciutat, al Casal de Cultura, on els entusiastes activistes de l´associacio local CAT-ARIF han difós la historia de la seva cultura, poesies, cançons, teatre i danses durant tota la tarde del dissabte, fent pedagogía de cara la ciutadania en general, especialment convidada. Si bé l´amazigh va ser la llengua de les actuacions, la pertinent traducció i les presentacions es van fer en un català força escaient. L´epíleg del seu manifest, a favor del reconeixement de la seva cultura al Marroc, deia: “treballarem i col-laborarem també amb la ciutadania del pais que ens ha acollit, per tal de que Catalunya assoleixi la plenitud dels seus drets històrics.” Conclusió personal, cultura amazigha, cultura amiga.
La diàspora immigrant marroquina ha portat aquesta llengua a tot l´Occident, des d´Holanda fins a Amèrica del Nord, on els amazighs han fundat associacions i entitats culturals arreu. Al nostre país no s´ha quedat enrera, podem trobar aquestes entitats culturals a totes les capitals de comarca i poblacions importants. És normal, ja que l´amazigh és la tercera llengua mes parlada, despres del català i del castellà.
He assistit a la festa d´Any Nou Amazihg (2961 de la seva era) a la meva ciutat, al Casal de Cultura, on els entusiastes activistes de l´associacio local CAT-ARIF han difós la historia de la seva cultura, poesies, cançons, teatre i danses durant tota la tarde del dissabte, fent pedagogía de cara la ciutadania en general, especialment convidada. Si bé l´amazigh va ser la llengua de les actuacions, la pertinent traducció i les presentacions es van fer en un català força escaient. L´epíleg del seu manifest, a favor del reconeixement de la seva cultura al Marroc, deia: “treballarem i col-laborarem també amb la ciutadania del pais que ens ha acollit, per tal de que Catalunya assoleixi la plenitud dels seus drets històrics.” Conclusió personal, cultura amazigha, cultura amiga.
lunes, 24 de enero de 2011
Passos enrer
Per edat, he viscut l'últim període de la repressió franquista fins al final. Per tant, tinc vivències sobrades de la dictadura, que es reflectia en els diaris, ràdios i televisions de l'època. Els arguments que ara esgrimeixen els adversaris de l'administració descentralitzada i els contraris a l'ús de les llengües cooficials al Senat són calcats, idèntics, als que havia sentit i llegit en la meva joventut, cosa que em preocupa molt. És allò del déjà vu, un ritornello inquietant.
Si els grups polítics catalans no fan pinya, amb un consens o acord de mínims per sobre de tacticismes que faci front a aquesta tendència regressiva, Catalunya i la nostra democràcia faran importants passos enrere. Qui tingui orelles que escolti.
Sant Adrià de Besòs
Darrera actualització ( Dilluns, 24 de gener del
Si els grups polítics catalans no fan pinya, amb un consens o acord de mínims per sobre de tacticismes que faci front a aquesta tendència regressiva, Catalunya i la nostra democràcia faran importants passos enrere. Qui tingui orelles que escolti.
Sant Adrià de Besòs
Darrera actualització ( Dilluns, 24 de gener del
miércoles, 19 de enero de 2011
proposta Aznar
Durant dues dècades, el binomi fons de cohesió europeus i Estat de les autonomies han canviat positivament la fesomia d'Espanya, especialment la de les regions més pobres. El senyor Aznar, insigne excap de govern conservador, es desvetlla dient ara que ha estat un luxe innecessari i insostenible.
Bé, caldrà reflexionar sobre les seves conclusions, que van en una direcció que ens porta al principi de les propostes de la transició: les nacionalitats històriques, Catalunya, Euskadi i Galiza, administracions confederades; resta de l'Estat, sistema provincial. Senyor Aznar, poques vegades aquest vell rocker retirat de la política ha estat d'acord amb vostè, ara podríem estar-hi, vés per on.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Bé, caldrà reflexionar sobre les seves conclusions, que van en una direcció que ens porta al principi de les propostes de la transició: les nacionalitats històriques, Catalunya, Euskadi i Galiza, administracions confederades; resta de l'Estat, sistema provincial. Senyor Aznar, poques vegades aquest vell rocker retirat de la política ha estat d'acord amb vostè, ara podríem estar-hi, vés per on.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Ambient Masia
L'ambient de La Masia a la política
0 Comentaris
El clàssic edifici de La Masia s´ha convertit en una icona d´efectivitat esportiva i de “savoire faire”, de bon “rotllo guay” que dirien el joves; convivència i eficiència que ja desborda l´àmbit esportiu per introduir-se en el marc de la vida ciutadana. La Masia no ès perfecte, la gestionen persones de carn i ossos, però ja voldriem que l´ambient humà que demostren els seus esportistes en els camps de futbol s´instal·lés en l´escenari ciutadà del nostre país.
La política (i els polítics) junt amb l´esport, són la part de la societat que ocupen els espais de la majoria dels mitjans de comunicació. Es raonable que la ciutadania, explícita, implícita o subliminalment, compari el comportament dels esportistes amb el dels polítics.
Resumint la nostra opinió: les formes, el clima, el fons i l´ambient convivencial dels esportistes en general, però especialment els formats a La Masia, fan evident que és possible la competitivitat amb una relació basada en l´amistós respecte mutu.
A Tucson, Arizona, han succeït fets violents amb possible origen en la crispació política. Afortunadament, aquest no és el nostre cas, però una bona vacuna preventiva seria demanar als politics que, dintre del posible i raonable, introduisin en els seus debats una bona part del clima de La Masia.
0 Comentaris
El clàssic edifici de La Masia s´ha convertit en una icona d´efectivitat esportiva i de “savoire faire”, de bon “rotllo guay” que dirien el joves; convivència i eficiència que ja desborda l´àmbit esportiu per introduir-se en el marc de la vida ciutadana. La Masia no ès perfecte, la gestionen persones de carn i ossos, però ja voldriem que l´ambient humà que demostren els seus esportistes en els camps de futbol s´instal·lés en l´escenari ciutadà del nostre país.
La política (i els polítics) junt amb l´esport, són la part de la societat que ocupen els espais de la majoria dels mitjans de comunicació. Es raonable que la ciutadania, explícita, implícita o subliminalment, compari el comportament dels esportistes amb el dels polítics.
Resumint la nostra opinió: les formes, el clima, el fons i l´ambient convivencial dels esportistes en general, però especialment els formats a La Masia, fan evident que és possible la competitivitat amb una relació basada en l´amistós respecte mutu.
A Tucson, Arizona, han succeït fets violents amb possible origen en la crispació política. Afortunadament, aquest no és el nostre cas, però una bona vacuna preventiva seria demanar als politics que, dintre del posible i raonable, introduisin en els seus debats una bona part del clima de La Masia.
Conseller Cleries
Vull dir d'entrada que la conselleria d'Acció Social del govern anterior va ajudar tant com va poder. Però per la meva experiència personal com a voluntari de diverses entitats de la meva ciutat, el nomenament de Josep Lluís Cleries com a conseller de Benestar Social i Família en el nou govern és especialment rellevant. Suposo que també a tot Catalunya, però al Barcelonès sóc testimoni que el nom de Josep Lluís Cleries significa molta sensibilitat social, empatia amb els menys afavorits per la societat i els que en queden al marge, com també amb les iniciatives d'associacions ciutadanes. Benvingut, conseller Cleries.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Darrera actualització ( Dimarts, 4 de gener del 2011 02
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Darrera actualització ( Dimarts, 4 de gener del 2011 02
Suscribirse a:
Entradas (Atom)