Unio per la mediterranea

Unió per la Mediterrania.
Ultimament, els pobles de la ribera Sud de la Mediterrania, han decidit passar de subdits a ciutadans, opció molt respectable, pero amb perill de que les tensions que es puguin crear, derivin amb violencia. Saint Exuperi ja deia que, per un pais, una guerra civil es la mes greu de les malaties. Donada la situación estrategica d´aquestes nacions, poblades per ciutadans arabs i berebers (amazighs), es troba a faltar el protagonisme mediador i pacificador de la Unio per la Mediterrania, organització fundada a Barcelona i consolidada al 2008 a Paris, englobant la UE i paisos riberencs amb objectiu del seu desenvolupament politic, social i economic, que abarca avui part de la zona en conflicte.
L´Estat espanyol, un dels fundadors de la Unio per la Mediterrania, te una posición de historic privilegi per dialogar amb els paisos de la riba Sud de la Mediterrania. Durant 700 anys els seus avantpassat varen conviure amb nosaltres a la peninsula ; part important de la nostre llengua i costums provenen d´ells. Amb el tractat de l´Unio per la Mediterranea, s´esperava que s´oblides la vergonyosa expulsio a Africa, dels musulmans i dels seus fills cristians, en el segle XVI, que quedaria esborrada per sempre del seu, ( i del nostre) subconsciente genetic.
Una vegada l´Unio en stand-by, sempre ens queda l´establiment de preferents relacions amistoses amb els nostres immigrants marroquins,( uns quatrecents mil al nostre pais,) amb voluntat d´incorporarse al projecte comú de construir una Catalunya prospera i convivencial, dit d´altre manera, començar a practicar els objectius de la Unió a nivell local. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume V.M.