Amazgh al Magrib

L´amazigh, cohesionador del Magrib
Els moviments dels ciutadans de la riba Sud de la Mediterrania, exigint formes de govern democratiques, pode marcar un canvi d´epoca per el continent africà i, de retruc, per la UE i tot l´Occident.
Pero no podem repetir el proces de la conferencia de Berlin de 1885, on es va delimitar les frontere de les nacions africanes amb tiralinies, seguint els parametres indicats per exploradors, misioners i militars europeus, amb coneixement molt limitat del territori, de les cultures i identitats dels seus habitants. El resultat, les lluites i guerres entre els mateixos autoctons, i amb els exercits colonials, ha arribat fins els nostres dies.
Occident està obligat a reforçar els punts forts del Magrib modern, entre altres, una cultura que, a l´hora de valorar i decidir la seva propia deriva a part de la religiósa, pugui aglutinar a les societats intelectuals, politiques i civils, del Nord d´Africa. Es tracta de la llengua coneguda entre nosaltres com bereber, pero que es l´amazigh, parla milenaria del 60% dels habitants, (junt amb l´arab,) del Marroc , Argelia, Tunicia, Libia i Egipte .-
La immigracio del Magrib a Europa, ha portat l´amazigh a ambits intelectuals d´Occident, creant amplis cercles d´estudi universitari, per recuperar la seva expresio escrita.- Els moviments regeneracionistes africans ,feran molt be de recuperar un altre denominador comu com es , l´amazigh, que els cohesioni a treballar per un futur de desenvolupament pacific i prosper. A Europa li toca donar un soport afectiu a iniciatives de cohesió social i autoestima, com es la recuperació formal d´una historica llengua que ha sobreviscut dos mil anys.
J.V. Muntadas