Africa, realitat historica

Àfrica i el realisme històric.
Dominique és un amic, sacerdot congolès, que encara fa servir els termes primer, segon i tercer mon, treballa al Congo, però ha estudiat en els paisos francòfons desenvolupats. Dominique opina que la majoria del tercer món africà, seria un segon món, a mig camí del desenvolupament occidental, si els estats colonials dels segles XIX i XX , al independitzar-se els africants, els paisos ocupants i explotadors durant decades, aquests haguessin deixat una administració autòctona preparada.
La història és tosuda, difícil de manipular.- Al finalitzar la II Gerra Mundial, la ONU, a la llum de la Declaració dels Drets Humans, va acceptar la autodeterminació que comportava lógicament la ràpida descolonització d´Àfrica. Però davant d´aquesta decisió ben raonable, no es van tenir en compte dos aspectes. Primer; que la definició dels límits dels estats africans es varen acordar a la conferència de Berlin de 1885, fixats amb tiralinies per funcionaris europeus, amb rudimentaris coneixements de les identitats dels pobles i rasses d´Àfrica.- Segon; aplicant la teoria del meu amic Dominique, ningú es va cuidar de instruir a ciutadans nacionals, per ocupar el lloc dels funcionaris europeus, que deixaven les administracions a rel de la independència.-
Seguint el fil de la història de l´Àfrica moderna, la realitat ens portarà a acceptar que Occident, sobre tot a Europa, tenim una part molt important de responsabilitat sobre els seus greus problemes. La fam a Somàlia i a Etiòpia , la inestabilitat als paisos arabs, i la immigració, un cop d´ull a la història ens diu que també ens concerneixen.
Jaume.V.M.