Espanya, molta pedra a picar !!

Espanya, molta pedra per picar

És molt saludable reflexionar en aquets temps de veritable confusió sobre el rol de Catalunya a Espanya, visualitzat en el canvi-exprés de la Constitució i la sentència contra la immersió lingüística Voldria analitzar el per què de la nostre situació, reflexionar d´on venen els bimets amb els quals hem fet aquest sistell, en la perspectiva d´una resumida llarga mirada enrere.

En un interessant treball de Marc Basset sobre la guerra civil americana, escriu què, fa pocs anys, a Estats Units, encara es deia que « votem com en el passat disparavem », actualment ja en desús a la vista dels resultats elecorals. Opino que podrien ser derives comparables a l´evolució dels territoris espanyols, des de final de la nostre guerra.

Llegit quasi simultàneament al diari francès Liberation, sobre la película “Pain noir”, segons el rotatiu, el film ha fet correr rius de tinta a Espanya, al enfrontar els horrors darrers dels ideals polítics a la guerra civil. Penso que es exagerat, però si que haurem d´acceptar que es donen situacions en que es demostra que hem avançat poc, des 1939. que queda molta pedra per picar en la convivència civil entre les diferentes comunitats de la Península.

En el The New York Times, Thomas Friedman deia que el veritable fi de la Guerra de Secessió americana es va donar amb la victòria de Barack Obama com President dels Estats Units. Com a agosarada associació d´idees, no és exagerat pensar que, la demostració del final ètic i psicològic de la guerra civil espanyola, es donarà quan, com a President del govern de l´Estat, sigui escollit un ciutadà català, d´un col-lectiu català.- Excès d´optimisme, igual a ingenuitat ? L´esperança és l’últim que es perd. Com deíem amb en Miquel Roca….”Per què no”?