La necessaria interreligiositat

La necessaria interreligiosiat
El mon arab de la riba de la Mediterrania està d´actualitat. Les revoltes ciutadanes a favor de la democracia ens mostren la diversitat multicultural dels seus pobles. Musulmans o islamistes moderats ,abominen de la violencia i el terrorisme, creuen en els nostres valors basics i demanen que siguem coherents en la seva aplicació.
La meva feina m´ha portat a diversos paisos, on he tingut ocasió de valorar les activitats de les principals religions, la musulmana també Afegeixo que, quan no trobava indret idoni per practicar la meva, no tenia altre remei que fer-ho, (interioritzat), en llocs d´altres crences. Lo que era nomal a Europa i EEUU, es feia mes difícil a Asia i a Africa; tot i que a la Republica Popular Xina, va ser facil fer-ho en temples propis (cristians) , a Tianjin al costat de Beiging, i a Harbin a Heilongyang, antiga Manchuria. A la India, cap problema per entrar en temples Indus i Sichs, en les mezquites, tant a la Xina com a Turquia, l´entrada era lliure, complint amb els rituals de treurer el calçat i el cap cobert per les dones.
Per tornar a les mezquites, mentres a Xina, Turquia i a Egipte, (El Cairo), l´acces era lliure, al Marroc, concretamente a Fez i altres ciutats, sols podien entrar musulmans. Valorant les diferencies, em venen a la memoria passatges d´un discurs de Barak Hussein Obama dient “no es facil canviar de la nit al dia, relacions de confrontación de segles entre Occident i l´Islam, pero el mon ha canviat i aquestes relacions ho feràn també” Si aquestes ratlles ens fan reflexionar, a uns i altres, sobre mites i realitat de les religions, afegiré allo de “perdoneu, pero algu ho havia de dir”
JAUME V.M.
Jaume Vallés Muntadas