Cal mirar al Nord

Catalunya ha de mirar al Nord

La resistencia continuada dels governs de Madrid respecte als reconeixement dels drets historics de Catalunya, (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) ens porta a fer-ne un anàlisi crític, amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya- Espanya, el futur de l´identitat del nostre país, es podria veurer més reconeguda Europa endins que per part dels politics espanyols.

Com relació casual, he llegit a la presentació d´un llibre del prestigios musicoleg Gustems Carnicer : “Catalunya i França, per la seva proximitat i simpaties ,han estat territoris més que veïns, un batec de dues cultures que a vegades ha estat simultani i d’altres ha estat entrebancat i ple de daltabaixos i esperances. D’altra banda, Catalunya,en ser com una germana petita amb menys recursos, s’ha vist abocada a tenir que ser més creativa, a fer propostes avançades “

Soc conscient de que la Unió Europea, tant a la Comissió com el Consell, no ha brillat precisament per afavorir la politica catalanista, pero aixo pot canviar. Conclusió : penso que els esforços dels partidaris de la independencia de Catalunya, s´haurien d´encaminar a explicar en primer lloc que, a la llum dels conteciosos amb Espanya, lo que volem majoritariament, es una confederació de Catalunya amb Europa. Representaria un pronunciament menys contundent, amb el mateix objectiu. Com diu Gustems Carnicer, la nostre veina del Nord, es com una germana gran.
J.V.Muntadas