Catalanisme transversal

Catalanisme transversal

Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.