Relacions Catalunya-Espanya

La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de finals del segle XIX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar.J