Molt be, President, a la catalana.
Els vells rockers de la politica estem marcats per l´esperit de la transició democratica, l´Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Politiques entre altres. Eren moments de grans consensos i d´interessos transversals on la dosis de legitim partidisme es rebaixava a nivells minims. Recordo que alguns dels companys de la resta de l´Estat en deien “a la catalana” d´aquesta forma d´actuació contra el franquisme residual.
Afortunadament, passats quaranta anys, les circunstancies no son les mateixes, pero les dificultats per continuar i millorar el nostre autogovern segueixen molt presents.
L´entesa del President Artur Mas amb el socialistes catalans, ampliable als demes partits catalanistes, demostra que, quan conve, per lluitar contra la greu crisi económica i la presió del centralisme espanyol, l´esperit de la transició el sabem recobrar.- Molt be, President, a la catalana.
Jaume Vallés Muntadas
viernes, 24 de diciembre de 2010
Mes Europa
Una veu sensata entre les sensates, Miquel Roca, i la societat Amics del País, ens fan una raonada valoració de l´actualitat : Europa és la gran aposta i Catalunya ha de liderar la vocació europeista de l´Estat espanyol.
Europa no és una il-lusió, és una necessitat, no hi ha plan B sense Europa.
Una altre reflexió del tot raonable: necessitem una resposta política que recuperi els valors que la transició va posar de manifest, alguns d´ells arreconats o oblidats avui. Les potencialitats de la transició, entre elles l´Estat de les Autonomies i els 118.000 milions d´euros dels Fons Europeus destinats a Espanya durant els últims quaranta anys, han canviat la Península Ibèrica.
Per mantenir l´estat del benestar europeu adaptat a l´època de crisi, afegeig Miquel Roca, significa que el futur no s´ha de construir solament des de l´acció política, caldrà també la imprescindible acció col-lectiva de la societat. Un binomi, política i societat que, personalment penso, ha de ser la pedra angular per construir el nostre futur.
J.V.M.
Europa no és una il-lusió, és una necessitat, no hi ha plan B sense Europa.
Una altre reflexió del tot raonable: necessitem una resposta política que recuperi els valors que la transició va posar de manifest, alguns d´ells arreconats o oblidats avui. Les potencialitats de la transició, entre elles l´Estat de les Autonomies i els 118.000 milions d´euros dels Fons Europeus destinats a Espanya durant els últims quaranta anys, han canviat la Península Ibèrica.
Per mantenir l´estat del benestar europeu adaptat a l´època de crisi, afegeig Miquel Roca, significa que el futur no s´ha de construir solament des de l´acció política, caldrà també la imprescindible acció col-lectiva de la societat. Un binomi, política i societat que, personalment penso, ha de ser la pedra angular per construir el nostre futur.
J.V.M.
lunes, 6 de diciembre de 2010
28N i Assemblea de Catalunya
El 28N i l´Assemblea de Catalunya
La perspectiva que dòna el pas d´una setmana, permet una valoració i un anàlisi mes acurat i aprofondit dels resultats de la jornada electoral del 28 N, de la qual sobresurt un incontestable triomf de la coalició CIU.-
D´aquets resultats, s´en poden treurer significatives conclusions; la més important és que de cada quatre votants de Catalunya, tres ho varen fer en clau clarament catalanista, tot i fer-ho en partits diferents. Fent abstracció de guanyadors i perdedors, per un vell nacionalista com el que subscriu, la composició de les forces polítiques a que em refereixo (CiU, PSC, ERC, IC-EUiA mes SI) tenen el perfil dels principals components de l´Assemblea de Catalunya a la transició, plataforma instrumental dels anys setanta, ben útil per la recuperació democràtica de les intitucions històriques de Catalunya.
Davant de la greu crisi amb la que ens enfrontem, calen decisions extraordinàries. Per tant, si CIU ha obtingut un 51% dels vots catalanistes esmentats, aquest fet li comporta una gran responsabilitat, la d´articular una segona edició de l´Assemblea de Catalunya, per tal de tractar els grans temes de país. acordant-los i pactant-los amb els col-lectius que en els seus programes mantenen la identitat cívica i cultural de Catalunya.
.
J.V.Muntadas
La perspectiva que dòna el pas d´una setmana, permet una valoració i un anàlisi mes acurat i aprofondit dels resultats de la jornada electoral del 28 N, de la qual sobresurt un incontestable triomf de la coalició CIU.-
D´aquets resultats, s´en poden treurer significatives conclusions; la més important és que de cada quatre votants de Catalunya, tres ho varen fer en clau clarament catalanista, tot i fer-ho en partits diferents. Fent abstracció de guanyadors i perdedors, per un vell nacionalista com el que subscriu, la composició de les forces polítiques a que em refereixo (CiU, PSC, ERC, IC-EUiA mes SI) tenen el perfil dels principals components de l´Assemblea de Catalunya a la transició, plataforma instrumental dels anys setanta, ben útil per la recuperació democràtica de les intitucions històriques de Catalunya.
Davant de la greu crisi amb la que ens enfrontem, calen decisions extraordinàries. Per tant, si CIU ha obtingut un 51% dels vots catalanistes esmentats, aquest fet li comporta una gran responsabilitat, la d´articular una segona edició de l´Assemblea de Catalunya, per tal de tractar els grans temes de país. acordant-los i pactant-los amb els col-lectius que en els seus programes mantenen la identitat cívica i cultural de Catalunya.
.
J.V.Muntadas
miércoles, 1 de diciembre de 2010
A la catalana
A la Catalana
Si la jornada electoral d'abans-d'ahir no l'altre va ser un exemple de normalitat democràtica, els parlaments de les personalitats que protagonitzen l'alternança democràtica han seguit el guió del catalanisme de sempre, del país que de parlar en diem enraonar, del país del pacte i del diàleg.
Vell rocker de la política de base, m'he sentit orgullós de ser ciutadà català, per les paraules del president sortint i pel parlament del futur president. Ho han fet a la catalana, reconeixent el guanyador, l'un, i fent una crida a treballar tots junts, l'altre.
A la catalana: honor al president José Montilla, que se'n va, honor i benvinguda al president Artur Mas, que arriba.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès
Si la jornada electoral d'abans-d'ahir no l'altre va ser un exemple de normalitat democràtica, els parlaments de les personalitats que protagonitzen l'alternança democràtica han seguit el guió del catalanisme de sempre, del país que de parlar en diem enraonar, del país del pacte i del diàleg.
Vell rocker de la política de base, m'he sentit orgullós de ser ciutadà català, per les paraules del president sortint i pel parlament del futur president. Ho han fet a la catalana, reconeixent el guanyador, l'un, i fent una crida a treballar tots junts, l'altre.
A la catalana: honor al president José Montilla, que se'n va, honor i benvinguda al president Artur Mas, que arriba.
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès
sábado, 27 de noviembre de 2010
Castellet i la cultura
Castellet i les relacions Catalunya-Espanya
M´han entristit les paraules de Josep Maria Castellet, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, quan diu que les relacions culturals Catalunya-Espanya sols es mantenen a titol personal. “Ara els llaços sols existiesen a nivell individual, no van mes enllà”, Quan ho diu Castellet, cal ferne cas, com aexpert en les cultures catalanes i castellanes, la persona que creu fermament que les dues poden conviure, en igualtat de condicions en un Estat que constitucionalment reconeix la pluralitat identitaria i cultural dels seus pobles.
Les anteriors afirmacions seràn probablement considerades politicament incorrectes per alguns sectors dels dos territoris iberics separats fisiscament per l´Ebre, pero les ments obertes dels dos costats, intelectuals o no , ho creiem fermament.
Com experiencia, vaig tenir la oportunitat de col-laborar amb el “Catalunya Hoy”, exposició itinerant de la Generalitat, que “ensenyava” Catalunya per les ciutats mes importants de l´Estat. També vaig prendrer part en les relacions institucionals culturals, representant a l´Ajuntament de la meva ciutat, a poblacions de Castella, Euzkadi, Galicia, Extremadura i Navarra. Durant aquestes relacions, en cap moment vaig tenir l´impresio d´animositat, ni cituadana ni institucional, per part dels anfitrions, vers el meu carácter i taranna catalanista, que en cap moment vaig disimular.
Algunes persones em diuen que, passat quinze anys, res serià igual. No m´ho crec. No dubto que els radicals del futbol i la politica ultra d´alguns col-lectius hagin exercit alguna influencia, pero els pobles no camvien aixis com aixis. Penso que lo que cal es millorar la percepció d´en Castellet, on ell diu “contactes a nivell individual”, cal convertir-ho en “nivell ciutadà” o sigui intercanvis entre entitats i associacions culturals on la ciutadania es tracti de tu a tu, a nivell de carrer, una suggerencia que brindo als guanyadors de les eleccions al Parlament de Catalunya. Castellet i Gaziel (aquest des de on sigui), ben segur que ho aplaudirien.
J.V.Muntadas
M´han entristit les paraules de Josep Maria Castellet, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, quan diu que les relacions culturals Catalunya-Espanya sols es mantenen a titol personal. “Ara els llaços sols existiesen a nivell individual, no van mes enllà”, Quan ho diu Castellet, cal ferne cas, com aexpert en les cultures catalanes i castellanes, la persona que creu fermament que les dues poden conviure, en igualtat de condicions en un Estat que constitucionalment reconeix la pluralitat identitaria i cultural dels seus pobles.
Les anteriors afirmacions seràn probablement considerades politicament incorrectes per alguns sectors dels dos territoris iberics separats fisiscament per l´Ebre, pero les ments obertes dels dos costats, intelectuals o no , ho creiem fermament.
Com experiencia, vaig tenir la oportunitat de col-laborar amb el “Catalunya Hoy”, exposició itinerant de la Generalitat, que “ensenyava” Catalunya per les ciutats mes importants de l´Estat. També vaig prendrer part en les relacions institucionals culturals, representant a l´Ajuntament de la meva ciutat, a poblacions de Castella, Euzkadi, Galicia, Extremadura i Navarra. Durant aquestes relacions, en cap moment vaig tenir l´impresio d´animositat, ni cituadana ni institucional, per part dels anfitrions, vers el meu carácter i taranna catalanista, que en cap moment vaig disimular.
Algunes persones em diuen que, passat quinze anys, res serià igual. No m´ho crec. No dubto que els radicals del futbol i la politica ultra d´alguns col-lectius hagin exercit alguna influencia, pero els pobles no camvien aixis com aixis. Penso que lo que cal es millorar la percepció d´en Castellet, on ell diu “contactes a nivell individual”, cal convertir-ho en “nivell ciutadà” o sigui intercanvis entre entitats i associacions culturals on la ciutadania es tracti de tu a tu, a nivell de carrer, una suggerencia que brindo als guanyadors de les eleccions al Parlament de Catalunya. Castellet i Gaziel (aquest des de on sigui), ben segur que ho aplaudirien.
J.V.Muntadas
Catalunya, problema de Esoanya ?
Espanya, problema de Catalunya ?
“El problema polític de Catalunya és Espanya, o el problema polític d´Espanya és Catalunya? Aquesta història de desencontres es va començar a extingir amb la Constitució del 78, però encara hi ha molt camp per correr” Així s´expresava Xavier Vidal-Folch fa deu anys, a “Els catalans i el poder”, compendi d´opinions d´escriptors experimentats sobre l´etern tema de l´encaix Catalunya-Espanya. Passat el temps, penso que el camí recorregut ha estat més aviat a la inversa, no sols en l´escenari polític, també en el cultural, així ho afirma Josep Maria Castellet, recent Premi de les Lletres.
Si el Google es útil de vegades, també és necessari recorrer als llibres de les nostres estanteríes, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un altre recull sobre les relacions Catalunya-Espanya. Però en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranaven opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, ho dubto que els intelectuals ho expressessin de nou.
Que ens ha passat, Baltasar Porcel donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´un cercle; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat també des de dintre? En tot cas, personalment opino que, ens falta diàleg, retornar al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant evitar els tacticismes polítics.
Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO:“Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”
J.V.Muntadas
“El problema polític de Catalunya és Espanya, o el problema polític d´Espanya és Catalunya? Aquesta història de desencontres es va començar a extingir amb la Constitució del 78, però encara hi ha molt camp per correr” Així s´expresava Xavier Vidal-Folch fa deu anys, a “Els catalans i el poder”, compendi d´opinions d´escriptors experimentats sobre l´etern tema de l´encaix Catalunya-Espanya. Passat el temps, penso que el camí recorregut ha estat més aviat a la inversa, no sols en l´escenari polític, també en el cultural, així ho afirma Josep Maria Castellet, recent Premi de les Lletres.
Si el Google es útil de vegades, també és necessari recorrer als llibres de les nostres estanteríes, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un altre recull sobre les relacions Catalunya-Espanya. Però en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranaven opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, ho dubto que els intelectuals ho expressessin de nou.
Que ens ha passat, Baltasar Porcel donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´un cercle; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat també des de dintre? En tot cas, personalment opino que, ens falta diàleg, retornar al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant evitar els tacticismes polítics.
Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO:“Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”
J.V.Muntadas
jueves, 11 de noviembre de 2010
Contracte d´integració
El Contracte d´Integració
El Contracte d´Integració exposat per la senyora Camacho em planteja seriosos dubtes; fent abstracció dels arguments pràctics, que no comparteixo ni discuteixo, sí em surgeix l´obligada pregunta : Coneix la senyora Camacho l´activitat portada a terme per les entitats benèfiques de l´Església catalana, repartint recursos de subsistència a immigrants sense feina, conscient de que, molts d´ells, si tornen ara al seu país, passaran fam?
La senyora Camacho pertany a un col-lectiu polític que es declara catòlic públicament, per tant cristià com el que subscriu aquestes ratlles. El dubtes s´em presenten quan em pregunto si la senyora Camacho no hi veu una contradicció flagrant entre la seva política d´immigració i les seves creences religioses.
J.V.Muntadas
El Contracte d´Integració exposat per la senyora Camacho em planteja seriosos dubtes; fent abstracció dels arguments pràctics, que no comparteixo ni discuteixo, sí em surgeix l´obligada pregunta : Coneix la senyora Camacho l´activitat portada a terme per les entitats benèfiques de l´Església catalana, repartint recursos de subsistència a immigrants sense feina, conscient de que, molts d´ells, si tornen ara al seu país, passaran fam?
La senyora Camacho pertany a un col-lectiu polític que es declara catòlic públicament, per tant cristià com el que subscriu aquestes ratlles. El dubtes s´em presenten quan em pregunto si la senyora Camacho no hi veu una contradicció flagrant entre la seva política d´immigració i les seves creences religioses.
J.V.Muntadas
Empatia politica
Empatia a la politica
Component d´entitat no gubernamental, tinc ocasió de ser convidat a molts actes de la precampanya a les eleccions al Parlament. Personalment retirat de la política activa, no puc resistir la tentació d´expresar la meva opinió, ara i aquí, respecte la politica i els politics d´avui.
La primera constatació consisteix en què, els homes i les dones que avui es dediquen a la politica, es creuen lo que proposen, un plus d´honestetat que cal considerar i que també teniem fa vint anys. Com a valor menys positiu, continua la influencia de franquicia politica, lo que els fa subjectes al sectarisme de partit, dificultant la seva capacitat de sumar, de prioritzar un enfoc mes humà dels problemas de proximitat .
En la meva opinió, la realitat de la crisi economica requeriaria propostes articulades que apropin mes els politics al ciutada del carrer. Si la empatia, (entesa com a capacitat de reconeixer i oferir sincera col-laboració per resoldrer els problemas del proïsme), es trobes a les farmacias i es pogues injectar o prendrer en pastilles, unes bones dosis als candidats millorarien substancialment l´interes de la ciutadania per les propostes del proces electoral que s´aproxima.
El fenomen america del Tea Parthy es va iniciar pel boca-orella, mes que per la comunicació per Internet. La continuitat de la nostre democracia passa necessariament per tornar l´interes per la politica, per el seu protagonisme, pero sols ho serà quan aquesta surti de la seva torre de marfil, baixant a l´arena, explicant les seves propostes de primera mà al ciutadà. Difusió als mitjans, mitins, presencia dels liders a la TV, al twiter o al facebook son necessaries, pero els ciutadans volen percebrer la seva empatia cara a cara.
Empatia politica, un paliatiu a la perillosa onada reaccionaria que s´ens tira al damunt.
Jaume V.M.
.
Component d´entitat no gubernamental, tinc ocasió de ser convidat a molts actes de la precampanya a les eleccions al Parlament. Personalment retirat de la política activa, no puc resistir la tentació d´expresar la meva opinió, ara i aquí, respecte la politica i els politics d´avui.
La primera constatació consisteix en què, els homes i les dones que avui es dediquen a la politica, es creuen lo que proposen, un plus d´honestetat que cal considerar i que també teniem fa vint anys. Com a valor menys positiu, continua la influencia de franquicia politica, lo que els fa subjectes al sectarisme de partit, dificultant la seva capacitat de sumar, de prioritzar un enfoc mes humà dels problemas de proximitat .
En la meva opinió, la realitat de la crisi economica requeriaria propostes articulades que apropin mes els politics al ciutada del carrer. Si la empatia, (entesa com a capacitat de reconeixer i oferir sincera col-laboració per resoldrer els problemas del proïsme), es trobes a les farmacias i es pogues injectar o prendrer en pastilles, unes bones dosis als candidats millorarien substancialment l´interes de la ciutadania per les propostes del proces electoral que s´aproxima.
El fenomen america del Tea Parthy es va iniciar pel boca-orella, mes que per la comunicació per Internet. La continuitat de la nostre democracia passa necessariament per tornar l´interes per la politica, per el seu protagonisme, pero sols ho serà quan aquesta surti de la seva torre de marfil, baixant a l´arena, explicant les seves propostes de primera mà al ciutadà. Difusió als mitjans, mitins, presencia dels liders a la TV, al twiter o al facebook son necessaries, pero els ciutadans volen percebrer la seva empatia cara a cara.
Empatia politica, un paliatiu a la perillosa onada reaccionaria que s´ens tira al damunt.
Jaume V.M.
.
sábado, 16 de octubre de 2010
Immigracio, suma algebraica
Immigració, suma algebràica.
La suma algebràica simple és el resultat de la contraposició de valor negatius amb positius que confluyeixen en un resultat final, amb empat o majoria d´un dels dos signes. En la meva vida professional, la havia aplicada per valorar problemas complexos, amb conmponents contradictoris.
Com tota questió que afecta als sers humans, la immigració te valors positius i negatius, es tracta de enumerar els seus paràmetres principals, qualificarlos de positius o negatius, però afegint-hi de l´u al deu, la seva importància sobre el tema. Tot i la seva quasi absoluta subjectivitat, a continuació faig un intent d´apropament seguint el sistema descrit.-
Solidaritat + 8; diferencies culturals (religioses) – 6; suspicacies al diferent – 6; necessitat demogràfica +10; projecció económica +9; inseguretat- 4; abusos serveis socials- 1; treballs “penosos” +6; discriminació positiva, 0.
Segons la meva personal valoració serien 33 positius contra 17 negatius, una diferència de 16 punts positius, a favor de la necessitat de la immigració.
Proposo als possibles lectors d´aquestes línies, efectuar aquest simple càlcul, segons les seves pròpies valoracions. Amb la ma al cor, la diferència podrà variar, però difícilment els pot sortir negatiu.
J.V. Muntadas
La suma algebràica simple és el resultat de la contraposició de valor negatius amb positius que confluyeixen en un resultat final, amb empat o majoria d´un dels dos signes. En la meva vida professional, la havia aplicada per valorar problemas complexos, amb conmponents contradictoris.
Com tota questió que afecta als sers humans, la immigració te valors positius i negatius, es tracta de enumerar els seus paràmetres principals, qualificarlos de positius o negatius, però afegint-hi de l´u al deu, la seva importància sobre el tema. Tot i la seva quasi absoluta subjectivitat, a continuació faig un intent d´apropament seguint el sistema descrit.-
Solidaritat + 8; diferencies culturals (religioses) – 6; suspicacies al diferent – 6; necessitat demogràfica +10; projecció económica +9; inseguretat- 4; abusos serveis socials- 1; treballs “penosos” +6; discriminació positiva, 0.
Segons la meva personal valoració serien 33 positius contra 17 negatius, una diferència de 16 punts positius, a favor de la necessitat de la immigració.
Proposo als possibles lectors d´aquestes línies, efectuar aquest simple càlcul, segons les seves pròpies valoracions. Amb la ma al cor, la diferència podrà variar, però difícilment els pot sortir negatiu.
J.V. Muntadas
martes, 12 de octubre de 2010
La bona causa
Polítics servint la bona causa
Soc dels que penso que la majoria de les persones que es dediquen a la política, (entenent per política la gestió honrada dels nostres impostos) ho fan per una bona causa, definida aquesta per un programa d´actuació que ofereixen als ciutadans, per tal de que els votin cada quatre anys. Aquesta explicació tant esquemàtica composaria, al meu entendre, la “piece de resistance” de la nostre democràcia. De forma complementària, però imprescindible, han d´existir mecanismes de control per tal de que les decisions político-administratives responguin al marc democràtic general, al be comunitari, en definitiva, a la bona causa.
Benjamin Constant, el filòsof francès ja ho definia fa dos segles: “servim a la bona causa i servim-nos d´ella”, sentència que ens ajuda a afinar encara més la definició correcte de les actuacions polítiques, que han de situarse en el “just milieu”, que diria Constant. Quan es desequilibra a favor de “servir-se d´ella”, quan és més gran el mal que es fa que el bé que es preten protegir, és quan apareixen les franquícies politíques, els conflictes d´interessos i els diferents nivells de corrupció. Catalunya necessita, avui més que mai, polítics per a servir la equilibrada bona causa.
Jaume V.M.
Soc dels que penso que la majoria de les persones que es dediquen a la política, (entenent per política la gestió honrada dels nostres impostos) ho fan per una bona causa, definida aquesta per un programa d´actuació que ofereixen als ciutadans, per tal de que els votin cada quatre anys. Aquesta explicació tant esquemàtica composaria, al meu entendre, la “piece de resistance” de la nostre democràcia. De forma complementària, però imprescindible, han d´existir mecanismes de control per tal de que les decisions político-administratives responguin al marc democràtic general, al be comunitari, en definitiva, a la bona causa.
Benjamin Constant, el filòsof francès ja ho definia fa dos segles: “servim a la bona causa i servim-nos d´ella”, sentència que ens ajuda a afinar encara més la definició correcte de les actuacions polítiques, que han de situarse en el “just milieu”, que diria Constant. Quan es desequilibra a favor de “servir-se d´ella”, quan és més gran el mal que es fa que el bé que es preten protegir, és quan apareixen les franquícies politíques, els conflictes d´interessos i els diferents nivells de corrupció. Catalunya necessita, avui més que mai, polítics per a servir la equilibrada bona causa.
Jaume V.M.
lunes, 11 de octubre de 2010
Barak Ussein Obama
Barack Hussein Obama
La noticia de que Obama es troba actualment sota la ferotge presió dels republicans i neoconservadors, durant la campanya de les eleccions de la Cambra de Representants i el Senat dels EEUU, m´ha fet pensar que fa dies que no el tenia present. Em donc compte que sembla que Obama, hagi passat a un segon o tercer pla, dins el conjunt de les valoracions que, de politica internacional, fem els ciutadans de base .
Al menys en el meu cas, opino que soc injust. He de recordar que el President del pais mes poderós del mon, mante les actituts mes dialogants, solidaries i progressites entre tots el mandataris del Planeta. Es el principal cap d´estat que, explicita o inplicitament, s´enfronta a la onada conservadora que ho envaeix tot, es l´home que aborda amb valentia els conflictes d´Iraq, Afganistán i Palestina, es la personalitat que intenta frenar l´ofensiva neocon, la que posa amb tela de judici i rebaixa, llibertats i avenços socials que creiem consolidats per sempre.-
Tot i les seves limitacións politiques i humanes, que poden haver decepcionat a molts seguidors de primera hora, personalment opino que hem de demanar als deus, llarga vida per a Barack Hussein Obama.
Jaume V.M.
La noticia de que Obama es troba actualment sota la ferotge presió dels republicans i neoconservadors, durant la campanya de les eleccions de la Cambra de Representants i el Senat dels EEUU, m´ha fet pensar que fa dies que no el tenia present. Em donc compte que sembla que Obama, hagi passat a un segon o tercer pla, dins el conjunt de les valoracions que, de politica internacional, fem els ciutadans de base .
Al menys en el meu cas, opino que soc injust. He de recordar que el President del pais mes poderós del mon, mante les actituts mes dialogants, solidaries i progressites entre tots el mandataris del Planeta. Es el principal cap d´estat que, explicita o inplicitament, s´enfronta a la onada conservadora que ho envaeix tot, es l´home que aborda amb valentia els conflictes d´Iraq, Afganistán i Palestina, es la personalitat que intenta frenar l´ofensiva neocon, la que posa amb tela de judici i rebaixa, llibertats i avenços socials que creiem consolidats per sempre.-
Tot i les seves limitacións politiques i humanes, que poden haver decepcionat a molts seguidors de primera hora, personalment opino que hem de demanar als deus, llarga vida per a Barack Hussein Obama.
Jaume V.M.
viernes, 17 de septiembre de 2010
Pacte federalista
Pacte federalista
Miquel Roca diu “Mes autogovern no es un caprici identitari per a Catalunya, és, sobre tot, una necesitat”..- Juan Anton Mellon escriu: “una vegada més, és necessari treballar per la resurecció de oblidades concepcions d´Espanya més auténticament progressistes i democràtiques, com la concepció federalista de Francesc Pi i Margall. Pel contrari, Sergi Pamies escriu “La realitat s´imposa i queda clar, científicament, que el federalisme no existeix i que era una fantasia, es demostra quan es fa més atractiva la independència que la federació”.
Valorades les opinion de les tres personalitats, s´imposa donar una ullada sobre països importants que s´organitzen federalment. Vint-i-sis estats, territoris nacionals, entre ells els més poblats de la terra, es governen pel model federal, començant per els Estats Units d´Amèrica, Brasil, Rúsia, Índia, Canadà, passant per Suïsa Alemània i Bélgica entre d’altres, acabant per els Emirats Àrabs Units. A part, el Reialme Unit d´Anglaterra i la seva Commonwelth. Conclusió: el federalisme no es cap utopia.
A risc de simplificar massa a causa de la necessària brevetat d´aquestes línies, podem comprobar que tres dels principals col-lectius que es presentaran a les properes eleccions, PSC, IC, UDC son federalistes, amb importants relacions orgàniques estatals els dos primers. Si considerem probables guanyadors CIU o PSC, aquestes dues forces juntes podrien articular un full de ruta de la Península vers el federalisme, mitjants un camvi cultural tan difícil com necessari. No, no és cap utopia , tampoc és un caprici identitari, sobre tot és una necessitat.
J.V. Muntadas
Miquel Roca diu “Mes autogovern no es un caprici identitari per a Catalunya, és, sobre tot, una necesitat”..- Juan Anton Mellon escriu: “una vegada més, és necessari treballar per la resurecció de oblidades concepcions d´Espanya més auténticament progressistes i democràtiques, com la concepció federalista de Francesc Pi i Margall. Pel contrari, Sergi Pamies escriu “La realitat s´imposa i queda clar, científicament, que el federalisme no existeix i que era una fantasia, es demostra quan es fa més atractiva la independència que la federació”.
Valorades les opinion de les tres personalitats, s´imposa donar una ullada sobre països importants que s´organitzen federalment. Vint-i-sis estats, territoris nacionals, entre ells els més poblats de la terra, es governen pel model federal, començant per els Estats Units d´Amèrica, Brasil, Rúsia, Índia, Canadà, passant per Suïsa Alemània i Bélgica entre d’altres, acabant per els Emirats Àrabs Units. A part, el Reialme Unit d´Anglaterra i la seva Commonwelth. Conclusió: el federalisme no es cap utopia.
A risc de simplificar massa a causa de la necessària brevetat d´aquestes línies, podem comprobar que tres dels principals col-lectius que es presentaran a les properes eleccions, PSC, IC, UDC son federalistes, amb importants relacions orgàniques estatals els dos primers. Si considerem probables guanyadors CIU o PSC, aquestes dues forces juntes podrien articular un full de ruta de la Península vers el federalisme, mitjants un camvi cultural tan difícil com necessari. No, no és cap utopia , tampoc és un caprici identitari, sobre tot és una necessitat.
J.V. Muntadas
sábado, 4 de septiembre de 2010
Ciencia ficcio federalist ?
Ciència ficció federalista ?
Sergi Pàmies penso que s´ha passat tres pobles quan afirma taxativament: “La realitat s´imposa i queda clar, científicament, que el federalisme no existeix i que era una fantasia” Insisteix escribint que alguna cosa no s´ha fet bé quan sembla més verosímil la ciència ficció independentista que la ciència ficció federalista.-
Valoro molt la trajectòria de Sergi Pàmies, però a la seva columna li ha faltat una descripció, per resumida que fós, de l´exitós foncionament del sistema federal de govern territorial per a més de la meitat dels terrícoles del planeta blau, fora de la península ibérica.-
Vint-i-sis estats, territoris nacionals, entre ells els més poblats de la terra, es governen pel model federal, començant per els Estats Units d´Amèrica, Brasil, Rúsia, Índia, Canadà, passant per Suïsa Alemània i Bélgica entre altres, acabant per els Emirats Àrabs Units.
A la columna de l´escriptor i traductor, li trobo a faltar l´afegitó de que, ara i aquí, probablement encara no es donen les condicions per un sistema avançat de convivència territorial com és el federalisme, una opció raonable i civilitzada.
J.V. Muntadas
Sergi Pàmies penso que s´ha passat tres pobles quan afirma taxativament: “La realitat s´imposa i queda clar, científicament, que el federalisme no existeix i que era una fantasia” Insisteix escribint que alguna cosa no s´ha fet bé quan sembla més verosímil la ciència ficció independentista que la ciència ficció federalista.-
Valoro molt la trajectòria de Sergi Pàmies, però a la seva columna li ha faltat una descripció, per resumida que fós, de l´exitós foncionament del sistema federal de govern territorial per a més de la meitat dels terrícoles del planeta blau, fora de la península ibérica.-
Vint-i-sis estats, territoris nacionals, entre ells els més poblats de la terra, es governen pel model federal, començant per els Estats Units d´Amèrica, Brasil, Rúsia, Índia, Canadà, passant per Suïsa Alemània i Bélgica entre altres, acabant per els Emirats Àrabs Units.
A la columna de l´escriptor i traductor, li trobo a faltar l´afegitó de que, ara i aquí, probablement encara no es donen les condicions per un sistema avançat de convivència territorial com és el federalisme, una opció raonable i civilitzada.
J.V. Muntadas
jueves, 26 de agosto de 2010
Nostalgics
Nostalgics
La solució del segrestament dels cooperants de Barcelona Solidaria ha despertat algunes queixes, algunes d´elles de bona fe i amb arguments solids, com es la seguretat d´aquets voluntaris.
Pero les mes abrandades, les mes critiques, provenen de persones que troben a faltar les formes i els sistemas que s´adoptaben en casos similars per els governs de l´antic regim. Troben a faltar la intervenció de La Legión (actualment amb meritoses misions de pau col-laborant amb la ONU), la intervenció de la illa de Perejil o be del cruel bombardeig del Rif amb gas mostaza als anys vint. Son els nostalgics d´un colonialisme que ens hauria d´avergonyir a tots els europeus.
J.V. Muntadas
La solució del segrestament dels cooperants de Barcelona Solidaria ha despertat algunes queixes, algunes d´elles de bona fe i amb arguments solids, com es la seguretat d´aquets voluntaris.
Pero les mes abrandades, les mes critiques, provenen de persones que troben a faltar les formes i els sistemas que s´adoptaben en casos similars per els governs de l´antic regim. Troben a faltar la intervenció de La Legión (actualment amb meritoses misions de pau col-laborant amb la ONU), la intervenció de la illa de Perejil o be del cruel bombardeig del Rif amb gas mostaza als anys vint. Son els nostalgics d´un colonialisme que ens hauria d´avergonyir a tots els europeus.
J.V. Muntadas
miércoles, 25 de agosto de 2010
Participacio ciutadana
Participació ciutadana, nous camins.
He trobat una bona definició de participació ciutadana, “és el conjunt d´activtats, processos i tècniques pels que la població intervé en els assumptes que l´afecten”. Des dels grecs, pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident, ha fet molts esforços per tal de que tota la societat prengui part en les seves propies decisions.
Per quins motius avui, la nostre societat civil, participa tant poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents: la reforma de la Diagonal a Barcelona, les cosultes ciutadanes sobre l´independencia i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de FECSA…..és que tots aquets temes sols interessen a un o dos de cada deu veïns?
Sortint de l´àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants. A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostre atenció el significat negatiu que, tant els mijans de comunicación com els mateixos politòlegs, donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries, (procés electoral intern) dels partits polítics, quan personalmente ho interpreto com una important senyal de democràcia interna.
Tothom a qui pregunto em diu que no han abdicat de la seva responsabilitat col-lectiva, afegint mil arguments de forma, per no paticipar, tot hi entenent el meu raonament de que, la democràcia, quan no sent proper l´alè del poble, tendeix a aprimarse i desapareixer. Conclusió, no per repetida menys important: és imprescindible buscar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fisures, que reconstrueixin l´esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
J.V. Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
He trobat una bona definició de participació ciutadana, “és el conjunt d´activtats, processos i tècniques pels que la població intervé en els assumptes que l´afecten”. Des dels grecs, pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident, ha fet molts esforços per tal de que tota la societat prengui part en les seves propies decisions.
Per quins motius avui, la nostre societat civil, participa tant poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents: la reforma de la Diagonal a Barcelona, les cosultes ciutadanes sobre l´independencia i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de FECSA…..és que tots aquets temes sols interessen a un o dos de cada deu veïns?
Sortint de l´àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants. A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostre atenció el significat negatiu que, tant els mijans de comunicación com els mateixos politòlegs, donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries, (procés electoral intern) dels partits polítics, quan personalmente ho interpreto com una important senyal de democràcia interna.
Tothom a qui pregunto em diu que no han abdicat de la seva responsabilitat col-lectiva, afegint mil arguments de forma, per no paticipar, tot hi entenent el meu raonament de que, la democràcia, quan no sent proper l´alè del poble, tendeix a aprimarse i desapareixer. Conclusió, no per repetida menys important: és imprescindible buscar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fisures, que reconstrueixin l´esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
J.V. Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
lunes, 16 de agosto de 2010
Vellesa activa
Envelliment actiu
Un article de Celeste López basat en un treball d'Alonso Seco em crida l'atenció sobre un tema important, l'augment exponencial del col·lectiu de la gent gran, que tot i que és conegut no és prou valorat: els jubilats. A part de l'aspecte econòmic d'aquesta progressió, important, sens dubte, personalment em preocupa tant o més l'estat d'ànim resultant d'un canvi tan radical, de l'activitat laboral al lleure, sobre un total de 8,5 milions de persones a l'Estat espanyol, dels quals 1,4 milions són a Catalunya.
Un savi xinès va dir que hi han dues èpoques de la vida en què es poden prendre riscos, quan ets jove i quan ets vell. La sentència xinesa la podríem aplicar arriscant-nos a fer una breu mirada sobre el grup social més nombrós del país, segons indiquen les dades anteriors. Els entesos ens diuen que l'edat cronològica és sols un valor indicatiu i que la biològica és una consideració necessària, però que la que realment marca els nivells de benestar és l'edat psicològica. El treball de camp dels entesos també ens indica que a un nivell biològic normal (la salut), el psicològic depèn del manteniment físic i mental de cada persona. El que subscriu això no pretén donar lliçons a ningú, però com a individu comprès en el grup humà que tractem, m'ha semblat molt encertat el títol que la majoria dels experts donen als seus estudis: l'envelliment actiu. Com que el moviment es demostra caminant, acabo explicant que les cinc hores setmanals que, com a voluntari, dedico a ensenyar català i castellà bàsic als nouvinguts, en una entitat benèfica cristiana, mantenen la meva autoestima i em fan del tot suportables les limitacions físiques de les meves edats cronològiques i biològiques, gràcies a l'envelliment actiu.
Darrera actualització ( Dilluns, 16 d'agost del 2010 02:00 )
Un article de Celeste López basat en un treball d'Alonso Seco em crida l'atenció sobre un tema important, l'augment exponencial del col·lectiu de la gent gran, que tot i que és conegut no és prou valorat: els jubilats. A part de l'aspecte econòmic d'aquesta progressió, important, sens dubte, personalment em preocupa tant o més l'estat d'ànim resultant d'un canvi tan radical, de l'activitat laboral al lleure, sobre un total de 8,5 milions de persones a l'Estat espanyol, dels quals 1,4 milions són a Catalunya.
Un savi xinès va dir que hi han dues èpoques de la vida en què es poden prendre riscos, quan ets jove i quan ets vell. La sentència xinesa la podríem aplicar arriscant-nos a fer una breu mirada sobre el grup social més nombrós del país, segons indiquen les dades anteriors. Els entesos ens diuen que l'edat cronològica és sols un valor indicatiu i que la biològica és una consideració necessària, però que la que realment marca els nivells de benestar és l'edat psicològica. El treball de camp dels entesos també ens indica que a un nivell biològic normal (la salut), el psicològic depèn del manteniment físic i mental de cada persona. El que subscriu això no pretén donar lliçons a ningú, però com a individu comprès en el grup humà que tractem, m'ha semblat molt encertat el títol que la majoria dels experts donen als seus estudis: l'envelliment actiu. Com que el moviment es demostra caminant, acabo explicant que les cinc hores setmanals que, com a voluntari, dedico a ensenyar català i castellà bàsic als nouvinguts, en una entitat benèfica cristiana, mantenen la meva autoestima i em fan del tot suportables les limitacions físiques de les meves edats cronològiques i biològiques, gràcies a l'envelliment actiu.
Darrera actualització ( Dilluns, 16 d'agost del 2010 02:00 )
jueves, 5 de agosto de 2010
Entre machado i Punset
Llegint a Machado i Punset
En temps de lleure, acostumo alternar la lectura de dos o tres llibres, assaig o novela històrica normalmente. A la vegada obligat consumidor de diaris, el cotenciós Espanya-Catalunya, de moment retòric, se m´apareix entre línies, mes sovint del que voldria..
Dos autors, distants en el temps i en l´esperit, em suggereixen pensaments que poden ser complementaris. Antonio Machado en “A orillas del Duero”: Castilla, ayer dominadora, desprecia cuanto ignora…..¿espera,duerme o sueña ? Eduard Punset, en “Viaje al poder de la mente”, escriu: La solución está en substituir emociones negativas por emociones positivas de la misma intensidad.
Bé, avui ni Castella ignora res, ni espera ni dorm, pero pot ser somia inconscientment en un passat de pensament únic, què, l´aldea global ha esborrat. Les emocions negatives que s´han instal-lat ,metafóricament, en un i altre costat de l´Ebre, no tenen perque ser ni irreconciliables ni perdurables, ja que tenen els seus punts forts per camins paralels, Punset dixit: no podrás transformar el mundo, pero si la mente.
En un i altre costat, tenim moltes persones intel-ligents, amb sentit comú, respectuoses amb els pactes, més nombrosos que les antiquades i pasades de moda ideologies autoritàries. Les ments lliures d´Espanya i Catalunya, són moltes més de les que alguns nostàlgics creuen i que voldrien que fosin. Ments lliures, en un moment o altre de la seva vida, lectors de Antonio Machado i Eduard Punset.
JV Muntadas
En temps de lleure, acostumo alternar la lectura de dos o tres llibres, assaig o novela històrica normalmente. A la vegada obligat consumidor de diaris, el cotenciós Espanya-Catalunya, de moment retòric, se m´apareix entre línies, mes sovint del que voldria..
Dos autors, distants en el temps i en l´esperit, em suggereixen pensaments que poden ser complementaris. Antonio Machado en “A orillas del Duero”: Castilla, ayer dominadora, desprecia cuanto ignora…..¿espera,duerme o sueña ? Eduard Punset, en “Viaje al poder de la mente”, escriu: La solución está en substituir emociones negativas por emociones positivas de la misma intensidad.
Bé, avui ni Castella ignora res, ni espera ni dorm, pero pot ser somia inconscientment en un passat de pensament únic, què, l´aldea global ha esborrat. Les emocions negatives que s´han instal-lat ,metafóricament, en un i altre costat de l´Ebre, no tenen perque ser ni irreconciliables ni perdurables, ja que tenen els seus punts forts per camins paralels, Punset dixit: no podrás transformar el mundo, pero si la mente.
En un i altre costat, tenim moltes persones intel-ligents, amb sentit comú, respectuoses amb els pactes, més nombrosos que les antiquades i pasades de moda ideologies autoritàries. Les ments lliures d´Espanya i Catalunya, són moltes més de les que alguns nostàlgics creuen i que voldrien que fosin. Ments lliures, en un moment o altre de la seva vida, lectors de Antonio Machado i Eduard Punset.
JV Muntadas
lunes, 2 de agosto de 2010
Mala memoria
Mala memória
Tot i els trasbalsos de tot genere degut a la guerra civil perduda, soc dels que crec que la dura repressió franquista va provocar, aumentat i corretgit, el catalanisme latent a les families del pais. Penso que la majoria dels vells catalanistes d´avui , recordem una infancia on la paraula Catalunya sols era pronunciada en veu baixa i sols a l´ambit domestic, silenci trencat els divendres nit, escoltant la radio, la BBC o La Pirenaica, porta tancada amb clau i forrellat.
Avui Espanya s´ha democratitzat, estem a Europa, els canvis socials i tecnologics han fet grans progressos, tenim un Parlament català, no amb les atribucions que voldriem pero Deu n´hi do, podriem dir que anem cami d´una administració descentralitzada cofederal no gaire llunyana.
L´home es l´unic animal que ensopega amb la mateixa pedra, la historia es repeteix, en un escenari ben diferent afortunadamente, pero devant d´una aspiracio de millores de gestió descentralitzadores de Catalunya, (un nou Estatut), molts espanyols responen en una linea que, no per democratica, als vells catalanistas ens recorden els tics del franquisme mes barroer.
Quina mala memória ¡! Els catalans, vells i nous, com ho farien en cas similar tots el pobles ,també reaccionem davant una provocació com la retallada de l´Estatut. Salvant les distancies de tot genere ,existeixen actituts similars entre el franquisme i l´Espanya actual, pronunciaments que ni arriben al de la “conllevancia” d´Ortega y Gasset. Quina mala memória ¡!
JVM
Jaume Valles Muntadas Sant Adrià de Besos
Tot i els trasbalsos de tot genere degut a la guerra civil perduda, soc dels que crec que la dura repressió franquista va provocar, aumentat i corretgit, el catalanisme latent a les families del pais. Penso que la majoria dels vells catalanistes d´avui , recordem una infancia on la paraula Catalunya sols era pronunciada en veu baixa i sols a l´ambit domestic, silenci trencat els divendres nit, escoltant la radio, la BBC o La Pirenaica, porta tancada amb clau i forrellat.
Avui Espanya s´ha democratitzat, estem a Europa, els canvis socials i tecnologics han fet grans progressos, tenim un Parlament català, no amb les atribucions que voldriem pero Deu n´hi do, podriem dir que anem cami d´una administració descentralitzada cofederal no gaire llunyana.
L´home es l´unic animal que ensopega amb la mateixa pedra, la historia es repeteix, en un escenari ben diferent afortunadamente, pero devant d´una aspiracio de millores de gestió descentralitzadores de Catalunya, (un nou Estatut), molts espanyols responen en una linea que, no per democratica, als vells catalanistas ens recorden els tics del franquisme mes barroer.
Quina mala memória ¡! Els catalans, vells i nous, com ho farien en cas similar tots el pobles ,també reaccionem davant una provocació com la retallada de l´Estatut. Salvant les distancies de tot genere ,existeixen actituts similars entre el franquisme i l´Espanya actual, pronunciaments que ni arriben al de la “conllevancia” d´Ortega y Gasset. Quina mala memória ¡!
JVM
Jaume Valles Muntadas Sant Adrià de Besos
viernes, 23 de julio de 2010
El català perplex
El català perplex
0 Comentaris
A l´actual temps de greu crisi econòmica, el col·lectiu polític del govern de torn té la difícil missió de vehicular sol·lucions pal·liatives al desori social que provoca la manca de recursos, mentres que la oposición te la de controlar, criticar si cal, les mesures del govern. En aquest escenari, dos elements han agreujat les lògiques discrepàncies govern-oposició, el coneixement ciutadà d'importants casos de corrupció i la radicalització de les greus desqualificacions que mutuamente es dediquen els líders polítics.
Resultat: la política i els polítics crean un important malestar i preocupació entre la ciutadania, descrèdit que obra la porta a l'aparició de discursos antisistema d´origen poc clar, impregnats de populisme i demagogia que fa encara més difusa la situació. Miquel Roca, sentit comú i experiència, ens encen una llum vermella al exposar-nos que, en moments com els actuals, són precisament els polítics els que han de trobar les solucions més raonables i possibilistes; té tota la raó, però personalment hi afegiria una necessària condició sine qua non, que els nostres líders posessin fre a les quasi tavernàries frases despreciatives i desqualificadores dedicades a l´adversari polític. Són aquestes manifestacions públiques les que han convertit al català “emprenyat” en el català “perplex”, antesala del “manfotisme”, taló d´Aquiles de la nostra preuada democràcia.
0 Comentaris
A l´actual temps de greu crisi econòmica, el col·lectiu polític del govern de torn té la difícil missió de vehicular sol·lucions pal·liatives al desori social que provoca la manca de recursos, mentres que la oposición te la de controlar, criticar si cal, les mesures del govern. En aquest escenari, dos elements han agreujat les lògiques discrepàncies govern-oposició, el coneixement ciutadà d'importants casos de corrupció i la radicalització de les greus desqualificacions que mutuamente es dediquen els líders polítics.
Resultat: la política i els polítics crean un important malestar i preocupació entre la ciutadania, descrèdit que obra la porta a l'aparició de discursos antisistema d´origen poc clar, impregnats de populisme i demagogia que fa encara més difusa la situació. Miquel Roca, sentit comú i experiència, ens encen una llum vermella al exposar-nos que, en moments com els actuals, són precisament els polítics els que han de trobar les solucions més raonables i possibilistes; té tota la raó, però personalment hi afegiria una necessària condició sine qua non, que els nostres líders posessin fre a les quasi tavernàries frases despreciatives i desqualificadores dedicades a l´adversari polític. Són aquestes manifestacions públiques les que han convertit al català “emprenyat” en el català “perplex”, antesala del “manfotisme”, taló d´Aquiles de la nostra preuada democràcia.
viernes, 2 de julio de 2010
Gràcies, Europa.
Comentant qui i com anirem a la manifestació contra les retallades de l´Estatut del dia 3, un amic va opinar que, al costat de la senyera, hi hauria d´anar una bandera d´Europa. Primer em va semblar un estirabot. Però, i sentint algunes manifestcions dels líders dels conservadors espanyols, titllant de feixista i marxista al President de la Generalitat, em va semblar molt encertada la metáfora.
Reflexionem: Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, la Unió Europea d´avui, molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel-les.- Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un Estat de Dret.
Aquet Estat de Dret que mantenim des de 1978, ens blinda contra tentacions totalitàries, tentacions totalitàries que avui es filtren subliminalment en les reaccions viscerals d´alguns centralistes espanyols, quan interodueixen terminologies franquistes en la seva oratoria.
A la manifestació del dia 3, entre els milers de senyeres, pensaré que el meu amic tenia raó, ens podrem pronunciar sota una simbólica gran bandera d´Europa. Gràcies, Europa.
Jaume Vallés
Comentant qui i com anirem a la manifestació contra les retallades de l´Estatut del dia 3, un amic va opinar que, al costat de la senyera, hi hauria d´anar una bandera d´Europa. Primer em va semblar un estirabot. Però, i sentint algunes manifestcions dels líders dels conservadors espanyols, titllant de feixista i marxista al President de la Generalitat, em va semblar molt encertada la metáfora.
Reflexionem: Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, la Unió Europea d´avui, molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel-les.- Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un Estat de Dret.
Aquet Estat de Dret que mantenim des de 1978, ens blinda contra tentacions totalitàries, tentacions totalitàries que avui es filtren subliminalment en les reaccions viscerals d´alguns centralistes espanyols, quan interodueixen terminologies franquistes en la seva oratoria.
A la manifestació del dia 3, entre els milers de senyeres, pensaré que el meu amic tenia raó, ens podrem pronunciar sota una simbólica gran bandera d´Europa. Gràcies, Europa.
Jaume Vallés
jueves, 24 de junio de 2010
Vox dixit
Vox populi…..
Afortunadament, la ciutadania és més responsable del que de vegades pensem, actitud responsable que supera ampliament la que ens demostren alguns dels nostres polítics de primera línia, especialment al Congrès dels Diputats. Líders polítics que en les seves desqualificacions públiques del contari, dient barbaritats, que són mitjes veritats i mitjes mentides, són les que donen peu al ciutadà a crear llegendes urbanes. Sospites no contrastades, suggerències i rumors públics que la “vox populi” resum amb la dita “no n´hi ha un pam de net”.
“Vox populi, vox Dei”, en una de les seves diverses interpretacions vindria a dir que tot el que surt de la ciutadania es veritat, quan això no és del tot cert. El que és veritat és que molts dels debats polítics de tots els mitins i també en alguns dels hemicicles institucionals, provoquen i inciten al poble plà a interpretar fil per randa l´exercici retòric dels oradors, amb el resultat d´una “Vox populi” que posa el mateix nivell de corrupció, de falta de rigor i de falta de serietat a tots els polítics, qualificacións que molts d´ells no es mereixen però que tenen pecat d´omisió, al permetre que els seus portantveus s´expressin de forma tan barroera i inútil, que inflama, de vegades sense motiu, el conjunt de la societat civil, fins que pot ser serà cert alló de “vox populi, vox Dei”.
Afortunadament, la ciutadania és més responsable del que de vegades pensem, actitud responsable que supera ampliament la que ens demostren alguns dels nostres polítics de primera línia, especialment al Congrès dels Diputats. Líders polítics que en les seves desqualificacions públiques del contari, dient barbaritats, que són mitjes veritats i mitjes mentides, són les que donen peu al ciutadà a crear llegendes urbanes. Sospites no contrastades, suggerències i rumors públics que la “vox populi” resum amb la dita “no n´hi ha un pam de net”.
“Vox populi, vox Dei”, en una de les seves diverses interpretacions vindria a dir que tot el que surt de la ciutadania es veritat, quan això no és del tot cert. El que és veritat és que molts dels debats polítics de tots els mitins i també en alguns dels hemicicles institucionals, provoquen i inciten al poble plà a interpretar fil per randa l´exercici retòric dels oradors, amb el resultat d´una “Vox populi” que posa el mateix nivell de corrupció, de falta de rigor i de falta de serietat a tots els polítics, qualificacións que molts d´ells no es mereixen però que tenen pecat d´omisió, al permetre que els seus portantveus s´expressin de forma tan barroera i inútil, que inflama, de vegades sense motiu, el conjunt de la societat civil, fins que pot ser serà cert alló de “vox populi, vox Dei”.
lunes, 7 de junio de 2010
Mes que cambrers i paletes
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, entenc i comparteixo molts dels debats, identitaris i economics, en torn de la crisis, que omplen els mitjans de comunicació. Pero el catalanisme modern ens exigeix una mirada mes llarga, també pensar amb el futur dels nostres nets, que voldrán ser alguna cosa mes que cambrers i paletes.-
Estem en un moment estelar, una cruilla fonamental que apareix sols ocasionalment en els mitjans, quasi mai en debats politics. Es tracta de la viabilitat del Eix de la Mediterrania, “autopista” de ferrocarril que uniria Tallin (Estonia) amb Algeciras, per nosaltres la importancia del cami davant del fi, la creació d´economia productiva al llarg de l´eix d´Europa, transportant els seus productes manufacturats als ports del Mare Nostrum, Marsella, Barcelona, Tarragona, Valencia…..que els expedirien a Asia i Africa .
Politics d´esquerres i dretes de Catalunya i Valencia haurien de batre el coure i picar pedra, oblidant diferencies menors, buscant aliats a França en la mateixa direcció; que no es repeteixi l´error del franquisme qui, despreciant el consell del Banc Mundial, va optar per l´estructura ferrea radial de l´Estat. Conseguiriem vigoritzar l´economia productiva i que els nostres nets tinguin altres possibilitats apart del turisme i el apartaments al sol.
J.V.Muntadas
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, entenc i comparteixo molts dels debats, identitaris i economics, en torn de la crisis, que omplen els mitjans de comunicació. Pero el catalanisme modern ens exigeix una mirada mes llarga, també pensar amb el futur dels nostres nets, que voldrán ser alguna cosa mes que cambrers i paletes.-
Estem en un moment estelar, una cruilla fonamental que apareix sols ocasionalment en els mitjans, quasi mai en debats politics. Es tracta de la viabilitat del Eix de la Mediterrania, “autopista” de ferrocarril que uniria Tallin (Estonia) amb Algeciras, per nosaltres la importancia del cami davant del fi, la creació d´economia productiva al llarg de l´eix d´Europa, transportant els seus productes manufacturats als ports del Mare Nostrum, Marsella, Barcelona, Tarragona, Valencia…..que els expedirien a Asia i Africa .
Politics d´esquerres i dretes de Catalunya i Valencia haurien de batre el coure i picar pedra, oblidant diferencies menors, buscant aliats a França en la mateixa direcció; que no es repeteixi l´error del franquisme qui, despreciant el consell del Banc Mundial, va optar per l´estructura ferrea radial de l´Estat. Conseguiriem vigoritzar l´economia productiva i que els nostres nets tinguin altres possibilitats apart del turisme i el apartaments al sol.
J.V.Muntadas
jueves, 27 de mayo de 2010
Noblesa de la plitica
La noblesa de la politica
Reconeixer la noblesa de l´ofici dels polítics honestos, no implica olvidar la mesquinesa d´altres , que usen la política per el seu profit, introduint-se a les esferes del poder institucional i econòmic, valent-se del crédit de les paraules, sense arribar a donar crédit a aquestes paraules.- Per la seva deslleialtat o ineficàcia, aquesta minoria ha provocat una fonda i perillosa valoració negativa de la clase política.La ciutadania tenim també certa tendència a explicar els problemes en clau de conspiració, el que porta a estigmatitzar als nostres representants a les institucions, especialmente als que estan en el govern i, sobre tot , en període de crisi. A l´horizó, l´escenari dels próxims processos electorals, amb altíssima abstenció i molts vots en blanc, està més que assegurat.A Catalunya, el conjunt de la societat, amb els seus polítics, tenim l´obligació de preservar la democràcia social de que ens hem dotat; seguint a Lampeduse, caldrà canviar el que s´hagi de canviar perque es mantingui lo essencial. Requerirà urgentement atansar el poder a la societat civil, començant per aplicar gestió de democràcia real, creible i transparent, en l´organització interna dels partits, amb relacions directes i interactives amb el comú dels ciutadans, siguin o no militants, contactes personals o utilitzant les noves tecnologies de comuncació, xarxes socials, blogs etc, pensant que mitins i grans lideratges , són del tot insuficients per ilusionar per la legalitat i noblesa de la politica, als homes i dones d´avui. Costarà molt, pero s´ha de fer, ens hi va el tornar a perdrer o poguer mantenir, el model de societat que varem recuperar a la transició.J.V.Muntadas
Reconeixer la noblesa de l´ofici dels polítics honestos, no implica olvidar la mesquinesa d´altres , que usen la política per el seu profit, introduint-se a les esferes del poder institucional i econòmic, valent-se del crédit de les paraules, sense arribar a donar crédit a aquestes paraules.- Per la seva deslleialtat o ineficàcia, aquesta minoria ha provocat una fonda i perillosa valoració negativa de la clase política.La ciutadania tenim també certa tendència a explicar els problemes en clau de conspiració, el que porta a estigmatitzar als nostres representants a les institucions, especialmente als que estan en el govern i, sobre tot , en període de crisi. A l´horizó, l´escenari dels próxims processos electorals, amb altíssima abstenció i molts vots en blanc, està més que assegurat.A Catalunya, el conjunt de la societat, amb els seus polítics, tenim l´obligació de preservar la democràcia social de que ens hem dotat; seguint a Lampeduse, caldrà canviar el que s´hagi de canviar perque es mantingui lo essencial. Requerirà urgentement atansar el poder a la societat civil, començant per aplicar gestió de democràcia real, creible i transparent, en l´organització interna dels partits, amb relacions directes i interactives amb el comú dels ciutadans, siguin o no militants, contactes personals o utilitzant les noves tecnologies de comuncació, xarxes socials, blogs etc, pensant que mitins i grans lideratges , són del tot insuficients per ilusionar per la legalitat i noblesa de la politica, als homes i dones d´avui. Costarà molt, pero s´ha de fer, ens hi va el tornar a perdrer o poguer mantenir, el model de societat que varem recuperar a la transició.J.V.Muntadas
sábado, 1 de mayo de 2010
Catalunya Hoy
RELACIONS CATALUNYA-ESPANYA
Programa conciliadorJaume VallésSant Adrià de Besòs
L’any 2000, com a regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, vaig col·laborar en un programa endegat des de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat. El programa era Catalunya avui, i hi prenien part ajuntaments catalans i de les ciutats més representatives de la resta d’Espanya. S’hi van implicar moltes personalitats de tots els colors polítics per mostrar a la resta de l’Estat com era Catalunya en realitat. L’objectiu era que coneguessin la nostra especificitat com a poble diferenciat. Passats 10 anys, no estem en condicions d’afirmar que les relacions entre Catalunya i Espanya hagin millorat gaire. Més aviat es percep el retorn de tensions que ja crèiem que estaven oblidades.
Programa conciliadorJaume VallésSant Adrià de Besòs
L’any 2000, com a regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, vaig col·laborar en un programa endegat des de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat. El programa era Catalunya avui, i hi prenien part ajuntaments catalans i de les ciutats més representatives de la resta d’Espanya. S’hi van implicar moltes personalitats de tots els colors polítics per mostrar a la resta de l’Estat com era Catalunya en realitat. L’objectiu era que coneguessin la nostra especificitat com a poble diferenciat. Passats 10 anys, no estem en condicions d’afirmar que les relacions entre Catalunya i Espanya hagin millorat gaire. Més aviat es percep el retorn de tensions que ja crèiem que estaven oblidades.
jueves, 22 de abril de 2010
Estatut, fets consumats
Estatut, fets consumats.
Es d´una claretat meridiana, la composició del Tribunal Constitucional es pot qualificar d´obsoleta, totalment, ratificada per aquesta ultima falta d´acord. El sempitern partidisme dels dos grans partits politics també impideix una renovació raonada i raonable.-Sumat aquest tacticisme a la rebequeria dels conservadors en mantenir el recurs d´anticonstitucionalitat al nostre Estatut, podem aventurar que la decisió d´una sentencia igualment raonada i raonable pot dilatarse de dos a tres anys mes.
Guanyi qui guanyi les properes eleccions, senyors politics dels partits catalanistes, tres anys permetrien una actividat molt important, el desplegament real i practic dels articles de l´Estatut via fets consumats, avalats per el nostre Parlament i, si en alguns casos fos necessari, per la part del Congreso de los Diputados que va votar a favor de l´Estatut en el seu dia. La ciutadania ho tenim molt clar, com ho tenia Antonio Machado, es fa cami en caminant.
Jaume V.M.
Es d´una claretat meridiana, la composició del Tribunal Constitucional es pot qualificar d´obsoleta, totalment, ratificada per aquesta ultima falta d´acord. El sempitern partidisme dels dos grans partits politics també impideix una renovació raonada i raonable.-Sumat aquest tacticisme a la rebequeria dels conservadors en mantenir el recurs d´anticonstitucionalitat al nostre Estatut, podem aventurar que la decisió d´una sentencia igualment raonada i raonable pot dilatarse de dos a tres anys mes.
Guanyi qui guanyi les properes eleccions, senyors politics dels partits catalanistes, tres anys permetrien una actividat molt important, el desplegament real i practic dels articles de l´Estatut via fets consumats, avalats per el nostre Parlament i, si en alguns casos fos necessari, per la part del Congreso de los Diputados que va votar a favor de l´Estatut en el seu dia. La ciutadania ho tenim molt clar, com ho tenia Antonio Machado, es fa cami en caminant.
Jaume V.M.
martes, 13 de abril de 2010
Començar malament
Començar malament
Joc net, erradicació de l´insult i les desqualificacions, penso que solament podiem sentir-nos satisfets davant de semblants pronunciaments dels caps de campanya dels dos principals partits polítics que concorren a les properes eleccions al Parlament. Però una ombra planeja ara sobre aquets bons propòsits: la irrupció del sempre delicat tema de la immigració en aquesta llarga precampanya.
Excepte els conservadors, els altres col·lectius catalans havien expressat la seva intenció de deixar al marge els aspectes dels nouvinguts durant la cursa electoral. Però una imprecisa declaració de Bruxel·les, instigada des de Catalunya, ha provocat de nou la introducció de la immigració en el debat polític.
Mal començament, amics polítics, el que semblava un acord humanista en favor de la convivència amb els més dèbils, corre ara el perill de convertir-se en una frívola i populista discusió partidista, desvirtuant els bons propòsits de consens dels caps de campanya. Llàstima.
Joc net, erradicació de l´insult i les desqualificacions, penso que solament podiem sentir-nos satisfets davant de semblants pronunciaments dels caps de campanya dels dos principals partits polítics que concorren a les properes eleccions al Parlament. Però una ombra planeja ara sobre aquets bons propòsits: la irrupció del sempre delicat tema de la immigració en aquesta llarga precampanya.
Excepte els conservadors, els altres col·lectius catalans havien expressat la seva intenció de deixar al marge els aspectes dels nouvinguts durant la cursa electoral. Però una imprecisa declaració de Bruxel·les, instigada des de Catalunya, ha provocat de nou la introducció de la immigració en el debat polític.
Mal començament, amics polítics, el que semblava un acord humanista en favor de la convivència amb els més dèbils, corre ara el perill de convertir-se en una frívola i populista discusió partidista, desvirtuant els bons propòsits de consens dels caps de campanya. Llàstima.
lunes, 5 de abril de 2010
Sense TV
Sense TV Referida a la casa de l´Anoia on passo les vacances , em vaig oblidar d´encarregar els canvis necessaris per adaptar la TV a la TDT. Resultat, durant una setmana, no he disposat de la petita pantalla domèstica. El fet m´ha portat a recodar que feia varies dècades en que no havia passat un sol dia anant-me a dormir, sense haver estat abans una o dues hores devant la televisió. Inclús durant llargues estades laborals a paisos dels que no entenia la seva llengua, pasava a la CNN o em conformava amb les imatges. Una vegada convençut de que els tècnics locals tenien masa feina o estaven de vacances , que no tenien solució inmediata, vaig entendre que s´imposava un plan B: intentar recordar que feia abans de la TV. Al tercer dia ja m´havia adaptat, escoltaba les notícies a la ràdio o les llegia a Internet, al meu diari repasava i analitzava articles que la setmana anterior llegia “en diagonal”. Fins i tot, entre els llibres guardat als armaris, he rescatat lectures de Charles Dickens i John Le Carre que ja havia oblidat. Joana Bonet diu en un dels seus escrits, “ arribar a certa ataràxia, aquest grau de interiorització necessari per trobar el tot i el res, quan sembla impossible relentitzar el temps” ,de totes maneres he demanat que m´intal-lin la TDT abans de tornar a l´estiu.Jaume V.M.
Sense TV
Notícies de ...
Sant Adrià de Besòs
.Una de les més ajustades descripcions de la immigració la trobo en unes paraules de Jordi Pujol: «La immigració respon a una necessitat econòmica del país receptor i les condicions de pobresa i endarreriment del país emissor. En realitat la gent no emigra per gust, solament un desenvolupament sostingut dels països pobres pot ajudar a regular i reduir el fenomen.» En l'escenari definit per l'expresident de la Generalitat, podem afegir que, amb pocs dies de diferència, dos dels principals rotatius catalans han publicat treballs de camp consultant als catalans la seva opinió sobre la immigració.
El resultat de la primera enquesta podria resumir-se que el 70% dels catalans opinàvem que tant els drets com els deures són iguals per a nouvinguts i autòctons; el de la segona, concloïa que un de cada quatre catalans podria votar una opció xenòfoba. No es contradiuen, potser són complementàries, fins i tot pot ser que la forma de presentar el contingut de les preguntes condiciona en gran manera les respostes.
Si ens permeten, fem un retrocés en el temps; a les mateixes preguntes, què haurien contestat els autòctons dels anys seixanta, amb l'arribada massiva de la immigració de la resta de la península? Segurament no haurien canviat gaire.
Les característiques, cultura, llengua i religió dels nouvinguts actuals són diferents, però recordem que els fills dels que anomenaven xarnegos a l'onada de fa mig segle, avui ocupen eficaçment molts dels càrrecs mitjans i alts de la política, les empreses, la universitat i l'economia, repetint el torn de renovació cíclica de Catalunya, com el que ara estem reiniciant. Tinguem-ho en compte en valorar la immigració.
Darrera actualització ( Dijous, 1 d'abril del 2010 02:00 )
Sant Adrià de Besòs
.Una de les més ajustades descripcions de la immigració la trobo en unes paraules de Jordi Pujol: «La immigració respon a una necessitat econòmica del país receptor i les condicions de pobresa i endarreriment del país emissor. En realitat la gent no emigra per gust, solament un desenvolupament sostingut dels països pobres pot ajudar a regular i reduir el fenomen.» En l'escenari definit per l'expresident de la Generalitat, podem afegir que, amb pocs dies de diferència, dos dels principals rotatius catalans han publicat treballs de camp consultant als catalans la seva opinió sobre la immigració.
El resultat de la primera enquesta podria resumir-se que el 70% dels catalans opinàvem que tant els drets com els deures són iguals per a nouvinguts i autòctons; el de la segona, concloïa que un de cada quatre catalans podria votar una opció xenòfoba. No es contradiuen, potser són complementàries, fins i tot pot ser que la forma de presentar el contingut de les preguntes condiciona en gran manera les respostes.
Si ens permeten, fem un retrocés en el temps; a les mateixes preguntes, què haurien contestat els autòctons dels anys seixanta, amb l'arribada massiva de la immigració de la resta de la península? Segurament no haurien canviat gaire.
Les característiques, cultura, llengua i religió dels nouvinguts actuals són diferents, però recordem que els fills dels que anomenaven xarnegos a l'onada de fa mig segle, avui ocupen eficaçment molts dels càrrecs mitjans i alts de la política, les empreses, la universitat i l'economia, repetint el torn de renovació cíclica de Catalunya, com el que ara estem reiniciant. Tinguem-ho en compte en valorar la immigració.
Darrera actualització ( Dijous, 1 d'abril del 2010 02:00 )
viernes, 26 de marzo de 2010
Enquestes sobre immigracio
Les enquestes de la immigració
Una de les mes ajustadas descripcions de la immigració la trovo en unes paraules de Jordi Pujol : “La immigració respon a una necessitat economica del pais receptor i les condicions de pobresa i enderreriment del pais emisor. En realitat la gent no emigra per gust, solament un desenvolupament sostingut dels paisos pobres, pot ajudar a regular i reduir el fenomen”. En l´escenari definit per l´expresident de la Generalitat, podem afegir que, en pocs dies de diferencia, dos dels principals rotatius catalans han publicat treballs de camp consultant als catalans la seva opinió sobre la immigració.
El resultat de la primera enquesta podria resumirse en que, el sols el 70% dels catalans, opinabem que tant els drets com els deures son iguals per a nouvinguts i autoctons ; el de la segona, concluia que un de cada quatre catalans podria votar una opció xenofoba. No es contradiuen, pot ser son complementaries inclus, tot i que la forma de presentar el contingut de les preguntes, condicionen en gran manera les respostes.
Si ens permetem fen una retroces en el temps, a les mateixes preguntes, que haurien contestat els autoctons dels anys seixanta, quan l´arribada masiva de la immigracio de la resta de la peninsula ¿¿ Segurament no hagues canviat gaire..-
Les caracteristiques , cultura, llengua i religió dels nouvinguts actuals, son diferentes, pero recordem que els fills dels que anomenaben “xarnegos” a la onada de fa mig segle, avui ocupen eficaçment molts dels carrecs mitjans i alts de la politica, les empreses, la universitat i l´economia, repetint el torn de renovació ciclica de Catalunya, com el que ara estem reiniciant. Tinguem-ho en compte al valorar la immigració.
Jaume V.M.
Una de les mes ajustadas descripcions de la immigració la trovo en unes paraules de Jordi Pujol : “La immigració respon a una necessitat economica del pais receptor i les condicions de pobresa i enderreriment del pais emisor. En realitat la gent no emigra per gust, solament un desenvolupament sostingut dels paisos pobres, pot ajudar a regular i reduir el fenomen”. En l´escenari definit per l´expresident de la Generalitat, podem afegir que, en pocs dies de diferencia, dos dels principals rotatius catalans han publicat treballs de camp consultant als catalans la seva opinió sobre la immigració.
El resultat de la primera enquesta podria resumirse en que, el sols el 70% dels catalans, opinabem que tant els drets com els deures son iguals per a nouvinguts i autoctons ; el de la segona, concluia que un de cada quatre catalans podria votar una opció xenofoba. No es contradiuen, pot ser son complementaries inclus, tot i que la forma de presentar el contingut de les preguntes, condicionen en gran manera les respostes.
Si ens permetem fen una retroces en el temps, a les mateixes preguntes, que haurien contestat els autoctons dels anys seixanta, quan l´arribada masiva de la immigracio de la resta de la peninsula ¿¿ Segurament no hagues canviat gaire..-
Les caracteristiques , cultura, llengua i religió dels nouvinguts actuals, son diferentes, pero recordem que els fills dels que anomenaben “xarnegos” a la onada de fa mig segle, avui ocupen eficaçment molts dels carrecs mitjans i alts de la politica, les empreses, la universitat i l´economia, repetint el torn de renovació ciclica de Catalunya, com el que ara estem reiniciant. Tinguem-ho en compte al valorar la immigració.
Jaume V.M.
lunes, 15 de marzo de 2010
No es aixo
No es aixo
El Govern i els agents socials, sindicats i empresaris arribaren a confeccionar lo que anomenaren Plà Estrategic, principis generals de propostes per iniciar la lluita contra la crisi de caball que ofega Catalunya. Posteriorment els seus component es reuniren amb els grups polítics representats al Parlament, formant el conglomerat de persones amb el pes especific mes ampli i poderós del pais des de fa molts anys ; magnific i sobre tot, engrescador i prometedor per la part de societat civil que, sense ser-hi, presentiem que, ara si, es donaben les condicions per iniciar el cami de les solucions a la crisi. Estavem equivocats, no n´ha sortit cap acord, la nostre ingenuitat civica no va tenir en compte el tacticisme que impregna els partits politics quan hi ha eleccions a l´horitzó. Les possibles solucions hauran d´esperar mesos i pot ser anys.
No era aixo, senyors , no era aixo, lo que la ciutadania creia sortiria daquest poderós senat del pais. Personalment s´em acut la lletra d´una canço de Lluis Llach, “No es aixo”, que soposo que algunes de les persones d´aquesta macroreunió han de recordar forzosament. Sense dramatismes, a riscos de que em qualifiquin de patetic, demano que repassin la musica i. sobre tot, la lletra: “No es aixo, companys, no era aixo”
J.V.M.
El Govern i els agents socials, sindicats i empresaris arribaren a confeccionar lo que anomenaren Plà Estrategic, principis generals de propostes per iniciar la lluita contra la crisi de caball que ofega Catalunya. Posteriorment els seus component es reuniren amb els grups polítics representats al Parlament, formant el conglomerat de persones amb el pes especific mes ampli i poderós del pais des de fa molts anys ; magnific i sobre tot, engrescador i prometedor per la part de societat civil que, sense ser-hi, presentiem que, ara si, es donaben les condicions per iniciar el cami de les solucions a la crisi. Estavem equivocats, no n´ha sortit cap acord, la nostre ingenuitat civica no va tenir en compte el tacticisme que impregna els partits politics quan hi ha eleccions a l´horitzó. Les possibles solucions hauran d´esperar mesos i pot ser anys.
No era aixo, senyors , no era aixo, lo que la ciutadania creia sortiria daquest poderós senat del pais. Personalment s´em acut la lletra d´una canço de Lluis Llach, “No es aixo”, que soposo que algunes de les persones d´aquesta macroreunió han de recordar forzosament. Sense dramatismes, a riscos de que em qualifiquin de patetic, demano que repassin la musica i. sobre tot, la lletra: “No es aixo, companys, no era aixo”
J.V.M.
viernes, 12 de marzo de 2010
POLONIA
Sempre he cregut que el sentit de l´humor en general i el riures d´un mateix formen part d´una teràpia mental recomenable, lo que m´hauria de portar a un estat de benestar determinat despres de veurer el programa “Polònia” de TV3.
He de manifestar que ja fa setmanes que al, finalizar “Polònia, ” sento un estat anímic agredolç dominant un regust que he deduit què es podria anomenar insatisfacció. Arribo a la conclusió de preguntar-me si val la pena disfrutar del valor terapèutic de l´humor corrosiu del programa, per arribar a determinar estat d´ànim que de cap manera em satisfà.
Home gran, m´autoanalitzo i trobo la causa en un fet determinant: la meva escala de valors està desfasada, no acabo de procesar adequadament la paròdia satírica referida a les més altes personalitats institucionals, càrrecs que fa vint anys, els mitjans i els ciutadans, sols dedicabem ironies o sarcasmes, mai burles explícites.
Be, la llibertat d´expresió és per a tothom, la mateixa dels guionistes de “Polonia” em permet expresar què, el que subscriu, deixa de visionar “Polonia” per passar-se a les notícies que li ofereix Internet.
J.V.Muntadas
He de manifestar que ja fa setmanes que al, finalizar “Polònia, ” sento un estat anímic agredolç dominant un regust que he deduit què es podria anomenar insatisfacció. Arribo a la conclusió de preguntar-me si val la pena disfrutar del valor terapèutic de l´humor corrosiu del programa, per arribar a determinar estat d´ànim que de cap manera em satisfà.
Home gran, m´autoanalitzo i trobo la causa en un fet determinant: la meva escala de valors està desfasada, no acabo de procesar adequadament la paròdia satírica referida a les més altes personalitats institucionals, càrrecs que fa vint anys, els mitjans i els ciutadans, sols dedicabem ironies o sarcasmes, mai burles explícites.
Be, la llibertat d´expresió és per a tothom, la mateixa dels guionistes de “Polonia” em permet expresar què, el que subscriu, deixa de visionar “Polonia” per passar-se a les notícies que li ofereix Internet.
J.V.Muntadas
jueves, 4 de marzo de 2010
Nova comissió
Proposem una nova comissió.
En un Estat de Dret com el nostre, les lleis procuren evitar la presò quan existeixen possibilitats de reinserció dels delinqüents, del que deriva que alguns d´ells acumulin diverses reincidèncias quan els delictes son lleus i sense violència. En aquests casos, al impossibilitar l´empresonament, la seva visible llibertat vigilada crea una certa alarma social a gran part de la ciutadania. La reinserció d´aquest segment de la delincuència es fa per diversos camins, un d´ells el del treball comunitari, sembla que en un parcentage molt minoritari.
Buscant alternatives, pensem que tots estem d´acord en la urgent necessitat de netejar els nostres boscos, retirant la gran quantitat d´arbres caiguts, combustible de nous incendis (com el que tracta al Parlament a la Comissió d´Investigació del de l´estiu passat) una tasca necesària i urgent, un treball comunitari molt adequat com a rehabilitació de les persones reincidents en la petita delinquència; que els fós obligatori tindria dificultats jurídiques, però una comissió parlamentaria que hi treballès tant intensament com ho fa la d´investigació de l´actuació dels bombers, trobaria una sol-lució de llei que seria molt valorada i, sobre tot, molt clarificadora pels ciutadans. Seria una bona eina de reinserció, un servei anticipat als bombers i, sobre tot, una contribució al sentit comú del país. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume.V.M.
En un Estat de Dret com el nostre, les lleis procuren evitar la presò quan existeixen possibilitats de reinserció dels delinqüents, del que deriva que alguns d´ells acumulin diverses reincidèncias quan els delictes son lleus i sense violència. En aquests casos, al impossibilitar l´empresonament, la seva visible llibertat vigilada crea una certa alarma social a gran part de la ciutadania. La reinserció d´aquest segment de la delincuència es fa per diversos camins, un d´ells el del treball comunitari, sembla que en un parcentage molt minoritari.
Buscant alternatives, pensem que tots estem d´acord en la urgent necessitat de netejar els nostres boscos, retirant la gran quantitat d´arbres caiguts, combustible de nous incendis (com el que tracta al Parlament a la Comissió d´Investigació del de l´estiu passat) una tasca necesària i urgent, un treball comunitari molt adequat com a rehabilitació de les persones reincidents en la petita delinquència; que els fós obligatori tindria dificultats jurídiques, però una comissió parlamentaria que hi treballès tant intensament com ho fa la d´investigació de l´actuació dels bombers, trobaria una sol-lució de llei que seria molt valorada i, sobre tot, molt clarificadora pels ciutadans. Seria una bona eina de reinserció, un servei anticipat als bombers i, sobre tot, una contribució al sentit comú del país. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume.V.M.
sábado, 27 de febrero de 2010
Queden federalistes a Espanya ?
Queden federalistes a Espanya ¿
Em permeto contestar un article de Francesc de Carreras on es pregunta si hi han federalistes a Espanya. Doncs no se si n´hi ha, pero si que n´hi havia, foren il-lustres personalitats, tant a Catalunya com a la peninsula. Al 1965, encara ben viu el franquisme, a Toledo, Salvador de Madariaga, Tierno Galvan, Aranguren, Castellet, Benet, Lluch , en el marc del Congres per la Llibertat de la Cultura, varen protagonitzar una trobada “Catalunya-Castella” de prometedors resultats Alguns dels seus principis varen configurar el sistema autonomic a la transició.
Que ha passat ¿ Avui per avui, en els ambits mediatics i politics espanyols, la descentralització territorial en general i especificament les relacions Catalunya-Espanya travessen una etapa perfectament descriptible per la seva tebiesa, quan no per una gran fredor. Un dels nostres patricis, pare de la Constitució, em deia fa poc que l´Estat de les Autonomies no lograria avui el consens de 1978.
Penso que s´ha dilapidat el capital convivencial heretat dels Valenti Almirall, Tierno Galvan , Aranguren, Benet, entre molts dáltres.- Els politics, també molts intelectuals anestesiats per el poder, s´han deixat induir per el tacticisme partidista, situant al ciutadà al bell mig, entre les soflames centralistes i el vertigen independentista, amb resultat que anomenem desafecció, orfes d´una solució federalista, moderna i civilitzada com seria el total desplegament del nostre Estatut. Una nova pregunta està formulada : queden federalistes a Espanya ¿
J,V, Muntades
Em permeto contestar un article de Francesc de Carreras on es pregunta si hi han federalistes a Espanya. Doncs no se si n´hi ha, pero si que n´hi havia, foren il-lustres personalitats, tant a Catalunya com a la peninsula. Al 1965, encara ben viu el franquisme, a Toledo, Salvador de Madariaga, Tierno Galvan, Aranguren, Castellet, Benet, Lluch , en el marc del Congres per la Llibertat de la Cultura, varen protagonitzar una trobada “Catalunya-Castella” de prometedors resultats Alguns dels seus principis varen configurar el sistema autonomic a la transició.
Que ha passat ¿ Avui per avui, en els ambits mediatics i politics espanyols, la descentralització territorial en general i especificament les relacions Catalunya-Espanya travessen una etapa perfectament descriptible per la seva tebiesa, quan no per una gran fredor. Un dels nostres patricis, pare de la Constitució, em deia fa poc que l´Estat de les Autonomies no lograria avui el consens de 1978.
Penso que s´ha dilapidat el capital convivencial heretat dels Valenti Almirall, Tierno Galvan , Aranguren, Benet, entre molts dáltres.- Els politics, també molts intelectuals anestesiats per el poder, s´han deixat induir per el tacticisme partidista, situant al ciutadà al bell mig, entre les soflames centralistes i el vertigen independentista, amb resultat que anomenem desafecció, orfes d´una solució federalista, moderna i civilitzada com seria el total desplegament del nostre Estatut. Una nova pregunta està formulada : queden federalistes a Espanya ¿
J,V, Muntades
domingo, 21 de febrero de 2010
Catalunya enfora
La Catalunya enfora
A la Catalunya endins, ens debatim per veurer com sortim de la crisis, no sabem ben be que ens està passant, pero tots tenim la difusa sensació de que ens anem empobrint. Com a terapia contra les psicosis massa derrotistes, suggerim donar una ullada a perspectives favorables, quasi engrescadores, per el nostre pais, situantles en un futur no excesivament llunya, centrades en la Catalunya enfora, pero amb gran influencia social i economica sobre la nostre societat.
La Unió per la Mediterrania, amb el Secretariat a Barcelona, reforçarà el nostre relleu i importancia política en tot l´ambit del Mare Nostrum, inclosa la nostre mediació en els conflictes del Pròxim Orient.
Lentament, però sense aturar-se, el projecte del Corredor del Mediterrani, amb l´autovia ferroviaria de Marsella a Algeciras serà un recorregut de creació d´empreses, a més d´un gran augment de la dinàmica porturia Barcelona i Tarragona.
Finalment, si l´Aliança de Civilitzacions segueix el seu cami iniciat a les NNUU fa quatre anys; Barcelona amb Alexandria, serien els eixos on pibotarien les solucions dels problemas més conflictius del món.
Aquestes possibilitats son reals. Sense ser ingenus ni somiatruites, en temps dificils, ens cal mantenir tots els nostres raonables horitzonts de progres.
J.V.Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
A la Catalunya endins, ens debatim per veurer com sortim de la crisis, no sabem ben be que ens està passant, pero tots tenim la difusa sensació de que ens anem empobrint. Com a terapia contra les psicosis massa derrotistes, suggerim donar una ullada a perspectives favorables, quasi engrescadores, per el nostre pais, situantles en un futur no excesivament llunya, centrades en la Catalunya enfora, pero amb gran influencia social i economica sobre la nostre societat.
La Unió per la Mediterrania, amb el Secretariat a Barcelona, reforçarà el nostre relleu i importancia política en tot l´ambit del Mare Nostrum, inclosa la nostre mediació en els conflictes del Pròxim Orient.
Lentament, però sense aturar-se, el projecte del Corredor del Mediterrani, amb l´autovia ferroviaria de Marsella a Algeciras serà un recorregut de creació d´empreses, a més d´un gran augment de la dinàmica porturia Barcelona i Tarragona.
Finalment, si l´Aliança de Civilitzacions segueix el seu cami iniciat a les NNUU fa quatre anys; Barcelona amb Alexandria, serien els eixos on pibotarien les solucions dels problemas més conflictius del món.
Aquestes possibilitats son reals. Sense ser ingenus ni somiatruites, en temps dificils, ens cal mantenir tots els nostres raonables horitzonts de progres.
J.V.Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
jueves, 11 de febrero de 2010
Unanimitat catalanista
Complicitat nacionalista
Una de les poques herències constructives que ens va deixar el franquisme, va ser la complicitat catalanista dels nostres principals partits polítics. El fet de que passats quaranta anys, Catalunya continui siguent l´eix vertebrador d´aquets col·lectius, és un mèrit que els cal reconèixer.
També entenem que les fidelitats ideològiques específiques han anat marcant perfils diferenciats, però estaran d´acord amb Roosvelt quan deia que, una democracia sense progrés aviat deixa de ser democràcia, per tant tots els nostres polítics tenen la responsabilitat col·lectiva de preservar la democràcia social de que ens hem dotat, si per fer-ho requereixen consensos que demanen rebaixar sobreactuacions de tacticisme partidiste, caldrà fer-ho, tant l´oposició com el govern, que hauran de posar els límits necessaris a les tàctiques agresives.
Acabo com hem començat. La complicitat catalanista dels principals partits haurà de ser l´element cohesionador per arribar als mínims raonables per trobar les solucions més efectives. La ciutadania ho està esperant.
Una de les poques herències constructives que ens va deixar el franquisme, va ser la complicitat catalanista dels nostres principals partits polítics. El fet de que passats quaranta anys, Catalunya continui siguent l´eix vertebrador d´aquets col·lectius, és un mèrit que els cal reconèixer.
També entenem que les fidelitats ideològiques específiques han anat marcant perfils diferenciats, però estaran d´acord amb Roosvelt quan deia que, una democracia sense progrés aviat deixa de ser democràcia, per tant tots els nostres polítics tenen la responsabilitat col·lectiva de preservar la democràcia social de que ens hem dotat, si per fer-ho requereixen consensos que demanen rebaixar sobreactuacions de tacticisme partidiste, caldrà fer-ho, tant l´oposició com el govern, que hauran de posar els límits necessaris a les tàctiques agresives.
Acabo com hem començat. La complicitat catalanista dels principals partits haurà de ser l´element cohesionador per arribar als mínims raonables per trobar les solucions més efectives. La ciutadania ho està esperant.
jueves, 4 de febrero de 2010
BONISME I XENOFOBIA
ENTRE BONISME I XENOFOBIA
Respecte a la immigració, la tendencia a igualar les repercusions de “bonisme” i de xenofobia, em semblen, com a minim, desafortunades.- Personalment, el neologisme “bonisme” el puc associar a la normal bonhomia de les persones de la ciutadania corrent que, en la meva opinió, es veurien reflexats a la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamats per l´Assemblea de les NNUU al 1948, acabada la Segona Guerra Mundial, contrariament a la paraula xenofobia, que fou denunciada al proclamar total refus a totes les formes de discrimació racial per la mateixa Assemblea de les NNUU al 1965.
Relacionar l´ampli i poc precis significat de la nova paraula “bonisme” amb xenofobia, penso que es una iniciacio, espero que no intencionada, a la ceremonia de la confusió.
J,V.Muntades
Respecte a la immigració, la tendencia a igualar les repercusions de “bonisme” i de xenofobia, em semblen, com a minim, desafortunades.- Personalment, el neologisme “bonisme” el puc associar a la normal bonhomia de les persones de la ciutadania corrent que, en la meva opinió, es veurien reflexats a la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamats per l´Assemblea de les NNUU al 1948, acabada la Segona Guerra Mundial, contrariament a la paraula xenofobia, que fou denunciada al proclamar total refus a totes les formes de discrimació racial per la mateixa Assemblea de les NNUU al 1965.
Relacionar l´ampli i poc precis significat de la nova paraula “bonisme” amb xenofobia, penso que es una iniciacio, espero que no intencionada, a la ceremonia de la confusió.
J,V.Muntades
sábado, 30 de enero de 2010
Entre tots (Avui 30-01-10)
Entre tots
La saviesa popular castellana ens regala un proverbi que diu que entre todos la mataron y ella sola se murió. Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí que tinc el sentiment que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es mereix.
Intentaré explicar-me. Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers, els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques. Doncs ara resulta que en una trifulca política es posa en dubte la seva eficiència. D'una millora aparentment indubtable de la nostra balança fiscal amb l'Estat diuen que és miserable xavalla. La consensuada nova llei d'ensenyament, el vaixell insígnia de la nostra pedagogia, està fent aigües. Finalment, el tan desitjat traspàs de Rodalies a la Generalitat diuen que sols és una presa de pèl de l'Estat central.
Sense assenyalar ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiperàcida crítica partidista i en el gran relleu mediàtic sobre els aspectes negatius del país. Catalunya manté moltíssims actius que es poden veure minvats si l'autoestima disminueix. Hem d'allunyar-nos de la síndrome de la dita entre todos la mataron y ella sola se murió.
Jaume Vallès
La saviesa popular castellana ens regala un proverbi que diu que entre todos la mataron y ella sola se murió. Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí que tinc el sentiment que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es mereix.
Intentaré explicar-me. Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers, els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques. Doncs ara resulta que en una trifulca política es posa en dubte la seva eficiència. D'una millora aparentment indubtable de la nostra balança fiscal amb l'Estat diuen que és miserable xavalla. La consensuada nova llei d'ensenyament, el vaixell insígnia de la nostra pedagogia, està fent aigües. Finalment, el tan desitjat traspàs de Rodalies a la Generalitat diuen que sols és una presa de pèl de l'Estat central.
Sense assenyalar ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiperàcida crítica partidista i en el gran relleu mediàtic sobre els aspectes negatius del país. Catalunya manté moltíssims actius que es poden veure minvats si l'autoestima disminueix. Hem d'allunyar-nos de la síndrome de la dita entre todos la mataron y ella sola se murió.
Jaume Vallès
miércoles, 27 de enero de 2010
Entre tots
La sabiduría popular ens regala un proverbi que diu quelcom com ”entre tots la mataren i ella sola es va morir”- Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí tinc el sentiment de que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es meréix.
Intentaré explicarme.Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers ,els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques, doncs ara resulta que en un rifi-rafe politic, es posa en serios dubte la seva eficiencia. Una mes, una millora aparentment indubtable de la nostre balança fiscal amb l´Estat, ens poden demostrar que es miserable calderilla. Una mes, la consensuada nova llei d´Ensenyament, el buc insignia de la nostre pedagogia, esta fent aigues. Per ultim, el tant desitjat traspas de Rodalies a la Generalitat, diuen que sols es una presa de pel de l´Estat central.-
Sense senyalar a ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiper acida critica partidista i en el gran relleu mediatic sobre els aspectes negatius del pais. Catalunya mante moltissims actius que es poden veurer mermats si l´autoestima disminueix. Hem d´allunyar-nos del sindrome de la dita “entre tots la mataren i ella sola es va morir”
JVM
La sabiduría popular ens regala un proverbi que diu quelcom com ”entre tots la mataren i ella sola es va morir”- Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí tinc el sentiment de que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es meréix.
Intentaré explicarme.Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers ,els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques, doncs ara resulta que en un rifi-rafe politic, es posa en serios dubte la seva eficiencia. Una mes, una millora aparentment indubtable de la nostre balança fiscal amb l´Estat, ens poden demostrar que es miserable calderilla. Una mes, la consensuada nova llei d´Ensenyament, el buc insignia de la nostre pedagogia, esta fent aigues. Per ultim, el tant desitjat traspas de Rodalies a la Generalitat, diuen que sols es una presa de pel de l´Estat central.-
Sense senyalar a ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiper acida critica partidista i en el gran relleu mediatic sobre els aspectes negatius del pais. Catalunya mante moltissims actius que es poden veurer mermats si l´autoestima disminueix. Hem d´allunyar-nos del sindrome de la dita “entre tots la mataren i ella sola es va morir”
JVM
sábado, 23 de enero de 2010
BONISME
Bonisme
Bonisme, un neologisme de moda que els polítics usen, com a arma per acusar a l´adversari de defensor de les causes perdudes, o d’actuar amb total ingenuitat. El que em confon és que, la paraula, s´utilitza per qualificar actituts que, al meu modest judici, reflexen sempre humanisme i solidaritat.
Creurer en una futura convivència justa i pactada de Catalunya nació amb l´Estat espanyol, creurer que l’espai Europa és l’àrea més socialment justa del planeta, creurer que els organismes de la ONU poden arribar a ser intruments d’una pau planetaria, creurer que la Declaració Universal dels Drets Humans pot arribar a ser la Costitució que regeixi les lleis dels habitants de la Terra, i creurer que Obama pot ser un factor important en aquets processos. Creurer tot lo anterior, en menys d´un mes, en un moment o altre dels debats polítics i comentaristes de diaris, ha estat qualificat de “bonisme” o “buenismo”.
Si alguns polítics o cronistas dels mitjans, pensen que seguint desqualificant la bonhomia i l´idealisme sense fronteres, els ferà recuperar el crédit perdut, alla ells.- El que subscriu, com molts d´altres, seguirem creient en la bondad intrínseca del ser humà i en les seves creacions més properes : Catalunya com a poble, Càrites i Creu Roja com a intitucions benèfiques, la UE, la ONU i la Declaració del drets Humans com a camins de futur. Som molts mes dels que creuen que som i voldrien que fóssim.
J.V.M.
Bonisme, un neologisme de moda que els polítics usen, com a arma per acusar a l´adversari de defensor de les causes perdudes, o d’actuar amb total ingenuitat. El que em confon és que, la paraula, s´utilitza per qualificar actituts que, al meu modest judici, reflexen sempre humanisme i solidaritat.
Creurer en una futura convivència justa i pactada de Catalunya nació amb l´Estat espanyol, creurer que l’espai Europa és l’àrea més socialment justa del planeta, creurer que els organismes de la ONU poden arribar a ser intruments d’una pau planetaria, creurer que la Declaració Universal dels Drets Humans pot arribar a ser la Costitució que regeixi les lleis dels habitants de la Terra, i creurer que Obama pot ser un factor important en aquets processos. Creurer tot lo anterior, en menys d´un mes, en un moment o altre dels debats polítics i comentaristes de diaris, ha estat qualificat de “bonisme” o “buenismo”.
Si alguns polítics o cronistas dels mitjans, pensen que seguint desqualificant la bonhomia i l´idealisme sense fronteres, els ferà recuperar el crédit perdut, alla ells.- El que subscriu, com molts d´altres, seguirem creient en la bondad intrínseca del ser humà i en les seves creacions més properes : Catalunya com a poble, Càrites i Creu Roja com a intitucions benèfiques, la UE, la ONU i la Declaració del drets Humans com a camins de futur. Som molts mes dels que creuen que som i voldrien que fóssim.
J.V.M.
sábado, 16 de enero de 2010
Solidaritat Barcelones Nord
Solidaritat del Barcelones Nord
A nivell personal, com integrant del voluntariat de CÀRITAS i de UNESCO de la comarca, felicito als Ajuntaments del Barcelones Nord, especialment al de la meva ciutat Sant Adrià, al manifestar-se a favor de mantenir tots els drets socials universals, als habitants de les seves poblacions, sense cap classe d´exclusió.
Molts veïns de les nostres tres ciutats, fa quaranta anys, varem lluitar en el tardofranquisme per adquirir aquets drets, colze a colze autòctons i nous catalans, és de ben nascuts, que ara els compartim amb la immigració actual, sers humans com nosaltres, tot i les diferentes cultures.
Recordem-ho, fa dos mil anys, un home nascut a Judea, volguem o no, fundador de la nostre cultura ancestral, ens va deixar dit quelcom com “era foraster i em vareu acollir a les vostres cases”.- Els deus estaran contents amb els Ajuntaments del Barcelones Nord.
J.V.Muntadas
A nivell personal, com integrant del voluntariat de CÀRITAS i de UNESCO de la comarca, felicito als Ajuntaments del Barcelones Nord, especialment al de la meva ciutat Sant Adrià, al manifestar-se a favor de mantenir tots els drets socials universals, als habitants de les seves poblacions, sense cap classe d´exclusió.
Molts veïns de les nostres tres ciutats, fa quaranta anys, varem lluitar en el tardofranquisme per adquirir aquets drets, colze a colze autòctons i nous catalans, és de ben nascuts, que ara els compartim amb la immigració actual, sers humans com nosaltres, tot i les diferentes cultures.
Recordem-ho, fa dos mil anys, un home nascut a Judea, volguem o no, fundador de la nostre cultura ancestral, ens va deixar dit quelcom com “era foraster i em vareu acollir a les vostres cases”.- Els deus estaran contents amb els Ajuntaments del Barcelones Nord.
J.V.Muntadas
jueves, 14 de enero de 2010
Jocs d´Hivern i Forum 2004
Jocs d´Hivern i el Fòrum 2004
Arrel de la intenció de demanar els Jocs d´Hivern 2022 per a Barcelona, alguns comentaristes han manifestat que el Fòrum de Les Cultures 2004 fou un fracàs.- La meva opinió personal, com a participant en els debats, està totalment en desacord. La meva visió retrospectiva em diu que el Fòrum va ser desprestigiat i desaprofitat per alguns intelectuals de totes les tendències, amb l´argument de que sols es tractava d´una operació urbanística.
Naturalment que també va ser una gegantesca operació urbanística, però les diferents àrees que el Fòrum va tractar, van ser d´un nivell intel-lectual molt elevat, la intervenció de la UNESCO ho va acreditar
Els Jocs d´Hivern poden ser una fita molt positiva per a Catalunya, les comarques pirinenques ho han entés desseguida, saben que seria un gran salt endavant, com va ser-ho el Fòrum 2004 per la conseguida regeneració, social i urbanística, del femer que era, fa deu anys, el litoral barcelonés des del Poble Nou i Camp de la Bota fins al riu Besòs.
J.V.Muntadas
Arrel de la intenció de demanar els Jocs d´Hivern 2022 per a Barcelona, alguns comentaristes han manifestat que el Fòrum de Les Cultures 2004 fou un fracàs.- La meva opinió personal, com a participant en els debats, està totalment en desacord. La meva visió retrospectiva em diu que el Fòrum va ser desprestigiat i desaprofitat per alguns intelectuals de totes les tendències, amb l´argument de que sols es tractava d´una operació urbanística.
Naturalment que també va ser una gegantesca operació urbanística, però les diferents àrees que el Fòrum va tractar, van ser d´un nivell intel-lectual molt elevat, la intervenció de la UNESCO ho va acreditar
Els Jocs d´Hivern poden ser una fita molt positiva per a Catalunya, les comarques pirinenques ho han entés desseguida, saben que seria un gran salt endavant, com va ser-ho el Fòrum 2004 per la conseguida regeneració, social i urbanística, del femer que era, fa deu anys, el litoral barcelonés des del Poble Nou i Camp de la Bota fins al riu Besòs.
J.V.Muntadas
viernes, 8 de enero de 2010
Fa temps que ens ho fem mirar
Fa temps que ens ho fem mirar
De lo que un servidor coneix, un aconteixement com la recent editorial conjunta dels diaris catalans, sols te precedents als periodics de les nacions democratiques d´Europa, en els inicis de les dues guerres mundials del segle passat. Respecte les adhesions de politics i ciutadans que donen el seu suport a la editorial, el President de la Comissió Constitucional del Congrés hi troba un conjunt de contradiccions, que culminen amb un “que s´ho fagin mirar”.-
Els catalans fa quasi tres cents anys que ens ho fem mirar, des de 1714. En algunes ocasións en aquets tres segles, inclús hem vist possibilitats de sol·lució, pero per algún motiu, aquesta sol.lució no ha arribat a bon port.- Davant d´aquests nombrosos fracasos, societat civil i politics volem evitar un nou episodi semblant, no es la vena abans de la ferida, es la vacuna de l´experiencia dels tres cents anys en que “ens ho estem fem mirar.”
J.V.Muntadas
De lo que un servidor coneix, un aconteixement com la recent editorial conjunta dels diaris catalans, sols te precedents als periodics de les nacions democratiques d´Europa, en els inicis de les dues guerres mundials del segle passat. Respecte les adhesions de politics i ciutadans que donen el seu suport a la editorial, el President de la Comissió Constitucional del Congrés hi troba un conjunt de contradiccions, que culminen amb un “que s´ho fagin mirar”.-
Els catalans fa quasi tres cents anys que ens ho fem mirar, des de 1714. En algunes ocasións en aquets tres segles, inclús hem vist possibilitats de sol·lució, pero per algún motiu, aquesta sol.lució no ha arribat a bon port.- Davant d´aquests nombrosos fracasos, societat civil i politics volem evitar un nou episodi semblant, no es la vena abans de la ferida, es la vacuna de l´experiencia dels tres cents anys en que “ens ho estem fem mirar.”
J.V.Muntadas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)