BONISME

Bonisme
Bonisme, un neologisme de moda que els polítics usen, com a arma per acusar a l´adversari de defensor de les causes perdudes, o d’actuar amb total ingenuitat. El que em confon és que, la paraula, s´utilitza per qualificar actituts que, al meu modest judici, reflexen sempre humanisme i solidaritat.
Creurer en una futura convivència justa i pactada de Catalunya nació amb l´Estat espanyol, creurer que l’espai Europa és l’àrea més socialment justa del planeta, creurer que els organismes de la ONU poden arribar a ser intruments d’una pau planetaria, creurer que la Declaració Universal dels Drets Humans pot arribar a ser la Costitució que regeixi les lleis dels habitants de la Terra, i creurer que Obama pot ser un factor important en aquets processos. Creurer tot lo anterior, en menys d´un mes, en un moment o altre dels debats polítics i comentaristes de diaris, ha estat qualificat de “bonisme” o “buenismo”.
Si alguns polítics o cronistas dels mitjans, pensen que seguint desqualificant la bonhomia i l´idealisme sense fronteres, els ferà recuperar el crédit perdut, alla ells.- El que subscriu, com molts d´altres, seguirem creient en la bondad intrínseca del ser humà i en les seves creacions més properes : Catalunya com a poble, Càrites i Creu Roja com a intitucions benèfiques, la UE, la ONU i la Declaració del drets Humans com a camins de futur. Som molts mes dels que creuen que som i voldrien que fóssim.

J.V.M.