El català perplex

El català perplex
0 Comentaris
A l´actual temps de greu crisi econòmica, el col·lectiu polític del govern de torn té la difícil missió de vehicular sol·lucions pal·liatives al desori social que provoca la manca de recursos, mentres que la oposición te la de controlar, criticar si cal, les mesures del govern. En aquest escenari, dos elements han agreujat les lògiques discrepàncies govern-oposició, el coneixement ciutadà d'importants casos de corrupció i la radicalització de les greus desqualificacions que mutuamente es dediquen els líders polítics.
Resultat: la política i els polítics crean un important malestar i preocupació entre la ciutadania, descrèdit que obra la porta a l'aparició de discursos antisistema d´origen poc clar, impregnats de populisme i demagogia que fa encara més difusa la situació. Miquel Roca, sentit comú i experiència, ens encen una llum vermella al exposar-nos que, en moments com els actuals, són precisament els polítics els que han de trobar les solucions més raonables i possibilistes; té tota la raó, però personalment hi afegiria una necessària condició sine qua non, que els nostres líders posessin fre a les quasi tavernàries frases despreciatives i desqualificadores dedicades a l´adversari polític. Són aquestes manifestacions públiques les que han convertit al català “emprenyat” en el català “perplex”, antesala del “manfotisme”, taló d´Aquiles de la nostra preuada democràcia.