Gràcies, Europa.
Comentant qui i com anirem a la manifestació contra les retallades de l´Estatut del dia 3, un amic va opinar que, al costat de la senyera, hi hauria d´anar una bandera d´Europa. Primer em va semblar un estirabot. Però, i sentint algunes manifestcions dels líders dels conservadors espanyols, titllant de feixista i marxista al President de la Generalitat, em va semblar molt encertada la metáfora.

Reflexionem: Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, la Unió Europea d´avui, molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel-les.- Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un Estat de Dret.
Aquet Estat de Dret que mantenim des de 1978, ens blinda contra tentacions totalitàries, tentacions totalitàries que avui es filtren subliminalment en les reaccions viscerals d´alguns centralistes espanyols, quan interodueixen terminologies franquistes en la seva oratoria.
A la manifestació del dia 3, entre els milers de senyeres, pensaré que el meu amic tenia raó, ens podrem pronunciar sota una simbólica gran bandera d´Europa. Gràcies, Europa.
Jaume Vallés