Vellesa activa

Envelliment actiu


Un article de Celeste López basat en un treball d'Alonso Seco em crida l'atenció sobre un tema important, l'augment exponencial del col·lectiu de la gent gran, que tot i que és conegut no és prou valorat: els jubilats. A part de l'aspecte econòmic d'aquesta progressió, important, sens dubte, personalment em preocupa tant o més l'estat d'ànim resultant d'un canvi tan radical, de l'activitat laboral al lleure, sobre un total de 8,5 milions de persones a l'Estat espanyol, dels quals 1,4 milions són a Catalunya.
Un savi xinès va dir que hi han dues èpoques de la vida en què es poden prendre riscos, quan ets jove i quan ets vell. La sentència xinesa la podríem aplicar arriscant-nos a fer una breu mirada sobre el grup social més nombrós del país, segons indiquen les dades anteriors. Els entesos ens diuen que l'edat cronològica és sols un valor indicatiu i que la biològica és una consideració necessària, però que la que realment marca els nivells de benestar és l'edat psicològica. El treball de camp dels entesos també ens indica que a un nivell biològic normal (la salut), el psicològic depèn del manteniment físic i mental de cada persona. El que subscriu això no pretén donar lliçons a ningú, però com a individu comprès en el grup humà que tractem, m'ha semblat molt encertat el títol que la majoria dels experts donen als seus estudis: l'envelliment actiu. Com que el moviment es demostra caminant, acabo explicant que les cinc hores setmanals que, com a voluntari, dedico a ensenyar català i castellà bàsic als nouvinguts, en una entitat benèfica cristiana, mantenen la meva autoestima i em fan del tot suportables les limitacions físiques de les meves edats cronològiques i biològiques, gràcies a l'envelliment actiu.
Darrera actualització ( Dilluns, 16 d'agost del 2010 02:00 )