Catalunya, problema de Esoanya ?

Espanya, problema de Catalunya ?
“El problema polític de Catalunya és Espanya, o el problema polític d´Espanya és Catalunya? Aquesta història de desencontres es va començar a extingir amb la Constitució del 78, però encara hi ha molt camp per correr” Així s´expresava Xavier Vidal-Folch fa deu anys, a “Els catalans i el poder”, compendi d´opinions d´escriptors experimentats sobre l´etern tema de l´encaix Catalunya-Espanya. Passat el temps, penso que el camí recorregut ha estat més aviat a la inversa, no sols en l´escenari polític, també en el cultural, així ho afirma Josep Maria Castellet, recent Premi de les Lletres.
Si el Google es útil de vegades, també és necessari recorrer als llibres de les nostres estanteríes, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un altre recull sobre les relacions Catalunya-Espanya. Però en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranaven opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, ho dubto que els intelectuals ho expressessin de nou.

Que ens ha passat, Baltasar Porcel donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´un cercle; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat també des de dintre? En tot cas, personalment opino que, ens falta diàleg, retornar al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant evitar els tacticismes polítics.
Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO:“Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”
J.V.Muntadas