Empatia politica

Empatia a la politica
Component d´entitat no gubernamental, tinc ocasió de ser convidat a molts actes de la precampanya a les eleccions al Parlament. Personalment retirat de la política activa, no puc resistir la tentació d´expresar la meva opinió, ara i aquí, respecte la politica i els politics d´avui.

La primera constatació consisteix en què, els homes i les dones que avui es dediquen a la politica, es creuen lo que proposen, un plus d´honestetat que cal considerar i que també teniem fa vint anys. Com a valor menys positiu, continua la influencia de franquicia politica, lo que els fa subjectes al sectarisme de partit, dificultant la seva capacitat de sumar, de prioritzar un enfoc mes humà dels problemas de proximitat .

En la meva opinió, la realitat de la crisi economica requeriaria propostes articulades que apropin mes els politics al ciutada del carrer. Si la empatia, (entesa com a capacitat de reconeixer i oferir sincera col-laboració per resoldrer els problemas del proïsme), es trobes a les farmacias i es pogues injectar o prendrer en pastilles, unes bones dosis als candidats millorarien substancialment l´interes de la ciutadania per les propostes del proces electoral que s´aproxima.

El fenomen america del Tea Parthy es va iniciar pel boca-orella, mes que per la comunicació per Internet. La continuitat de la nostre democracia passa necessariament per tornar l´interes per la politica, per el seu protagonisme, pero sols ho serà quan aquesta surti de la seva torre de marfil, baixant a l´arena, explicant les seves propostes de primera mà al ciutadà. Difusió als mitjans, mitins, presencia dels liders a la TV, al twiter o al facebook son necessaries, pero els ciutadans volen percebrer la seva empatia cara a cara.
Empatia politica, un paliatiu a la perillosa onada reaccionaria que s´ens tira al damunt.
Jaume V.M.






.