POLONIA

Sempre he cregut que el sentit de l´humor en general i el riures d´un mateix formen part d´una teràpia mental recomenable, lo que m´hauria de portar a un estat de benestar determinat despres de veurer el programa “Polònia” de TV3.

He de manifestar que ja fa setmanes que al, finalizar “Polònia, ” sento un estat anímic agredolç dominant un regust que he deduit què es podria anomenar insatisfacció. Arribo a la conclusió de preguntar-me si val la pena disfrutar del valor terapèutic de l´humor corrosiu del programa, per arribar a determinar estat d´ànim que de cap manera em satisfà.

Home gran, m´autoanalitzo i trobo la causa en un fet determinant: la meva escala de valors està desfasada, no acabo de procesar adequadament la paròdia satírica referida a les més altes personalitats institucionals, càrrecs que fa vint anys, els mitjans i els ciutadans, sols dedicabem ironies o sarcasmes, mai burles explícites.

Be, la llibertat d´expresió és per a tothom, la mateixa dels guionistes de “Polonia” em permet expresar què, el que subscriu, deixa de visionar “Polonia” per passar-se a les notícies que li ofereix Internet.
J.V.Muntadas