Unanimitat catalanista

Complicitat nacionalista
Una de les poques herències constructives que ens va deixar el franquisme, va ser la complicitat catalanista dels nostres principals partits polítics. El fet de que passats quaranta anys, Catalunya continui siguent l´eix vertebrador d´aquets col·lectius, és un mèrit que els cal reconèixer.
També entenem que les fidelitats ideològiques específiques han anat marcant perfils diferenciats, però estaran d´acord amb Roosvelt quan deia que, una democracia sense progrés aviat deixa de ser democràcia, per tant tots els nostres polítics tenen la responsabilitat col·lectiva de preservar la democràcia social de que ens hem dotat, si per fer-ho requereixen consensos que demanen rebaixar sobreactuacions de tacticisme partidiste, caldrà fer-ho, tant l´oposició com el govern, que hauran de posar els límits necessaris a les tàctiques agresives.
Acabo com hem començat. La complicitat catalanista dels principals partits haurà de ser l´element cohesionador per arribar als mínims raonables per trobar les solucions més efectives. La ciutadania ho està esperant.