Imprescindible Europa
Les picabaralles dels debats electorals ens poden fer oblidar la importància dels conflictes que es produixen en l´ambit de l´euro, d´Europa. Atenció doncs a la Unió Europea, la que, amb tots els seus defectes i problemes, ha aportat més de seixanta anys de pau al món. Un cop d´ull als dos últims segles abans de la UE, ens mostren més de cent millons de morts en confrontacions béliques, cada vegada més sagnants i amb més victimes civils a la reraguarda. Els grans aconteixements bélics sempre, sempre, s´havien gestat a Europa, per tant ha estat aquí on, en els últims anys, s´han aturat, abans d'iniciar-se. La capacitat de destrucció planetària de les noves armes, la conquesta de l´espai i una ONU més efectiva que la Societat de Nacions, també hi han influit, limitants els conflictes a zones aïllades.
Es a Europa on s´enmirallen els paisos emergents, Brasil, China, India, ens prenen com a model de sistema de convivència. Estats Units d´America és com una prolongació de la UE, gran pais lligat a nosaltres per l´origen de la majoria dels seus ciutadans, nació que ens influeix econòmicament, formant amb Europa un bloc politic raonablement estable. Llatinoamèrica i els països àrabs, caminen lentament vers el model europeu, amb les seves pròpies pecularietats, com també intenten fer-ho els països subsaharians, amb moltes més dificultats.
També és veritat que el model europeu canvia dia a dia, amb matisos imposats pels mercats financers d´escala mundial. Europa no serà la mateixa a la sortida d´aquest terrabestall económic, pero té el dret, l´obligació i la responsabilitat, de conservar i mantenir intactes les estructures polítiques i socials bàsiques dels seus territoris. Això sols serà possible si els polítics i la ciutadania hi posem el coll. Un altre escenari a Europa sería, per Catalunya, com tornar a principis del segle XX...
lunes, 28 de noviembre de 2011
domingo, 27 de noviembre de 2011
Catalanisme transversal
Catalanisme transversal
Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.
Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.
viernes, 14 de octubre de 2011
Immersio i cohesio social
Immersió lingüística i cohesió social
L´aument dels neixements d´infants de mares immigrants, pot tenir diverses lectures.- La del que subscriu, voluntari d´alfabetització en entitat benefica, pensa que es deu, senzillament, a que les noves mares son majoritariament dones joves, per tant en edad fertil.
Una dade al marge, a les nostres aules d´alfabetització en català, les dones estrangeres venen molt sovint amb el seu fill o filla, d´entre 6 i 10 anys, que per tant van a l´escola de primaria del seu barri.- Els monitors dificilment poden fer una atenció personal de cada alumne, però fan una descripció general colectiva del tema i presenten l´exercici respectiu. Doncs be, és l´infant acompanyant qui, amb veu baixa, corregeix i ajuda a la mare quan aquesta no compren o te dubtes, sobre l´explicació en català del monitor.
Ignoro si el fet es reprodueix en la vida familiar, pero si asseguro que es molt frequent a les nostres aules. Tampoc se com ho interpretaran els pedagogs, pero en tot cas, amb optica de cohesió social de pais, un valor mes a afegir a la magnifica feina dels ensenyants de la immersio lingüística que, si res no es torça, rebran també els infants que ara neixen.
Jaume V.M.
L´aument dels neixements d´infants de mares immigrants, pot tenir diverses lectures.- La del que subscriu, voluntari d´alfabetització en entitat benefica, pensa que es deu, senzillament, a que les noves mares son majoritariament dones joves, per tant en edad fertil.
Una dade al marge, a les nostres aules d´alfabetització en català, les dones estrangeres venen molt sovint amb el seu fill o filla, d´entre 6 i 10 anys, que per tant van a l´escola de primaria del seu barri.- Els monitors dificilment poden fer una atenció personal de cada alumne, però fan una descripció general colectiva del tema i presenten l´exercici respectiu. Doncs be, és l´infant acompanyant qui, amb veu baixa, corregeix i ajuda a la mare quan aquesta no compren o te dubtes, sobre l´explicació en català del monitor.
Ignoro si el fet es reprodueix en la vida familiar, pero si asseguro que es molt frequent a les nostres aules. Tampoc se com ho interpretaran els pedagogs, pero en tot cas, amb optica de cohesió social de pais, un valor mes a afegir a la magnifica feina dels ensenyants de la immersio lingüística que, si res no es torça, rebran també els infants que ara neixen.
Jaume V.M.
martes, 4 de octubre de 2011
Recordar terminologies politiques
Renovar la terminologia politica
Donada la reaparició, entre nosaltres, de grups politics que semblaben relegats a les pagines d´historia dels anys trenta, quan es va gestar la Segona Guerra Mundial, seria oportu aclarar i recordar conceptes, conceptes que avui poden confondrer l´opinió publica.-
1)Xenofobia prove del grec xenos (estranger) i phobos (por)
2)Nacionalsocialisme, vulgo nazisme, un socialisme primari desenvolupat per una dictadura.
3)Feixisme, regim autocratic amb un unic lider que poseeix la suprema veritat.-
Hitler, Musolini, i a petita escala el general Franco, son els prototips que encarnen aquestes tendencies, que, a part de provocar la Segona Guerra Mundial, (seixanta millons de morts,) amb l´excusa de la por al diferent, també executaren l´holocaust , exterminant fredament a cinc millons de ciutadans.-
Les tendencies esmentades apareixen en momments de crisis economica, on el poble planer escolta les seves explicacions simplistes, (majoritariament falses, de base purament demogogica i partidista,) a les complicades causes dels seus problemes diaris.
Alerta doncs, sota explicacions i desqualificacions populistas, basades en les diferencies entre “nosaltres” i “els altres”, s´hi amaga sempre un o tots els sistemes sociopolitics que hem mencionat.
Donada la reaparició, entre nosaltres, de grups politics que semblaben relegats a les pagines d´historia dels anys trenta, quan es va gestar la Segona Guerra Mundial, seria oportu aclarar i recordar conceptes, conceptes que avui poden confondrer l´opinió publica.-
1)Xenofobia prove del grec xenos (estranger) i phobos (por)
2)Nacionalsocialisme, vulgo nazisme, un socialisme primari desenvolupat per una dictadura.
3)Feixisme, regim autocratic amb un unic lider que poseeix la suprema veritat.-
Hitler, Musolini, i a petita escala el general Franco, son els prototips que encarnen aquestes tendencies, que, a part de provocar la Segona Guerra Mundial, (seixanta millons de morts,) amb l´excusa de la por al diferent, també executaren l´holocaust , exterminant fredament a cinc millons de ciutadans.-
Les tendencies esmentades apareixen en momments de crisis economica, on el poble planer escolta les seves explicacions simplistes, (majoritariament falses, de base purament demogogica i partidista,) a les complicades causes dels seus problemes diaris.
Alerta doncs, sota explicacions i desqualificacions populistas, basades en les diferencies entre “nosaltres” i “els altres”, s´hi amaga sempre un o tots els sistemes sociopolitics que hem mencionat.
domingo, 25 de septiembre de 2011
La nostre gent
La nostre gent, les nostres entitats.
En el proleg d´un recull de llibres sobre l´Historia de Catalunya, titolat “La nostre gent”, (Plaza i Janes editors 1989), Jordi Pujol, President de la Generalitat escribia “ Catalunya es un poble amb una ferma voluntad de ser, la historia de la nostre gent és , en el fons del fons, la historia de nosaltres mateixos”
Les paraules de Jordi Pujol m´han fet pensar que la nostre gent, pero també les nostres institucions civiques, son avui igualment la historia de nosaltres mateixos.- Intentaré explicarme: En aquets ultims anys, un fenomen general de desconfiança en els nostres governants , democraticament elegits pero molt dividits , ha produit en la societat mes compromesa, un sentiment de cert refus , traspassant el lideratge sociologic a persones i entitats fora del marc politic, pero compromeses amb la societat catalana.
Persones que em venen a la memoria, Arcadi Oliveres, Mayor Zaragoza, Pep Guardiola, Pare Manel, Joaquim Mª Puyal, , Josep Cuni, Andreu Buenafuente i molts d´altres, Entitats com Omnium Cultural, Justicia i Pau, CARITAS, Creu Roja, Setem, Metges Sense Fronteres, Sant Egidio, UNESCOCat, els Castellers, el Barça i moltes altres incloses en el marc del Tercer Sector. Son la nostre gent, les nostres entitats. que avui aguanten la torxa del catalanisme transversal, la Catalunya eterna ,a l´espera de que la societat civil recobri la fe en els seus governants, avui massa dividits i dispersos. En el fons del fons, com deia el President Pujol, uns i altres estem escribint la nostre historia.
J.V.Muntadas
En el proleg d´un recull de llibres sobre l´Historia de Catalunya, titolat “La nostre gent”, (Plaza i Janes editors 1989), Jordi Pujol, President de la Generalitat escribia “ Catalunya es un poble amb una ferma voluntad de ser, la historia de la nostre gent és , en el fons del fons, la historia de nosaltres mateixos”
Les paraules de Jordi Pujol m´han fet pensar que la nostre gent, pero també les nostres institucions civiques, son avui igualment la historia de nosaltres mateixos.- Intentaré explicarme: En aquets ultims anys, un fenomen general de desconfiança en els nostres governants , democraticament elegits pero molt dividits , ha produit en la societat mes compromesa, un sentiment de cert refus , traspassant el lideratge sociologic a persones i entitats fora del marc politic, pero compromeses amb la societat catalana.
Persones que em venen a la memoria, Arcadi Oliveres, Mayor Zaragoza, Pep Guardiola, Pare Manel, Joaquim Mª Puyal, , Josep Cuni, Andreu Buenafuente i molts d´altres, Entitats com Omnium Cultural, Justicia i Pau, CARITAS, Creu Roja, Setem, Metges Sense Fronteres, Sant Egidio, UNESCOCat, els Castellers, el Barça i moltes altres incloses en el marc del Tercer Sector. Son la nostre gent, les nostres entitats. que avui aguanten la torxa del catalanisme transversal, la Catalunya eterna ,a l´espera de que la societat civil recobri la fe en els seus governants, avui massa dividits i dispersos. En el fons del fons, com deia el President Pujol, uns i altres estem escribint la nostre historia.
J.V.Muntadas
domingo, 18 de septiembre de 2011
Ja no entenc res
JA NO ENTENC RES !!!
Ja no entenc res, sóc massa gran. Parlo com a veterà de les associacions de veïns del territori comprès entre Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, on fa quatre dècades ens manifestàvem solidàriament davant dels ajuntaments franquistes reclamant, exigint, parcs i jardins per als nostres barris, mobiliari urbà, bancs, fonts, jocs infantils, etc.
Avui llegeixo que l'administració està tancant l'aigua de les fonts i retira els bancs dels espais públics. Són part important del que vàrem aconseguir les associacions de veïns anys anteriors a la Transició. Em diuen que ho demanen els mateixos veïns, ja que s'hi concentren massa persones procedents de la immigració.
Ja no entenc res. Si és veritat el que diuen, el que mai es pot fer es tirar enrere l'ús del que és públic per causes poc clares, com sembla que és el cas. Em pregunto: on és la convivència i la solidaritat veïnal del poderós moviment associatiu que va jugar un paper tan important a la Transició? Ja no entenc res.
Sant Adrià de Besòs
Ja no entenc res, sóc massa gran. Parlo com a veterà de les associacions de veïns del territori comprès entre Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, on fa quatre dècades ens manifestàvem solidàriament davant dels ajuntaments franquistes reclamant, exigint, parcs i jardins per als nostres barris, mobiliari urbà, bancs, fonts, jocs infantils, etc.
Avui llegeixo que l'administració està tancant l'aigua de les fonts i retira els bancs dels espais públics. Són part important del que vàrem aconseguir les associacions de veïns anys anteriors a la Transició. Em diuen que ho demanen els mateixos veïns, ja que s'hi concentren massa persones procedents de la immigració.
Ja no entenc res. Si és veritat el que diuen, el que mai es pot fer es tirar enrere l'ús del que és públic per causes poc clares, com sembla que és el cas. Em pregunto: on és la convivència i la solidaritat veïnal del poderós moviment associatiu que va jugar un paper tan important a la Transició? Ja no entenc res.
Sant Adrià de Besòs
martes, 6 de septiembre de 2011
Espanya, molta pedra a picar !!
Espanya, molta pedra per picar
És molt saludable reflexionar en aquets temps de veritable confusió sobre el rol de Catalunya a Espanya, visualitzat en el canvi-exprés de la Constitució i la sentència contra la immersió lingüística Voldria analitzar el per què de la nostre situació, reflexionar d´on venen els bimets amb els quals hem fet aquest sistell, en la perspectiva d´una resumida llarga mirada enrere.
En un interessant treball de Marc Basset sobre la guerra civil americana, escriu què, fa pocs anys, a Estats Units, encara es deia que « votem com en el passat disparavem », actualment ja en desús a la vista dels resultats elecorals. Opino que podrien ser derives comparables a l´evolució dels territoris espanyols, des de final de la nostre guerra.
Llegit quasi simultàneament al diari francès Liberation, sobre la película “Pain noir”, segons el rotatiu, el film ha fet correr rius de tinta a Espanya, al enfrontar els horrors darrers dels ideals polítics a la guerra civil. Penso que es exagerat, però si que haurem d´acceptar que es donen situacions en que es demostra que hem avançat poc, des 1939. que queda molta pedra per picar en la convivència civil entre les diferentes comunitats de la Península.
En el The New York Times, Thomas Friedman deia que el veritable fi de la Guerra de Secessió americana es va donar amb la victòria de Barack Obama com President dels Estats Units. Com a agosarada associació d´idees, no és exagerat pensar que, la demostració del final ètic i psicològic de la guerra civil espanyola, es donarà quan, com a President del govern de l´Estat, sigui escollit un ciutadà català, d´un col-lectiu català.- Excès d´optimisme, igual a ingenuitat ? L´esperança és l’últim que es perd. Com deíem amb en Miquel Roca….”Per què no”?
És molt saludable reflexionar en aquets temps de veritable confusió sobre el rol de Catalunya a Espanya, visualitzat en el canvi-exprés de la Constitució i la sentència contra la immersió lingüística Voldria analitzar el per què de la nostre situació, reflexionar d´on venen els bimets amb els quals hem fet aquest sistell, en la perspectiva d´una resumida llarga mirada enrere.
En un interessant treball de Marc Basset sobre la guerra civil americana, escriu què, fa pocs anys, a Estats Units, encara es deia que « votem com en el passat disparavem », actualment ja en desús a la vista dels resultats elecorals. Opino que podrien ser derives comparables a l´evolució dels territoris espanyols, des de final de la nostre guerra.
Llegit quasi simultàneament al diari francès Liberation, sobre la película “Pain noir”, segons el rotatiu, el film ha fet correr rius de tinta a Espanya, al enfrontar els horrors darrers dels ideals polítics a la guerra civil. Penso que es exagerat, però si que haurem d´acceptar que es donen situacions en que es demostra que hem avançat poc, des 1939. que queda molta pedra per picar en la convivència civil entre les diferentes comunitats de la Península.
En el The New York Times, Thomas Friedman deia que el veritable fi de la Guerra de Secessió americana es va donar amb la victòria de Barack Obama com President dels Estats Units. Com a agosarada associació d´idees, no és exagerat pensar que, la demostració del final ètic i psicològic de la guerra civil espanyola, es donarà quan, com a President del govern de l´Estat, sigui escollit un ciutadà català, d´un col-lectiu català.- Excès d´optimisme, igual a ingenuitat ? L´esperança és l’últim que es perd. Com deíem amb en Miquel Roca….”Per què no”?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)