El funcionament de la Justicia
Un bon amic, vell rocker retirat de la politica activa com el que subscriu, em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l´administració, son la causa principal de la desafección de la ciutadania, ja que es relaciona directament crisi amb corrupció Corrupteles que la Justicia persegueix, pero que ho fa tard, malamente i amb sospitosa lentitut en alguns casos. Afegeix el meu amic que, fins que el conjunt del Poder Judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l´aficacia l´operativitat, siguin els principals objectius, la nostre democracia anirà coixa.-
Arribem a la conclusió de que, com tota obra humana, les tres decadas de la nostre democracia han creat vicis i defectes que s´han de corretgir urgentment.- Si falla el tercer poder de la democracia, el judicial ,els altres dos, el legislatiu i l´executiu, caminen dificultosamente
El meu amic i jo confíem i deixem als experts, politolegs, antropolegs i sociolegs , valorar si estem en lo cert al insistir amb que ,la base fonamental, està en un canvi radical en el funcionament admistratiu de la Justicia, que cal dotarla de mes mitjans materials i humans, dels quals ara es del tot deficitaria.
J.V.Muntadas

Politics i ciutadania

No es tracta de retallar la llibertat d´expresió del pares de la patria, pero si de posar de manifest de que, el ciutadá, te la percepció de que, cada vegada mes, els nostres politics introdueixen en seus debats, retoriques abruptes amb arguments poc solids, a vegades equivocats o que es demotren falsos, abusant d´eufemistics neologismes que no s´entenen. Es aquí on trovem la necessitat de que els oradors publics autolimitin, entre altres , tantes desqualificacions del contrari, demostració d´una gran falta de rigor sobre els seus propis projectes i les seves propostes de futur.

En democracia, els carrecs publics son reflexe de la ciutadania que els ha nominat. Avui, les baralles i disputes d´aquets politics, son una caricatura que no es correspon a la convivencia ciudadana al carrer. La seva principal responsabilitat com representants del poble, consisteix en mantenirse com fidel imatge de la societat civil del pais, no sols en els fets, també en les formes.

Relacions Catalunya-Espanya

La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de finals del segle XIX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar.J

Convivencia catalunya- Espanya

La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de principis del segle XX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Resultat: un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar. J.Valles Muntadas

Mes sobre immigracio

Mes sobre immigracio.-

No ens han descobert res les contundents publicacions del CEO de la Generalitat ,sobre les percepcions de la ciutadania respecte la immigració. Pero l´activitat de voluntariat social proporciona perspectives humanistes que el CEO deu considerar innecessaries adjuntar a les seves dades.

L´immigrant ha vingu a treballar, per millorar el seu baix nivell de vida al pais d´origen; si els costa tornar es deu a que lo pitjor d´aquí es millor que lo que trobaran allí. La crisi requereix abordar el problema amb noves solucions, la mes raonable sería que la Unio Europea regularitzes protocols de retorn de l´accedent de ma d´obra, amb la condició de dotar-los de suport economic de subsistencia.

Peo compte, els economistes adverteixen que aquestes persones serán imprescindiblement necessaries tan aviat apunti l´inici de la remuntada ecnomica; per l´envelliment de la población i per ocupar llocs de treball de baixa qualificació, que nosaltres no podem o no volem ocupar.

El sudoku del binomi crisi-immigració que ha airejat i focalizat el CEO, merexeria ser complentat per un análisis i valoración lluny de tot tacticisme politic, que s´allunyi de la possibilitt d´intrumentar la perepció ciudadana a favor de determinats col-lectius.-

J.V.Muntadas

Corredor Mediterrani 3

Corredor Mediterrani, tercera ensopegada ?

L´home es l´unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra El Corredor del Mediterrani, aquest projecte dinamitzador creador de riquesa i de molts milers de llocs de treball, te la possibilitat d´ensopegar no la segona , sino la tercera vegada, a causa del concepte retrogat i centralista de forçar la concepcio radial del transport peninsular.

El Ministre Blanco s´ha manifestat ferm partidari de la via internacional del Corredor, pero a Bruxel-les es diu que l´Estat espanyol l´interes el comparteix amb l´eix ferroviari de l´Atlantic, de resultats estrategics i cost de construccio que no aguanten la comparaciö amb l´eix mediterrani.

Tots ho sabem, Franco va despreciar la proposta del Banc Mundial fa cinquanta anys; en fa quasi vint el Ministre del Partit Popular també ho va fer amb les propostes del tecnics. Seria la tercera vegada on la carpetovetonica miopia del jacobinisme espanyol, despreciaria el projecte que mes valor afegit aporta a una infraestructura euopea, ja que comunica l´economia productiva de tota la Unió fins al Nord d´Africa. No juguem amb les coses de menjar, l´opinió publica , des de Catalunya a Andalucia, difícilmente toleraria una tercera ensopegada del Corredor del Mediterrani.
Jaume. V. M.

La immigració, moneda de canvi electoral ?

La immigracio, electoral moneda de canvi ¿

Malyka, una noia marroquina que asisteix a classes de català , em diu lo següent: “aquell politic amic teu te mala memoria, ja no em saluda”,…… Donc es un fenomen frequent a mesura que ens atansem a les eleccions; en public molts candidats es fan el boig per evitar els relacionin amb la immigració.- Motiu : les llegendes urbanes i els topics populistas sobre falsos aventatges dels immigrants, que surten a les enquestes en forma de possibles bosses de votants que castigaran els partits que els protegeixen. Soposo que la criminalització de l´estranger es una mal col-lectiu, provocat per la ferotge crisi, pero la qüestio s´ha enverinat quan els politics conservadors de l´oposició han passat el fil roig de la xenofobia, han despertat l´animositat mes visceral de la nostre població, arrastrant també a part la classe politica a considerar els nouvinguts com electoral moneda de canvi.

Contradiccions de la vida : el politic català que mes ha provocat aquesta acció-reacció contra la immigració a la ciutat de Badalona, pertany al partit que mes es declara oficialment catolic i apostolic, per tant cristia. Aquest politic ha rebut un ampli suport de la cupula, catalana i estatal, del seu col-lectiu , lo que em permet dubtar raonablement de la seva coherencia religiosa., ja que l´Evangeli (Jn.25,35-36) diu” Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar” Pero segons el programa conservador.es considera a l´estranger esclusivament com má d´obra unicament. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.-
Malyka haura d´esperar un parell de mesos, per tal de que el meu amic politic la torni a saludar.Jaume