Els veins del sud

Els veins del Sud
Gran veritat es que res existeix si no hi ha public, si no surt en els mitjans d´informació, vegis si no el drama de la noia marroquina que, embarazada, va morir a causa de la nova grip, salvant-se el nadó, que també mor als pocs dies per un error hospitalari.
El fet anterior ens aboca a valorar que la immigració marroquina es la majoritaria a Espanya, especialment a Catalunya, quasi tres centenars de milers que viuen i treballen (sempre que poden) entre nosaltres.
Fent abstracció dels segles que els musulmans africans, progenitors dels actuals nouvinguts, vivien a la peninsula, els episodis de coincidencies mes recents, han estat frequents, trobades no sempre pacifiques en el marc indefugile de les guerres colonials
El centenari de la Setmana Tragica ens recordarà que, els ciutadans barcelonins, es revelaren contra les lleves de soldats , en desacord amb una guerra colonial que els catalans jutjabem inutil, que va portar vergonyoses derrotes i que va culminar amb encara mes vergonyosos bombardeijos amb gas venenos contra la poblacio civil del Rif.
Soldats marroquins també prengueren part, com tropa auxiliar franquista, a la invasió de Catalunya al 1939 , va ser llavors quan el meu oncle Tonet , que havia estat soldat de lleva al Rif, m´explicaba que va tenir ocasió de recordar el seu coneixement del bereber (en realitat era l´amazigh) amb persones d´aquela tropa, quan li demanaben menjar, al passar per la masia familiar de l´Anoia.
Ells ens deien “paisas”, nosaltres els deiem “moros”. En un esperançador proxim futur, tots serem ciutadans de ple dret, en el marc d´una diversitat que lluny de ser perjudicial, serà on Catalunya tindrà la oportunitat de treuren la seva força.