Idiomas
Pienso que el poco dominio de idomas en nuestros gobernantes, siendo importante conocer lenguas,no es una causa determinante en sus exitos o fracasos internacionales. Durante tres años, en actividades de asesoramiento tecnico en la Republica Popular China, el que suscribe a cargo de un equipo de profesionales españoles, hablando entre nosotros catalán y castellano, en Tianjin, Hunan y Harbin culminamos con exito nuestra mision, comunicandome mediante frances con un traductor chino que lo pasaba al mandarin o a la lengua local (en China se hablan mas de treinte lenguas locales) a los tecnicos y operarios chinos.
Actualmente en Catalunya, los jovenes salen de la escuela dominando perfectamente catalan i castellano, ademas de ingles avanzado. Nuestros futuros gabernantes, ademas de no perder sus raices, hablaran correctament dos lenguas universales, castellano y ingles, aun que es probable que se vean obligados, mas tarde, a hacer cursos intensivos de chino i arabe
domingo, 25 de octubre de 2009
sábado, 24 de octubre de 2009
De nou la desafeccio
TERAPIA ANTI DESAFECCIO
La desafecció, entesa com la tendencia a desinteressarse per les activitats de la politica i, sobre tot de las dels politics, hauria de tenir un rapid remei per els ciutadans amb edats superiors als cinquanta anys, els que varem viurer els ultims anys del franquisme, lo que en diem el tardofranquisme, lo dels quaranta anys pero la cara rentada amb els “procuradores a Cortes” i el “tercio familiar y el tercio sindical”, pero amb el fons de extrema duresa contra els democrates en general i els catalanistes en particular. Les corrupteles politicoeconomiques es sol-lucionaben en els cenacles feixistes de la estructura dels adeptes al regim, sols algunes sortien a la llum ,les que convenien per dirimir les lluites per el poder intern de la oligarquia.
En democracia, la nostre, l´administració dels nostres impostos és transparent, la corrupció fruit de la debilitat humana, mes dora que tard, sempre es descobreix i es castiga. No tinc cap dubte que, en regim dictatorial, els resultats de la actual crisi tindrien consequencies demoledores sobre les classes populars
Tornant a l´inici d´aquestes linies, la comparació del regim dictatorial amb el nostre sistema de llibertats, ens hauria de representar una terapia correctora de la desafecció, tenint en compte que la democracia requereix responsabilitats a tots, dels politics i la societata civil, precisa d´un seguiment col-lectiu, actituts reflexades en una frase de Popper, “les societats obertes, les democracies son fragils i deuen regenerarse i protegirse constantament”. Si, recordar i comparar es una bona terapia contra la desafecció.
J.V.M.
La desafecció, entesa com la tendencia a desinteressarse per les activitats de la politica i, sobre tot de las dels politics, hauria de tenir un rapid remei per els ciutadans amb edats superiors als cinquanta anys, els que varem viurer els ultims anys del franquisme, lo que en diem el tardofranquisme, lo dels quaranta anys pero la cara rentada amb els “procuradores a Cortes” i el “tercio familiar y el tercio sindical”, pero amb el fons de extrema duresa contra els democrates en general i els catalanistes en particular. Les corrupteles politicoeconomiques es sol-lucionaben en els cenacles feixistes de la estructura dels adeptes al regim, sols algunes sortien a la llum ,les que convenien per dirimir les lluites per el poder intern de la oligarquia.
En democracia, la nostre, l´administració dels nostres impostos és transparent, la corrupció fruit de la debilitat humana, mes dora que tard, sempre es descobreix i es castiga. No tinc cap dubte que, en regim dictatorial, els resultats de la actual crisi tindrien consequencies demoledores sobre les classes populars
Tornant a l´inici d´aquestes linies, la comparació del regim dictatorial amb el nostre sistema de llibertats, ens hauria de representar una terapia correctora de la desafecció, tenint en compte que la democracia requereix responsabilitats a tots, dels politics i la societata civil, precisa d´un seguiment col-lectiu, actituts reflexades en una frase de Popper, “les societats obertes, les democracies son fragils i deuen regenerarse i protegirse constantament”. Si, recordar i comparar es una bona terapia contra la desafecció.
J.V.M.
viernes, 9 de octubre de 2009
Baral Hussein Obama
Barak Hussein Obama
El que subscriu es permet la llicencia de mostrarse fonamental al manifestar que els seus principals herois d´ambit mundial son Nelson Mandela, Rigoberto Menchu, Mohammed Yunus i el nostre Pere Casaldaliga.
Avui penso que molt aviat tindrè un altre model mes a mencionar als meus nets, serà Barak Obama, al que avui justificadament se li ha adjudicat el Premi Nobel de la Pau 2009, l´home que seguéis el consell de Kant quan diu que hem de fer tot allo que es pugui convertir en valors universals, per un nou odre mundial basat en el multilateralisme, posant l´accent en treballar per la pau a Afganistán i a Palestina, per camins que l´escriptor libanes Amin Maalauf descriu com respectant la dignitat del mon musulmá.
Finalment, com deia Cabot Lodge de la ONU, Obama no hi es per portarnos al paradis, sino per evitar que anem a l´infern. Llarga vida a Barak Hussein Obama.
J.V.Muntadas
El que subscriu es permet la llicencia de mostrarse fonamental al manifestar que els seus principals herois d´ambit mundial son Nelson Mandela, Rigoberto Menchu, Mohammed Yunus i el nostre Pere Casaldaliga.
Avui penso que molt aviat tindrè un altre model mes a mencionar als meus nets, serà Barak Obama, al que avui justificadament se li ha adjudicat el Premi Nobel de la Pau 2009, l´home que seguéis el consell de Kant quan diu que hem de fer tot allo que es pugui convertir en valors universals, per un nou odre mundial basat en el multilateralisme, posant l´accent en treballar per la pau a Afganistán i a Palestina, per camins que l´escriptor libanes Amin Maalauf descriu com respectant la dignitat del mon musulmá.
Finalment, com deia Cabot Lodge de la ONU, Obama no hi es per portarnos al paradis, sino per evitar que anem a l´infern. Llarga vida a Barak Hussein Obama.
J.V.Muntadas
domingo, 27 de septiembre de 2009
Associacions, l´anima de Catalunya
Les associacions, l´anima de Catalunya.
Obiament subscric els escrits denunciant la macroestafa de Miret,el responsable de l´Orfeo Català apareguts a la premsa, concretament clarificadors son els articles de Miquel Roca, Lluis Foix, Francesc de Carreras, Bru de Sala i Carles Duarte, també opino que el nombre de culpables probablement s´ampliara en poques setmanes.
Fent correr la moviola enrrera, veiem que la força i la singularitat de la nostre cultura en la era contemporanea , durant moltes decades cal no oblidarlo, fou soportada per la burgesía del pais, un merit pot ser barreja de patriotisme i interessos, pero d´una eficacia que cal reconeixer.Pero ja durant la Segona Republica i sobre tot a l´adveniment de la democracia a la Generalitat i als Ajuntaments , el relleu de l´impuls cultural va passar a les administracions i a especialment a la societat civil, a les associacions especificament.
Les set mil associacions culturals de les poblacions i dels barris de les ciutats de Catalunya, formen una riqueza i un potencial formidable. Corals que son calcades i posades al dia, de les que preconitzava Clave, colles i colles de totes les mostres de la nostre cultura popular, grups de teatre i del ric folclore aportat per l´immigració del segle pasat, sense oblidar les aportacions dels nouvinguts d´avui, totes elles animaràn la continuitat de l´activitat d´excel-lencia musical de les persones del Palau de la Musica, que ara es poden sentir traicionades. Anim, compteu amb el mon associatiu, l´anima i l´arma secreta de Catalunya.
J.V.Muntadas
Obiament subscric els escrits denunciant la macroestafa de Miret,el responsable de l´Orfeo Català apareguts a la premsa, concretament clarificadors son els articles de Miquel Roca, Lluis Foix, Francesc de Carreras, Bru de Sala i Carles Duarte, també opino que el nombre de culpables probablement s´ampliara en poques setmanes.
Fent correr la moviola enrrera, veiem que la força i la singularitat de la nostre cultura en la era contemporanea , durant moltes decades cal no oblidarlo, fou soportada per la burgesía del pais, un merit pot ser barreja de patriotisme i interessos, pero d´una eficacia que cal reconeixer.Pero ja durant la Segona Republica i sobre tot a l´adveniment de la democracia a la Generalitat i als Ajuntaments , el relleu de l´impuls cultural va passar a les administracions i a especialment a la societat civil, a les associacions especificament.
Les set mil associacions culturals de les poblacions i dels barris de les ciutats de Catalunya, formen una riqueza i un potencial formidable. Corals que son calcades i posades al dia, de les que preconitzava Clave, colles i colles de totes les mostres de la nostre cultura popular, grups de teatre i del ric folclore aportat per l´immigració del segle pasat, sense oblidar les aportacions dels nouvinguts d´avui, totes elles animaràn la continuitat de l´activitat d´excel-lencia musical de les persones del Palau de la Musica, que ara es poden sentir traicionades. Anim, compteu amb el mon associatiu, l´anima i l´arma secreta de Catalunya.
J.V.Muntadas
domingo, 20 de septiembre de 2009
Independencia o Confederacio
Independencia o confederació ?
Referit a la independencia, nombroses persones argumenten que existeixen moltes catalunyes. Certament, en el marc real de la catalanitat contemporania actual, la independencia de Catalunya, en el sentit estricte de la paraula, penso que ens crearia tants o mes problemas que solucions, sobre tot a nivell de defensa i de gestió internacional. En canvi, el sistema confederal suis o canadenc, (similar al que el 1876 els carlins varen pactar per Euzkadi i Navarra amb l´Estat espanyol i que encara perdura), fora una sol-lució amb possibilitat de ser acceptada per l´Espanya progresista actual, sense descartar la possibilitat de que, pasat un temps, Portugal podria estar interessat amb l´ampliació del seu territori en aquesta proposta.
Si, ja sabem que la “brunete mediatica” transformaria aquesta possibilitat en un desastre i cridaria a la sacrosanta unitat del nacionalismo espanyolista de sempre, pero opino que la confederació es la unica via, llarga pero segura i practicable per salvar els mobles, com a sol-lució democratica i raonable per desencatllar l´etern contenciós Catalunya-Espanya.
J.V. MUNTADAS
Referit a la independencia, nombroses persones argumenten que existeixen moltes catalunyes. Certament, en el marc real de la catalanitat contemporania actual, la independencia de Catalunya, en el sentit estricte de la paraula, penso que ens crearia tants o mes problemas que solucions, sobre tot a nivell de defensa i de gestió internacional. En canvi, el sistema confederal suis o canadenc, (similar al que el 1876 els carlins varen pactar per Euzkadi i Navarra amb l´Estat espanyol i que encara perdura), fora una sol-lució amb possibilitat de ser acceptada per l´Espanya progresista actual, sense descartar la possibilitat de que, pasat un temps, Portugal podria estar interessat amb l´ampliació del seu territori en aquesta proposta.
Si, ja sabem que la “brunete mediatica” transformaria aquesta possibilitat en un desastre i cridaria a la sacrosanta unitat del nacionalismo espanyolista de sempre, pero opino que la confederació es la unica via, llarga pero segura i practicable per salvar els mobles, com a sol-lució democratica i raonable per desencatllar l´etern contenciós Catalunya-Espanya.
J.V. MUNTADAS
lunes, 7 de septiembre de 2009
Cost d´una guerra preventiva
El cost d´una guerra preventiva
El catedratic Santiago Dexeus ens revela en un article, que la guerra de l´Iraq, la preventiva, ha tingut un cost de 200 billons, amb b, de dolars.- Personalment no se valorar la espectacular i aberrant quantitat , s´em escapa dels meus elements comparatius de ciutada normal.
Pero el profesor Dexeus si que ho fa.- Amb la meitat d´aquesta quantitat, podriem universalitzar la cobertura sanitaria mundial. Amb 50 billons es podria acabar la fam al mon; amb 35, l´ensenyamment mitja per a tota la població jove. Quedarien 15 billons els quals, destinats a l´investigació sobre el cancer, obtindriem tractaments curatius d´aquesta enfermetat.
Absurd, inverosímil, disparatat…….. que hi podem fer els ciutadans normals, els que abans deiem “homes del carrer” ¿.- Sols un cami, sensibilització i denuncia fins que, poc a poc pero sense pausa, els que ho saben i poden, posin fi a aquestes escandaloses contradiccions, fins que begin la necessitat de que s´imposi el sentit comú, abans de que sigui massa tard.
J.V.Muntadas
El catedratic Santiago Dexeus ens revela en un article, que la guerra de l´Iraq, la preventiva, ha tingut un cost de 200 billons, amb b, de dolars.- Personalment no se valorar la espectacular i aberrant quantitat , s´em escapa dels meus elements comparatius de ciutada normal.
Pero el profesor Dexeus si que ho fa.- Amb la meitat d´aquesta quantitat, podriem universalitzar la cobertura sanitaria mundial. Amb 50 billons es podria acabar la fam al mon; amb 35, l´ensenyamment mitja per a tota la població jove. Quedarien 15 billons els quals, destinats a l´investigació sobre el cancer, obtindriem tractaments curatius d´aquesta enfermetat.
Absurd, inverosímil, disparatat…….. que hi podem fer els ciutadans normals, els que abans deiem “homes del carrer” ¿.- Sols un cami, sensibilització i denuncia fins que, poc a poc pero sense pausa, els que ho saben i poden, posin fi a aquestes escandaloses contradiccions, fins que begin la necessitat de que s´imposi el sentit comú, abans de que sigui massa tard.
J.V.Muntadas
Estrategia Goebbels
Estratègies Goebbels
"Una mentida repetida 1.000 vegades es converteix en una veritat". Aquestes paraules definien una de les secretes estratègies més exitoses del nazisme per convèncer el poble alemany. L'autor de la consigna fou Goebbels, ministre de Propaganda dels governs d'Adolf Hitler.
M'han recordat les estratègies de Goebbels les consignes d'alguns col·lectius polítics actuals, en una versió carpetovetònica que la podríem traduir com "calumnia, que alguna cosa queda". Afortunadament la nostra democràcia té prou defenses per posar cada cosa al seu lloc.
J.V. Muntadas
"Una mentida repetida 1.000 vegades es converteix en una veritat". Aquestes paraules definien una de les secretes estratègies més exitoses del nazisme per convèncer el poble alemany. L'autor de la consigna fou Goebbels, ministre de Propaganda dels governs d'Adolf Hitler.
M'han recordat les estratègies de Goebbels les consignes d'alguns col·lectius polítics actuals, en una versió carpetovetònica que la podríem traduir com "calumnia, que alguna cosa queda". Afortunadament la nostra democràcia té prou defenses per posar cada cosa al seu lloc.
J.V. Muntadas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)