El vel islamic

El hiyab i la convivencia

El Parlament regional de Bruxel-les (Bélgica es un pais federal) ha acceptat sense cap problema que la jove diputada Nahima Ozdemir jures el seu carrec coberta amb el hiyab, el vel islamic. Cristià practicant, coincideixo plenament amb el criteri expresat per la institució belga, opino que en lo del vel o no vel, hauriem d´adoptar una neutralitat inclusiva, tot i que discrepo de l´us del gurca, on la dona queda amagada en un total anonimat.

Coincidint amb el tema anterior, el divendres pasat, uns quanta amics varem anar al tradicional sopar poular de la plaça de l´Esglesia, al casc antic de la nostre ciutat, Sant Adrià de Besòs, organitzada per els veins del barri. Taules llargues compartides, amb sopar aportat per cada familia i ball al final. Entre el nostre grup, Abdel i Nagib, amics rifenys, venien acompanyats de Samira i Miriam, les seves esposes que, com sempre, portaben vel. En cap moment vaig detectar cap senyal de rebuig o d´extranyesa, ni comentari explicit entre els mes de 300 veins del sopar popular.

Opino que serà lent, pero poc a poc, el sentit comú ciutadà, per sobre de religions i identitats, construirà una natural i tolerant convivencia civica que s´imposarà, seguint aquets exemples inicials per tot Europa, des de Bruxel-les a Sant Adrià de Besòs

Antivirus a la desafeccio

-Antivirus contra la desafecció.
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-

Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat

Antivirus a la desafeccio

-Antivirus contra la desafecció.
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-

Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat.


Jaume

Valorem prou Obama ?

Valorem prou Obama ?
Es un home de carn i osos, l´acusen d´ilus i ingenu, pero no deu ser-ho tant quan te al darrera un gran equip d´assessors especialistes i personalitats politiques experimmentades. Els esceptics diuen que calen fets i no sols paraules, pero amb menys de sis mesos ha pres actituts i decisions politico-economiques multilaterals de resultats que s´han de veurer a mig termini. No es solsament "Asalam aleykum" amb que saluda als musulmans, un de cada cinc habitants del planeta, també l´energia i la claretat amb que exigeix la pau justa per a totes les parts a Orient Mig.
Pensem-hi i valorem en la justa mesura els fets i el gestos del cap del pais mes poderós del mon, fins fa poc pais enrocat en l´autodefensa i la seguretat a tot preu. Valorem-ho, abans que algun acte violent, de radicals o provocadors dobles agents, pugui interromprer la senda de pau de Barak Hussein Obama

Els limits de "Polonias"

Els limits del “Polonia”
En el transcurs del programa de “Polonia” de TV3, del pasat 28-05-09, els guionistas posen en boca d´un dels seus personatges ,una frase que cualifica com un castig la visió de la panoramica de la platja de Sant Adrià de Besòs.
“Polonia”, un meritos programa de satira politica ,fins ara es aixo, una parodia d´humor basicament sobre els nostres personatges publics.Pero al qualificar despectivament un lloc concret del pais, opinem que ha traspassat un limit etic, a mes d´incorrer en una falsetat, ja que la platja de Sant Adrià ja fa anys ha procesat un programa exitos de regeneració, obtenint nivells de qualitat iguals a les de Badalona i Barcelona, degut en gran part a la total recuperacio, aigues i lleres, de la desembocadura del riu Besòs
Ja fa mes de deu anys, la nostre població ha recuperat la normalitat social i urbanistica, situació que ja li tocava después de mig segle de ser el racó dels mals endreços de l´area metropolitana de Barcelona.
Jaume V. Muntadas

El necessari gest cultural
A les pagines de Le Monde, l´ecriptor flamenc Stefan Hertmans analitza les tensions lingüistiques de l´Estat belga. Escriu que el model belga de la democracia de les paraules es en si mateixa una bona democracia, ja que ensenya que viurer junts admet una questió de diferencia i no de pensament unic. Afirma que Belgica sols pot salvarse per una politica de respecte mutu, començant per un gest cultural, per exemple aprendrer la llengua de l´altre i parlar-le per respecte cultural com alternancia i convicció democratica. La cultura monolingue que refusa parlar un segon o tercer idioma, ja es separatista.
Salvant diferencies, que hi son, entre Belgica i el nostre Esatat, pensem que molts malsentesos desapareixerien entre Catalunya i Espanya si a les escoles de la peninsula, com el gest cultural que demana Hermans a Belgica, s´impartissin coneixements basics de català, explicant als esceptics que, en el mon actual, un pais sera poliglota o no serà.
J.V.Muntadas

Relativisme cultural

Relativisme cultural
La cultura, en el terme convencional de la paraula, te els fonaments i les bases que adquirim els primers dotze-quinze anys de vida, la familia, l´escola, els amics i l´entorn social, influencies que camvien al ampliar el marc, l´escenari, al passar a la vida universitaria o professional. Els blancs i negres es tornen grisos de totes les tonalitats. Es mante la informació técnica, els coneixements tradicionals que ens han transmes, pero cada dia, cada hora, la ment s´obre a nous valors.
Totes aquestes influencies son molt diferentes a Occident o a Orient, al Regne Unit que a Mali, a Heilongyang (Manchuria) que a Nebraska (EEUU), per tant son cultures ben difereciades.- Es constata inclus en les maneres de relacionarse, de saludarse, que es distinta; els indis ho fan amb els palmells junts, encarats a nivell de la cara, els magrebins es posen la ma al pit despres d´una encaixada, nosaltres europeus, especialment belgues i francesos, ens donem la mà cada mati, tothom a tothom, especialment el cap. Aquets diversitat cultural planteja reptes quan els essers humans migrem en gan quantitat, d´un pais a un altres, presentantse la necessitat de convivencia diaria entre nouvinguts i autoctons.
Ramon Alcoberro, descriu i analitza aquestes situacions, subrratlla que, afortunadament, existiesen elements culturals comuns a tots els individus, com son la divisió del treball ,la socialitzacio dels infants, el prestigi etc. Totes les cultures, per diferentes que siguin, si son compatibles amb el progres humà, son positives, mentres que quan es una cultura que obra contra els objectius basics es antihumanitaria. Una bona manera de valorar una colectivitat humana poc coneguda, consisteix en contrasar els seus habits culturals amb els artcles de la Declaració de Drets Humans, poden sorgir alguns matisos, paro cap diferencia de fons.
Cal esmentar aquí la coneguda regla moral utilitaria “el maxim be per el maxim nombre”, lo qual es perfectament universelitzable per a totes les cultures, tot i que en aquest punt, hem de baixar a les concrecions, com serìa la de que aquest be fos homologable per exemple, al que tenim en el model social de la Unio Europea . La mundial convivencia cultural, cada vegada mes universalitzada, s haura de sustentar en un consens de relativisme civil on cada cultura haurà de conviure amb els seus origens i la creixent globalizació, proces que el nostre poble ha demostrat historicament saber gestionar sense desapareixer
Jaume Vallés