No es un pais per vells ?
No som un pais per a vells ?
Al fer els 60 , em varen dir que ja no podia ser donant de sang, degut a una norma medica general, lo que tallava una continuitat de trentados anys de fer-ho. Avui surt la noticia d´un automobil en contradirecció a l´autopista, conduit per una persona de 78 anys, fet que, sospitosament, ha estat profusament difosa per els mitjans d´informació.
El que subscriu entra en la franja d´edat de l´infractor, condueix normalment per tot Catalunya, quan viatjo lluny llogo vehicle en el lloc on arribo per altres mitjans. Fa cinquanta tres anys
que tinc el permis de conducció, que renovo reglamentariament cada dos .-
Per els síntomas que presentim ,la gent gran comencem a pensar que aviat solsament s´ens considerarà utils per fer de cangur dels nets, o com a máxim de voluntaris en entitats benefiques.- Compte per aquest cami, no voldriem també pensar que serà veritat la dita de que “aquest no es un pais per a vells.-”
J.V.M.

Euzkadi, lo impensable.

Crec que ho ha dit Paul Krugman, Premi Nobel: "lo impensable esta apunt de ser imevitable", máxima ara aplicable a l´actual deriva politica a Euzkadi, si arriba a cuallar el pacte entre socialistes i conservadors, on isolarien al PNB, sorgint un escenari basc politicament contradictori, PSOE i PP establint acord politics aparentment estables.
Salvant distancies de temps i espai, fa quasi vint anys el que subscriu va viurer en primera persona, en el mon de l´administració local de la seva ciutat , circunstancies i actuacions similars, crisis economica inclosa. Varem passar la legislatura amb fortes tensions , amb resultats raonables per a la població, pero a les eleccions següents, el col-lectiu politic desbancat va guanyar per amplia majoria absoluta, majoria que manté, ampliada, a l´actualitat.
Sense voler donar cap lliço a ningú, si es fa aquest pacte ,vaticino una tormentosa legislatura per a Euzkadi i una aclaparadora majoria absoluta per el PNB d´aqui a quatre anys. No puc deixar de pensar que, lo politicament correcte, serìa que els socialistes i els nacionalistes formessin una colaició de govern, buscant una formula consensuada d´escollir el lendakari.- No oblidem que els socialistes teoricament son federalistes, molt més proxims als nacionalistes que els centralistes conservadors.
J.V Muntadas

Noves associacions

Noves associacions

Quan es reuneixen dos bascos, sorgeix un cor, quan tre valencians, una banda musical, quan quatre catalans una associació.- Sigui com sigui, el cert es que al nostre pais proliferen extraordinariament les entitats ciutadanes associades, pot ser resultat de ser una nació sense estat que s´ha hagut d´organitzar per suplir aquesta falta.
Ultimament moltes de les noves entitats s´han desenvolupat com a necessitat social relacionada amb l´immigració, treballant frec a frec amb l´administració, activitats que anomenem del tercer sector. Son varis centenars i molt efectives per ajudar als nouvinguts.
Com a voluntari col-laborador de la fundació de tres d´aquestes entitats, puc donar testimoni de que les seves juntes directives son practicament mixtes, catalans i immigrants, lo que introdueix una dinamica continuada d´enriquidor dialeg intercultural, amb tot el respecte per cada identitat dels seus components-

L´explicació ve a compte degut a que van sorgint algunes associacions del tercer sector, formalitzades o no, formades exclusivament per immigrants de la mateixa nacionalitat. Penso que no es una bona solució, ja que d´aquestes formacions poden sortir els futurs ghetos, que podrien dificultar el cami integrador, que hem empres la ciutadania i el Govern de Catalunya per aquets nous catalans.
J.V.Muntadas

Quan no es diu tot

Als que ja ens comencen a sobrar anys, per tant també memoria i experiencia, ens sorpren el fet que determinades explicacions de personalitats publiques es limiten a enmarcar els objectius que busquen, obviant circunstancies fonamentals.

Dos casos actuals : el Lendakari Ibarretxe s´ufana de que Euskadi està en una situació economica molt mes sanejada que la majoria de l´Estat, pero no menciona mai els privilegis que li otorga l´especial concert economic que te amb Madrid. Per altra part, Ramon Tremosa, candidat a Europa, posa com exemple el Pacte del Majestic, pero no diu que, molts dels nacionalistes del moment, aquell pacte ens el varem empassar com un garipau o bestia grossa.

Tal com diem al principi, el testimoniatge vivent de llarga memoria, pot evidenciar clamorosos silencis, quan no es diu tot.

La bonhomia de Barak Obama
L´equivalen català del mot espanyol "buenismo", crec que deu ser "bonhomia", que nosaltres interpretem com la condició de qui es un bon home, ratllant la simplicitat amable.
Pero la bonhomia fa un temps que s´ha definit com a sinonim d´ilus, d´ingenu, de candid, usat per desacreditar valoracions que fa uns anys hauriem qualificat com manifestacions humanistes.- La qualificació de bonhomia, ha servit als detractors del programes socials, solidaris i pacifistes avançats, per desqulificarlos com a utopics i ridiculs en el marc d´un mon en crisis.
Siguin quins siguin els interessos d´aquets profetes de catastrofes, sorgeix un Barak Obama, teoricament l´home mes poderos del planeta, qui ens dona un dia i un altre també, lliçons i missatges de bonhomia, anunciant que encara hi han fundades esperançes per els habitants del planeta Blau. Barak Obama, la bonhomia sense gens de simplicitat.

Jaume V.M.

La urgent solidaritat d´Occident
Ismael es un amic bereber, afincat fa mes de trenta anys al nostre pais, amb fills catalans ben situats en els seus respectius ambits professioanls. Ismael es manifesta molt preocupat de com la deriva de la crisis financera va afectant als seus compatriotes marroquins, rifenys la majoria, arribats a Catalunya en els ultims dos anys.
Recorda la relativa facilitat de com éll es va adaptar a la societat catalana de fa tres decades, enfrontant i resolent les mateixes dificultats que els treballadors del pais.- Ismael s´engoixa de veurer joves rifenys desvagats per els carrers de les nostres ciutats, (visquent de la solidaritat familiar), pero entenent que la crisis afecta per igual a immigrant i autoctons, clama per tal de que algú al seu territori, els digui que ,ara i aqui, no trobaran la solució.
Arribem a la conclusió de que sols un gran moviment de solidaritat d´Occident, pot contrarrestar la valoració de que inclus a la pitjor Europa , es viu mes be que a la millor Africa.

Jaume V.M.

La coherencia ideologica
Els simples mortals, els que abans en deiem l´home del carrer, assistim a una especie de ceremonia de la confusió protagonitzada per gran part de les classes dirigents politiques i financeres del pais.
En primer lloc, amb quan a les formes, la crisis ha resucitat la crispació en les maneres, que arriben frequentment al gamberrisme verbal. Pero especialment es en el fons son es detecten flagrant contradiccións, visualitzades amb el “i tu mes”, la resposta d´un deretminat grup quan se sent acusat d´alguna falta legal, lo que també abans en deiem la “tecnica del ventilador”.
La crisis financera mai pot ser ,via confusió i perplexitat de la població, causa de descredit del sistema democratic.- Ni els neocons, ni els socialistes, ni els nacionalistes independentistes o no, poden maquillar la seva ideología de forma a adaptarla a les circunstancies davant la societat. Sempre existiran raonables matissos i consensos en benefici de l´interes comu, pero lo que no es pot fer, com hem vist recenment per part d´una dirigent conservadora, es prendrer la imatge del progresista Obama com a alter ego, com a mirall del seu programa neocon.
Crec que es Popper qui afirma que, la democracia, per mantenirla, cal cuidarla frequentment, no esposar-la a inutils perills. Donç d´aixo es tracta, senyors dirigents del nostre pais.

Jaume V.M.