El nostre tercer mon.L´estiu, les vacances, poden comportat hiperactivitat o be mes temps per valorar lectures i noticies que durant l´any consumim a correcuita. Si a mes som conscients de que atrevessem uns moments estelars de la humanitat, es raonable que busquem explicacions a les causes dels convulsos fets que es produeixen.Respecte el 15 M, les revoltes en el mon arab i Londres, Anna Arendt opina que, un grup humà s´aixeca quan creu que el cami de comunicació amb els politics (els poderosos) s´ha interromput o adulterat. Que, realmente, la proliferación de les classes mitjanas per a tothom, pretesa per la doctrina lliberal, ha retrocedit enormemente a favor de la pobresa. Antonio Skarmeta creu que, els nostres aturats i els joves, son conscients de que s´han convertit en la “clase aspiracional”,que no tenen pero que aspiren accedir a lo que s´els oferix, dia i nit, del model que han d´imitar, pero que sempre s´els escapa; aquesta es la seva indignacio.Segons Mariano Aguirre, la xenofovia i el racisme, instigats per els colectius ultradretans d´Europa i America del Nord, serien una maniobra de distraccio, una cortina de fum , sumada a la crisi, per distreurer al personal dels verdaders problemes. Pocs diuen que, agradi o no, la immigració es necessaria a Europa. Economistes, antropolegs i sociolegs independents no troben solucions miraculoses per els temps tumultuosos d´avui, pero si estan d´acord que poden durar i anar a pitjor, si no disminueixn les brutals diferencies entre el primer mon i el tercer mon, tercer mon que ja inclou també als joves aturats de les nostres ciutats. Jaume V.M.
sábado, 20 de agosto de 2011
lunes, 8 de agosto de 2011
Africa, realitat historica
Àfrica i el realisme històric.
Dominique és un amic, sacerdot congolès, que encara fa servir els termes primer, segon i tercer mon, treballa al Congo, però ha estudiat en els paisos francòfons desenvolupats. Dominique opina que la majoria del tercer món africà, seria un segon món, a mig camí del desenvolupament occidental, si els estats colonials dels segles XIX i XX , al independitzar-se els africants, els paisos ocupants i explotadors durant decades, aquests haguessin deixat una administració autòctona preparada.
La història és tosuda, difícil de manipular.- Al finalitzar la II Gerra Mundial, la ONU, a la llum de la Declaració dels Drets Humans, va acceptar la autodeterminació que comportava lógicament la ràpida descolonització d´Àfrica. Però davant d´aquesta decisió ben raonable, no es van tenir en compte dos aspectes. Primer; que la definició dels límits dels estats africans es varen acordar a la conferència de Berlin de 1885, fixats amb tiralinies per funcionaris europeus, amb rudimentaris coneixements de les identitats dels pobles i rasses d´Àfrica.- Segon; aplicant la teoria del meu amic Dominique, ningú es va cuidar de instruir a ciutadans nacionals, per ocupar el lloc dels funcionaris europeus, que deixaven les administracions a rel de la independència.-
Seguint el fil de la història de l´Àfrica moderna, la realitat ens portarà a acceptar que Occident, sobre tot a Europa, tenim una part molt important de responsabilitat sobre els seus greus problemes. La fam a Somàlia i a Etiòpia , la inestabilitat als paisos arabs, i la immigració, un cop d´ull a la història ens diu que també ens concerneixen.
Jaume.V.M.
jueves, 4 de agosto de 2011
Catalunya i la globaltzacio
Resultat d'una llarga tarda d'estiu, convido els lectors d'aquestes línies a acompanyar-me en una vista panoràmica de la possible evolució del nostre futur.
Per començar, una realitat incontestable: fa poc més de mig segle, circumstàncies com les actuals haurien provocat un conflicte bèl·lic mundial; afortunadament, tant els mercats com els estats europeus són conscients que la humanitat no sobreviuria a una III Guerra Mundial.
Descartats els socialismes d'estat i els totalitarismes feixistes l'única sortida raonable és en el marc de l'estat de dret basat en els Dret de l'Home.
Però els estats de dret, sense canviar, han d'adaptar-se a la globalització, a la revolució tecnològica que ha fet que el planeta blau s'hagi fet petit, i on el tercer món coneix la forma de viure del primer i sap que també hi te dret. La immigració, l'aixecament dels pobles àrabs i els moviments dels indignats, són els símptomes d'aquesta aldea global.
La nostra tasca com a catalans consisteix a aprofitar aquest canvi plantejant-nos dos reptes que cal positivar. Primer, el d'integrar al nostre projecte d'identitat nacional els ciutadans d'altres cultures que han vingut a conviure amb nosaltres. Segon, una cohesió social basada en la mutació de l'actual societat de consum en una comunitat de consum responsable. Catalunya pot, Catalunya ha d'aprofitar l'oportunitat que li presenta la globalització.
Sant Adrià de Besòs
Per començar, una realitat incontestable: fa poc més de mig segle, circumstàncies com les actuals haurien provocat un conflicte bèl·lic mundial; afortunadament, tant els mercats com els estats europeus són conscients que la humanitat no sobreviuria a una III Guerra Mundial.
Descartats els socialismes d'estat i els totalitarismes feixistes l'única sortida raonable és en el marc de l'estat de dret basat en els Dret de l'Home.
Però els estats de dret, sense canviar, han d'adaptar-se a la globalització, a la revolució tecnològica que ha fet que el planeta blau s'hagi fet petit, i on el tercer món coneix la forma de viure del primer i sap que també hi te dret. La immigració, l'aixecament dels pobles àrabs i els moviments dels indignats, són els símptomes d'aquesta aldea global.
La nostra tasca com a catalans consisteix a aprofitar aquest canvi plantejant-nos dos reptes que cal positivar. Primer, el d'integrar al nostre projecte d'identitat nacional els ciutadans d'altres cultures que han vingut a conviure amb nosaltres. Segon, una cohesió social basada en la mutació de l'actual societat de consum en una comunitat de consum responsable. Catalunya pot, Catalunya ha d'aprofitar l'oportunitat que li presenta la globalització.
Sant Adrià de Besòs
martes, 12 de julio de 2011
Nova democracia
Aquestes notes es redactaren i publicaren a LV mig anys abans del 15 M;
He trobat una bona definició del significat de participació ciutadana, i diu el següent: és el conjunt d'activitats, processos i tècniques pels quals la població intervé en els assumptes que l'afecten. Des dels grecs, els pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident ha fet molts esforços per tal que tota la societat prengui part en les seves pròpies decisions. Per quins motius avui la nostra societat civil participa tan poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents com la reforma de la Diagonal a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre l'independència i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de Fecsa, són temes que sols interessen a un o dos de cada deu veïns? Sortint de l'àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants.A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostra atenció el significat negatiu que tant els mitjans de comunicació com els mateixos politòlegs donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries (procés electoral intern) dels partits polítics quan, personalment, ho interpreto com una important senyal de democràcia interna. Tothom a qui pregunto em diu que no ha abdicat de la seva responsabilitat col·lectiva, afegint mil arguments de forma per no participar, tot i entenent el meu raonament de què la democràcia, quan no sent proper l'alè de tot el poble, tendeix a aprimar-se i, poc a poc, a desaparèixer. La conclusió és clara i no per repetida menys important. És imprescindible buscar i trobar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fissures, que reconstrueixin l'esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
He trobat una bona definició del significat de participació ciutadana, i diu el següent: és el conjunt d'activitats, processos i tècniques pels quals la població intervé en els assumptes que l'afecten. Des dels grecs, els pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident ha fet molts esforços per tal que tota la societat prengui part en les seves pròpies decisions. Per quins motius avui la nostra societat civil participa tan poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents com la reforma de la Diagonal a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre l'independència i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de Fecsa, són temes que sols interessen a un o dos de cada deu veïns? Sortint de l'àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants.A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostra atenció el significat negatiu que tant els mitjans de comunicació com els mateixos politòlegs donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries (procés electoral intern) dels partits polítics quan, personalment, ho interpreto com una important senyal de democràcia interna. Tothom a qui pregunto em diu que no ha abdicat de la seva responsabilitat col·lectiva, afegint mil arguments de forma per no participar, tot i entenent el meu raonament de què la democràcia, quan no sent proper l'alè de tot el poble, tendeix a aprimar-se i, poc a poc, a desaparèixer. La conclusió és clara i no per repetida menys important. És imprescindible buscar i trobar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fissures, que reconstrueixin l'esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
sábado, 2 de julio de 2011
Marruecos
¿Transición en Marruecos?
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.
jueves, 16 de junio de 2011
FURUR OPTIMISTA ?
FUTUR OPTIMISTA ??
Tot i l´edat escandalosa del que subscriu, la seva raonable bona salut li permet, en general, ser temperalment optimista . Diuen que l´optimisme es l´actitud que deixa que sigui la realitat, i no la previsió, la que posi sostre als projectes i als somnis.
Projectes i somnis que, personalmente, puc expresar amb aforismes del pais com “Catalunya serà democratica o no serà” i un altre “una Catalunya próspera, socialmente justa, i politicament lliure” , pot ser dit amb altres paraules, pero penso que molts catalans podrien signarlos.
La actualitat es tosuda ´Tot i el meu optimisme, em costa creurer que l´inmediat futur politic català pugui anar en aquestes direccions. En canvi ,si superem la crisis, podem arribar a ser prospers i socialmente justos. Pero amb els resultats del 28M, veig molt cru que siguem politicament lliures.
Per una part, tenim la seguretat de que el nacionalisme català, guanyador indiscutible del 28M a casa, posarà tot el seu esforç per fomentar el soberanisme del pais, es ben cert. Pero per l´altre, per motius que poden anar des del tacticisme forçat, fins algunes coincidencies socioeconomiques, el necessari suport que li arriba, ( i que acepta,) dels conservadors espanyolistes, anticatalanistes declarats, segur que li posaràn pals a les rodes per avançar, o fins i tot per mantenir, els signes d´identitat que haviem recobrat..
Pero, naturalment, la realitat futura podra anar contra la previsio. Que aixis sigui !!!
Tot i l´edat escandalosa del que subscriu, la seva raonable bona salut li permet, en general, ser temperalment optimista . Diuen que l´optimisme es l´actitud que deixa que sigui la realitat, i no la previsió, la que posi sostre als projectes i als somnis.
Projectes i somnis que, personalmente, puc expresar amb aforismes del pais com “Catalunya serà democratica o no serà” i un altre “una Catalunya próspera, socialmente justa, i politicament lliure” , pot ser dit amb altres paraules, pero penso que molts catalans podrien signarlos.
La actualitat es tosuda ´Tot i el meu optimisme, em costa creurer que l´inmediat futur politic català pugui anar en aquestes direccions. En canvi ,si superem la crisis, podem arribar a ser prospers i socialmente justos. Pero amb els resultats del 28M, veig molt cru que siguem politicament lliures.
Per una part, tenim la seguretat de que el nacionalisme català, guanyador indiscutible del 28M a casa, posarà tot el seu esforç per fomentar el soberanisme del pais, es ben cert. Pero per l´altre, per motius que poden anar des del tacticisme forçat, fins algunes coincidencies socioeconomiques, el necessari suport que li arriba, ( i que acepta,) dels conservadors espanyolistes, anticatalanistes declarats, segur que li posaràn pals a les rodes per avançar, o fins i tot per mantenir, els signes d´identitat que haviem recobrat..
Pero, naturalment, la realitat futura podra anar contra la previsio. Que aixis sigui !!!
viernes, 10 de junio de 2011
Ibcoherencia a Badalona
Contradiccio a Badalona
Contradiccions de la vida: el polític català que ha provocat la acció mes racista contra la immigració , ha rebut el vot majoritari com alcaldable de la ciutat de Badalona..
Aquest politic també ha obtingut un ampli suport de les cupules catalanes i estatals del seu col-lectiu, col-lectiu que es declara oficialment catolic i apostolic, coneixedor per tant de l´Evangeli, on Mt. 25, 35-36, es diu: ”Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar”. Flagrant contradicció ideologica doncs, ja que segons el programa del futur alcalde de Badalona, es considera a l´estranger exclusivament com a mà d´obra. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.
Em tranqulitza la premonició de Desclot (Vicent Sanchis) que ha escrit a EL PUNT: “sempre quedarà forçar una moció de censura si la xenofobia anunciada esdevè practicada”
Contradiccions de la vida: el polític català que ha provocat la acció mes racista contra la immigració , ha rebut el vot majoritari com alcaldable de la ciutat de Badalona..
Aquest politic també ha obtingut un ampli suport de les cupules catalanes i estatals del seu col-lectiu, col-lectiu que es declara oficialment catolic i apostolic, coneixedor per tant de l´Evangeli, on Mt. 25, 35-36, es diu: ”Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar”. Flagrant contradicció ideologica doncs, ja que segons el programa del futur alcalde de Badalona, es considera a l´estranger exclusivament com a mà d´obra. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.
Em tranqulitza la premonició de Desclot (Vicent Sanchis) que ha escrit a EL PUNT: “sempre quedarà forçar una moció de censura si la xenofobia anunciada esdevè practicada”
Suscribirse a:
Entradas (Atom)