Aquestes notes es redactaren i publicaren a LV mig anys abans del 15 M;
He trobat una bona definició del significat de participació ciutadana, i diu el següent: és el conjunt d'activitats, processos i tècniques pels quals la població intervé en els assumptes que l'afecten. Des dels grecs, els pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident ha fet molts esforços per tal que tota la societat prengui part en les seves pròpies decisions. Per quins motius avui la nostra societat civil participa tan poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents com la reforma de la Diagonal a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre l'independència i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de Fecsa, són temes que sols interessen a un o dos de cada deu veïns? Sortint de l'àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants.A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostra atenció el significat negatiu que tant els mitjans de comunicació com els mateixos politòlegs donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries (procés electoral intern) dels partits polítics quan, personalment, ho interpreto com una important senyal de democràcia interna. Tothom a qui pregunto em diu que no ha abdicat de la seva responsabilitat col·lectiva, afegint mil arguments de forma per no participar, tot i entenent el meu raonament de què la democràcia, quan no sent proper l'alè de tot el poble, tendeix a aprimar-se i, poc a poc, a desaparèixer. La conclusió és clara i no per repetida menys important. És imprescindible buscar i trobar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fissures, que reconstrueixin l'esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.
martes, 12 de julio de 2011
sábado, 2 de julio de 2011
Marruecos
¿Transición en Marruecos?
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.
jueves, 16 de junio de 2011
FURUR OPTIMISTA ?
FUTUR OPTIMISTA ??
Tot i l´edat escandalosa del que subscriu, la seva raonable bona salut li permet, en general, ser temperalment optimista . Diuen que l´optimisme es l´actitud que deixa que sigui la realitat, i no la previsió, la que posi sostre als projectes i als somnis.
Projectes i somnis que, personalmente, puc expresar amb aforismes del pais com “Catalunya serà democratica o no serà” i un altre “una Catalunya próspera, socialmente justa, i politicament lliure” , pot ser dit amb altres paraules, pero penso que molts catalans podrien signarlos.
La actualitat es tosuda ´Tot i el meu optimisme, em costa creurer que l´inmediat futur politic català pugui anar en aquestes direccions. En canvi ,si superem la crisis, podem arribar a ser prospers i socialmente justos. Pero amb els resultats del 28M, veig molt cru que siguem politicament lliures.
Per una part, tenim la seguretat de que el nacionalisme català, guanyador indiscutible del 28M a casa, posarà tot el seu esforç per fomentar el soberanisme del pais, es ben cert. Pero per l´altre, per motius que poden anar des del tacticisme forçat, fins algunes coincidencies socioeconomiques, el necessari suport que li arriba, ( i que acepta,) dels conservadors espanyolistes, anticatalanistes declarats, segur que li posaràn pals a les rodes per avançar, o fins i tot per mantenir, els signes d´identitat que haviem recobrat..
Pero, naturalment, la realitat futura podra anar contra la previsio. Que aixis sigui !!!
Tot i l´edat escandalosa del que subscriu, la seva raonable bona salut li permet, en general, ser temperalment optimista . Diuen que l´optimisme es l´actitud que deixa que sigui la realitat, i no la previsió, la que posi sostre als projectes i als somnis.
Projectes i somnis que, personalmente, puc expresar amb aforismes del pais com “Catalunya serà democratica o no serà” i un altre “una Catalunya próspera, socialmente justa, i politicament lliure” , pot ser dit amb altres paraules, pero penso que molts catalans podrien signarlos.
La actualitat es tosuda ´Tot i el meu optimisme, em costa creurer que l´inmediat futur politic català pugui anar en aquestes direccions. En canvi ,si superem la crisis, podem arribar a ser prospers i socialmente justos. Pero amb els resultats del 28M, veig molt cru que siguem politicament lliures.
Per una part, tenim la seguretat de que el nacionalisme català, guanyador indiscutible del 28M a casa, posarà tot el seu esforç per fomentar el soberanisme del pais, es ben cert. Pero per l´altre, per motius que poden anar des del tacticisme forçat, fins algunes coincidencies socioeconomiques, el necessari suport que li arriba, ( i que acepta,) dels conservadors espanyolistes, anticatalanistes declarats, segur que li posaràn pals a les rodes per avançar, o fins i tot per mantenir, els signes d´identitat que haviem recobrat..
Pero, naturalment, la realitat futura podra anar contra la previsio. Que aixis sigui !!!
viernes, 10 de junio de 2011
Ibcoherencia a Badalona
Contradiccio a Badalona
Contradiccions de la vida: el polític català que ha provocat la acció mes racista contra la immigració , ha rebut el vot majoritari com alcaldable de la ciutat de Badalona..
Aquest politic també ha obtingut un ampli suport de les cupules catalanes i estatals del seu col-lectiu, col-lectiu que es declara oficialment catolic i apostolic, coneixedor per tant de l´Evangeli, on Mt. 25, 35-36, es diu: ”Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar”. Flagrant contradicció ideologica doncs, ja que segons el programa del futur alcalde de Badalona, es considera a l´estranger exclusivament com a mà d´obra. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.
Em tranqulitza la premonició de Desclot (Vicent Sanchis) que ha escrit a EL PUNT: “sempre quedarà forçar una moció de censura si la xenofobia anunciada esdevè practicada”
Contradiccions de la vida: el polític català que ha provocat la acció mes racista contra la immigració , ha rebut el vot majoritari com alcaldable de la ciutat de Badalona..
Aquest politic també ha obtingut un ampli suport de les cupules catalanes i estatals del seu col-lectiu, col-lectiu que es declara oficialment catolic i apostolic, coneixedor per tant de l´Evangeli, on Mt. 25, 35-36, es diu: ”Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar”. Flagrant contradicció ideologica doncs, ja que segons el programa del futur alcalde de Badalona, es considera a l´estranger exclusivament com a mà d´obra. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.
Em tranqulitza la premonició de Desclot (Vicent Sanchis) que ha escrit a EL PUNT: “sempre quedarà forçar una moció de censura si la xenofobia anunciada esdevè practicada”
domingo, 29 de mayo de 2011
la immigracio,de cara
La immigració, de cara.-
Soc dels que crec que Plataforma per Catalunya te pronunciaments clarament inconstitucionals, contra els quals la Justícia podria actuar d’ofici. Però també soc dels que creuen que valorem la immigració amb criteris de percepció i de tòpics, tant favorables com desfavorables, que es mouen entre lo que ja es coneix com “bonisme” i la xenofòbia, amb actituds que demanen urgentment claredat i rigor.-
Duran Lleida proposa una “tercera via”, que jo interpreto com la via de les concrecions i les dades reals sobre algunes llegendes urbanes, de les quals es nodreixen tant PxC com determinat líder polític de Badalona. La ciutadania te tot el dret a sapiguer quina part de despeses socials reben els immigrants, però també conèixer i acceptar que, sense ells, el país no hauria pogut gaudir del actual benestar social i que ,sense ells, no el podríem mantenir.
Els experts afirmen que, els partits politics, no han abordat amb claredat les formes de l’encaix necessari de la immigració, possiblement per no caure en el risc de ser mal interpretats i pedrer votants. Gran error que ha permès percepcions errònies que els populisme xenòfob ha aprofitat sense cap escrúpol. Si hem après la lliçó, per barrar el pas al racisme, la immigració de cara, amb dades reals i contrastades.
J.V.Muntadas
Soc dels que crec que Plataforma per Catalunya te pronunciaments clarament inconstitucionals, contra els quals la Justícia podria actuar d’ofici. Però també soc dels que creuen que valorem la immigració amb criteris de percepció i de tòpics, tant favorables com desfavorables, que es mouen entre lo que ja es coneix com “bonisme” i la xenofòbia, amb actituds que demanen urgentment claredat i rigor.-
Duran Lleida proposa una “tercera via”, que jo interpreto com la via de les concrecions i les dades reals sobre algunes llegendes urbanes, de les quals es nodreixen tant PxC com determinat líder polític de Badalona. La ciutadania te tot el dret a sapiguer quina part de despeses socials reben els immigrants, però també conèixer i acceptar que, sense ells, el país no hauria pogut gaudir del actual benestar social i que ,sense ells, no el podríem mantenir.
Els experts afirmen que, els partits politics, no han abordat amb claredat les formes de l’encaix necessari de la immigració, possiblement per no caure en el risc de ser mal interpretats i pedrer votants. Gran error que ha permès percepcions errònies que els populisme xenòfob ha aprofitat sense cap escrúpol. Si hem après la lliçó, per barrar el pas al racisme, la immigració de cara, amb dades reals i contrastades.
J.V.Muntadas
jueves, 26 de mayo de 2011
22M
2M, Pacte de Progres II ?
Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia
Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.
No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes
Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin
Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia
Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.
No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes
Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin
domingo, 15 de mayo de 2011
Quarantacinc no son res
Quaranta-cinc anys no son res
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.
Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..
“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya
Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.
Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..
“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya
Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)