La immigració, de cara.-
Soc dels que crec que Plataforma per Catalunya te pronunciaments clarament inconstitucionals, contra els quals la Justícia podria actuar d’ofici. Però també soc dels que creuen que valorem la immigració amb criteris de percepció i de tòpics, tant favorables com desfavorables, que es mouen entre lo que ja es coneix com “bonisme” i la xenofòbia, amb actituds que demanen urgentment claredat i rigor.-
Duran Lleida proposa una “tercera via”, que jo interpreto com la via de les concrecions i les dades reals sobre algunes llegendes urbanes, de les quals es nodreixen tant PxC com determinat líder polític de Badalona. La ciutadania te tot el dret a sapiguer quina part de despeses socials reben els immigrants, però també conèixer i acceptar que, sense ells, el país no hauria pogut gaudir del actual benestar social i que ,sense ells, no el podríem mantenir.
Els experts afirmen que, els partits politics, no han abordat amb claredat les formes de l’encaix necessari de la immigració, possiblement per no caure en el risc de ser mal interpretats i pedrer votants. Gran error que ha permès percepcions errònies que els populisme xenòfob ha aprofitat sense cap escrúpol. Si hem après la lliçó, per barrar el pas al racisme, la immigració de cara, amb dades reals i contrastades.
J.V.Muntadas
domingo, 29 de mayo de 2011
jueves, 26 de mayo de 2011
22M
2M, Pacte de Progres II ?
Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia
Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.
No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes
Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin
Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia
Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.
No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes
Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin
domingo, 15 de mayo de 2011
Quarantacinc no son res
Quaranta-cinc anys no son res
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.
Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..
“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya
Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.
Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..
“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya
Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas
domingo, 24 de abril de 2011
El funcionament de la Justicia
Un bon amic, vell rocker retirat de la politica activa com el que subscriu, em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l´administració, son la causa principal de la desafección de la ciutadania, ja que es relaciona directament crisi amb corrupció Corrupteles que la Justicia persegueix, pero que ho fa tard, malamente i amb sospitosa lentitut en alguns casos. Afegeix el meu amic que, fins que el conjunt del Poder Judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l´aficacia l´operativitat, siguin els principals objectius, la nostre democracia anirà coixa.-
Arribem a la conclusió de que, com tota obra humana, les tres decadas de la nostre democracia han creat vicis i defectes que s´han de corretgir urgentment.- Si falla el tercer poder de la democracia, el judicial ,els altres dos, el legislatiu i l´executiu, caminen dificultosamente
El meu amic i jo confíem i deixem als experts, politolegs, antropolegs i sociolegs , valorar si estem en lo cert al insistir amb que ,la base fonamental, està en un canvi radical en el funcionament admistratiu de la Justicia, que cal dotarla de mes mitjans materials i humans, dels quals ara es del tot deficitaria.
J.V.Muntadas
Un bon amic, vell rocker retirat de la politica activa com el que subscriu, em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l´administració, son la causa principal de la desafección de la ciutadania, ja que es relaciona directament crisi amb corrupció Corrupteles que la Justicia persegueix, pero que ho fa tard, malamente i amb sospitosa lentitut en alguns casos. Afegeix el meu amic que, fins que el conjunt del Poder Judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l´aficacia l´operativitat, siguin els principals objectius, la nostre democracia anirà coixa.-
Arribem a la conclusió de que, com tota obra humana, les tres decadas de la nostre democracia han creat vicis i defectes que s´han de corretgir urgentment.- Si falla el tercer poder de la democracia, el judicial ,els altres dos, el legislatiu i l´executiu, caminen dificultosamente
El meu amic i jo confíem i deixem als experts, politolegs, antropolegs i sociolegs , valorar si estem en lo cert al insistir amb que ,la base fonamental, està en un canvi radical en el funcionament admistratiu de la Justicia, que cal dotarla de mes mitjans materials i humans, dels quals ara es del tot deficitaria.
J.V.Muntadas
Politics i ciutadania
No es tracta de retallar la llibertat d´expresió del pares de la patria, pero si de posar de manifest de que, el ciutadá, te la percepció de que, cada vegada mes, els nostres politics introdueixen en seus debats, retoriques abruptes amb arguments poc solids, a vegades equivocats o que es demotren falsos, abusant d´eufemistics neologismes que no s´entenen. Es aquí on trovem la necessitat de que els oradors publics autolimitin, entre altres , tantes desqualificacions del contrari, demostració d´una gran falta de rigor sobre els seus propis projectes i les seves propostes de futur.
En democracia, els carrecs publics son reflexe de la ciutadania que els ha nominat. Avui, les baralles i disputes d´aquets politics, son una caricatura que no es correspon a la convivencia ciudadana al carrer. La seva principal responsabilitat com representants del poble, consisteix en mantenirse com fidel imatge de la societat civil del pais, no sols en els fets, també en les formes.
No es tracta de retallar la llibertat d´expresió del pares de la patria, pero si de posar de manifest de que, el ciutadá, te la percepció de que, cada vegada mes, els nostres politics introdueixen en seus debats, retoriques abruptes amb arguments poc solids, a vegades equivocats o que es demotren falsos, abusant d´eufemistics neologismes que no s´entenen. Es aquí on trovem la necessitat de que els oradors publics autolimitin, entre altres , tantes desqualificacions del contrari, demostració d´una gran falta de rigor sobre els seus propis projectes i les seves propostes de futur.
En democracia, els carrecs publics son reflexe de la ciutadania que els ha nominat. Avui, les baralles i disputes d´aquets politics, son una caricatura que no es correspon a la convivencia ciudadana al carrer. La seva principal responsabilitat com representants del poble, consisteix en mantenirse com fidel imatge de la societat civil del pais, no sols en els fets, també en les formes.
miércoles, 6 de abril de 2011
Relacions Catalunya-Espanya
La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de finals del segle XIX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar.J
sábado, 2 de abril de 2011
Convivencia catalunya- Espanya
La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de principis del segle XX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Resultat: un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar. J.Valles Muntadas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)