lunes, 20 de julio de 2009

Quaranta anys despres

Pasats quaranta anys

El malhauradament desaparegut escriptor i periodista Antonio Figueruelo va escriurer “Cataluña, historia de una fustracion”, obra important prologada per una altre escriptor desaparegut, Manuel Vazquez Montalban. Durant aquesta segona lectura del llibre, frequentment em venia al cap que es podria tornar a escriurer avui, camviant solsament els noms dels protagonistes.
La brevetat requerida per aquesta carta, m´obliga a extractar alguns dels seus paragrafs, pero intentare que siguin un fidel reflex del constext on Figueruelo esposa les seves tesis, de les quals éll adverteix que poden indignar al tractar d´informar
Dos capitols considero son els mes importants: el de Catalunya-Espanya i el de la Immigració, pero adduint la manca d´espai em limitaré a comentar aquest ultim, escrit en momments en que les connotacions del mot “xarnego” encara s´arrossegaben, mig barrejades amb les teories i dades antropometriques de Vandellos i Maluquer Sostres, mentres que Rafael Campalans esposaba que les queixes dels immigrantsson son les mateixes en totes les societats que reben en el seu si una forta onada de forasters, on el nouvingut te un status economic i cultural inferior als residents, lo qual produeix una espotania segregacio que acava a la llarga amb l´aparicio de corrents ideologiques amb pretensions cientifiques respecte l´estratifcacio del cos social. Maurici Serrahima i Badia Margarit aborden la integració via catalanització previa, pero amb conceptes i formes que Figueruelo considera tendenciosament burgeses o intelectuals.
Per acabar, aconsello als joves antropolegs socials la lectura del llibre de Antonio Figueruelo, escrita fa quaranta anys, on l´autor expresava preocupacions i problemas convivencials que els catalans, vells i nous, hem sapigut resoldrer mitjans un saludable mestizatge que ha situat tots els seus descendents, sense distinció, als llocs de responsabilitat economica, politica i social del pais.
Si pasats quaranta anys mes, el cami de la actual immigració seguéix la deriva i les petjades dels vells “xarnegos” catalans, les preocupacions d´avui es resoldran, com sempre ha fet Catalunya al llarg de la seva historia.

domingo, 19 de julio de 2009

Els veins del sud

Els veins del Sud
Gran veritat es que res existeix si no hi ha public, si no surt en els mitjans d´informació, vegis si no el drama de la noia marroquina que, embarazada, va morir a causa de la nova grip, salvant-se el nadó, que també mor als pocs dies per un error hospitalari.
El fet anterior ens aboca a valorar que la immigració marroquina es la majoritaria a Espanya, especialment a Catalunya, quasi tres centenars de milers que viuen i treballen (sempre que poden) entre nosaltres.
Fent abstracció dels segles que els musulmans africans, progenitors dels actuals nouvinguts, vivien a la peninsula, els episodis de coincidencies mes recents, han estat frequents, trobades no sempre pacifiques en el marc indefugile de les guerres colonials
El centenari de la Setmana Tragica ens recordarà que, els ciutadans barcelonins, es revelaren contra les lleves de soldats , en desacord amb una guerra colonial que els catalans jutjabem inutil, que va portar vergonyoses derrotes i que va culminar amb encara mes vergonyosos bombardeijos amb gas venenos contra la poblacio civil del Rif.
Soldats marroquins també prengueren part, com tropa auxiliar franquista, a la invasió de Catalunya al 1939 , va ser llavors quan el meu oncle Tonet , que havia estat soldat de lleva al Rif, m´explicaba que va tenir ocasió de recordar el seu coneixement del bereber (en realitat era l´amazigh) amb persones d´aquela tropa, quan li demanaben menjar, al passar per la masia familiar de l´Anoia.
Ells ens deien “paisas”, nosaltres els deiem “moros”. En un esperançador proxim futur, tots serem ciutadans de ple dret, en el marc d´una diversitat que lluny de ser perjudicial, serà on Catalunya tindrà la oportunitat de treuren la seva força.

viernes, 26 de junio de 2009

El vel islamic

El hiyab i la convivencia

El Parlament regional de Bruxel-les (Bélgica es un pais federal) ha acceptat sense cap problema que la jove diputada Nahima Ozdemir jures el seu carrec coberta amb el hiyab, el vel islamic. Cristià practicant, coincideixo plenament amb el criteri expresat per la institució belga, opino que en lo del vel o no vel, hauriem d´adoptar una neutralitat inclusiva, tot i que discrepo de l´us del gurca, on la dona queda amagada en un total anonimat.

Coincidint amb el tema anterior, el divendres pasat, uns quanta amics varem anar al tradicional sopar poular de la plaça de l´Esglesia, al casc antic de la nostre ciutat, Sant Adrià de Besòs, organitzada per els veins del barri. Taules llargues compartides, amb sopar aportat per cada familia i ball al final. Entre el nostre grup, Abdel i Nagib, amics rifenys, venien acompanyats de Samira i Miriam, les seves esposes que, com sempre, portaben vel. En cap moment vaig detectar cap senyal de rebuig o d´extranyesa, ni comentari explicit entre els mes de 300 veins del sopar popular.

Opino que serà lent, pero poc a poc, el sentit comú ciutadà, per sobre de religions i identitats, construirà una natural i tolerant convivencia civica que s´imposarà, seguint aquets exemples inicials per tot Europa, des de Bruxel-les a Sant Adrià de Besòs

domingo, 14 de junio de 2009

Antivirus a la desafeccio

-Antivirus contra la desafecció.
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-

Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat

sábado, 13 de junio de 2009

Antivirus a la desafeccio

-Antivirus contra la desafecció.
No sense motiu, rius de tinta i hores de TV s´han emprat lamentant el tema de la desafecció col-lectiva, sorgida especialment a causa la dinamica politica, on son aclamades i molt votades, persones qui, per corrupció, estan incurses en greus processos juridics.-

Pero compte, intentant no caure en la ingenuitat i la inocencia, reconeixent que al pais hi han centenars de milers de families afectades per la crissis economica en la seva vida diaria, també es donen factors que , ben analitzats, poden actuar com a antivirus, com a minim psicologic, respecte la desafecció.
1)Caritas, qui junt amb altres entitats de voluntariat intenten paliar les greus consequencies de l´atur (2) La Unió Europea, marc social de minims per als ciutadans i que mante lliure de guerres el Continent per primera vegada a l´Historia. 3) Obama, l´home mes poderos del mon que mante una indiscutible senda de pacificació al planeta. (4) El Barça, l´unic club esportista que paga per mantenir publicitat (UNICEF) a la seva samarreta. (5) Guardiola, l´entrenador de futbol que passa les seves actuación per filtres etics i humanistes.
Tants i tants d´altres que, si busquem al nostre entorn, podran ser aplicats com antivirus que poden reduir la actual etapa de desafecció com una de passatgera que, mes aviat dora que tard, ha de desapareixer. Serà com una altre revifalla civica , per les quals ja hem transitat els catalans en el transcurs del no tant llunya segle passat.


Jaume

domingo, 7 de junio de 2009

Valorem prou Obama ?

Valorem prou Obama ?
Es un home de carn i osos, l´acusen d´ilus i ingenu, pero no deu ser-ho tant quan te al darrera un gran equip d´assessors especialistes i personalitats politiques experimmentades. Els esceptics diuen que calen fets i no sols paraules, pero amb menys de sis mesos ha pres actituts i decisions politico-economiques multilaterals de resultats que s´han de veurer a mig termini. No es solsament "Asalam aleykum" amb que saluda als musulmans, un de cada cinc habitants del planeta, també l´energia i la claretat amb que exigeix la pau justa per a totes les parts a Orient Mig.
Pensem-hi i valorem en la justa mesura els fets i el gestos del cap del pais mes poderós del mon, fins fa poc pais enrocat en l´autodefensa i la seguretat a tot preu. Valorem-ho, abans que algun acte violent, de radicals o provocadors dobles agents, pugui interromprer la senda de pau de Barak Hussein Obama

miércoles, 3 de junio de 2009

Els limits de "Polonias"

Els limits del “Polonia”
En el transcurs del programa de “Polonia” de TV3, del pasat 28-05-09, els guionistas posen en boca d´un dels seus personatges ,una frase que cualifica com un castig la visió de la panoramica de la platja de Sant Adrià de Besòs.
“Polonia”, un meritos programa de satira politica ,fins ara es aixo, una parodia d´humor basicament sobre els nostres personatges publics.Pero al qualificar despectivament un lloc concret del pais, opinem que ha traspassat un limit etic, a mes d´incorrer en una falsetat, ja que la platja de Sant Adrià ja fa anys ha procesat un programa exitos de regeneració, obtenint nivells de qualitat iguals a les de Badalona i Barcelona, degut en gran part a la total recuperacio, aigues i lleres, de la desembocadura del riu Besòs
Ja fa mes de deu anys, la nostre població ha recuperat la normalitat social i urbanistica, situació que ja li tocava después de mig segle de ser el racó dels mals endreços de l´area metropolitana de Barcelona.
Jaume V. Muntadas