Mes sobre immigracio.-
No ens han descobert res les contundents publicacions del CEO de la Generalitat ,sobre les percepcions de la ciutadania respecte la immigració. Pero l´activitat de voluntariat social proporciona perspectives humanistes que el CEO deu considerar innecessaries adjuntar a les seves dades.
L´immigrant ha vingu a treballar, per millorar el seu baix nivell de vida al pais d´origen; si els costa tornar es deu a que lo pitjor d´aquí es millor que lo que trobaran allí. La crisi requereix abordar el problema amb noves solucions, la mes raonable sería que la Unio Europea regularitzes protocols de retorn de l´accedent de ma d´obra, amb la condició de dotar-los de suport economic de subsistencia.
Peo compte, els economistes adverteixen que aquestes persones serán imprescindiblement necessaries tan aviat apunti l´inici de la remuntada ecnomica; per l´envelliment de la población i per ocupar llocs de treball de baixa qualificació, que nosaltres no podem o no volem ocupar.
El sudoku del binomi crisi-immigració que ha airejat i focalizat el CEO, merexeria ser complentat per un análisis i valoración lluny de tot tacticisme politic, que s´allunyi de la possibilitt d´intrumentar la perepció ciudadana a favor de determinats col-lectius.-
J.V.Muntadas
domingo, 20 de marzo de 2011
Corredor Mediterrani 3
Corredor Mediterrani, tercera ensopegada ?
L´home es l´unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra El Corredor del Mediterrani, aquest projecte dinamitzador creador de riquesa i de molts milers de llocs de treball, te la possibilitat d´ensopegar no la segona , sino la tercera vegada, a causa del concepte retrogat i centralista de forçar la concepcio radial del transport peninsular.
El Ministre Blanco s´ha manifestat ferm partidari de la via internacional del Corredor, pero a Bruxel-les es diu que l´Estat espanyol l´interes el comparteix amb l´eix ferroviari de l´Atlantic, de resultats estrategics i cost de construccio que no aguanten la comparaciö amb l´eix mediterrani.
Tots ho sabem, Franco va despreciar la proposta del Banc Mundial fa cinquanta anys; en fa quasi vint el Ministre del Partit Popular també ho va fer amb les propostes del tecnics. Seria la tercera vegada on la carpetovetonica miopia del jacobinisme espanyol, despreciaria el projecte que mes valor afegit aporta a una infraestructura euopea, ja que comunica l´economia productiva de tota la Unió fins al Nord d´Africa. No juguem amb les coses de menjar, l´opinió publica , des de Catalunya a Andalucia, difícilmente toleraria una tercera ensopegada del Corredor del Mediterrani.
Jaume. V. M.
L´home es l´unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra El Corredor del Mediterrani, aquest projecte dinamitzador creador de riquesa i de molts milers de llocs de treball, te la possibilitat d´ensopegar no la segona , sino la tercera vegada, a causa del concepte retrogat i centralista de forçar la concepcio radial del transport peninsular.
El Ministre Blanco s´ha manifestat ferm partidari de la via internacional del Corredor, pero a Bruxel-les es diu que l´Estat espanyol l´interes el comparteix amb l´eix ferroviari de l´Atlantic, de resultats estrategics i cost de construccio que no aguanten la comparaciö amb l´eix mediterrani.
Tots ho sabem, Franco va despreciar la proposta del Banc Mundial fa cinquanta anys; en fa quasi vint el Ministre del Partit Popular també ho va fer amb les propostes del tecnics. Seria la tercera vegada on la carpetovetonica miopia del jacobinisme espanyol, despreciaria el projecte que mes valor afegit aporta a una infraestructura euopea, ja que comunica l´economia productiva de tota la Unió fins al Nord d´Africa. No juguem amb les coses de menjar, l´opinió publica , des de Catalunya a Andalucia, difícilmente toleraria una tercera ensopegada del Corredor del Mediterrani.
Jaume. V. M.
sábado, 12 de marzo de 2011
La immigració, moneda de canvi electoral ?
La immigracio, electoral moneda de canvi ¿
Malyka, una noia marroquina que asisteix a classes de català , em diu lo següent: “aquell politic amic teu te mala memoria, ja no em saluda”,…… Donc es un fenomen frequent a mesura que ens atansem a les eleccions; en public molts candidats es fan el boig per evitar els relacionin amb la immigració.- Motiu : les llegendes urbanes i els topics populistas sobre falsos aventatges dels immigrants, que surten a les enquestes en forma de possibles bosses de votants que castigaran els partits que els protegeixen. Soposo que la criminalització de l´estranger es una mal col-lectiu, provocat per la ferotge crisi, pero la qüestio s´ha enverinat quan els politics conservadors de l´oposició han passat el fil roig de la xenofobia, han despertat l´animositat mes visceral de la nostre població, arrastrant també a part la classe politica a considerar els nouvinguts com electoral moneda de canvi.
Contradiccions de la vida : el politic català que mes ha provocat aquesta acció-reacció contra la immigració a la ciutat de Badalona, pertany al partit que mes es declara oficialment catolic i apostolic, per tant cristia. Aquest politic ha rebut un ampli suport de la cupula, catalana i estatal, del seu col-lectiu , lo que em permet dubtar raonablement de la seva coherencia religiosa., ja que l´Evangeli (Jn.25,35-36) diu” Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar” Pero segons el programa conservador.es considera a l´estranger esclusivament com má d´obra unicament. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.-
Malyka haura d´esperar un parell de mesos, per tal de que el meu amic politic la torni a saludar.Jaume
Malyka, una noia marroquina que asisteix a classes de català , em diu lo següent: “aquell politic amic teu te mala memoria, ja no em saluda”,…… Donc es un fenomen frequent a mesura que ens atansem a les eleccions; en public molts candidats es fan el boig per evitar els relacionin amb la immigració.- Motiu : les llegendes urbanes i els topics populistas sobre falsos aventatges dels immigrants, que surten a les enquestes en forma de possibles bosses de votants que castigaran els partits que els protegeixen. Soposo que la criminalització de l´estranger es una mal col-lectiu, provocat per la ferotge crisi, pero la qüestio s´ha enverinat quan els politics conservadors de l´oposició han passat el fil roig de la xenofobia, han despertat l´animositat mes visceral de la nostre població, arrastrant també a part la classe politica a considerar els nouvinguts com electoral moneda de canvi.
Contradiccions de la vida : el politic català que mes ha provocat aquesta acció-reacció contra la immigració a la ciutat de Badalona, pertany al partit que mes es declara oficialment catolic i apostolic, per tant cristia. Aquest politic ha rebut un ampli suport de la cupula, catalana i estatal, del seu col-lectiu , lo que em permet dubtar raonablement de la seva coherencia religiosa., ja que l´Evangeli (Jn.25,35-36) diu” Tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donareu beure; era foraster i em vareu acollir, estava malalt i em vareu visitar” Pero segons el programa conservador.es considera a l´estranger esclusivament com má d´obra unicament. Quan no rendeix, ni menjar, ni aigua, ni estada ni güariment.-
Malyka haura d´esperar un parell de mesos, per tal de que el meu amic politic la torni a saludar.Jaume
lunes, 7 de marzo de 2011
La necessaria interreligiositat
La necessaria interreligiosiat
El mon arab de la riba de la Mediterrania està d´actualitat. Les revoltes ciutadanes a favor de la democracia ens mostren la diversitat multicultural dels seus pobles. Musulmans o islamistes moderats ,abominen de la violencia i el terrorisme, creuen en els nostres valors basics i demanen que siguem coherents en la seva aplicació.
La meva feina m´ha portat a diversos paisos, on he tingut ocasió de valorar les activitats de les principals religions, la musulmana també Afegeixo que, quan no trobava indret idoni per practicar la meva, no tenia altre remei que fer-ho, (interioritzat), en llocs d´altres crences. Lo que era nomal a Europa i EEUU, es feia mes difícil a Asia i a Africa; tot i que a la Republica Popular Xina, va ser facil fer-ho en temples propis (cristians) , a Tianjin al costat de Beiging, i a Harbin a Heilongyang, antiga Manchuria. A la India, cap problema per entrar en temples Indus i Sichs, en les mezquites, tant a la Xina com a Turquia, l´entrada era lliure, complint amb els rituals de treurer el calçat i el cap cobert per les dones.
Per tornar a les mezquites, mentres a Xina, Turquia i a Egipte, (El Cairo), l´acces era lliure, al Marroc, concretamente a Fez i altres ciutats, sols podien entrar musulmans. Valorant les diferencies, em venen a la memoria passatges d´un discurs de Barak Hussein Obama dient “no es facil canviar de la nit al dia, relacions de confrontación de segles entre Occident i l´Islam, pero el mon ha canviat i aquestes relacions ho feràn també” Si aquestes ratlles ens fan reflexionar, a uns i altres, sobre mites i realitat de les religions, afegiré allo de “perdoneu, pero algu ho havia de dir”
JAUME V.M.
Jaume Vallés Muntadas
El mon arab de la riba de la Mediterrania està d´actualitat. Les revoltes ciutadanes a favor de la democracia ens mostren la diversitat multicultural dels seus pobles. Musulmans o islamistes moderats ,abominen de la violencia i el terrorisme, creuen en els nostres valors basics i demanen que siguem coherents en la seva aplicació.
La meva feina m´ha portat a diversos paisos, on he tingut ocasió de valorar les activitats de les principals religions, la musulmana també Afegeixo que, quan no trobava indret idoni per practicar la meva, no tenia altre remei que fer-ho, (interioritzat), en llocs d´altres crences. Lo que era nomal a Europa i EEUU, es feia mes difícil a Asia i a Africa; tot i que a la Republica Popular Xina, va ser facil fer-ho en temples propis (cristians) , a Tianjin al costat de Beiging, i a Harbin a Heilongyang, antiga Manchuria. A la India, cap problema per entrar en temples Indus i Sichs, en les mezquites, tant a la Xina com a Turquia, l´entrada era lliure, complint amb els rituals de treurer el calçat i el cap cobert per les dones.
Per tornar a les mezquites, mentres a Xina, Turquia i a Egipte, (El Cairo), l´acces era lliure, al Marroc, concretamente a Fez i altres ciutats, sols podien entrar musulmans. Valorant les diferencies, em venen a la memoria passatges d´un discurs de Barak Hussein Obama dient “no es facil canviar de la nit al dia, relacions de confrontación de segles entre Occident i l´Islam, pero el mon ha canviat i aquestes relacions ho feràn també” Si aquestes ratlles ens fan reflexionar, a uns i altres, sobre mites i realitat de les religions, afegiré allo de “perdoneu, pero algu ho havia de dir”
JAUME V.M.
Jaume Vallés Muntadas
viernes, 4 de marzo de 2011
Transicio al Marroc
Transicio al Marroc
Sobre les noticies de revoltes ciutadanes del Sud de la Mediterrania, voldria destacar que, des de El Cairo a Tanger, el Reíalme de Marroc destaca com un oasi, on les queixes i les reivindicacions civils son com mes pausades ,organitzades i raonades. Mohammed el Yazghi, del govern marroquí (que ha estat rebut per el President de la Generalitat), argumenta que es deu a que ja tenen reformes socials en marxa, com convertir en estatals les extenses propietats reials i els projectes autonomics del Rif i del Sahara.
Pero per Internet, joves universitaris com Omar Radi i Aziz El Yaakaubi, afirmen que les millores sols son, de moment, operacions cosmetiques, que encara continua la corrupción ,els salaris segueixent molt baixos i la llibertat d´expresío igualment limitada. De forma semblant, també es queixa el politoleg Taric Ramadan, pero a la vegada explica que el Marroc i el mon arab en general, tenen una gran sociedad civil que aspira a un proces de transicio democratica , rebutjant energicament les dictadures i l´islamisme radical
Finalment, tot i les diferencies de llengua i de cultura religiosa, una font molt fiable, de primera mà per els que tenim activitats de voluntariat ajudant a immigrants , és la que prové dels ciutadans marroquins que viuen entre nosaltres.- La majoria d´aquets nouvinguts provenen del Rif, del Nord del reialme alaouita, son amazighs; ens diuen que les reformes segueixen un pas de tortuga, d´una lentitut exasperant, que estan disposats a fer lo que sigui per tal d´arribar a un tipus de canvi igual, o semblant,a lo que els expliquem va ser la nostre transició politica. Des de Catalunya, amb tots els respectes, celebrariem que els amics marroquins caminin, sense precipitacions pero sense pausa, vers el model democratic que nosaltres varem recuperar fa trenta anys.
J.Vallés
Jaume Vallés Muntadas
Sobre les noticies de revoltes ciutadanes del Sud de la Mediterrania, voldria destacar que, des de El Cairo a Tanger, el Reíalme de Marroc destaca com un oasi, on les queixes i les reivindicacions civils son com mes pausades ,organitzades i raonades. Mohammed el Yazghi, del govern marroquí (que ha estat rebut per el President de la Generalitat), argumenta que es deu a que ja tenen reformes socials en marxa, com convertir en estatals les extenses propietats reials i els projectes autonomics del Rif i del Sahara.
Pero per Internet, joves universitaris com Omar Radi i Aziz El Yaakaubi, afirmen que les millores sols son, de moment, operacions cosmetiques, que encara continua la corrupción ,els salaris segueixent molt baixos i la llibertat d´expresío igualment limitada. De forma semblant, també es queixa el politoleg Taric Ramadan, pero a la vegada explica que el Marroc i el mon arab en general, tenen una gran sociedad civil que aspira a un proces de transicio democratica , rebutjant energicament les dictadures i l´islamisme radical
Finalment, tot i les diferencies de llengua i de cultura religiosa, una font molt fiable, de primera mà per els que tenim activitats de voluntariat ajudant a immigrants , és la que prové dels ciutadans marroquins que viuen entre nosaltres.- La majoria d´aquets nouvinguts provenen del Rif, del Nord del reialme alaouita, son amazighs; ens diuen que les reformes segueixen un pas de tortuga, d´una lentitut exasperant, que estan disposats a fer lo que sigui per tal d´arribar a un tipus de canvi igual, o semblant,a lo que els expliquem va ser la nostre transició politica. Des de Catalunya, amb tots els respectes, celebrariem que els amics marroquins caminin, sense precipitacions pero sense pausa, vers el model democratic que nosaltres varem recuperar fa trenta anys.
J.Vallés
Jaume Vallés Muntadas
jueves, 3 de marzo de 2011
Politica Transversal
Transversalitat politica ¿
Em diuen que el President Mas, el seu Govern, conserva bestants carrecs de l´anterior executiu tripartit, també expliquen que ha incorporat un nombre important de persones no afiliades ni a Convergencia ni a Unió, afegeixen que aquets ciutadans son mes aviat de perfil tecnic, de reconeguda eficacia en el seu camp respectiu.
La meva part esceptica em diu que es massa bonic per a ser veritat, pero el meu incorretgible optimisme la contradiu, replica que alguna vegada havia de passar, que es una tendencia que va en la linia de les “llistes obertes”, de les elecions primaries de candidats ampliades a simpatitzants, semblant a com ha fet el PSC recentment, una linia que, sense sortir del sistema de partits (que representen la tendencia ideologica) faciliti i fagi atractiva la participació del ciutadà responsable, avui decebut per l´exces de corporativisme de la classe politica.
Com a vell rocker, precisament retirat de la politica activa, ja he dit alguna vegada que caldria aplicar el principi lampadosià de que cal canviar les coses per que res no canvii, en el nostre cas, per mantenir la democracia social de que disfrutem. De ser cert, de confirmarse el procediment quasi tranversal del President Mas, seria un bon pas inicial per dignificar la politica i els politics
Em diuen que el President Mas, el seu Govern, conserva bestants carrecs de l´anterior executiu tripartit, també expliquen que ha incorporat un nombre important de persones no afiliades ni a Convergencia ni a Unió, afegeixen que aquets ciutadans son mes aviat de perfil tecnic, de reconeguda eficacia en el seu camp respectiu.
La meva part esceptica em diu que es massa bonic per a ser veritat, pero el meu incorretgible optimisme la contradiu, replica que alguna vegada havia de passar, que es una tendencia que va en la linia de les “llistes obertes”, de les elecions primaries de candidats ampliades a simpatitzants, semblant a com ha fet el PSC recentment, una linia que, sense sortir del sistema de partits (que representen la tendencia ideologica) faciliti i fagi atractiva la participació del ciutadà responsable, avui decebut per l´exces de corporativisme de la classe politica.
Com a vell rocker, precisament retirat de la politica activa, ja he dit alguna vegada que caldria aplicar el principi lampadosià de que cal canviar les coses per que res no canvii, en el nostre cas, per mantenir la democracia social de que disfrutem. De ser cert, de confirmarse el procediment quasi tranversal del President Mas, seria un bon pas inicial per dignificar la politica i els politics
Suscribirse a:
Entradas (Atom)