Empatia politica

Empatia és la facultat de saber comprendre els sentiments de l’altre i posar-se en el seu lloc. Quanta falta ens fa l’empatia entre els nostres polítics, particularment entre els nous parlamentaris, els pares de la patria!! Quantes dificultats s’aplanarien si sapiguessin, o volguessin entendre, les bases de l’argumentari de l’antagonista en les seves polémiques. Si, empatia a més de “finezza”, per tal de cuidar les formes en que s’expressen les diferents tendències. La societat demana més entesa pel pacte catalanista. Per fer-ho possible començar per presentar bases d’entesa fàcils. Primer: reconèixer Catalunya com a nació. Segon, prioritzar la tasca per les condicions estrictes de benestar social, tal com s’enten a Europa. A partir d’aquí, elaboració d’un nou Estatut incloent el “tempo” per un referèndum legal, tipus Escócia i Québec. Opino que no sería difícil una entesa catalanista més majoritaria, ampliada sobre l'actual, entre els altres grups principals sortits del 27S, proposta que penso no podria refusar el govern sortit de les properes eleccions espanyoles. Però per això faria falta el que s’anomena “finezza empàtica”, tot el contrari de pronunciaments partidistes, alguns de personals, que ara s’exposen. Que no ho dubtin els nostres polítics, el que espera la ciutadania és una, encara més, amplia entesa catalanista.

Mirant Europa

Mirant a Europa Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, ( la Unió Europea d´avui), molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel•les. Però tant més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un democratic Estat de Dret.-“ Afortunadament ,continuem funcionant com un Estat democratic de Dret, i gaudint de les condicions de membre de la Unio Europea, amb les seves aventatges i els seus inconvenients, pero amb la introducció d’un conflicte territorial, el que ve enfrontant els governs catalans amb el de l’Estat, iniciat per diferencies economiques, afegides ara a les sempre subjacents questions nacionalistes de Catalunya.- Durant aquets ultims anys, la tendencia a l’independentisme català ha pres una gran magnitut social, degut principalment a errors en les respostes del Govern Central a les ben organitzades aspiracions dels catalanistes. Resultat : una situación d’impas politic sense posicions de ponts dialogants, ni poltics ni mediatics, un estat empatat amb si mateix. Gran part de la ciutadania veu amb preocupació aquesta paralisi política, ja comença a pensar que s’allarga excesivament…i gira els seus ulls a la Unio Europea, situant-la com a possible mediadora entre les parts, avui embarrancades, on la mediacio europea podría ser l’inici de la pau civil, com cami de solucions, entre Espanya i Catalunya.- J.V.Muntadas

Esperit Pau Casals

L’esperit Casals El mes que ve farà quaranta quatre anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides va lliurar la Medalla de la Pau a Pau Casals, el nostre gran violoncelista i lluitador per la pau i la democracia.- En el seu celebre discurs durant la cerimonia, va dir Casals : “Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré perquè.- Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França –aleshores Catalunya- per parlar de pau, en el segle XI. Pau en el mon . Aixo es Catalunya. Es per aixo que estic tan feliç de ser aquí amb vostés. Perque les Nacions Unides que treballen únicament per la pau, están en el meu cor, perque tot alló referent a la pau m’hi va directament” Ja sé que es difícil situar l’esperit Casals en les actuals circunstàncies. Disputes entre nosaltres, i entre nosaltres i l’Estat espanyol ! Em costa imaginar una trobada a Toluges on s’abandonés l’agresivitat verbal dels maximalismes i s’intentes arribar a uns minims comuns denominadors entre tots els grups catalanistes. Senzillament, es tractaria de gestionar junts la pau amb l’Estat, amb la fermesa que dona la rao col-lectiva consensuada. Tant, tant difícil es aplicar l’esperit Casals ?? J.V.Muntadas

Tianjin

Records de Tianjin Fa quasi dues decades, per motius professionals, vaig fer una llarga estada a la ciutat de Tianjin (Republica Popular Xina), la ciutat que recentment ha sofert una important catástrofe industrial.- Recordo una gran ciutat barreija de casc antic i modernes avingudes, amb una gran zona industrial desarrollant-se ràpidament.- Els vestigis de les delegacions europees que s’instal-laren un segle abans, em permeteren asistir alguns festius al ritus catòlic de la seva Catedral , oficiada per sacerdots que parlaven francés, oficis als que assistien tambè gran nombre de fidels xinesos. Sovint, quan dinàvem a la factoria, ens servien un saboròs peix, tipus llobarro, que deien pescaven a un dels afluents del riu Hai que trancorria a prop. La veritat es que, el color de l’aigua del riu, vista des del vehicle que ens transportaven a l’hotel, era d’un sospitòs color marró, pero la realitat és que la meva salut no s’en va ressentir ni molt ni poc. He de manifestar que, els joves tècnics xinesos, varen aprendrer rapidament els proces industrial que els presentavem. Molts d’ells deuen viurer en aquets dies els problemes causats pels incendis. Desijo de tot cor que els puguin resoldrer lo més aviat posible, per be d’ells i de la comunitat internacional.- J.V.Muntadas

Confuses expresions politiques

CONFUSA ACTIVITAT POLITICA En lo que portem d’aquest estiu preelectoral, els nostres politics es relleven per emitir missatges diaris que, personalment, pensó son poc el-laborats i contradictoris.- Probablement ho son per mantenirnos atents i espectants, com preparatius per les eleccions que s’apropen.- Curiosament fan servir advertencies i reflexions molt primaries, com si volguessin fer-se entendrer sense cap esforç, no fos cas que les activitats estiuenques ens distraguessin.- Mitjans hipotessis poc verificables, afirmen i asseveren les propies, pero son negades sistematica i taxativament les opinons expressades per el futur adversari electoral.- No cal ser cap expert en Karl Popper , pero pot ser que es podría valorar com una benevolent interpretació de la seva “societat oberta”, on Popper diu que les hipotesisi no es verifiquen, pero es neguen, i que el nostre cervell es un simple receptor d’idees externes. Resultat en el meu cas: el creuement de tantes opinions pocs fonamentades em confonen, per el que respiro alliberat davant de les expresions d’Angeles Caso quan escriu senzillament que la crisis ens ha portat a “una societat de ciutadans empobrits, de treballadors mal pagats, porucs i sutmisos, tots al servei d’un petit grup de rics i poderosos, cada vegada mes rics i cada vegada mes poderosos”. Conclusio, hem de creurer que el govern que surti del 27/S ho tindrá mes clar que lo que expressen els seus candidats a dia d’avui. J.V. Muntadas

De nou el coltan Soc un dels milers de catalans que varem respirar quan es va confirmar la continuació del Mobyle World Congress a Barcelona, activitat que ajuda a crear llocs de treball i per tant ajuda a erradicar la pobresa.- Pero la denuncia de Caddy Adzuba sobre el que comporta l’obtenció del mineral base dels mobils (el coltan mineral combinació de columbita i tantalita) em fa recordar l’existencia d’un gran desequilibri economic i huma, entre el mon desenvolupat i el país d’origen dels materials dels nostres aparells electronics.- El coltan es troba a diversos paisos, en quantitats reduides, pero ès en La Republica Popular del Congo on hi ha el 75% de les existencies mundials. Lluny de les masacres tribals exterminadores de fa deu anys, causades per la possesio de determinats terrenys i provocades per agents internacionals, sembla que segueixen actualment lluites de menor intensitat entre tribus, mentres que la extrema pobresa persisteix entre la ciutadania, sense resultat positius de la gestio dels diferents governs, al explotar la riqueza minera . No es just que el mon desenvolupat, en gran part gracies al coltan, arriba a coneixements tecnologics impensables, que li faciliten fites de benestar huma i tecnic cada vegada mes avançat, convisqui en les mateixes organitzacions internacionals, ONU, OMS, PNUD etc, amb el país d’on prove la materia prima i que encara viu quasi a la edat mitjana.- Benvingut el Mobile World Congress a Barcelona per molts anys, pero aquest vell idealista utopic que signa la carta, creu que Barcelona, a part de donar totes les facilitats possibles al Congress, li tocaria respondre a la seva tradicio solidaria, demanat a les administracions nacionals i estatals, llencin un crit d’alarma als orgues internacionals per tal de que supervisin les condicions de vida de la ciutadania, que mal sobrevivu, a la superficie de les entranyes de la terra del coltan.

l'HORA DE LES COALICIONS

Del resultat de les recents eleccions locals, a ningú se li escapen dues característiques principals, que són les que fixaran el futur funcionament dels nostres ajuntaments: el nombre de grups en presència en el plenari i la majoria minoritaria de l’equip polític amb més representació. Penso que ens equivoquem quan interpretem que aquestes peculiaritats són un símtoma de feblesa ideològica, ben al contrari. Jo crec que indiquen una rica pluralitat més representativa de la ciutadania popular. Cal reconèixer que la gestió dels temes a resoldre per l’equip de govern resultant, pot fer-se més laboriosa, però el resultat serà més representatiu de la voluntat ciutadana. És aquí on es fa quasi inevitable la formació de coalicions, l’entesa formal entre dos o diversos grups que pacten les decisions per governar, sistema d’organització política corrent a Europa. Amb paraules de Jordi Matas “aprofitem l’oportunitat de formar coalicions en un moment en que la política està molt condicionada pel batec social, que poden contribuir a transformar una societat que deixi enrera una manera de fer política democràtica, però sectària i gens dialogant”.