Mirant Europa

Mirant a Europa Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, ( la Unió Europea d´avui), molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel•les. Però tant més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un democratic Estat de Dret.-“ Afortunadament ,continuem funcionant com un Estat democratic de Dret, i gaudint de les condicions de membre de la Unio Europea, amb les seves aventatges i els seus inconvenients, pero amb la introducció d’un conflicte territorial, el que ve enfrontant els governs catalans amb el de l’Estat, iniciat per diferencies economiques, afegides ara a les sempre subjacents questions nacionalistes de Catalunya.- Durant aquets ultims anys, la tendencia a l’independentisme català ha pres una gran magnitut social, degut principalment a errors en les respostes del Govern Central a les ben organitzades aspiracions dels catalanistes. Resultat : una situación d’impas politic sense posicions de ponts dialogants, ni poltics ni mediatics, un estat empatat amb si mateix. Gran part de la ciutadania veu amb preocupació aquesta paralisi política, ja comença a pensar que s’allarga excesivament…i gira els seus ulls a la Unio Europea, situant-la com a possible mediadora entre les parts, avui embarrancades, on la mediacio europea podría ser l’inici de la pau civil, com cami de solucions, entre Espanya i Catalunya.- J.V.Muntadas