Esperit Pau Casals

L’esperit Casals El mes que ve farà quaranta quatre anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides va lliurar la Medalla de la Pau a Pau Casals, el nostre gran violoncelista i lluitador per la pau i la democracia.- En el seu celebre discurs durant la cerimonia, va dir Casals : “Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré perquè.- Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França –aleshores Catalunya- per parlar de pau, en el segle XI. Pau en el mon . Aixo es Catalunya. Es per aixo que estic tan feliç de ser aquí amb vostés. Perque les Nacions Unides que treballen únicament per la pau, están en el meu cor, perque tot alló referent a la pau m’hi va directament” Ja sé que es difícil situar l’esperit Casals en les actuals circunstàncies. Disputes entre nosaltres, i entre nosaltres i l’Estat espanyol ! Em costa imaginar una trobada a Toluges on s’abandonés l’agresivitat verbal dels maximalismes i s’intentes arribar a uns minims comuns denominadors entre tots els grups catalanistes. Senzillament, es tractaria de gestionar junts la pau amb l’Estat, amb la fermesa que dona la rao col-lectiva consensuada. Tant, tant difícil es aplicar l’esperit Casals ?? J.V.Muntadas