La questio social

Amb poc més d’una setmana, els nostres prohoms de la política han introduit la paraula “social”, dos o més vegades en els seus comunicats i discursos. Social, com a adjectiu qualificatiu es el “Relatiu a la societat humana, la relació entre els individus pertanyents a les diferents classes de la societat”, segons diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Oriol Junqueras va omplir d'objectius socials la primera part del seu últim discurs-conferència; el Diputat Carles Campuzano va titular el contingut del seu article “La qüestió social”; el nou Ministre de Samitat, Alfonso Alonso, va finalitzar el seu discurs d’investidura qualificant-lo de “social”. El President Mas, en la seva última entrevista va posar èmfasi en que, tot allò social anava junt en tot el projecte soberanista. Tendència positiva, sens dubte, però no del tot innocent, ja que no crec que sigui ni casualitat ni coincidència. Penso que els “spin doctors”, els informats consellers personals del polítics significats, s’han donat compte que les enquestes premien als col·lectius que qualifiquen de socials els seus programes, per regressius que siguin. Acavo consultant el “Casares” de la Real Academia Española: la mateixa definició que el Diccionari de I.E.C. : “la relació entre individus de diferents classes de la societat”, o sigui que social és sinònim de comunitari, colectiu, benèfic… doncs perquè no pensar, segona possibilitat, que la política del país dóna senyals d’orientar-se finalment vers la convivència i el civisme? Ah, l’esperança és l'últim que es perd.

Populismo ?

Carismes i populismes. Si be coneixiem el líders dels ultims deu anys, avui hem d’analitzar les noves cares que han sorgit a la palestra política catalana.- Els nous valors ens van demostrant els seus dots empàtícs de diverses maneres, l´aspecte físic, la manera de vestir, els seus gestes, pero, per sobre de tot, el que diuen i com ho diuen. El seu objectiu es acceder al poder; per arribar-hi han de tenir l’hegemonia política que lograran a canvi d’obtenir vots, el favor dels ciutadans. Es la forma d’actuar en el nostre sistema democràtic, demostrar que poden ser uns bons i honrats administrador dels nostres impostos. La paraula, l’oratoria, és la principal eina per arribar al convenciment de la ciutadania. Un mínim de carisma, bona primera impresió físca i gestual, es bàsic. A partir d’aquí, el que més compta és el que es proposa, però sobre tot, com es proposa.- Condicions que ajuden a l’acceptació majoritària de lo que s’exposa : paraules i frases ben senzilles, repetides, amb propostes d’accions que aportaran ràpids i segurs beneficis de gran millora moral i social, sobre tot de ràpides i fàcils sol-lucions, amb frases clau i paraules força repetides…..basades, evidentment amb una questió central pendent, que crei il-lusió d’un benefici quasi inmediat, que tothom entengui.- Un carisme raonable, un problema pendent i la táctica popular que hem explicat, poden mourer milers i milers de voluntats ciutadanes a seguir un líder que ha sapigut conectar mancances amb il-lusions, encara que no siguin sempre realitzables, la historia ho va demostrar el segle passat , alguns sociolegs ho han anomenat populisme, fácil d’aplicar durant una crisi. Conclusió: hem d’estar molt atents a les presentacions de les noves cares de la política… les bones intencions i les il-lusions son positives, pero han de portar sempre una raonable part de realisme, de possibilisme, lo que els francésos en diuen “faisables”.- J.V.Muntadas

E$ssencia dels catalans

Durant dècades, Jordi Pujol , entre altres coses, ha tingut l’habilitat de posar en valor el treball, l’esforç la formalitat i la ètica que caracteritza als catalans, aquets ciutadans de trets marcats principalment per les petjades humanes deixades durant milers d’anys, per el pas de pobles i exercits, entre Àfrica i Europa .- L’expresident ha explicat públicament que, personalment, no ha estat fidel a les virtuts que ell ens demanava a la resta de ciutadans.- Però, compte, no ha volgut, no ha pogut, negar el fet inqüestionable que els atributs positius dels catalans existeixen, son reals, formen part la seva manera de conviure com a sers humans.- L’antropòleg Claude Levi-Strauss ha escrit: “rien n’est joue, nous pouvons tout reprendre”, vindran altres líders, altres personalitats i la pròpia ciutadania que reprendrà la positiva psicosis col•lectiva dels catalans, vells i nous, per fer un país per viure en democràcia i justícia social.- Per tornar a Levi-Straus “el que ha estat fet, pot esser refet” J.V. Muntadas

El cristianisme a Xina

El cristianisme a Xina Significatives a Seul, les paraules de conciliacio del Papa Francesc ,en la seva visita a Corea, dirigides a tots els ciutadans d’Asia.-Com experiència personal, vaig conèixer el cristianisme asiatic a traves de la República Popular Xina, en el transcurs d’una llarga estada per raons laborals, fa quasi vint anys.. Com a creient, vaig assistir en diverses ocasions a oficis a la ciutat de Tianjin, no lluny de Beijing, on em va admirar la devoció dels fidels en les cerimònies.- Mes tard, vaig tenir ocasio de visitar esglésies de Harbin a Heilongjiang (antiga Manchuria) de creença ortodoxa, herència del temps en que era domini rus. En els dos casos, les esglésies eren edificis monumentals, que no haguessin desentonat en qualsevol ciutat europea. Finalment, en cap moment em vaig sentir vigilat, com tampoc vaig rebre impressió de coacció sobre els fidels, extrem conegut conversant, en llengua francesa, amb sacerdots de les parròquies.- J.V.Muntadas

Estat Iberic

Confederacio d’Estats iberics. Tot i lo que digui la “brunete mediàtica” , el cert es que la societat catalana voldria expresarse en una consulta soberanista.- Em permeto expresar la meva opinio de que, de ferse el referéndum amb resultat positiu , als catalans ens pertocaria, a part de la rapida constitució d’un govern de concentració , obrir negociacions amb el govern central, per consensuar les formes de la nova relació entre els dos territoris. Seria un moment estelar, tant per Catalunya com per Espanya : federalisme, confederalisme, independencia total ? Personalment, crec en el pas mes modern i actual , el confederalisme .Per dues bones raons: Primer,,si be la independencia estricta es molt respectable, Europa real ja s’ha manifestat inequivocament en contra per les greus complicacions que comportaría; Segon,un sistema confederal a la península ibérica, comptant naturalment amb Portugal, obriria una antigua idea practica , mantinguda per intelectuals i politics. No, no es necessari remontarse als carlins ,( Euzkadi al 1876,) ni amb el Pi i Margall de fa un segle. Els Premis Nobels Günter Grass i Jose Saramago, han pàrlat d’un “estat iberic”, no sols com a balsam, sino com a solucio de llarg recorregut per les actuals polemiques territorials d’Espanya . La “Confederacio d’Estats Iberics” tindria grans implicacions economiques i, sobre tot, emocionals, que s’haurien de reflexar en una Constitució confederal, tipus Suiza i EEUU.- Serìa insensat entrar en detalls en aquestes curtes linies, que en definitiva sols expresen el desitg de que Catalunya ,i “la pell del brau”, entrin en el necessari multilateralisme europeu

UNESCO i el Papa francesc

La UNESCO i el Papa Francesc. Que redimonis relacionarà la UNESCO amb el Papa Francesc? es preguntaran els hipotètics lectors d’aquestes línies. Doncs bé, existeix una associació de fets, que intentaré explicar.- Fa un parell de setmanes, vaig tenir ocasió de visitar la seu central d’UNESCO a Paris, una relativament nova construcció, gran obra disenyada per famosos arquitectes, situada a la plaça Fontenoy.- Grans espais interiors, de murals pintats per reconeguts artistas i la gran plaça interior oberta, amb escultures de Calder i Moore entre altres. Tot i la magnificència de les instal•lacions, es respirava certa angoixa patètica i sombria en l’ambient, entre els pocs funcionaris que varem tractar. La descrita impresió personal, em va fer recordar que, desde el 2011, Estats Units primer, seguit d’Israel, Canadà i algun altre país, varen retirar les seves aportacions econòmiques, representant entre el 50 i el 60% del total del pressupost de la UNESCO, tot degut a la entrada de Palestina a la institució per acord de l’Assemblea General. A ningún se li escapa que, actualmente, UNESCO funciona a mig gas, degut a manca de financement. Aquí entraría el Papa Francesc i la recent reunió al Vaticà de Shimon Peres i Mahmud Abbas, mandataris d’Israel i Palestina.- Segur que el Sant Pare busca, amb la trobada, la pau integral a l’Orient mitjà, però una derivada importantíssima de nivell mundial, seria la normalització financera de UNESCO. Aquí s’escau allò de Miquel Marti Pol : “tot està per fer i tot és posible”.-

Histories retrobades

Històries retrobades -------------------------------------------------------------------------------- 0 Comentaris Durant la celebració d’una festa al Museu de la Història de la Immigració, de Sant Adrià de Besòs, organitzada per immigrants marroquins del Rif, entre les seves cançons i dances amazighes, una colla local va també ballar sardanes com activitat intercultural. Com dança final de la ballada, es va convidar als assistents a que s’unissin a la demostració, el que va ampliar la rotllana fins a sobrepassar el lloc on, moments abans, havien pronunciat parlaments referits al Rif. Com resultat, un retrat de l’heroi rifeny Abdelkrim va quedar quasi al centre de la ballada, al costat d’una petita imatge de la Verge de Montserrat, de la colla dels sardanistes. Mentres ballavem (no més se fer els punts curts), al que subscriu se li van aparèixer records de quan era infant, de quan el seu oncle Tonet explicava que havia estat soldat de lleva, i lluitat a la guerra del Rif, de sagnants batalles contra un cap rebel molt valent, però també molt dur amb els que considerava invasor del seu país. Fent volar la imaginació, veig a l’oncle Tonet i a Abdelkrim, aturant les seves pacífiques polèmiques del seu actual paradís, per mirar encuriosits les coses que ara fan conjuntament els catalans i els rifenys. Doncs sí, són activitats dirigides a la recerca d’una convivencia, que allunyi per sempre la repetició de fets similars a les lluites del R