La questio social

Amb poc més d’una setmana, els nostres prohoms de la política han introduit la paraula “social”, dos o més vegades en els seus comunicats i discursos. Social, com a adjectiu qualificatiu es el “Relatiu a la societat humana, la relació entre els individus pertanyents a les diferents classes de la societat”, segons diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Oriol Junqueras va omplir d'objectius socials la primera part del seu últim discurs-conferència; el Diputat Carles Campuzano va titular el contingut del seu article “La qüestió social”; el nou Ministre de Samitat, Alfonso Alonso, va finalitzar el seu discurs d’investidura qualificant-lo de “social”. El President Mas, en la seva última entrevista va posar èmfasi en que, tot allò social anava junt en tot el projecte soberanista. Tendència positiva, sens dubte, però no del tot innocent, ja que no crec que sigui ni casualitat ni coincidència. Penso que els “spin doctors”, els informats consellers personals del polítics significats, s’han donat compte que les enquestes premien als col·lectius que qualifiquen de socials els seus programes, per regressius que siguin. Acavo consultant el “Casares” de la Real Academia Española: la mateixa definició que el Diccionari de I.E.C. : “la relació entre individus de diferents classes de la societat”, o sigui que social és sinònim de comunitari, colectiu, benèfic… doncs perquè no pensar, segona possibilitat, que la política del país dóna senyals d’orientar-se finalment vers la convivència i el civisme? Ah, l’esperança és l'últim que es perd.